| Sistemes polítics comparats | Codi: 20.412 Crèdits: 6 |
La democràcia és avui el tipus de règim polític més estès al món. No obstant això, no es tracta d'una realitat uniforme; conté sistemes polítics molt diversos. Precisament, la raó de ser d'aquesta assignatura és examinar les principals diferències i similituds d'un conjunt de sistemes democràtics. En concret, s'analitzarà de forma comparada les característiques de vuit països: Regne Unit, França, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Estats Units, Polònia i la República Txeca.
Aquests països abasten una notable varietat de dissenys institucionals relatius a la forma de govern, l'organització territorial, el sistema electoral i el sistema de partits. Examinar de forma comparada aquestes qüestions resulta clau per comprendre el funcionament i les conseqüències de l'arquitectura institucional sobre el joc polític. Alhora, l'atenció a l'evolució històrica de cada país permetrà contextualitzar l'estudi del disseny i desenvolupament del seu sistema polític.
Sistemes polítics comparats és una assignatura obligatòria del Grau de Relacions Internacionals. Com el seu nom indica, és una assignatura en la qual s'aborda l'estudi de la política de manera comparada, tal com es realitza en l'assignatura Política comparada: orígens i tipus de règims polític. En aquesta última es recorre al mètode comparat per mostrar la diversitat de règims polítics existents i explicar els processos que condueixen als canvis de règim. En Sistemes polítics comparats l'atenció se centra en els règims democràtics existents i s'analitza, a partir de l'estudi de vuit casos, les seves principals variants institucionals.
Abans de matricular-se de Sistemes polítics comparats convé haver cursat l'assignatura bàsica Política i Societat i l'assignatura obligatòria Política comparada: orígens i tipus de règims polítics del pla d'estudis de Relacions Internacionals. En aquestes dues assignatures s'expliquen conceptes que són utilitzats de manera habitual en Sistemes polítics comparats, com ara democràcia, institució política, forma de govern, sistema de partits o mètode comparat. Per tant, convé estar familiaritzat amb l'ús d'aquest vocabulari polític abans de cursar aquesta assignatura.
La pretensió de l'assignatura és aportar a l'estudiant un conjunt de coneixements i eines analítiques que li permetin comprendre la configuració d'alguns dels principals sistemes democràtics del món i establir comparacions entre els mateixos.
En aquesta assignatura es treballen especialment les següents competències del pla d'estudis de Relacions Internacionals:
Bàsiques i generals:
CB2.- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se.
CG3.- Comprendre i respectar la complexitat de la diversitat social i cultural.
Transversals:
CT3.- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.
Específiques:
CE3.- Saber aplicar les principals teories de la Ciència Política al anàlisi de l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics actuals.
CE13.- Ser capaç de realitzar estudis de cas i aplicar el mètode comparat per analitzar institucions, processos i polítiques de diferents països.
L'assignatura està estructurada en quatre mòduls dedicats a examinar i comparar alguns dels principals sistemes polítics actuals.
Mòdul 1. El excepcionalisme de dos països europeus: la democràcia majoritària del Regne Unit i el semipresidencialisme francès.
Mòdul 2. La dinàmica coalicional en règims parlamentaris: Alemanya, Països Baixos, Bèlgica.
Mòdul 3. El presidencialisme dels Estats Units d'Amèrica.
Mòdul 4. La democràcia en règims post-comunistes: República Txeca i Polònia.
En els quatre mòduls s'utilitzen cinc criteris bàsics per a realitzar l'anàlisi de cada sistema polític i establir comparacions:
- El procés històric.
- L'organització territorial.
- L'organització de la forma de govern.
- El sistema electoral.
- El sistema de partits i eleccions.
| Material | Suport |
Per a cadascuna de les quatre activitats que es desenvoluparan al llarg del curs es compta amb recursos específics d'aprenentatge, accessibles des de l'aula. A més de quatre mòduls bàsics, hi ha un altre tipus de recursos multiformat (documentals, pel·lícules, portals, vídeos, etc.)
Aquesta assignatura forma part del Grau de Relacions Internacionals, dins del marc general de l'adaptació de l'ensenyament universitari a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).
El sistema de crèdits europeu ECTS (European Credit Transfer System) es basa en la càrrega de treball de l'estudiant necessari per aconseguir els objectius (coneixements i competències) de cada assignatura. El càlcul ECTS es fa d'acord amb unes 25 hores de treball per crèdit; sempre tenint present, no obstant això, que es tracta d'un càlcul de temps teòric amb el qual es preveu que l'estudiant mitjà pugui aconseguir els objectius establerts per a cada assignatura. En aquest sentit, les hores de dedicació reals poden variar en funció dels coneixements previs i de les destreses i circumstàncies de cada estudiant.
L'aprenentatge d'aquesta assignatura s'estructura en quatre unitats d'aprenentatge, integrades per mòduls docents, lectures, guies d'estudi, diversos recursos a l'aula i proves d'avaluació continuada (PAC). Al calendari de l'assignatura s'ha establert el nombre i el contingut d'aquestes unitats i activitats d'aprenentatge.
El correcte seguiment de les activitats establertes com a itinerari d'aprenentatge per a cada unitat és fonamental per al desplegament del nou format docent ECTS, ja que permetrà treballar i aconseguir adequadament els objectius (coneixements acadèmics i disciplinaris, i competències professionals) establerts per a aquesta assignatura. Per aquest motiu, és altament recomanable el seguiment dels itineraris d'aprenentatge establerts.
L'avaluació continuada, com parteix integrant dels itineraris d'aprenentatge establerts, està pensada per potenciar la metodologia de treball de l'estudiant i la consecució dels coneixements i competències de l'assignatura. El seguiment de l'avaluació continuada no només es pot traduir en una component important de la valoració del rendiment acadèmic de cara a la qualificació final de l'assignatura, sinó que és una eina fonamental que es posa a l'abast de l'estudiant amb la finalitat de facilitar el seu procés d'aprenentatge, amb un ritme de treball i d'estudi rigorós i organitzat.
Encara que no es compleixi amb el ritme (temporització) mínim de seguiment d'avaluació continuada, és fonamental que l'estudiant treballi les PAC i les seves solucions com part integrant de l'estudi de l'assignatura per a la consecució de les competències establertes.
En el tram final de l'assignatura s'obrirà un període final de síntesi, que durarà fins al dia anterior al primer torn de la prova presencial (examen o prova de síntesi), durant el qual tots els estudiants podran plantejar i compartir, a través del fórum, els dubtes relacionats amb els continguts de l'assignatura. El professor/a se ocuparà d'atendre els dubtes i consultes formulades.
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|
Nota final d'assignatura: AC
Nota final d'assignatura: EX + AC
EX = 65 %
AC = 35 %
Notes mínimes:
· EX = 4
Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.
En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.
L'avaluació continuada es compon de 4 activitats (PAC), que consistiran en el desenvolupament de diferents qüestions relacionades amb el contingut dels materials docents.
Els enunciats, instruccions i materials per a la realització de les diferents proves s'explicitaran en els pròpies PAC. Els estudiants disposaran d'una solució orientativa de cada PAC. Així mateix, el professor realitzarà uns comentaris generals i una valoració dels resultats de cada PAC.
El sistema d'avaluació continuada pressuposa necessàriament la lectura i l'estudi dels materials docents obligatoris, atès que, per aconseguir els objectius de l'assignatura, és necessari l'aprenentatge dels conceptes i continguts que en ells s'exposen.
El correcte seguiment de l'avaluació continuada compromet a l'estudiant a realitzar les activitats proposades de forma individual i original (tret que hi hagi una indicació explícita que es tracta d'una activitat en grup). És molt important que els documents i materials que es consultin -inclòs d'Internet- per a la realització de les PAC siguin citats i referenciats. Si no és així, la qualificació corresponent serà una D. En aquest cas, l'estudiant podrà continuar fent l'avaluació continuada, però haurà de presentar-se a l'examen per superar-la.
Les qualificacions finals de l'avaluació continuada (AC) s'estableixen de la següent manera:
- Per superar la AC amb una avaluació final de C+, B o A l'estudiant ha de realitzar les 4 PAC de l'assignatura. L'obtenció de dues C- o una D en les PAC desqualifica automàticament a l'estudiant per superar-la.
- La qualificació final de C- s'adjudica als estudiants que han seguit la AC (amb un mínim de les 50% PAC) però no l'han superat.
- La qualificació final de D es reserva per als casos de còpia o mal ús del sistema de AC (amb independència del nombre de PAC realitzades).
- Per defecte, la qualificació final de N s'assigna als estudiants que no han lliurat el 50% de les PAC.
Plagi / Copia
La UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i de còpia entre estudiants.
Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat el causant de la còpia/plagio, l'amonestació acadèmica per mal ús del sistema de l'avaluació continuada recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats.
La possibilitat de qualificar una conducta com copia/plagi pot produir-se a qualsevol moment de l'avaluació continuada del semestre en curs respecte a qualsevol de les PAC, encara que ja han estat avaluades i/o estigui posada la nota final d'avaluació continuada.
Prova de síntesi
Per a aquells estudiants que hagin seguit l'avaluació continuada i l'hagin superat, la nota final de l'assignatura resultarà de l'encreuament entre la nota final de l'avaluació continuada i la prova de síntesi. La proporció de cada part és: 60% per a l'avaluació continuada i 40% per a la prova de síntesi.
Abans de finalitzar el semestre, el professor/a facilitarà als estudiants informació més detallada sobre la prova de síntesi.
Examen final
Els estudiants que no superin o no hagin seguit l'avaluació continuada (qualificacions C-, D o N), o vulguin obtenir una millor qualificació, han de presentar-se a un examen final presencial.
Per a aquells estudiants que no hagin seguit o superat la AC, la qualificació final de l'assignatura serà l'obtinguda en l'examen final presencial.
Per a aquells altres que busquin una millora en la seva qualificació de la AC, la qualificació final de l'assignatura serà la que sorgeixi de l'encreuament de la nota final de AC amb la qualificació obtinguda en l'examen final presencial. En aquest cas, i d'acord amb la normativa acadèmica, la nota final podrà ser igual, inferior o superior a la prèviament obtinguda en l'avaluació continuada.
Abans de finalitzar el semestre, el professor/a facilitarà als estudiants informació més detallada sobre l'examen final.
Després de cada PAC l'estudiant disposarà d'un retorn relatiu als exercicis plantejats.