| Antropologia urbana | Codi: 21.030 : 6 |
Es tracta de fonamentar el camp d'especialització de l'antropologia urbana a partir de la presentació dels seus objectes d'estudi, l'evolució en la manera com s'han anat definint i transformant les seves unitats d'anàlisi i la correspondència entre aquestes diferents etapes amb els corrents teòrics de cada moment.
Essencialment es vol insistir en la transformació de la ciutat com a objecte d'estudi inicial al descobriment de l'urbanisme com el focus analític d'aquest camp d'especialització. També es vol mostrar com una bona part dels anomenats "estudis urbans" a dins de l'antropologia, no tenien la ciutat com a unitat d'anàlisi, sinó més aviat com un marc referencial o un context inclusiu on s'emmarcaven les veritables unitats, el barri, els grups marginats i pobres o bé l'entelèquia cerca de la "comunitat" i de les relacions comunitàries a les grans ciutats. Al fmenys fins els anys 1980 l'antropologia urbana va ser una antropologia dels processos d'urbanització o un un camp d'análisi de la pobreza i la marginació urbana. dedicarem un esforç a presentar el desenvolupament de la literatura dels sarrers 35 anys.
L'estudi de les ciutats i dels conjunts metropolitans constitueix un camp d'especialització dins de l'Antropologia Social i Cultural des de la segona meitat dels anys 1970. Tant els marcs teòrics específics, com les novetats metodològiques que aporta, representen una innovació per la disciplina, molt arrelada als estudis de les societats sense Estat i a les societats camperoles. Juntament amb l'Antropologia Mèdica, l'Antropologia Política, l'Antropologia Econòmica, els estudis sobre religió i sobre migracions, constitueix un dels principals eixos d'especialització, que justifiquen el caràcter troncal d'aquesta assignatura.
L'Antropologia Urbana (AU), juntament amb altres disciplines humanístiques i socials (Sociologia, Dret, Ciència Política, Història i Geografia) i tècniques (Arquitectura i Enginyeria) constitueix el camp professional de l'urbanisme. Són les relacions socials, en sentit ampli, les creadores dels espais i de les funcions de les ciutats, contràriament a allò que pensen molts tecnòcrates des de la perspectiva de la política i de la tècnica. Les ciutats són / haurien de ser al servei de les persones i, per tant, en el disseny de les ciutats no hi ha només variables tècniques, artístiques i econòmiques, sinó necessitats i demandes socials. La radicalitat qualitativa de l'Antropologia Social fa que els seus estudis sobre l'urbanisme acostin de manera clara els sentiments, valors i necessitats de la ciutadania davant els processos de planejament urbanístic. Juntament amb l'arquitectura i la geografia, l'Antropologia Social té un paper capdavanter en els estudis urbanístics, en particular, i en els estudis urbans.
Juntament amb la intervenció urbanística, les aportacions de l'AU es donen també en el camp de la intervenció social, juntament amb altres professionals com els treballadors socials o els educadors socials. Les metodologies qualitatives i, sobretot, l'etnografia són de gran utilitat per a fer diagnòstics socials, previs a les intervencions dels altres professionals. L'àmbit de la mobilitat humana, de les migracions, la pobresa i la marginació social esdevenen camps d'aplicació dels sabers i de les metodologies de l'AU.
Resulta indispensable haver cursat història, teoria i mètodes de l'Antropologia per a poder endinsar-se dins el camp de l'Antropologia Urbana. També resulta molt útil, tot i que no imprescindible, haver cursat Antropologia Política, Parentiu i Antropologia Econòmica.
El calendari de sessions a l'aula física de la URV [Campus Catalunya] per la modalitat semi-presencial és aquest:
1ª sessió.3 de Març de 2020: Aula 408 (16,00 a 20,00 h)
2ª sessió. 17 de Març de 2020: Aula 408 (16,00 a 20,00 h)
3ª sessió. 20 d´Abril de 2020: Aula 411 (16,00 a 20,00 h)
Els objectius de l'assignatura són aquests:
1. Conèixer i reconèixer les principals aportacions teòriques i epistemològiques de l'antropologia i etnografia urbanes, així com d'altres disciplines properes.
2. Ser capaç d'aplicar els coneixements especialitzats adquirits, així com les eines metodològiques apreses en la formulació de problemes i projectes de manera crítica i creativa.
3. Entendre i ser capaç de pensar en alternatives front als processos d'exclusió social, laboral o residencial i ser capaç d'entendre i explicar les causes.
4. Ser capaç d'elaborar de manera individual o col·laborativa un projecte de recerca on es mostrin les habilitats i coneixements necessaris per analitzar problemes complexos.
Les principals competències específiques a adquirir són:
1. Reconèixer la epistemologia, la història de les escoles de pensament i les aproximacions teòriques i metodològiques sobre les ciutats, la construcció de la ciutadania i els sistemes urbans, així com els principals dominis analítics i temàtics de l'etnografia urbana.
2. Identificar i avaluar les conseqüències de les transformacions i dinàmiques plurals i fluctuants de les ciutats contemporànies, tal com s'expressen en els àmbits urbanístic, patrimonial-turístic, lúdic i del gènere i la forma en que articulen noves formes d'expressió i interacció en els espais urbans.
3. Reconèixer els principals problemes que afecten els processos de transformació social a partir del fet migratori i la ciutadania, prenent en consideració els tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques socials: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors transnacionals.
4. Utilitzar les habilitats metodològiques i coneixements especialitzats en tècniques d'investigació i intervenció que permetin l'estudi de la complexitat de les problemàtiques dels entorns metropolitans, els processos migratoris i la multiculturalitat.
Tema 1. Trajectòries de l'antropologia urbana.
Els primers debats: rural-urbà, del camp a la ciutat i els fundadors de la teoria urbana: Max Weber, George Simmel, Marx, Engels, Lucien Lefebre, Walter Benjamin.
Lectures:
Poe A.: El hombre en la multitud. Pp.251-261.
Lefebre L. (1975) : El derecho a la ciudad. pp 123-139.
Redfield : Yucatan, una cultura en transición pp. 17-37
David Frisby (2007) : La ciudad observada, la ciudad detectada. Pp.41-66 En: Paisajes urbanos de la modernidad.Exploraciones críticas
Benjamín W (2005) . Libro de los pasajes. Pp 421-457.
Films:
Francis Ford Coppola ( 2000 ): Powaqqatsi.
Jerome Hellman, John Schlesinger (1969):Comboy de medianoche.
Martin S. (1976).Taxi Driver.
Tema 2. Del continent al contingut.
El continent o la construcció de la forma urbana: el paper dels arquitectes i dels urbanistes. El contingut: l'estudio social i antropològic de la ciutat.
Lectures:
Delgado M. (2002) : Disoluciones urbanas. Pp.3-49.
Le Corbusier (2001): La ciudad del futuro.pp.15-42.
Sudjic Deyan (2007): La arquitectura del poder. Como los ricos y poderosos dan forma a nuestro mundo. Pp 119-142.
Films:
Friz Lang : Metropolis.
Walter Ruttman :Berlin sinfonia de una ciudad.
Tema 3. Els microcosmos urbans: identificació d'unitats d'anàlisi a l'interior de les ciutats
La perspectiva micro ha predominat en l'antropologia urbana fins els nostres dies tot i que, a diferència dels estudis clàssics, l'estudi dels barris, de les minories ètniques, els moviments veïnals o d'altres fenòmens urbans o ciutadans s'articulen bé i es contextualitzen en el marc urbà més general.
Lectures:
Maza, G.; McDonogh, G.; Pujadas, J.J. (2005), "Barcelona, ciutat oberta: transformacions urbanes, participació ciutadana i cultures de control al barri del Raval", Revista d'Etnologia de Catalunya, vol. 21, pp. 114-131. http://www.raco.cat/index.php/revistaetnologia/article/viewFile/49123/57249
Wacquant L.( 2007) : Los condenados de la ciudad.Guetto, periferias y estado. pp 165-191.
David Simon : La esquina.
Lewis O. : La escena.
Films:
Speak Lee: Haz lo que debas
Gary Mcdonogh: Chinatowns at the center. Muerte y nacimiento del barrio: lecciones de algunos barrios chinos.
http://vimeo.com/25793549.
José Luis Guerín. En construcción .
Serie : The Wire.
Tema 4. Els macrocosmos urbans: l'explosió d'allò urbà en el territori.
Abordarem el tema de la relació entre ciutat i globalització. Els canvis d'escala territorial de la vida dels urbanites i la necessària mobilització espacial, que dona lloc als fenòmens de commuting, entesos com les formes de mobilitat quotidiana o obligada de les persones.
Revisarem la tendència a la deslocalització, especialització i tematització de les diferents àrees urbanes que composen la ciutat. Donarem alguns apunts dels enfocaments específics del mètode etnogràfic per tal d'abordar unitats d'anàlisi molt complexes com són els fenòmens metropolitans.
Lectures:
Haffner : Conexiones transnacionales.
Harvey D. (1988) : Posmodernismo en la ciudad: arquitectura y diseño urbano.
"El derecho a la ciudad", New Left Review, vol. 53, pp. 23-39. file:///C:/Documents%20and%20Settings/URV/Mis%20documentos/Downloads/NLR28702%20(1).pdf
Films:
Jim Jarmuch : Noche en la tierra..
El show de Truman.
Ridley Scott : Blade Runner.
Farocky : Los creadores de los mundos comerciales.
Tema 5. El futur de la ciutat i de l'urbanisme.
Si la ciutat industrial era, encara, un lloc més o menys autocontingut, la característica més definidora de la ciutat post-industrial és el de la seva explosió territorial. Debatrem al voltant de noves propostes, conceptes i teories a propòsit de les noves formes urbanes: metròpolis, regions metropolitanes. La urbanització generalitzada com un procés social i urbanístic.
Lectures:
Gilles Lipovetsky, Serroy Jean (2010): La cultura mundo. Respuesta a una sociedad desorientada. Pp.
ivon Eduardo (2011): Hacia una antropología de las periférias urbanas. Pp 140-163.
Magrinya, F., Maza, G. (2005) : Tinglados de Bar-cel-ona. La incorporación de espacios del puerto a la ciudad (1981-2002). Scipta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Universidad de Barcelona. http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-193.htm.
Muñoz M. (2008): Urbanalizacion. Paisajes comunes lugares globales. Pp.197-215.
Films:
Serie: Black Mirror. Temporadas 1,2,3,4.
Byung Chul- Han: La Sociedad del cansancio.
Tema 1:
Poe A.: El hombre en la multitud. Pp.251-261.
Lefebre L. (1975) : El derecho a la ciudad. pp 123-139.
Redfield : Yucatan, una cultura en transición pp. 17-37
David Frisby (2007) : La ciudad observada, la ciudad detectada. Pp.41-66 En: Paisajes urbanos de la modernidad.Exploraciones críticas
Benjamín W (2005) . Libro de los pasajes. Pp 421-457.
Tema 2:
Delgado M. (2002) : Disoluciones urbanas. Pp.3-49.
Le Corbusier (2001): La ciudad del futuro.pp.15-42.
Sudjic Deyan (2007): La arquitectura del poder. Como los ricos y poderosos dan forma a nuestro mundo. Pp 119-142.
Tema 3:
Maza, G.; McDonogh, G.; Pujadas, J.J. (2005), "Barcelona, ciutat oberta: transformacions urbanes, participació ciutadana i cultures de control al barri del Raval", Revista d'Etnologia de Catalunya, vol. 21, pp. 114-131. http://www.raco.cat/index.php/revistaetnologia/article/viewFile/49123/57249
Wacquant L.( 2007) : Los condenados de la ciudad.Guetto, periferias y estado. pp 165-191.
David Simon : La esquina.
Lewis O. : La escena.
Tema 4:
Haffner : Conexiones transnacionales.
Harvey D. (1988) : Posmodernismo en la ciudad: arquitectura y diseño urbano.
"El derecho a la ciudad", New Left Review, vol. 53, pp. 23-39. file:///C:/Documents%20and%20Settings/URV/Mis%20documentos/Downloads/NLR28702%20(1).pdf
Tema 5:
Gilles Lipovetsky, Serroy Jean (2010): La cultura mundo. Respuesta a una sociedad desorientada. Pp.
ivon Eduardo (2011): Hacia una antropología de las periférias urbanas. Pp 140-163.
Magrinya, F., Maza, G. (2005) : Tinglados de Bar-cel-ona. La incorporación de espacios del puerto a la ciudad (1981-2002). Scipta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Universidad de Barcelona. http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-193.htm.
Muñoz M. (2008): Urbanalizacion. Paisajes comunes lugares globales. Pp.197-215.
Eines de suport. ( videos, pelis)
Tema 1:
Francis Ford Coppola ( 2000 ): Powaqqatsi.
Jerome Hellman, John Schlesinger (1969):Comboy de medianoche.
Martin S. (1976).Taxi Driver.
Tema 2:
Friz Lang : Metropolis.
Walter Ruttman :Berlin sinfonia de una ciudad.
Tema 3 :
Speak Lee: Haz lo que debas
Gary Mcdonogh: Chinatowns at the center. Muerte y nacimiento del barrio: lecciones de algunos barrios chinos.
http://vimeo.com/25793549.
José Luis Guerín. En construcción .
Serie : The Wire.
Tema 4 :
Jim Jarmuch : Noche en la tierra..
El show de Truman.
Ridley Scott : Blade Runner.
Farocky : Los creadores de los mundos comerciales.
Tema 5:
Serie: Black Mirror. Temporadas 1,2,3,4.
Byung Chul- Han: La Sociedad del cansancio.
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX. |