Disseny i societat Codi:  20.027    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

Els professionals del disseny creen, per mitja de les seves pràctiques, objectes, conceptes, artefactes i experiències. No són únicament observadors, sinó que son agents que incideixen en el seu entorn social, cultural i material.

És habitual convenir en què tot ésser humà és dissenyador i que l'ésser humà ha dissenyat des de que existeix. En efecte, el disseny es troba present a tot arreu: mobles, ordinadors, ciutats, aplicacions mòbils, cotxes, en la roba que vestim i en les marques dels productes que satisfan necessitats i en creen de noves. Darrerament, la filosofia del disseny s'ha tornat tant popular que s'aplica explícitament a la formulació de polítiques públiques, a processos de decisió a nivell directiu, recursos humans o transformació social, per posar només alguns exemples.

La rellevància del disseny a les nostres vides té relació amb diversos motius. En primer lloc, tot objecte, servei, producte o imatge és resulta i dialoga amb la societat en la que apareix. Sorgeix en un context estructural que el configura com és i el fa possible, però alhora, aquest disseny produeix també certes realitats socials. Així, els primers éssers humans dissenyaven amb els materials que tenien a la vora, però també a partir de maneres d'entendre el món i les relacions amb ell. Avui en dia, i en relació a les tecnologies digitals i connectades, no és difícil veure la complexitat de relacions materials (centres de dades, cables de fibra òptica, antenes repetidores) i socials (desitjos, formes de consum cultural, estratègies de publicitat) que s'impliquen, per exemple quan mirem un vídeo a YouTube al nostre mòbil.

De la mateixa manera, cap disseny és neutral. Una porta giratòria pot no deixar passar còmodament a una persona amb diversitat funcional, o la fusta amb la que està feta una cadira por haver contribuït a la deforestació i haver-se processat fent servir tòxics que perjudiquen als treballadors que l'han fet i l'ecosistema on està la fàbrica.

Aquesta assignatura vol posar de manifest l'entramat que articula el disseny, destacant que l'acte de dissenyar va molt més enllà de produïr un objecte o una imatge, sinó que sobre tot genera relacions entre les persones i els ecosistemes humans, urbans i naturals dels que formen part, amb totes les implicacions que tenen, també, en la conformació de valors i interessos socioculturals.

Des d'aquest punt de partida, l'assignatura busca posar unes bases sòlides per a que els i les estudiants aprenguin a veure el disseny com una eina de gestió de la complexitat, i puguin servir-se de les aportacions de les ciències socials (sociologia, antropologia, filosofia, estudis culturals, etc.) amb l'objectiu fonamental d'aplicar-los a un disseny més conscient, responsable i enfocat als seus propis objectius. 

 En resum, aquí explorarem com el disseny fa de mediador en àmbits simbòlics, materials, filosòfics, ecosistèmics, socials, tècnics, culturals i polítics, per poder desenvolupar una pràctica conscient i responsable.

 

 

 

Amunt

Aquesta és una assignatura optativa que entronca amb les altres matèries de Context, Història, teoria i crítica del disseny, Cultura visual i nous mitjans, Antropologia del disseny i Ètica i sostenibilitat en el disseny

 

Amunt

- Disseny de serveis

- Disseny estratègic

- Disseny transicional

- Disseny social

- Disseny centrat en l'usuari

- Recerca en disseny

 

Amunt

COMPETÈNCIES

Les competències que es treballen en aquesta assignatura són aquestes:

Competències bàsiques i generals:

  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants de naturalesa social, científica o ètica
  • Identificar les estructures i processos del context professional del disseny i reconèixer les seves implicacions socials i culturals des d'una perspectiva local i global. 
  • Elaborar un pensament i discurs crític sobre el context sociocultural i un posiconament ètic en relació a la pràctica professional del disseny. 

Competencias transversales:

  • Comunicar-se en una llengua extrangera.

 OBJECTIUS

Aquestes competències, es tradueixen en els següents objectius d'aprenentatge:

  • Evidenciar el paper actiu i creatiu del disseny i el dissenyador com a mediador entre la indústria i els consumidors, a partir del concepte de "viabilitat sociocultural". 
  • Mostrar les transformacions en les estructures, els vincles i les identitats socials produïdes en el desenvolupament de la cultura de consum i les seves lògiques econòmiques i tecnològiques. 
  • Tenir en compte la tensió entre forma i funció, entre utilitat i significat, en el disseny, per identificar tant la importància de les formes materials i la utilitat com dels significats socioculturals, els relats i les experiències.
  • Incorporar el paper del disseny en relació als debats sobre la cultura lliure i oberta.
  • Conèixer el rol del disseny en la transformació social.
  • Saber defensar i argumentar els propis dissenys en el context sociocultural en el qual s'emmarca, tant de les necessitats concretes a les quals  dona resposta com les tendències globals en el disseny.
  • Identificar el treball de significació que porta a terme el dissenyador amb la seva tasca.
  • Conèixer les implicacions sociomaterials del disseny.
  • Conèixer la manera com el significat del disseny es va teixint amb la mediació dels dissenyadors, entre la indústria i els consumidors.
  • Aprendre a descodificar les diferents tècniques emprades per a la construcció de discurs de marca i valor afegit mitjançant el disseny.
  • Entendre de quina manera el disseny és una pràctica política.
  • Crear i defensar els propis dissenys anant més enllà dels simples criteris instrumentals i de negoci, incorporant en el marc del que és possible criteris crítics i posicionaments ètics que aporten un valor afegit.
  • Comprendre textos en anglès.
  • Fer cerques en anglès.

Amunt

Els continguts està organitzat en tres unitats, que són les següents:

1. El disseny com a mediador social: La humanitat ha anat creant múltiples utensilis i eines, tant per a sobreviure com per a millorar la qualitat de vida. Però al marge de la seva funció útil, aquests dispositius expressen i configuren l'època en la que han sorgit. Els objectes, serveis i espais dissenyats incorporen i reprodueixen significats culturals, valors i concepcions sobre l'ésser humà i els ecosistemes dels que formen part, però no només això. El disseny, com a disciplina que incideix en el món, gestiona poder i crea i modifica realitats tant simbòliques com materials.

Per exemple, costa distingir la idea abstracta de propietat privada i pública sense tenir present l'objecte material i específic del mur, la reixa o la porta, que separen allò nostre d'allò aliè. D'una manera similar, avui les xarxes socials configuren i limiten les nostres relacions a través d'un disseny que ens permet dir m'agrada', però no 'em desagrada'.

 

2. La construcció de valor social mitjançant el disseny: El disseny, més enllà de la seva materialització en un objecte, una representació gràfica, un espai, un entorn virtual, etc., constitueix la representació d'una significació imaginària que es concreta a través de diversos procesos, eines i estratègies. És evident que la publicitat, el màrqueting i el disseny influeixen la nostra manera de relacionar-nos amb el món, altres persones i nosaltres mateixos. Tanmateix, sovint ens consta pensar més enllà dels objectes per tenir en compte què provoquen en el món i com aconsegueixen fer-ho. Com a dissenyadors, cal desenvolupar una mirada que entengui com materials, narratives, discursos, signes i ideologies s'emboliquen, més enllà de les representaciones visuals, par a construir els significats que es condueixen i desprenen des del disseny.

 

3. Disseny i transformació social: Vivim en un context de crisi social, econòmica, política i mediambiental. El disseny, en tant a filosofia i pràctica de mediació entre individus, societats i els seus entorns, pot jugar un paper molt important, per exemple, a l'hora de fer servir productes no contaminants i biodegradables.

Per altra banda, tot disseny és polític, donat que facilita o evita que es donin determinades dinàmiques de poder (per exemple, en els processos de producció, prioritzant els usos de certs públics per damunt d'altres; o alimentant determinades formes de veure i estar al món per sobre d'altres, etc.). Partint d'aquest fet, tota persona capaç de dissenyar (tota persona, perquè d'alguna manera tots i totes dissenyem) és un actor polític capaç de posar en moviment processos oberts i col·laboratius, expectatives i materials per -com afirma el teòric Herbert A. Simon-, traçar línies d'acció per a transformar situacions existents en situacions preferides.

Dins el món del disseny existeixen diverses pràctiques que executen processos y produeixen objectes i serveis tenint com a principal objectiu la transformació positiva de la societat. En aquesta secció explorarem alguns autors i estudis que exploren aquestes aproximacions, comprendrem què és la innovació social i assajarem projectes que parteixin de necessitats concretes per abordar-les de formes creatives, significatives i innovadores.

 

4. Una estratègia cultural per al disseny:  Tot disseny va adreçat a un context sociocultural, econòmic  i mediambiental. Com a mediador de diferents agents socials i materials, per a que funcioni correctament, un disseny ha d'estabilir una serie de relacions estables amb el context en el que funcionarà, i per a això ha de saber adreçar una sèrie de motivacions i necessitats.

En aquesta darrera secció aplicarem els coneixements que hem anat adquirint al llarg de l'assignatura i, mitjançant mètodes de disseny centrat en l'usuari i l'ecosistema general en el que s'inscriu, assajarem propostes que donen resposta a necessitats concretes, però sense renunciar a la complexitat del context que han de mediar.

 

 

Amunt

Vídeo 4: Camper Audiovisual
Vídeo 5: Imaginarium Audiovisual
Vídeo 3: Experiència Audiovisual
Transcripció/Transcripción: How Art Technology and Design Inform Creative Leaders PDF
Vídeo 2: Autenticitat Audiovisual
Vídeo 6: Moritz Audiovisual
Transcripció/Transcripción: My Wish: A Call For Open Source Architecture PDF
Vídeo 1: Doctor Martens Audiovisual

Amunt

Al primer apartat, "Materials de l'assignatura", hi trobareu els materials que hem elaborat per l'assignatura, que en aquest cas són textos escrits intorductoris i vídeos sobre conceptes clau i de petits estudis de cas, a més d'uns tests d'autoavaluació de les lectures. La resta de materials obligatoris, que són una selecció de textos originals que constituiran el gruix dels materials a partir dels quals farem les diferents activitats durant el curs, els trobareu enllaçats a l'apartat Fonts d'informació.

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt