Geografia humana i física Codi:  20.416    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura Geografia Humana i Física del Grau de Relacions Internacionals desenvolupa com la interacció entre la geografia física i humana afecta les relacions entre països. Les característiques de la geografia física posen barreres a l'activitat humana. Impedeixen comerciar, relacionar-se i compartir llaços culturals. També modulen de manera significativa l'activitat humana: viure als tròpics, ser un lloc de pas o tenir recursos naturals té un fort impacte en la societat que viu en un determinat territori. A la vegada, però, la geografia humana té una influència permanent i creixent sobre la geografia física. Fruit de l'activitat humana, elements com ponts, túnels o rutes comercials uneixen masses de territori fins llavors poc interconnectades. La tecnologia ha canviat el concepte de distància i espai físic tal com el coneixíem i el continuarà canviant en un futur proper.
Geografia Humana i Física neix del convenciment de la necessitat de tenir en compte els aspectes geogràfics a l'hora d'analitzar la relació entre estats, així com en l'anàlisi de les tensions i relacions en la geopolítica mundial. Com afirma Robert D. Kaplan, "aquells que obliden la geografia, mai poden derrotar-la". Amb això, però, no estem defensant un determinisme geogràfic, sinó que entenem la disciplina com una eina més, necessària tot i que no suficient, per a l'anàlisi de les relacions internacionals. No debades la geografia és, com diria Josep Fontana "l'escenari de la Història", aquell teló de fons on es desenvolupen el drama humà.
L'assignatura s'estructura en quatre mòduls que aprofundeixen en aquesta estreta relació, mutualment constitutiva, entre la geografia humana i la geografia física. El primer mòdul incideix en el concepte d'espai a través de la idea de frontera: com delimitacions de la geografia física afecten la geografia humana, i a la vegada com la geografia humana ha delimitat moltes vegades la geografia física. La frontera és un concepte clau per entendre les relacions internacionals, ja que ha constituït un dels principals factors per organitzar les relacions entre estats al llarg de la història. Entenem frontera, doncs, com a espai, com a delimitació, però també com a idea abstracta d'objectiu, de fi cap a on tendir.
El segon mòdul parteix del concepte de territori i es mou, aparentment, en un sentit més unidireccional: com un element bàsic de la geografia física com és la presència de recursos naturals afecta la geografia humana. Però la manera com els humans utilitzen aquests recursos també té un impacte important a la geografia física. Revisarem la seva distribució actual i algunes de les problemàtiques que presenten, amb especial atenció a un dels problemes globals més candents, el canvi climàtic.
El tercer mòdul utilitza el concepte de la distància per fer una aproximació a l'evolució històrica de les rutes comercials, enteses no només com a vies d'intercanvi econòmic, sinó com a camins per on han transitat ideologies, cultures, i a través dels qual s'ha constituït el poder i el domini. Només cal pensar, per exemple en la importància del comerç marítim en l'actualitat i la rellevància del control dels estrets i canals per on es mou el tràfic marítim.
Finalment, el quart mòdul desenvolupa el cas de les migracions. En aquest cas, l'estudi de les migracions serveix per tancar aquesta assignatura, ja que és un concepte on apareixen, en alguna mesura els principals conceptes geogràfics de partida de cada mòdul (frontera, territori i distància). Es farà un breu recorregut a les diferents teories de les migracions, s'analitzaran els conceptes principals referents a les migracions i s'examinarà el cas concret de les migracions forçades, els refugiats i les migracions per motius ambientals.

Amunt

Objectius:

  • Conèixer la importància de la geografia en les relacions internacionals.
  • Estudiar les delimitacions de la geografia física i humana des d'un punt de vista de la construcció social.
  • Prendre consciència de la importància de factors polítics, econòmics i culturals en la delimitació de l'espai geogràfic.
  • Comprendre com l'ús de la geografia impacta significativament en les relacions entre estats.
  • Estudiar l'evolució del comerç internacional i indagar sobre les repercusions que la tecnologia tindrà en les relacions internacionals.

Competències:

  • Bàsiques i generals
    • CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
    • CG1 - Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesi.
    • CG2 - Debatre i formular raonaments crítics
  • Específiques
    • CT3 - Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.
    • CE1 - Analitzar fenòmens internacionals i la realitat del món global actual des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària.

Amunt

0. Introducció

  • Evolució de la geografia política.
  • La venjança de la geografia.

1. La Frontera

  • Frontera física, frontera humana.
  • Frontera en moviment: conquestes més enllà de la frontera
  • Fronteres com a definició d'ideals (Gran Carib, Nord-Sud, etc.)

2. Geografia dels recursos naturals

  • Recursos naturals i geografia humana.
  • Recursos i política
  • Recursos i economia
  • Recursos i cultura

3. Les rutes comercials

  • Inici del comerç
  • Història
  • Industrialització: La gran divergència.
  • Globalització: La gran convergència?

4. Migracions internacionals

  • Demografia internacional
  • El migrant internacional
  • Transnacionalisme

Amunt

Material Suport

Amunt

Acemoglu, D. i J. Robinson (2012) Por qué fracasan los países : los orígenes del poder, la prosperidad y la pobreza. Barcelona: Deusto.

Altomonte, H. i R.J. Sánchez (2016) Hacia una nueva gobernanza de los recursos naturales en América Latina, CEPAL.

Arriaga, J.C. (2014). El concepto frontera en la geografía humana. Perspectiva Geográfica, [S.l.], n. 17, p. 71-96 https://revistas.uptc.edu.co/index.php/perspectiva/article/view/2263

Baldwin, R. (2017) La gran convergencia: migración, tecnología y la nueva globalización, Barcelona Antoni Bosch.

Casarini, N. (2016) "Todos los caminos llevan a Beijing". En: La Vanguardia Dossier: China, la nueva ruta de la seda, número 60.

Flint, C. (2016) Introduction to geopolitics. Routledge (3r ed.).

Foucher, M. (2004) Des fronts aux frontières en Europe et ailleurs. Débat de Barcelona IV Fronteres, Barcelona: CCCB, P. 25-70.

Gauchon, P.  i  J.M. Huissord (2017). Les 100 lieux de la géopolitique. Que sais-je. Paris : PUF.

Kaplan, R.D. (2015) La Venganza de la geografía : cómo los mapas condicionan el destino de las naciones. Barcelona : RBA.

Koser, K. (2007) International migration. A very short introduction. Oxford : Oxford University Press.

López Trigal, L., i P. Benito del Pozo (1999) Geografía política. Madrid : Cátedra.

Marshall, T. (2016). Prisoners of geography. London: Eliott and Thompson Ltd.

McLeman, R. (Ed.), Gemenne, F. (ed.). (2018) "Routledge Handbook of Environmental Displacement and Migration". London : Routledge.

Méndez Gutiérrez del Valle, R. (2011) "El nuevo mapa geopolítico del mundo", Valencia : Tirant lo Blanch.

Moore, M. (2015) A Political Theory of Territory.

Müller-Markus, C. (2016) "One Belt, One Road: el sueño chino y su impacto sobre Europa", Revista CIDOB n.148: Barcelona.

Romero, J. (Coord.). (2007). Geografía humana. Barcelona: Ariel.

Ross. M.L. (2012) The Oil curse : how petroleum weatlh shapes the development of nations. Princeton University Press.

Sassen, S. (2016) "Tres migraciones emergentes: un cambio de época", Revista Internacional de Derechos Humanos 13.23.

Sinnott, E., J. Nash i A. de la Torre (2010) Los recursos naturales en américa latina y el caribe ¿Más allá de bonanzas y crisis?, World Bank Latin American and Caribbean studies. Washington, DC: World Bank.

Solana, M. (coord.) (2016) Espacios globales y lugares próximos. Setenta conceptos para entender la organización territorial del capitalismo global. Barcelona: Icaria Editorial.

Amunt

Aquesta assignatura forma part del Grau en Relacions Internacionals dins del marc general de l'adaptació de l'ensenyament universitari a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).

El sistema de crèdits europeu ECTS (European Credit Transfer System) es basa en la càrrega de treball de l'estudiant necessària per a aconseguir els objectius (coneixements i competències) de cada assignatura. El càlcul ECTS es fa d'acord amb unes 25 hores de treball per crèdit; sempre tenint present, però, que es tracta d'un càlcul de temps teòric amb el que es preveu que l'estudiant mitjà pugui assolir els objectius establerts per a cada assignatura. Les hores de dedicació reals, doncs, poden variar en funció dels coneixements previs i de les destreses i circumstàncies de cada estudiant.

L'aprenentatge d'aquesta assignatura s'estructura en cinc mòduls integrats per materials docents, guies d'estudi, exercicis d'autoavaluació i activitats d'avaluació contínua (PACs) per a quatre dels cinc mòduls del curs. Al calendari de l'assignatura s'estableix el nombre i dates d'aquests continguts i activitats.

El correcte seguiment de les activitats i els exercicis establerts com a itinerari d'aprenentatge per a cada mòdul és fonamental per al desplegament del nou format docent ECTS, ja que permetrà treballar i assolir adequadament els objectius (coneixements acadèmics i disciplinars, i competències professionals) establerts per a aquesta assignatura. Per a aquest motiu, és altament recomanable seguir els itineraris d'aprenentatge establerts.

L'avaluació contínua, com a part integrant dels itineraris d'aprenentatge establerts, està pensada per a potenciar la metodologia de treball de l'estudiant i l'assoliment dels coneixements i competències de l'assignatura. El seguiment de l'avaluació contínua no només es pot traduir en un component important de la valoració del rendiment acadèmic de cara a la qualificació final de l'assignatura, sinó que és una eina fonamental que es posa a l'abast de l'estudiant per tal de facilitar el seu procés d'aprenentatge, amb un ritme de treball i d'estudi rigorós i organitzat.

Encara que no es compleixi amb el ritme (temporització) i mínim de seguiment d'avaluació continuada, és fonamental que l'estudiant treballi les PACs i les seves solucions com a part integrant de l'estudi de l'assignatura per a l'assoliment de les competències que s'hi estableixen.

Al tram final de l'assignatura, s'obrirà un període final de síntesi que durarà fins el primer torn d'examen, durant el qual tots els estudiants podran participar en una bústia específica on podran plantejar els seus dubtes relacionats amb els continguts de l'assignatura.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.


Ponderació de les qualificacions

Opció seguint i superant l'AC: AC

Nota final d'assignatura: AC

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65 %

AC = 35 %

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

L'avaluació continuada es composa de 5 activitats (PACs), corresponents a les cinc unitats d'aprenentatge. La primera PAC és opcional mentre que les darreres quatre són obligatòries. Les PACs consistiran en el desenvolupament de diferents qüestions relacionades amb el contingut dels materials docents, així com respecte a temes d'actualitat relacionats amb la política internacional. S'espera que l'estudiant entregui cada una de les avaluacions dins dels terminis establerts. El professor de l'assignatura pot no acceptar una entrega fora de termini o acceptar-la però penalitzar la seva puntuació.

Els enunciats, instruccions i el temps necessari per a la realització de les diferents PACs s'explicitaran en les pròpies PACs. Així mateix, el consultor comentarà, després del lliurament de cada PAC, les solucions i respostes corresponents a cada PAC.

El sistema d'avaluació continuada pressuposa la lectura i l'estudi dels materials docents obligatoris, atès que per assolir els objectius de l'assignatura és necessari l'aprenentatge dels conceptes i continguts que s'hi exposen.

El seguiment correcte de l'avaluació continuada compromet l'estudiant a realitzar les activitats proposades de manera individual i original. Cal que els documents i materials, tant d'internet com d'altres formats que es puguin consultar, siguin especificats i referenciats adequadament a les PACs. En cas que no sigui així, la qualificació corresponent serà una D. En aquest cas, l'estudiant podrà continuar fent l'avaluació continuada de l'assignatura, però caldrà que es presenti a l'examen per tal de superar-la.

Les qualificacions finals de l'avaluació continuada s'establiran de la següent manera:

  • Per tal de poder superar l'avaluació continuada amb una qualificació final de C+, B o A, l'estudiant ha de realitzar les quatre PACs obligatòries de l'assignatura. L'obtenció de dues C- o una D en els exercicis d'avaluació continuada desqualifica automàticament l'estudiant per superar-la.
  • La qualificació final de C- s'adjudicarà als estudiants que han seguit l'avaluació continuada (com a mínim el 50% de les PACs) però no l'han superada.
  • La qualificació final de D es reserva als casos de còpia o mal ús del sistema d'avaluació continuada (amb independència del nombre de PACs realitzades).
  • Per defecte, la qualificació final de N s'adjudicarà als estudiants que no hagin lliurat el 50% de les PACs.

La UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i còpia entre estudiants. Per ajudar-vos a citar correctament i evitar aquests problemes, podeu consultar la 'Guia d'elaboració de les PAC', disponible a l'apartat de materials i fonts de l'aula.

Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat causant de la còpia/plagi, l'amonestació acadèmica per mal ús del sistema d'avaluació continuada recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats, i d'aquestes conductes se'n podran derivar les sancions disciplinàries corresponents per infracció de la Normativa de drets i deures.

La possibilitat de qualificar una conducta com a còpia/plagi i l'eventual imposició d'una amonestació acadèmica i/o sanció disciplinària pot produir-se en qualsevol moment de l'avaluació continuada del semestre en curs respecte totes les proves d'avaluació, encara que ja hagin estat avaluades i/o estigui posada la nota final de l'avaluació continuada.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via:

  • A partir de l'avaluació continuada, la qualificació final de la qual té un creuament amb la nota d'una prova de síntesi.
  • Mitjançant la realització d'un examen final.

La fórmula de l'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX+AC.

Amunt

El dia de la publicació de la qualificació de cada PAC l'estudiant disposarà d'un retorn relatiu als exercicis plantejats.

Amunt