Història de les relacions internacionals Codi:  20.404    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Els estudiosos de les relacions internacionals s'interessen per la història per diferents raons. De vegades, es tracta la història com un banc de dades que serveix per interpretar i analitzar la política internacional contemporània. Altres vegades, els acadèmics s'interessen per la història per si mateixa, amb la pretensió d'arribar a una comprensió més profunda d'un període determinat, utilitzant instruments analítics de la disciplina de relacions internacionals. Sovint, la investigació històrica serveix per sustentar, implícita o explícitament, diferents posicions acadèmiques sobre la naturalesa de les relacions internacionals. Per exemple, la concepció que les relacions internacionals són constants i repetitives (una posició fortament associada a l'escola del realisme polític) a diferència de la visió liberal de l'avanç gradual de l'arena internacional.

Aquesta assignatura no pretén abordar debats tan profunds sobre la naturalesa de les relacions internacionals, el paper de la història en ella, ni sobre enfocaments teòrics de la disciplina. Més aviat s'ocupa de realitzar un ampli recorregut històric de les relacions internacionals des del segle XVII fins a l'actualitat. La pretensió és oferir unes claus interpretatives que ajudin l'estudiant a entendre com s'ha arribat a configurar el sistema internacional actual i donar-li a conèixer els aspectes de la història internacional que han estat més destacats en la disciplina.

Amunt

Des de les primeres assignatures del grau de Relacions Internacionals, l'estudiant pren consciència de la importància de la dimensió històrica de la realitat internacional. Especialment, dos de les assignatures bàsiques del pla d'estudis ofereixen una visió introductòria a l'anàlisi històrica del sistema internacional: Introducció a les relacions internacionals i Història política i social. D'una forma més detallada i cobrint un període més extens, l'assignatura d'Història de les relacions (obligatòria dins del pla d'estudis) aborda la gènesi i desenvolupament del sistema internacional contemporani.

Amunt

En aquesta assignatura s'utilitzen alguns continguts teòrics i conceptuals treballats en assignatures bàsiques del pla d'estudis de Relacions Internacionals, especialment les assignatures Introducció a les Relacions internacionals, Història política i social, i Política i societat. Per això, es recomana cursar prèviament aquestes assignatures abans de matricular-se en Història de les relacions internacionals.

Amunt

L'objectiu principal de l'assignatura d'Història de les relacions internacionals és aportar coneixements i instruments analítics que permetin a l'estudiant comprendre i interpretar el desenvolupament històric i la configuració del sistema internacional.

En aquesta assignatura es treballaran especialment les següents competències del pla d'estudis:

a) Competències bàsiques:
CB1.- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

b) Competències generals:
CG1.- Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesi.

c) Competències transversals:
CT1.- Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
CT3.- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.

d) Competències específiques:
CE9.- Relacionar els successos i processos històrics amb les característiques estructurals i la dinàmica del món global actual.
 

Amunt

En examinar el desenvolupament del sistema internacional en l'etapa moderna (des del segle XVII) s'identifiquen quatre períodes històrics. A cada període s'examinen les característiques de les relacions internacionals, destacant els principis conforme els quals es va organitzar la política internacional, així com les institucions a través de les quals es van expressar aquests principis.


Unitat 1: El segles XVII i XVIII. De la Guerra dels Trenta Anys (1618) a la Revolució Francesa (1789) 

1. El segle XVII. De la Guerra dels Trenta Anys (1618) a la Guerra de Successió Espanyola (1701)

1.1. La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648): religió i tradició

1.2. La pau de Westfàlia i l'ascens de Lluís XIV de França

2. El segle XVIII. De la pau d'Utrecht (1713) a la Revolució Francesa (1789)
2.1. La Guerra de Successió espanyola: l'equilibri del poder dinàstic

2.2. De la pau d'Utrecht a la Revolució Francesa: equilibri de poder i raó d'estat

2.3. La Revolució Francesa i les guerres napoleòniques: nacionalisme i sobirania popular

Unitat 2: El segle XIX. Del Congrés de Viena (1815) a la Primera Guerra Mundial (1914) 

1. El sistema de concert: gran administració de poder

2. De la guerra de Crimea a la Primera Guerra Mundial: nacionalisme competitiu i imperialisme

Unitat 3: El segle XX. De la Conferència de Pau de París (1919) al final de la Guerra Freda (1989) 

1. La Conferència de Pau de París: l'autodeterminació nacional i la fi de la guerra

2. El sistema d'organització internacional de les Nacions Unides: responsabilitats especials i primacia del dret sobre el poder. 

Unitat 4: El segle XXI. Del final de la Guerra Freda (1989) fins al present

1. "Nou ordre mundial" de la postguerra freda: triomf liberal i unipolaritat

2. Les guerres iugoslaves i la Unió Europea: integració i fragmentació en un sistema globalitzat 
 

Amunt

Material Suport

Amunt

Dossier de lectures:

Bergin, J. (coord.) (2002). El siglo XVII: Europa, 1598-1715. Barcelona: Crítica.

Cap. 4. "Guerra y relaciones internacionales", pp. 127-160

Blanning, T. C. W. (coord.), & Rodriìguez, O. (2002). El siglo XVIII: Europa 1688-1815. Barcelona: Crítica.

Cap. 5. "Rivalidad internacional y guerra", 188-213.

Blanning, T. C. W. (coord.), & Garciìa, G. M. (2002). El siglo XIX: Europa 1789-1914. Barcelona: Crítica.

Cap. 5. "Política internacional, paz y guerra 1815 1914", pp. 185-244 

Cap. 6. "Expansión hacia ultramar, imperialismo e imperio", pp. 245-278 

Judt, T. (2006). Postguerra: Una Historia de Europa desde 1945. Madrid: Taurus.

Cap. 21. "La hora de la verdad".

Lundestad, G. (ed.) (2013). International Relations Since the End of the Cold War: New and Old Dimensions. Oxford: Oxford University Press.

Cap. 1. "The evolving structure of world politics, 1991-2011", pp. 16-41

Pereira, J.C. (coord.). (2001). La Historia de las Relaciones Internacionales. Barcelona: Editorial Ariel.

Cap. 14. "La paz de París y la configuración del nuevo sistema internacional", pp. 319-347.

Cap. 15. "La paz ilusoria: la seguridad colectiva en los años veinte", 1923-1933, pp. 349-366.

Cap. 21. "El nuevo orden internacional", 1945-1989, pp. 471-498.

Cap. 30. "La Unión Europea como actor global: de Maastricht a Lisboa", pp. 675-700.

 

Guia de lectures

Herron, P. (2018). "Història de les Relacions Internacionals". UOC (47 pp.).

Amunt

Aquesta assignatura forma part del grau de Relacions Internacionals, dins del marc general de l'adaptació de l'ensenyament universitari a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).

El sistema de crèdits europeu ECTS (European Credit Transfer System) es basa en la càrrega de treball de l'estudiant necessari per aconseguir els objectius (coneixements i competències) de cada assignatura. El càlcul ECTS es fa d'acord amb unes 25 hores de treball per crèdit; sempre tenint present, no obstant això, que es tracta d'un càlcul de temps teòric amb el qual es preveu que l'estudiant mitjà pugui aconseguir els objectius establerts per a cada assignatura. En aquest sentit, les hores de dedicació reals poden variar en funció dels coneixements previs i de les destreses i circumstàncies de cada estudiant.

L'aprenentatge d'aquesta assignatura s'estructura en quatre unitats d'aprenentatge, integrades per lectures especialitzades, guies de lectures, guies d'estudi, recursos a l'aula i proves d'avaluació continuada (PAC). Al calendari de l'assignatura s'ha establert el nombre i el contingut d'aquestes unitats i activitats d'aprenentatge.

El correcte seguiment de les activitats establertes com a itinerari d'aprenentatge per a cada unitat és fonamental per al desplegament del nou format docent ECTS, ja que permetrà treballar i aconseguir adequadament els objectius (coneixements acadèmics i disciplinaris, i competències professionals) establerts per a aquesta assignatura. Per aquest motiu, és altament recomanable el seguiment dels itineraris d'aprenentatge establerts.

L'avaluació continuada, com parteix integrant dels itineraris d'aprenentatge establerts, està pensada per potenciar la metodologia de treball de l'estudiant i la consecució dels coneixements i competències de l'assignatura. El seguiment de l'avaluació continuada no només es pot traduir en una component important de la valoració del rendiment acadèmic de cara a la qualificació final de l'assignatura, sinó que és una eina fonamental que es posa a l'abast de l'estudiant amb la finalitat de facilitar el seu procés d'aprenentatge, amb un ritme de treball i d'estudi rigorós i organitzat.

Encara que no es compleixi amb el ritme (temporització) mínim de seguiment d'avaluació continuada, és fonamental que l'estudiant treballi les PAC i les seves solucions com part integrant de l'estudi de l'assignatura per a la consecució de les competències establertes.

En el tram final de l'assignatura s'obrirà un període final de síntesi, que durarà fins al dia anterior al primer torn de la prova presencial (examen o prova de síntesi), durant el qual tots els estudiants podran plantejar i compartir, a través del fórum, els dubtes relacionats amb els continguts de l'assignatura. El professor/a se ocuparà d'atendre els dubtes i consultes formulades.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.


Ponderació de les qualificacions

Opció seguint i superant l'AC: AC

Nota final d'assignatura: AC

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65 %

AC = 35 %

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

L'avaluació continuada es compon de 4 activitats (PAC), que consistiran en el desenvolupament de diferents qüestions relacionades amb el contingut dels materials docents.

Els enunciats, instruccions i materials per a la realització de les diferents proves s'explicitaran en els pròpies PAC. Els estudiants disposaran d'una solució orientativa de cada PAC. Així mateix, el professor realitzarà uns comentaris generals i una valoració dels resultats de cada PAC.

El sistema d'avaluació continuada pressuposa necessàriament la lectura i l'estudi dels materials docents obligatoris, atès que, per aconseguir els objectius de l'assignatura, és necessari l'aprenentatge dels conceptes i continguts que en ells s'exposen.

El correcte seguiment de l'avaluació continuada compromet a l'estudiant a realitzar les activitats proposades de forma individual i original (tret que hi hagi una indicació explícita que es tracta d'una activitat en grup). És molt important que els documents i materials que es consultin -inclòs d'Internet- per a la realització de les PAC siguin citats i referenciats. Si no és així, la qualificació corresponent serà una D. En aquest cas, l'estudiant podrà continuar fent l'avaluació continuada, però haurà de presentar-se a l'examen per superar-la.

Les qualificacions finals de l'avaluació continuada (AC) s'estableixen de la següent manera:
 
- Per superar la AC amb una avaluació final de C+, B o A l'estudiant ha de realitzar les 4 PAC de l'assignatura. L'obtenció de dues C- o una D en les PAC desqualifica automàticament a l'estudiant per superar-la.

- La qualificació final de C- s'adjudica als estudiants que han seguit la AC (amb un mínim de les 50% PAC) però no l'han superat.

- La qualificació final de D es reserva per als casos de còpia o mal ús del sistema de AC (amb independència del nombre de PAC realitzades).

- Per defecte, la qualificació final de N s'assigna als estudiants que no han lliurat el 50% de les PAC.

Plagi / Copia

La UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i de còpia entre estudiants. 

Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat el causant de la còpia/plagio, l'amonestació acadèmica per mal ús del sistema de l'avaluació continuada recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats.

La possibilitat de qualificar una conducta com copia/plagi pot produir-se a qualsevol moment de l'avaluació continuada del semestre en curs respecte a qualsevol de les PAC, encara que ja han estat avaluades i/o estigui posada la nota final d'avaluació continuada.

Amunt

Prova de síntesi

Per a aquells estudiants que hagin seguit l'avaluació continuada i l'hagin superat, la nota final de l'assignatura resultarà de l'encreuament entre la nota final de l'avaluació continuada i la prova de síntesi. La proporció de cada part és: 60% per a l'avaluació continuada i 40% per a la prova de síntesi. 

Abans de finalitzar el semestre, el professor/a facilitarà als estudiants informació més detallada sobre la prova de síntesi.

Examen final

Els estudiants que no superin o no hagin seguit l'avaluació continuada (qualificacions C-, D o N), o vulguin obtenir una millor qualificació, han de presentar-se a un examen final presencial.

Per a aquells estudiants que no hagin seguit o superat la AC, la qualificació final de l'assignatura serà l'obtinguda en l'examen final presencial.

Per a aquells altres que busquin una millora en la seva qualificació de la AC, la qualificació final de l'assignatura serà la que sorgeixi de l'encreuament de la nota final de AC amb la qualificació obtinguda en l'examen final presencial. En aquest cas, i d'acord amb la normativa acadèmica, la nota final podrà ser igual, inferior o superior a la prèviament obtinguda en l'avaluació continuada.

Abans de finalitzar el semestre, el professor/a facilitarà als estudiants informació més detallada sobre l'examen final.
 

Amunt

Després de cada PAC l'estudiant disposarà d'un retorn relatiu als exercicis plantejats.

Amunt