Migracions i processos transnacionals Codi:  21.040    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

El fenomen migratori constitueix una manifestació central dins d'un conjunt més ampli, com és la mobilitat humana. A les primeres etapes de la història de la humanitat els pobles caçadors i recol·lectors practicaven un tipus de mobilitat que anomenem itinerància, empesos per la necessitat de cercar aliments per la seva subsistència. Al llarg dels temps registrem altres moltes formes de mobilitat, derivades de les guerres de conquesta i dels processos de colonització: deportacions, èxodes, diàspores, exilis i migracions forçades.
A la unitat introductòria es presenta una versió sintètica de les principals formes de mobilitat humana al llarg de la història de la humanitat fins arribar al segle XIX en què comencen les grans diàspores migratòries en el marc de la crisi reproductiva dels sistemes agraris de subsistència i del factor crida induït pels grans processos d'industrialització, esdevinguts al continent europeu i al conjunt de països que conformen allò que convencionalment entenem com "Occident". S'analitza amb especial atenció el període que va des de mitjans del segle XIX a mitjans del segle XX, on es registren dos tipus bàsics de migracions: migracions del camp a la ciutat a l'interior dels diferents països i, també, l'inici de les migracions transnacionals, especialment des del continent europeu cap a Amèrica i Oceania.
A la segona unitat es presenta el fenomen migratori amb una perspectiva de transversalitat històrica a tres escales: des de Catalunya, passant per l'Estat espanyol fins al context europeu. En el tres nivells d'anàlisi es mostra com al llarg de la història la dimensió immigratòria s'ha combinat amb la emigratòria, tot i que les cronologies i l'abast numèric del fenomen mostrin especificitats que cal documentar i analitzar.
La tercera unitat posa l'èmfasi en aquella variable més explicativa des del punt de vista de l'anàlisi multicausal (la dimensió econòmica) que porta a les persones, les famílies i els grups humans a iniciar l'aventura de traslladar la seva residència a llarga distància a la cerca de millors condicions de vida per tal de garantir la subsistència i la reproducció social.
La quarta unitat es concentra, sobretot, en l'anàlisi dels efectes i les conseqüències derivades de les migracions, com són els xocs lingüístics i culturals entre societat receptores i nous arribats, la conformació de societats multiculturals, els fenòmens de rebuig xenòfob i l'análisi de les polítiques tendents a la restauració de l'equilibri i la convivència.
La cinquena i darrera unitat fa una presentació panoràmica dels principals corrents analítics i les principals teories sobre les migracions i la mobilitat humana.

Amunt

No hi ha cap requisit previ. Es tracta d’una assignatura introductòria al fenomen de les migracions, de caràcter eminentment descriptiu.

Amunt

1. Abordar una visió panoràmica del fenomen de les migracions des de la perspectiva més àmplia dels processos de mobilitat humana, descrits amb perspectiva històrica

2. Ser capaç d'aplicar els coneixements especialitzats adquirits, així com les eines metodològiques apreses en la formulació de problemes i projectes de manera crítica i creativa.

3. Conèixer les principals aportacions teòriques i epistemològiques de l'antropologia i disciplines afins en el camp de les migracions i d’altres formes de mobilitat humana.

4. Ser capaç d'elaborar de manera individual o col·laborativa un projecte de recerca on es mostrin les habilitats i coneixements necessaris per analitzar problemes complexos.

5. Reconèixer la epistemologia, la història de les escoles de pensament i les aproximacions teòriques i metodològiques sobre les migracions, la construcció de la ciutadania i els sistemes econòmics globals, així com els principals dominis analítics i temàtics de l'etnografia de les migracions.

6. Reconèixer els principals problemes que afecten els processos de transformació social a partir del fet migratori i la ciutadania, prenent en consideració els tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques socials: les administracions, la societat civil organitzada i els operadors econòmics transnacionals.

7. Utilitzar les habilitats metodològiques i els coneixements especialitzats en tècniques d'investigació que permetin l'estudi de la complexitat dels processos migratoris, la construcció de societats multiculturals i les reaccions xenòfobes de les societats receptores.

Amunt

1. Els fluxos migratoris i la mobilitat humana fins a mitjans del segle XX
2. La qüestió migratòria a Catalunya, a l'Estat espanyol i a la Unió europea
3. La dimensió econòmica de les migracions
4. La dimensió socio-cultural de les migracions
5. Teories i enfocaments analítics de les migracions

Amunt

Lectures obligatòries:
Arango, J. (2003). La explicación teórica de las migraciones: luz y sombra. Migración y desarrollo, vol. 1, pp. 1-30. Colectivo IOÉ (1999). Inmigrantes, trabajadores, ciudadanos. Madrid (pp. 8-199). Lacomba, J. (2008). Historia de las migraciones internacionales. Madrid: Libros de la Catarata (pp. 13-41, 67-84, 123-133). Massey, D. (2017). Comprender las migraciones internacionales. Barcelona: Bellaterra (pp. 185-221, 223-254). 

Lectures complementàries:
Collier, J,; Maurer, B.; Suárez-Navaz, L. (1997). Sanctioned identities: Legal constructions of modern personhood. Identities, 2 (1-2): 1-27. https://www.researchgate.net/profile/Liliana_Suarez/publication/233067118_Sanctioned_Identities_Legal_Constructions_of_Modern_Personhood/links/00b7d52b5757452c87000000/Sanctioned-Identities-Legal-Constructions-of-Modern-Personhood.pdf
DiPrete, T. A. (2002). Life course risks, mobility regimes, and mobility consequences: A comparison of Sweden, Germany, and the United States. American Journal of Sociology, 108(2), 267-309. https://www-journals-uchicago-edu.sabidi.urv.cat/doi/pdfplus/10.1086/344811 
Gil, C. G. (1997). El estudio de las migraciones internacionales desde una perspectiva del género.Migraciones. Publicación del Instituto Universitario de Estudios sobre Migraciones, (1), 145-175. https://revistas.comillas.edu/index.php/revistamigraciones/article/view/4939/4763 
Lacomba, Joan y Cristina Benlloch (2013). «Reexaminando la migración a partir del Informe sobre Desarrollo Humano». Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 142: 93-108. http://dx.doi.org/10.5477/cis/reis.142.93 
Lacomba, J.; Giner, J. (2013). La participación en asociaciones de los inmigrantes africanos. Vías de interpretación del distanciamiento asociativo. Revista Internacional de Sociología, 71: 67-89. http://revintsociologia.revistas.csic.es/index.php/revintsociologia/article/view/535 
Lacomba, J.; Sanz, J. (2013). No es solo mandar dinero. Transferencias y remesas de los migrantes más allá de su dimensión económica. Migraciones. Publicación del Instituto Universitario de Estudios sobre Migraciones, 34: 45-76. https://revistas.comillas.edu/index.php/revistamigraciones/article/view/2246/1972 
Lacomba, J. (2010). El codesarrollo: debilidades y fortalezas de una idea y su práctica. Migraciones y desarrollo. El codesarrollo: del discurso a la práctica, 37-57. https://www.researchgate.net/profile/Joan_Lacomba/publication/275212416_El_codesarrollo_debilidades_y_fortalezas_de_una_idea_y_su_practica/links/5535397a0cf268fd0015d55a.pdf 
Massey, Doreen (2004). Lugar, identidad y geografías de la responsabilidad en un mundo en proceso de globalización. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 57: 77-84.  https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000019/00000025.pdf
Massey, D.; Arango, J.; Graeme, H.; Kouaouci, A.; Pellegrino, A.; Taylor, J. (2008). Teorías de migración internacional: una revisión y aproximación. Revista de Derecho Constitucional Europeo-ReDCE, 5(10), 435-478. http://cienciassociales.edu.uy/wp-content/uploads/sites/6/2014/11/14DouglasMASSEY.pdf 
Pries, L. (1999). La migración internacional en tiempos de globalización. Nueva Sociedad, 164, 50-69. https://nuso.org/media/articles/downloads/2811_1.pdf 
Suárez-Navaz, L. (2005). Ciudadanía y migración: ¿un oxímoron?. Puntos de vista, 4: 29-47. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2478070 
Suárez-Navaz, L. (2010). Reflexiones etnográficas sobre la «ciudadanía transnacional». Prácticas políticas de andinos en el sur de Europa. Arbor, 186(744): 639-655. http://arbor.revistas.csic.es/index.php/arbor/article/view/1215/1220 
Suárez-Navaz, L. (2015). Introducción. Etnografías y emergencias en el Mediterráneo: agujeros negros de nuestra modernidad. Disparidades. Revista de Antropología, 70(2), 265-276. http://dra.revistas.csic.es/index.php/dra/article/view/476 
Suárez-Navaz, L. S. (1998). Dinámicas y políticas de invisibilidad. Ley, vigilancia y racialización en la agricultura. Migraciones. Publicación del Instituto Universitario de Estudios sobre Migraciones, (4), 177-214. https://revistas.comillas.edu/index.php/revistamigraciones/article/view/4503/4316 
Suárez-Navaz, L. (2007). Immigration and the politics of space allocation in rural Spain: The case of Andalusia. The Journal of Peasant Studies, 34(2), 207-239. https://s3.amazonaws.com/academia.edu.documents/497738/Suarez_-_Peasants_Studies.pdf?AWSAccessKeyId=AKIAIWOWYYGZ2Y53UL3A&Expires=1559067206&Signature=E2ndUkpOwMnNPlpdik07ADtJIEM%3D&response-content-disposition=inline%3B%20filename%3DPeasant_Studies.pdf
Shamir, R. (2005). Without Borders? Notes on Globalization as a Mobility Regime. Sociological Theory, 23(2), 197-217. https://www.researchgate.net/profile/Ronen_Shamir/publication/227605196_Without_Borders_Notes_on_Globalization_as_a_Mobility_Regime/links/5a79a9b60f7e9b41dbd50146/Without-Borders-Notes-on-Globalization-as-a-Mobility-Regime.pdf 

Amunt

La metodologia de treball està basada en l'activitat de l'estudiant, que haurà de relacionar els conceptes i temes clau de l'antropologia de les migracions amb debats actuals, a partir d'una sèrie de propostes d'avaluació continuada. L'assignatura està organitzada a partir de les activitats i els recursos disponibles per a dur-les a terme. En aquests materials trobareu una guia per a orientar-vos en el desenvolupament de les activitats, i també els objectius i competències que es volen assolir amb cada una d'aquestes i els criteris de presentació i avaluació.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC + PS

Nota final d'assignatura: AC + PS

AC = 70%

PS = 30%

Notes mínimes:

· PS = 3,5

Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65%

AC = 35%

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

L'avaluació continuada consistirà en la realització de 3 PAC.

Amunt