| Comunicació i cultura | Codi: 21.014 : 6 |
En aquesta assignatura volem apropar als estudiants a un element fonamental per la constitució d'allò humà com és la comunicació. Treballarem la relació entre comunicació i cultura tant considerant les formes verbals com altres formes d'interacció humana (visual i no verbal).
La contemporaneïtat ens ha portat una creixent complexitat comunicativa i afavoreix que ens comuniquem mitjançant multitud de mitjans (escrits, verbals, visuals, digitals). En aquesta assignatura els estudiants tindran oportunitat d'analitzar els processos comunicatius en totes aquestes vessants, i afavorirem la realització de proves d'avaluació continuada que siguin transmedia.
En particular, en l'assignatura ens centrarem en els processos de comunicació com a part estructurant de la cultura, basant-nos en el bagatge de l'antropologia lingüística. També ens interessa destacar com es porta a terme i quines conseqüències té la interpretació cultural i com els processos comunicatius i els mitjans de comunicació creen identitats culturals de gènere, de classe, ètniques, etc. Abordarem aquest tema des d'una perspectiva simbòlica i des de l'anàlisi de la relació entre poder i identitat considerant com mitjans de comunicació tant els més clàssics -com ara premsa, ràdio i televisió- com els mitjans digitals.
La importància dels mitjans i de les audiències en el món actual i en la nostra quotidianitat ens portarà a prestar atenció als Estudis Culturals, un camp interdisciplinari que, reconeixent l'autonomia de la cultura, la considera inscrita en pràctiques i símbols de la vida quotidiana i que particularment aborda l'anàlisi de la relació entre comunicació i cultura des de l'anàlisi dels mitjans, les representacions culturals i les audiències.
Aquesta assignatura no es presenta només com una assignatura teòrica sinó que aspira a combinar les lectures teòriques amb exercicis pràctics que afavoreixin una aproximació més complexa, més crítica i més reflexiva, al món mediatitzat que ens envolta.
L'aposta per una assignatura sobre el paper de la comunicació en la cultura respon a una voluntat transdisciplinària, ja que connecta amb els àmbits de la lingüística, la filosofia, la psicologia, l'antropologia, la sociologia, la història, la teoria literària, la història i la teoria de l'art, la història del cinema, la teoria de la comunicació audiovisual, semiòtica, etc.
Els camps professionals en què es projecta aquesta assignatura estan relacionats amb el món de la comunicació audiovisual, els mitjans, l'art i el disseny, i en general, amb el món de la producció cultural.
Es necessari haver cursat prèviament les assignatures d'Antropologia Social i Etnografia.
Els objectius fonamentals d'aquesta assignatura són:
- entendre la relació entre comunicació, cultura i societat
- analitzar la relació entre comunicació, cultura i societat
- adoptar una perspectiva crítica sobre la relació entre comunicació, cultura i societat
- entendre els mitjans com constitutius de les nostres realitats, experiències i pràctiques
L'assignatura aspira també a la comprensió de les bases teòriques d'aquesta relació i a situar els estudis de comunicació i cultura dins del marc de l'Antropologia Social.
Altres objectius són:
- Conèixer els principals temes de l'antropologia lingüística
- Familiaritzar-se amb els Estudis Culturals i les teories dels Símbols
- Reflexionar de forma crítica sobre la relació entre comunicació i cultura prestant particular atenció a la interpretació cultural
- Construir i entendre diferents formes de comunicació com a fonts per a l'anàlisi i la producció etnogràfica
- Ser capaç de portar a terme una anàlisi crítica d'un producte mediàtic
Competències:
A banda de les competències derivades dels objectius abans exposats, les competències que es desenvoluparan en aquesta assignatura són:
C2 - Utilitzar de forma avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
C4 - Expressar-se correctament de forma oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV-UOC.
A2 - Identificar els mecanismes de construcció de la diferència i la identitat, així com de les desigualtats vinculades a l'etnicitat, la classe o el gènere-sexe.
A3 - Reconèixer la variabilitat transcultural i diacrònica de les societats humanes, els sistemes econòmics, de parentiu, de salut, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere.
A4 - Saber contextualitzar i integrar els coneixements de l'Antropologia en el conjunt de les ciències humanes i socials des d'una mirada interdisciplinària.
A10 - Saber valorar i aplicar els coneixements i tècniques de l'antropologia, des d'una visió holística, als diferents contextos d'intervenció social (relacions interculturals, desenvolupament i cooperació, família, salut, educació, gestió cultural i del patrimoni, polítiques públiques i utilització social de l'espai i els recursos i altres àmbits d'intervenció).
Unitat 1.
LA PARAULA: escoltar com a eina etnogràfica.
- Àmbit de l'antropologia Lingüística
- Diversitat Lingüística
- Comunicació intercultural
- Llenguatge, Poder i Identitat
Unitat 2.
LA COMUNICACIÓ NO VERBAL: sentir com a eina etnogràfica.
- CNV
- Interpretació de les Cultures
- Anàlisi Simbòlica
- Comunitats interpretatives
Unitat 3.
LA IMATGE: la mirada com a eina etnogràfica
- Maneres de veure
- Els imaginaris: creació de significat, mites i símbols
- Representació i alteritat
- Els Estudis Culturals
| Mirades intencionades | |
| Imatges culturals | |
| El circuit de la cultura |
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX. |