• Descripció

Globalització i Internet és una assignatura bàsica del Grau en Relacions Internacionals que busca que l'estudiant comprengui la complexitat del fenomen de la globalització i el paper de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en aquest procés. Per tal de que l'estudiant comprengui el procés de globalització, l'assignatura analitzarà les diferents dimensions de la globalització i àrees interrelacionades (política, economia, cultura, innovació tecnològica), i s'estudiaran les tensions i conflictes que es desenvolupen entre elles (per exemple entre la globalització econòmica i els estats sobirans). Igualment, l'assignatura mostra quins són les principals institucions i models de la globalització política, així com els principals actors i moviments a favor i en contra de la globalització econòmica. També s'estudiarà com incideix la tecnologia digital en la globalització i quins són les manifestacions globals de la interconnexió en xarxa. Finalment, es prestarà especial atenció a alguns dels reptes d'abast global més importants actualment com les migracions, el terrorisme i el canvi climàtic. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Globalització i Internet és una matèria elemental i bàsica del conjunt del pla d'estudis que assenta les bases generals, analítiques i teòriques, per entendre les altres assignatures més especialitzades del Grau de Relacions Internacionals.

• Objectius i competències

Competències bàsiques i generals:

• Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i adquireixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de   l'elaboració  i defensa d'arguments  i la resolució de problemes dins de  la seva àrea d'estudi.
• Que els estudiants tinguin  la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de  la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica. 
• Desenvolupar habilitats d'anàlisi  i síntesi.
• Debatre i formular raonaments crítics.
• Comprendre i respectar la complexitat de la diversitat social i cultural. 

Competències transversals:

• Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
• Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional. 

Competències específiques: 

• Analitzar els fenòmens internacionals i la realitat del món global actual des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària.
• Identificar, analitzar i resoldre problemes bàsics de naturalesa social, econòmica, política o jurídica en el context internacional.
• Identificar i analitzar la diversitat de cultures i identitats existent en la societat global actual. 

• Continguts

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

Lectures específiques

Bloc 1. Què és la globalització?

Held, D.; McGrew, A. (2003) Globalización/Antiglobalización: Sobre la reconstrucción del orden mundial (Introducció). Barcelona: Paidós.

Held, D. (2006). 'Redefinir la gobernabilidad global: ¡Apocalipsis cercano o reforma!'. A: D. Held; A. McGrew (eds.). Teoría de la Globalización. Enfoques y  controversias. Cambridge: Polity Press. (Traducció de l'article a: Anal. político, vol. 21, n. 62, p. 58-74, 2008). ISSN impreso 0121-4705. Acceso: https://revistas.unal.edu.co/index.php/anpol/article/view/46012/47560

Hirst, P. & Thomson,G. (2000). 'Globalization - A necessary myth?'. A: D.Held; A. McGrew (eds.). The Global Transformations Reader. An Introduction to the Globalization Debate. Cambridge: Polity Press.

Bloc 2. Globalització polìtica i la sociedad-xarxa

Ardalam K. "Globalization and information technology: four perspectives". A: Ardalan, Kavous. Understanding Globalization: A Multi-Dimensional  Approach. New Brunswick : Transaction Publishers, 2014. p. 95-126. ISBN 9781351296182

Bellamy, A. "The UN Security Council and the use of force". A: Bellamy, A. J. Global politics and the Responsbility to Protect. From Words to Deeds. Routledge, 2011. p. 162-195. ISBN 9780415567367

Hale, T. "United Nations Global Compact". A: Hale, T.; Held, D. Handbook of Transnational Governance. Institutions and Innovations. Cambridge : Polity, 2011. p. 350-356. ISSN 9780745650609

Howard, P. N.; Hussain, M. M. "The role of Digital media". A: Journal of  Democracy, vol. 22, n. 3, 2011, p. 35-48. ISSN 1045-5736

Juris, J. S. "Movimientos sociales en red. Movimientos globales por una justicia global". A: Castells, Manuel. La sociedad red: una visión global. Madrid: Alianza, 2006. p. 415-439. ISBN 8420647845

Ritzer, G.; Dean, P. "Global political structures and processes". A: Ritzer, George; Dean, Paul. Globalization: A Basic Text. Chichester  Wiley & Blackwell, 2015. p. 111-140. ISBN 9781118687130

Bloc 3. La globalització econòmica

Bhagwati, J. (2007). «Anti-globalization: why?». A: Bhagwati, J. In Defense of Globalization. Oxford: Oxford University Press.

Rodrik, D. (2011). «Why doesn't everyone get the case for free trade?». A: Rodrik, D. The Globalization Paradox. Democracy and the Future of the World Economy. Nueva York: WW Norton.

Stiglitz, J. E. (2003). «The promise of global institutions». A: Stiglitz, J. Globalization  and its Discontents. Nueva York: WW Norton.

Bloc 4. Seguretat, migracions i medi ambient

Hough, P. (2004). «Security and securitization». A: Hough, P. Understanding Global Security. Londres: Routledge

Morris, I. (2014). «Introducción». A: Morris, I. Guerra. ¿Para qué sirve? Barcelona: Ático de los Libros

Naciones Unidas (2016). Declaración de Nueva York para los Refugiados y los Migrantes. 3 octubre de 2016. 71/1. Nova York: Assemblea General de Nacions Unides.

Orchard, P. (2013). «Governing forced migration». A: S. Harman; D. Williams (eds.). Governing the World? Cases in Global Governance. Abingdon, Oxon: Routledge.

Schaeffer, R. K. (2016). Understanding Globalization. The Social Consequences of  Political, Economic, and Environmental Change. Lanham, Maryland: Rowman & Littlefield.

Villaverde, J.A., Hageraats, B. i Rey Marcos, F. (2007). «Seguridad Humana: recuperando un concepto necesario». Cuadernos del IECAH. n. 07. Madrid: Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria (IECAH). 

• Bibliografia i fonts d'informació

Bibliografia complementaria

Bloc 1. Què es la globalització?

Gagnon, J.P (2011). Entrevista a David Held Journal democratic Theory 1 (1), pp. 1-18. 

Texto original en anglés:  http://eprints.qut.edu.au/40283/1/c40283.pdf

Held, D. (2014) Interviews: David Held. Globalizations 11, 4, pp. 491-502.

Herzog, W. (2016) "Lo and Behold: Reveries of the Connected World (VO amb subtítols en castellà). https://www.youtube.com/watch?v=SSbhsPNnVWo

Scholte, J. A. (2007). 'Definiendo la Globalización' CLM.ECONOMÍA, 10, pp. 15-63 http://www.clmeconomia.jccm.es/pdfclm/aart.pdf

Scholte, J. A. (2014) Interviews: Jan Aart Scholte. Globalizations 11, 4, pp. 503-513.

Stiglitz, J. (1998). 'More Instruments and Broader Goals: Moving Toward the Post-Washington Consensus' The World Bank Group Helsinki, Finland . http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.126.9176&rep=rep1&type=pdf

Williamson, J. (2004) "The Washington Consensus as Policy Prescription for   Development. A lecture in the series". Practitioners of Development delivered at the World Bank on January 13. https://piie.com/publications/papers/williamson0204.pdf

Bloc 2. La globalització política i la sociedad-xarxa

Axworthy, M., i Milton, P. (2016). "The Myth of Westphalia." Foreign  Affairs. 22 December. https://www.foreignaffairs.com/articles/europe/2016-12-22/myth-westphalia

Chandler, D. (2004) 'Building Global Civil Society 'From Below'?' Millennium - Journal of International Studies 33, pp. 313-339.

Chandler, D. (2007) 'Deriving Norms from "Global Space": The Limits of  Communicative Approaches to Global Civil Society Theorising', Globalizations, vol. 4, 2, pp.283-298

ICISS (2001) The Responsibility to Protect. Report of the International Commission on Intervention and State Sovereignty. Otawa, ON, Canada. http://responsibilitytoprotect.org/ICISS%20Report.pdf

Kaldor, M. (2005) La Sociedad Civil Global: Una respuesta a la guerra. Tusquets Editores S.A

Kaldor, M. (2003) "Haz la Ley y no la Guerra", Claves de Razón Práctica, n. 129. http://www.hugoperezidiart.com.ar/sigloXXI-cl2012/kaldor-2003.pdf.

Kaldor, M. (2017) "La paz híbrida de Mary Kaldor", El Espectador. Entrevista. Ottawa: ICISS.

United Nations Global Compact https://www.unglobalcompact.org/what-is-gc

Bloc 3. La globalització económica

Aggarwal, V. K.; Dupont, C. (2014). «Cooperation and Conflict in the Global Political Economy». En: Ravenhill, J. (ed.). Global Political Economy. Oxford: Oxford University Press.

Blyth, M. (2013). Austerity. The history of a Dangerous Idea. Nueva York: Oxford University Press.

Hay, C. (2014). «Globalization's Impact on States». A: J. Ravenhill (ed.). Global  Political Economy. Oxford: Oxford University Press.

Held, D.; McGrew, A.; Goldblatt, D.; Perraton, J. (1999). Global Transformations. Politics, Economics and Culture. Stanford, CA: Stanford University Press.

Lavenex, S. (2013). «Globalization and the Vertical Challenge to Democracy». A: H. P. Kriesi et al. (eds.). Democracy in the age of Globalization and Mediatization. Houndmills, Basingstoke, Hampshire: Palgrave Macmillan.

McGrew, A. (2014). «The Logics of Economic Globalization». A: J. Ravenhill (ed.). Global Political Economy. Oxford: Oxford University Press.

Schmidt, V. A. (2011). «Small Countries, Big Countries under the Conditions of Europeanisation and Globalisation». A: U. Becker (ed.). The Changing Political Economies of Small West European Countries. Ámsterdam: University of Amsterdam.

Thelen, K. (2014). Varieties of Liberalization and the New Politics of Social Solidarity. Nova York: Cambridge University Press.

Bloc 4. Seguretat, migracions i medi ambient

Chng, G. (2013). «Cyber War: One Strike, and you're Out». A: R. Mansbach; E. Rhodes (eds.). Introducing Globalization. Analysis and Readings. Thousand Oaks, CA: Sage-CQ Press.

Goldin, I.; Cameron, G.; Balarajan, M. (2012). Exceptional People. How Migration Shaped our World and Will Define our Future (cap. 8: «A global migration agenda»). Princeton: Princeton University Press.

Hwang, T. (2017). «Digital Disinformation: A Primer». Konrad Adenauer Stiftung / Atlantic Council - Eurasia Center.

International Organization for Migration (IOM). Global Migration Trends Factsheet. http://gmdac.iom.int/global-migration-trends-factsheet

Larabee, A. (2015). «Terrorism and Technology». A: R. D. Law. The Routledge History of Terrorism. Londres: Routledge.

Mansbach, R. (2013). «Cyber War and Institutional Vulnerability». A: R. Mansbach; E. Rhodes (eds.). Introducing Globalization. Analysis and Readings. Thousand Oaks, CA: Sage-CQ Press.

Orend, B. (2014). «Fog in the fifth dimension: The ethics of cyber war». A: L. Floridi; M. Taddeo (eds.). The Ethics of Information Warfare. Berlín, Heidelberg: Springer.

Ritzer, G. (2010). Globalization. A Basic Text. West Sussex: Wiley-Blackwell.

• Metodologia

Aquesta assignatura forma part del grau de Relacions Internacionals, dins del marc general de l'adaptació de l'ensenyament universitari a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).

El sistema de crèdits europeu ECTS (European CreditTransferSystem) es basa en la càrrega de treball de l'estudiant necessari per aconseguir els objectius (coneixements i competències) de cada assignatura. El càlcul ECTS es fa d'acord amb unes 25 hores de treball per crèdit; sempre tenint present, no obstant això, que es tracta d'un càlcul de temps teòric amb el qual es preveu que l'estudiant mitjà pugui aconseguir els objectius establerts per a cada assignatura. En aquest sentit, les hores de dedicació reals poden variar en funció dels coneixements previs i de les destreses i circumstàncies de cada estudiant.

L'aprenentatge d'aquesta assignatura s'estructura en quatre unitats d'aprenentatge, integrades per lectures especialitzades, guies de lectures, guies d'estudi, recursos a l'aula i proves d'avaluació continuada (PAC). Al calendari de l'assignatura s'ha establert el nombre i el contingut d'aquestes unitats i activitats d'aprenentatge.

El correcte seguiment de les activitats establertes com a itinerari d'aprenentatge per a cada unitat és fonamental per al desplegament del nou format docent ECTS, ja que permetrà treballar i aconseguir adequadament els objectius (coneixements acadèmics i disciplinaris, i competències professionals) establerts per a aquesta assignatura. Per aquest motiu, és altament recomanable el seguiment dels itineraris d'aprenentatge establerts.

L'avaluació continuada, com parteix integrant dels itineraris d'aprenentatge establerts, està pensada per potenciar la metodologia de treball de l'estudiant i la consecució dels coneixements i competències de l'assignatura. El seguiment de l'avaluació continuada no només es pot traduir en una component important de la valoració del rendiment acadèmic de cara a la qualificació final de l'assignatura, sinó que és una eina fonamental que es posa a l'abast de l'estudiant amb la finalitat de facilitar el seu procés d'aprenentatge, amb un ritme de treball i d'estudi rigorós i organitzat.

Encara que no es compleixi amb el ritme (temporització) mínim de seguiment d'avaluació continuada, és fonamental que l'estudiant treballi les PAC i les seves solucions com part integrant de l'estudi de l'assignatura per a la consecució de les competències establertes.

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

L'avaluació continuada es compon de 4 activitats (PAC), que consistiran en el desenvolupament de diferents qüestions relacionades amb el contingut dels materials docents.

Els enunciats, instruccions i materials per a la realització de les diferents proves s'explicitaran en els pròpies PAC. Els estudiants disposaran d'una solució orientativa de cada PAC. Així mateix, el professor realitzarà uns comentaris generals i una valoració dels resultats de cada PAC.

El sistema d'avaluació continuada pressuposa necessàriament la lectura i l'estudi dels materials docents obligatoris, atès que, per aconseguir els objectius de l'assignatura, és necessari l'aprenentatge dels conceptes i continguts que en ells s'exposen.

El correcte seguiment de l'avaluació continuada compromet a l'estudiant a realitzar les activitats proposades de forma individual i original (tret que hi hagi una indicació explícita que es tracta d'una activitat en grup). És molt important que els documents i materials que es consultin -inclòs d'Internet- per a la realització de les PAC siguin citats i referenciats. Si no és així, la qualificació corresponent serà una D. En aquest cas, l'estudiant podrà continuar fent l'avaluació continuada, però haurà de presentar-se a l'examen per superar-la.

Les qualificacions finals de l'avaluació continuada (AC) s'estableixen de la següent manera:

- Per a superar la AC amb una avaluació final de C+, B o A, l'estudiant ha de realitzar totes les PAC de l'assignatura (4 en total). L'obtenció de dues C- o una D en les PAC desqualifica automàticament a l'estudiant per superar-la.

- La qualificació final de C- s'adjudica als estudiants que han seguit la AC (amb un mínim de les 50% PAC) però no l'han superat.

- La qualificació final de D es reserva per als casos de còpia o mal ús del sistema de AC (amb independència del nombre de PAC realitzades).

- Per defecte, la qualificació final de N (no presentat) s'assigna als estudiants que no han lliurat el 50% de les PAC.

Plagi / Copia

La UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i de còpia entre estudiants. 

Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat el causant de la còpia/plagio, l'amonestació acadèmica per mal ús del sistema de l'avaluació continuada recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats.

La possibilitat de qualificar una conducta com copia/plagi pot produir-se a qualsevol moment de l'avaluació continuada del semestre en curs respecte a qualsevol de les PAC, encara que ja han estat avaluades i/o estigui posada la nota final d'avaluació continuada.

• Avaluació final

Prova de síntesi

Per a aquells estudiants que hagin seguit l'avaluació continuada i l'hagin superat, la nota final de l'assignatura resultarà de l'encreuament entre la nota final de l'avaluació continuada i la prova de síntesi. La proporció de cada part és: 60% per a l'avaluació continuada i 40% per a la prova de síntesi. 

Abans de finalitzar el semestre, el professor/a facilitarà als estudiants informació més detallada sobre la prova de síntesi.

Examen final

Els estudiants que no superin o no hagin seguit l'avaluació continuada (qualificacions C-, D o N), o vulguin obtenir una millor qualificació, han de presentar-se a un examen final presencial.

Per a aquells estudiants que no hagin seguit o superat la AC, la qualificació final de l'assignatura serà l'obtinguda en l'examen final presencial.

Per a aquells altres que busquin una millora en la seva qualificació de la AC, la qualificació final de l'assignatura serà la que sorgeixi de l'encreuament de la nota final de AC amb la qualificació obtinguda en l'examen final presencial. En aquest cas, i d'acord amb la normativa acadèmica, la nota final podrà ser igual, inferior o superior a la prèviament obtinguda en l'avaluació continuada.

Abans de finalitzar el semestre, el professor/a facilitarà als estudiants informació més detallada sobre l'examen final.

• Feedback

Després de cada PAC l'estudiant disposarà d'un retorn relatiu als exercicis plantejats.