| Teoria de les relacions internacionals | Codi: 20.405 Crèdits: 6 |
L'assignatura Teoria de les Relacions Internacionals representa un estudi en profunditat de les bases teòriques de la disciplina de les Relacions Internacionals, una subarea d'estudi que tradicionalment ha estat ubicada en la Ciència Política. Com veurem, la disciplina està marcada tant per les diferents escoles de pensament clàssiques (vinculades a autors com Maquiavel, Kant o Grotius), com pels dels diferents debats paradigmàtics que s'han desenvolupat durant tot el segle XX. Tanmateix, en els darrers anys la disciplina s'ha nodrit de les diferents propostes pluridisciplinars.
Durant aquests cent anys d'existència, i per diferenciar-se tant de l'àmbit del dret com de la història, les teories han tingut un paper essencial en l'esdevenir de la disciplina. Els esforços intel.lectuals per incorporar tant les tradicions de pensament filosòfiques que havien reflexionat sobre la realitat internacional, com els nous debats que s'iniciaren en la primera part del segle XX, han fet de la disciplina un camp per a la confrontació d'idees, de diferents cosmovisions del món en funció de la seva visió ontològica, epistemològica, i metodològica.
En aquest curs sobre les Teories de les Relacions Internacionals, es persegueixen tres objectius. En primer lloc, l'assignatura pretén reflexionar sobre el paper de la teoria com a motor de la disciplina. Per establir relacions de causalitat, explicacions complexes, interpretar, i realitzar prediccions sobre la realitat internacional, resulta cabdal conèixer els marcs d'anàlisis dels teòrics, les seves teories, i aplicar-ne els seus continguts. A més, cal conèixer els diferents debats epistemològics, ontològics i metodològics que caracteritzen la disciplina.
En segon lloc, l'assignatura aborda l'origen de la disciplina i aquelles escoles de pensament que han deixat una empremta en l'estudi de les relacions internacionals. Atès que les reflexions sobre la realitat internacional no es van produir de nou al segle XX, la disciplina va reprendre les discussions que alguns filòsofs havien ja iniciat segles enrere.
En tercer lloc, el curs estudiarà de forma exhaustiva els diferents debats teòrics de la disciplina (els anomenats "Quatre Grans Debats"). En aquest sentit, el curs analitzarà en profunditat els tres primers debats de les Relacions Internacionals, i els seus respectius paradigmes: idealisme, realisme, liberalisme i estructuralisme. A més, incorporarà tant les variacions dels diferents paradigmes (neorealisme, neoliberalisme i escola anglesa), com l'anomenat Quart Debat (reflectivisme i constructivisme), com aquelles aportacions teòriques alternatives (teoria crítica).
En definitiva, l'assignatura ofereix una exploració en profunditat sobre la forma en que es pensa i es teoria sobre les relacions internacionals.
L'assignatura de Teoria de les Relacions Internacionals és una assignatura del segon curs del Grau de Relacions Internacionals i forma part d'un conjunt d'assignatures que ofereixen els marcs teòrics i analítics necessaris per a una correcta interpretació dels fenòmens que es produeixen en les relacions internacionals.
No requereix coneixements previs, però sí resulta del tot recomanable haver cursat l'assignatura d'Introducció a les Relacions Internacionals del primer curs. Tanmateix és necessari tenir un nivell de comprensió lectora en anglès per seguir aquelles lectures que siguin en aquest idioma
Objectius
-Aprofundir en els conceptes i instruments d'anàlisi de la disciplina de les Relacions Internacionals.
-Conèixer els debats clàssics i els diferents paradigmes que han configurat la disciplina.
-Comprendre els darrers debats existents en la disciplina que han aparegut com a contraposició dels corrents dominants.
Competències
Competències generals
CG1.- Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesi.
CG2.- Debatre i formular raonaments crítics.
Competències transversals
CT3.- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.
CT1.- Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
Competències específiques
CE4.- Identificar els conceptes i teories més rellevants de la disciplina de Relacions Internacionals i saber-los aplicar en l'estudi de les relacions entre diversos actors internacionals.
Els continguts d'aquesta assignatura s'articulen al voltant de 4 unitats que conformen el total de l'assignatura i que serveixen a més de guia pels materials de l'assignatura.
Unitat 1: La Teoria i la disciplina de les Relacions Internacionals
1.1 Les reflexions filosòfiques de la disciplina de les Relacions Internacionals.
1.2 El paper de la teoria en les Relacions Internacionals
1.2.1 Les teories com a motor de l'activitat científica
1.2.2 Tipologia de teories
1.3 El problema de l'objectivitat en la teorització
1.4 Els nivells d'anàlisi de la disciplina
1.5 Els paradigmes de la disciplina: l'aportació kuhniana a la teoria
1.6 Les Relacions Internacionals com a disciplina i la seva agenda d'estudi
Unitat 2: Les tradicions de pensament i els debats paradigmàtics de les Relacions Internacionals
2.1 Les tradicions de pensament: el substrat filosòfic de la disciplina
2.2 Els debats paradigmàtics
2.2.1 El Primer Debat: realisme versus idealisme
2.2.2 El segon Debat: tradicionalistes versus cientificistes
2.2.3 El Tercer debat: realisme versus liberalisme
2.2.3.1 L' Estructuralisme (Marxisme)
2.2.4 L'aproximació neo-neo: el neorreealisme i el neoliberalisme
2.2.5 El Quart debat: l'aparició de les reflexions constructivistes
Unitat 3: Els nous enfocaments de la disciplina: reflectivisme, constructivisme, teoria crítica i escola anglesa
3.1. El debat entre racionalisme i reflectivisme
3.2. La moderació del debat: el constructivisme
3.3. Les veus alternatives: la teoria crítica
3.4. Noves teories mainstream: l'Escola Anglesa
Unitat 4: Unitat de Síntesi
Quadre-Resum Unitats/Materials/Proves d'Avaluació
|
Unitat |
Contingut |
Materials |
Proves d'Avaluació |
|
Unitat 1: La Teoria i la disciplina de les Relacions Internacionals
|
1.1 Les reflexions filosòfiques de la disciplina de les Relacions Internacionals. 1.2 El paper de la teoria en les Relacions Internacionals 1.3 El problema de l'objectivitat en la teorització 1.4 Els nivells d'anàlisi de la disciplina 1.5 Els paradigmes de la disciplina: l'aportació kuhniana a la teoria 1.6 Les Relacions Internacionals com a disciplina i la seva agenda d'estudi |
Mòdul 1: El paper de la teoría en la disciplina de les Relacions Internacionals "Aproaches to the study of International Relations". A: Karl. Holsti, International politics. A framework for analysis. Seventh edition. Englewood Cliffs, N.J. : Prentice-Hall International, cop. 1995. p. 16-21. Kurki Milka and Colin Wight. "International relations and Social Science". En: Tim Dunne, Milka Kurki, Steve Smith. International relations theories, discipline and diversity. Oxford University Press, 2016. p. 14-33. Weber, Max. La objetividad del conocimiento propio de las Ciencias Sociales y de la Política Social. A: Revista de Economía Política, No. 16, Junio/Diciembre, 1956, p. 489. En línia a: http://www.cepc.gob.es/publicaciones/revistas/fondo-historico?IDR=11&IDN=923&IDA=31469 |
Activitat 1 |
|
Unitat 2: Les tradicions de pensament i els debats paradigmàtics de les Relacions Internacionals
|
2.1 Les tradicions de pensament: el substrat filosòfic de la disciplina 2.2 Els debats paradigmàtics |
Mòdul 2: L'evolució i els debats paradigmàtics de la disciplina de les Relacions Internacionals. "A realist theory of International Relations". En: Hans J. Morgenthau. Politics Among Nations. The struggle for power and peace. p. 3-16. New Delhi : Kalyani Publishers, [2018]. ISBN 0070433062. "11. The Balance of Power". En: Hans J. Morgenthau. Politics among nations : the struggle for power and peace. New Delhi : Kalyani Publishers, [2018]. p. 187-197. ISBN 0070433062. Andrew Linklater. "Review: Realism, Marxism and Critical International Theory". En: Review of International Studies, Vol. 12, No. 4 (Oct., 1986). p. 301-312. ISSN 14699044 Keohane, Robert O. (ed.) / Nye, Jr., Joseph S (ed.). "Introduction", a Transnational Relations and World Politics. Harvard University Press, 2014. ISBN 9780674593152. |
Activitat 2 |
|
Unitat 3 Els nous enfocaments de la disciplina: reflectivisme, constructivisme, teoria crítica i escola anglesa
|
3.1. El debat entre racionalisme i reflectivisme 3.2. La moderació del debat: el constructivisme 3.3. Les veus alternatives: la teoria crítica 3.4. Noves teories mainstream: l'Escola Anglesa |
Mòdul 3. Els nous enfocaments de la disciplina: més enllà del quart debat Capítulo 3. El cuarto debate". En: Kepa Sodupa. La Teoría de las relaciones internacionales a comienzos del siglo XXI. [Bilbao] : Universidad del País Vasco. Servicio Editorial, cop. 2003. p. 51-75. ISBN 8483735490 "2. Key Concepts". En: Barry Buzan. An Introduction to the English School of International Relations: The Societal Approach. Polity Press, 2014. p. 10-20. ISBN 9780745653143 Copeland, D. (2000). The Constructivist Challenge to Structural Realism: A Review Essay. International Security, 25(2), 187-212. Cox, Robert. "Social Forces, States and World Orders: Beyond International Relations Theory". En: Millennium - Journal of International Studies, Volume: 10 Issue 2 (1981). p. 126-155. ISSN 03058298. Richard Devetak. "Critical Theory". En: Scott Burchill and Andrew Linklater. Theories of international relations. Houndmills [etc.] : MacMillan, 1996. p. 145-178. ISBN 0333660897 Wendt, Alexander, "Anarchy is what States Make of It: the Social Construction of Power Politics", International Organization 46, no. 2 (Spring 1992): 391-425. |
Activitat 3 |
|
Unitat 4: Síntesi |
Unitats 1, 2 i 3 |
Tots els materials de la Unitat 1, 2 I 3 |
Activitat 4 |
| Material | Suport |
Bibliografia en castellà i català
Arenal, Celestino i Sanahuja, José Antonio. 2015. Teoría de las Relaciones Internacionales . Madrid: Tecnos.
Barbé, Esther. 2007. Relaciones internacionales. Madrid: Ariel.
Hobbes, Thomas. 1980. Leviatán: o la materia, forma y poder de una república eclesiástica y civil. México: Fondo de Cultura Económica.
Kant, Immanuel. 2012. Sobre la paz perpetua. Madrid: Akal.
Kuhn, Thomas, S. 1962. The Structure of Scientific Revolutions. Chicago: Chicago University Press.
López i Vidal, Lluc 2014. Introducció a la disciplina de les Relacions Internacionals. Barcelona: ediuoc.
Maquiavel. Nicolau. 2011.El Príncep. Barcelona: Labutxaca
Medina, Manuel. 1973. La teoría de las relaciones internacionales. Madrid: Seminarios y ediciones.
Sodupe, Kepa. 2003. La Teoría de las Relaciones Internacionales a comienzos del Siglo XXI. Zarautz: Universidad del País Vasco servicio editorial.
Sun, Tzu. 1999. El Arte de la Guerra. Madrid: Martínez Roca.
Tucídides. 1990. Historia de la Guerra del Peloponeso. Madrid: Editorial Gredos.
Biblografia en anglès
Baylis, John, Smith, Steve i Owens, Patricia. 2017. The Globalization of World Politics: An Introduction to International Relations. Nova York: Routledge.
Copeland, Dale C. (Autumn 2000) "Review: The Constructivist Challenge to Structural Realism: A Review Essay", International Security, Vol. 25, Nº2, pp. 187-212.
Crawford, Robert M.A. 2000. Idealism and Realism in International Relations Beyond the discipline. London and New York: Routledge.
Dunne, Tim; Kurki, Milja i Smith, Steve (eds.) . 2013. International Relations Theories. Discipline and Diversity. Oxford: Oxford University Press.
Hobsbawm, Eric. 2011. "On the Communist Manifesto". How To Change The World. Little, Brown.
Jackson, Robert, Sørensen, Georg i Møller, Jørgen. 2018. An Introduction to International Relations. Oxford: Oxford University Press.
Jorgensen, Knud E. 2018. International Relations Theory. A New Introduction. Nova York: Palgrave.
Keohane, Robert i Nye, Joseph. 1972. Transnational Relations and World Politics, Nova York: Harvard University Press.
Keohane, Robert i Nye, Joseph. 1977. Power and Interdependence: World Politics in Transition. Nova York: Harvard University Press.
Krasner, Stephen, D. 1983. International Regimes. Ithaca: Cornell University Press.
Mansbach, Richard W. i Taylor, Kirsten L. 2018.Introduction to Global Politics. Nova York: Routledge.
Morgenthau, Hans. 1953. Politics Among Nations: The Struggle for Power and Peace. Nova York: Alfred A. Knopf.
Susan, Strange. 1986. Casino Capitalism. Manchester: Manchester University Press.
Susan, Strange. 1988. States and Markets. Londres: Bloomsbury Academic
Waltz, Kenneth N. 2010. Theory of International Politics. Nova York: Waveland Press.
White, Martin. 1991. International Theory: The Three Traditions. Leicester: Leicester University Press.
Williams, Michael C. 1996. "Hobbes and International Relations: A Reconsideration", International Organization, Vol. 50, Nº2 (Spring), pp. 213-236.
El model educatiu de la UOC és el principal tret distintiu de la universitat des dels seus inicis. Neix amb la voluntat de respondre d'una manera adequada a les necessitats educatives de les persones que es formen al llarg de la vida i d'aprofitar al màxim el potencial que ofereix la xarxa per aprendre en un entorn flexible.
El model educatiu de la UOC s'adapta a les necessitats de l'alumnat i els permet desenvolupar habilitats professionalment rellevants. Es tracta d'un model dinàmic que cerca constantment incorporar i adaptar les noves eines i tendències en e-learning.
Quines són les principals característiques del nostre model educatiu? La UOC ha desenvolupat un model propi amb les següents característiques:
Dinàmic i flexible: Pensat per adaptar-se i evolucionar en el temps d'una manera constant, i centrat en l'activitat d'aprenentatge, ofereix diversitat d'opcions per adaptar-se a les necessitats de cada estudiant. El model permet que l'alumnat aprenguin d'una manera semblant a com treballen i es comuniquen a la xarxa.
Centrat en l'estudiant i en l'activitat d'aprenentatge: És un model que gira al voltant de contextos d'aprenentatge que combinen diversos recursos i dinàmiques de treball basades en l'acompanyament de l'equip docent i en la interacció amb els /les companys.
Avaluació contínua i formativa: L'avaluació correspon al mecanisme per aprendre i retroalimentar el procés d'aprenentatge, proporcionant un retorn (feedback) formatiu per a la millora contínua de l'aprenentatge. Les activitats d'avaluació faciliten l'assoliment dels objectius d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències.
Aprenentatge col·laboratiu: El model està orientat a la participació i la construcció col·lectiva de coneixement, aposta per un aprenentatge que equilibra la implicació individual i la col·laboració, i que permet que l'estudiant s'enriqueixi amb els coneixements, punts de vista i experiències dels i les companyes i desenvolupi la competència de treball en equip per al món professional.
Acompanyament de l'estudiant: L'alumnat està acompanyat en tot moment per professorat especialitzat que té com a funcions principals el disseny, l'orientació, la dinamització i l'avaluació de tot el procés educatiu.
Campus Virtual: L'entorn en el qual tots aquests elements conflueixen i entren en relació és el Campus Virtual de la UOC, plataforma en què l'alumnat té accés a les aules virtuals, que són els espais d'aprenentatge on trobarà els professors, els companys, les activitats, els continguts i les eines per aprendre.
L'estudi en línia presenta nombrosos avantatges. L'alumnat tindrà llibertat per:
Estructurar i modular el ritme del seu aprenentatge d'acord amb les seves necessitats específiques;
Emprar un gran espectre d'eines al seu abast gràcies a Internet;
Treballar des de l'oficina, des de casa o de forma autònoma sempre que compti amb un dispositiu amb connexió a internet.
Relacionar-se amb els seus companys i amb el personal acadèmic a través del portal d'e-learning.
No obstant això, a causa del caràcter a distància en la interacció, l'estudi requereix més disciplina així com una planificació proactiva per part de l'alumnat per participar activament a les classes i complir amb els objectius d'aprenentatge.
L'assignatura Teoria de les Relacions Internacionals forma part del grup d'assignatures que integren la Formació obligatòria del pla d'estudis del Grau de Relacions Internacionals. Això vol dir que es tracta d'una assignatura fonamental per a la correcta assimilació d'assignatures posteriors.
La metodologia de treball concreta d'aquesta assignatura comprèn:
El seguiment de Guies d'Estudi en alguns mòduls (GES), en què es presenten als estudiants les orientacions principals per al seu estudi.
L'estudi dels continguts teòrics de l'assignatura mitjançant el material didàctic presentat als mòduls 1, 2 i 3 i les lectures obligatòries corresponents.
La realització d'activitats, en cas que es segueixi l'AC.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|
Nota final d'assignatura: AC
Nota final d'assignatura: EX + AC
EX = 65 %
AC = 35 %
Notes mínimes:
· EX = 4
Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.
En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.
L'avaluació a la UOC s'estructura en l'avaluació contínua (AC) i l'avaluació final (AF). Aquesta assignatura es pot superar a través d'una doble via: una Avaluació Contínua (AC) o un Examen Final (EX).
L'avaluació contínua es duu a terme mitjançant la realització de 4 Activitats detallades en el quadre de Continguts.
- Activitat 1: Aquesta activitat consta de dos exercicis que els/les estudiants hauran de realitzar dins de l'espai indicat. En la primera activitat, s'hauran de respondre a tot un seguit de qüestions relatives al mòdul 1 i a les dues lectures de la Unitat (tant la lectura de Kurki com de Holsti. En la segona part, els estudiants han de completar un quadre sobre l'agenda de la disciplina i els nivells d'anàlisi.
- Activitat 2: En aquesta segona activitat la/l'estudiant haurà de respondre a dos tipus d'exercici. En el primer, haurà de llegir dos textos clàssics de les tradicions de pensament que inspiren els diferents teòrics de la disciplina i realitzar un exercici comparatiu seguint el model que s'indica a l'enunciat de l'Activitat. En el segon, la/l'estudiant haurà de respondre a tot un seguit de preguntes sobre el contingut dels tres paradigmes, tot indicant si es tracta d'una afirmació verdadera o falsa. En cada cas, s'haurà de justificar, raonar, i referenciar les respostes.
- Activitat 3: La tercera activitat consta de dos tipus d'exercici. En el primer, la/l'estudiant haurà de respondre a una sèrie de preguntes plantejades. En la segona, s'haurà d'escollir un text o bé de la teoria crítica o bé de l'escola anglesa, i realitzar una anàlisi del text.
- Activitat 4: es tracta d'una activitat transversal, que consistirà en la realització d'un debat virtual pautat sobre alguns dels temes de les 3 unitats anteriors.
Els enunciats, instruccions i materials per a la realització de les diferents proves s'explicitaran en els pròpies activitats. Els/les estudiants disposaran d'una solució orientativa de cada Activitat. Així mateix, el professorat realitzarà uns comentaris generals i una valoració dels resultats de cada activitat.
El sistema d'avaluació continuada pressuposa necessàriament la lectura i l'estudi dels materials docents obligatoris, atès que, per aconseguir els objectius de l'assignatura, és necessari l'aprenentatge dels conceptes i continguts que en ells s'exposen.
El correcte seguiment de l'avaluació continuada compromet a l'alumnat realitzar les activitats proposades de forma individual i original (tret que hi hagi una indicació explícita que es tracta d'una activitat en grup). És molt important que els documents i materials que es consultin -inclòs d'Internet- per a la realització de les activitat siguin citats i referenciats. Si no és així, la qualificació corresponent serà una D. En aquest cas, l'alumant no podrà continuar fent l'avaluació continuada.
Les qualificacions finals de l'avaluació continuada (AC) s'estableixen de la següent manera:
- Per superar la AC amb una avaluació final de C+, B o A l'estudiant ha de realitzar TOTES les activitats proposades a l'assignatura. L'obtenció de dues C- o una D en les Activitats desqualifica automàticament a l'alumnat per superar-la.
- La qualificació final de C- s'adjudica als/les estudiants que han seguit la AC (amb un mínim del 50% de les activitats) però no l'han superat.
- La qualificació final de D es reserva per als casos de còpia o mal ús del sistema de AC (amb independència del nombre d'activitats realitzades).
- Per defecte, la qualificació final de N s'assigna als estudiants que no han lliurat el 50% de les activitats
Plagi / Copia
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. Per a tal fi, la UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i de còpia entre l'alumnat
Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat el causant de la còpia/plagi, l'amonestació acadèmica per mal ús del sistema de l'avaluació continuada recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La possibilitat de qualificar una conducta com copia/plagi pot produir-se a qualsevol moment de l'avaluació continuada del semestre en curs respecte a qualsevol de les activitats, encara que ja han estat avaluades i/o estigui posada la nota final d'avaluació continuada.
Lliurament d'activitats
Cal lliurar les activitats en la data establerta. Rebrà una qualificació de N l'activitat que no s'hagi lliurada en aquesta data o la que es lliuri en un arxiu equivocat, buit o corrupte.
Us recordem que és responsabilitat de l'alumnat enviar correctament el document de l'activitat al Registre d'avaluació contínua (RAC). En aquest sentit, es pot comprovar fàcilment si l'enviament s'ha realitzat de forma correcta descarregant l'arxiu un cop ha estat enviat, i obrint-i llegint-lo.
Per tant, si l'arxiu que apareix al RAC no és el de l'activitat que correspon, està en blanc o està malmès, es considerarà l'activitat com no presentada (qualificació de N).
Altres consideracions
Per superar l'AC cal haver realitzat totes les activitats (4).
Per fer l'EX no cal haver superat l'AC.
Examen final
Els/les estudiants que no superin o no hagin seguit l'avaluació continuada (qualificacions C-, D o N) han de presentar-se a un examen final presencial.
Per a aquelles/aquells estudiants que no hagin seguit o superat la AC, la qualificació final de l'assignatura serà l'obtinguda en l'examen final presencial.
Per a aquells altres que busquin una millora en la seva qualificació de la AC, la qualificació final de l'assignatura serà la que sorgeixi de l'encreuament de la nota final de AC amb la qualificació obtinguda en l'examen final presencial. En aquest cas, i d'acord amb la normativa acadèmica, la nota final podrà ser igual, inferior o superior a la prèviament obtinguda en l'avaluació continuada.
Abans de finalitzar el semestre, el professorat facilitarà als estudiants informació més detallada sobre l'examen final.
Després de cada activitat l'estudiant dispondrà d'un retorn relatiu als exercicis plantejats, i un solucionari amb indicacions generals.