Gestió pressupostària Codi:  21.230    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquesta assignatura tracta la gestió pressupostària que està orientada a examinar la dinàmica jurídica de la despesa dels ens públics, que es canalitza per mitjà de la figura del pressupost. Per fer-ho, cal integrar la despesa pública en el marc general de l'activitat financera de l'Administració, que inclou tant la compra de béns i serveis com el pagament dels interessos del deute públic i de les transferències i inversions.

En concret, amb el primer mòdul s'iniciarà l'estudi dels pressupostos públics, començant per aclarir el seu concepte jurídic i la seva intrínseca relació amb la despesa pública. Així mateix, després de la definició d'aquest últim i de la determinació de les seves fonts de dret i principis constitucionals, s'entrarà a estudiar l'LPGE, començant per deixar clara la seva peculiar naturalesa jurídica, el seu contingut i els seus efectes jurídics.

Seguidament, s'analitzarà detalladament l'estructura dels PGE, així com cada un dels anomenats principis pressupostaris: el principi de competència, el principi d'unitat pressupostària, el principi d'universalitat pressupostària, el principi d'especialitat pressupostària, el principi d'anualitat, el principi d'estabilitat pressupostària i el principi de sostenibilitat pressupostària.

Tenint en compte les seves especificitats, es tanca aquest mòdul amb una breu aproximació als pressupostos de les comunitats autònomes i de les entitats locals, concretament al seu contingut i la seva estructura, a partir del que estableix la LOFCA i el TRLRHL.

Al segon mòdul s'estudiarà el cicle pressupostari, entès com el conjunt de fases i actuacions dirigides a l'elaboració i l'aprovació dels Pressupostos generals de l'Estat. Tot i que la seva confecció correspon inicialment al Govern, els PGE han de ser aprovats per les Corts Generals mitjançant un procediment de tramitació especial. Els PGE estan compostos per una estimació d'ingressos i despeses futures que, un cop aprovats, s'han de dur a la pràctica mitjançant la gestió i la imputació de les partides que els integren. En aquesta fase pren especial importància el Tresor Públic, ja que és l'òrgan encarregat de la gestió de la tresoreria de l'Estat.

Al segon mòdul també es fa referència a la comptabilitat pública, mitjançant la qual es poden examinar les dades necessàries per comprovar el grau d'execució i compliment dels pressupostos. Aquestes dades són les que permeten elaborar els comptes anuals i l'estat de liquidació al tancament de l'exercici, així com proporcionar la informació essencial per a la fase de control.

Al final d'aquest mòdul s'analitzaran les fases del cicle pressupostari de les comunitats autònomes i de les entitats locals, començant per les fases d'elaboració i aprovació inicial, seguides per la fase d'execució, i acabant per les fases de liquidació i elaboració del compte general. També es veuran les funcions i finalitats de les tresoreries respectives.

El tercer mòdul comença amb una visió general del significat de les modificacions pressupostàries, la seva instrumentació i la manera en què es financen a càrrec dels PGE. Els crèdits pressupostaris poden ser objecte d'alteració durant la seva vigència mitjançant l'aprovació de modificacions pressupostàries per part del Govern de l'Estat o de les Corts Generals.

A continuació, s'analitzen les diferents modalitats de modificacions pressupostàries, a partir de les quals es pot variar significativament el pressupost aprovat inicialment pel Parlament. En l'última part del tercer mòdul s'estudiarà el procediment establert per dur a terme les modificacions assenyalades, tant si són aprovades pel Govern de l'Estat com les que la seva tramitació correspon al legislatiu.

Finalment, tanca aquest mòdul l'estudi de les modificacions dels crèdits pressupostaris de les comunitats autònomes i de les entitats locals, fent esment a les diferents figures previstes per la LOFCA i el TRLRHL i a les seves característiques, la seva tramitació i els òrgans competents per a la seva aprovació.

En el quart i últim mòdul s'abordarà l'estudi de la fase de control pressupostari de l'Estat i del sector públic en general, diferenciant les dues principals modalitats de control: el control intern i l'extern. L'objectiu primordial és fiscalitzar l'execució de la despesa pública mitjançant diversos instruments i actuacions de control. Mentre que del control intern o administratiu se n'encarrega en exclusiva la Intervenció General de l'Estat, les actuacions de control extern es reparteixen entre el Tribunal de Comptes, òrgan jurisdiccional que estableix la Constitució, i el Parlament, per mitjà de diferents instruments entre els quals destaca el Compte General de l'Estat.

Per acabar, s'analitza la funció de control pressupostari de les comunitats autò- nomes i de les entitats locals, en el doble vessant intern i extern, amb l'objectiu de conèixer els òrgans, les funcions i els instruments de fiscalització dels comptes públics en l'àmbit autonòmic i local.

 

Amunt

Es tracta d'una assignatura de 6 crèdits ECTS, de caràcter obligatori, del Grau de Gestió i Administracio Pública. 

Amunt

Objectius:
 
Els principals objectius que es pretenen assolir mitjançant l'estudi d'aquesta assignatura són els següents:
 
1. Entendre el concepte jurídic de despesa pública, així com les seves fonts de dret i principis constitucionals.
 
2. Assimilar el concepte de pressupostos públics i conèixer-ne l'estructura.
 
3. Conèixer les peculiaritats de la naturalesa jurídica de l'LPGE, el seu contingut i els seus efectes jurídics.
 
4. Comprendre el concepte, el contingut, la funció i l'eficàcia dels principis pressupostaris i les diferències existents entre ells.
 
5. Conèixer i assimilar les particularitats dels pressupostos de les comunitats autònomes i de les entitats locals, el seu contingut i la seva estructura.
 
6. Comprendre el concepte de cicle pressupostari de les administracions pú- bliques i conèixer les fases i els procediments que el componen: elaboració, aprovació, execució i control.
 
7. Entendre el procés d'ordenació de despeses, en les seves diferents etapes d'aprovació, compromís, reconeixement de l'obligació i proposta de pagament.
 
8. Conèixer les funcions del Tresor Públic, especialment durant la fase d'execució del pressupost.
 
9. Analitzar la finalitat de la comptabilitat pública, conèixer l'estructura i el contingut dels comptes anuals, així com l'obligació del sector públic de retre comptes.
 
10. Conèixer i comprendre les diferents fases del cicle pressupostari de les comunitats autònomes i de les entitats locals, així com les funcions de la tresoreria local.
 
11. Comprendre el concepte de modificació pressupostària, així com la seva instrumentació i el moment del cicle pressupostari en què es despleguen.
 
12. Conèixer i delimitar les diferents modalitats de modificacions pressupostàries.
 
13. Saber diferenciar els crèdits extraordinaris dels suplements de crèdits, així com la seva relació amb les bestretes de tresoreria.
 
14. Entendre i assimilar el règim jurídic de les transferències, ampliacions i generacions de crèdits.
 
15. Analitzar les fases i el contingut dels procediments d'aprovació de les modificacions pressupostàries i saber quan és possible dur a terme incorporacions de crèdits.
 
16. Conèixer els diferents instruments de modificació dels pressupostos de les comunitats autònomes i de les entitats locals, així com el procediment de tramitació i els òrgans competents en cada Administració.
 
17. Assimilar el concepte de control pressupostari i el moment del cicle pressupostari en què es realitza, així com distingir les dues modalitats més importants de control: l'intern i l'extern.
 
18. Analitzar les funcions i els instruments de control intern a càrrec de la Intervenció General de l'Estat.
 
19. Conèixer i comprendre els òrgans de control extern i les seves funcions: el Tribunal de Comptes i el Parlament.
 
20. Aprendre les diferents modalitats de control pressupostari de les comunitats autònomes i de les entitats locals, així com els òrgans i instruments de fiscalització dels seus comptes públics respectius.
 
 
 
Competències:
 
Competències transversals:
 
  • Ús i aplicació de les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
  • Ser capaç d'analitzar, organitzar i planificar l'activitat professional de manera òptima.
  • Tenir capacitat per a l'aprenentatge autònom i l'adaptació a noves situacions.
  • Lideratge i treball en equip.

 

Competències específiques:
 
  • Conèixer l'estructura, organització i funcionament de les diferents Administracions Públiques.
  • Dissenyar i implementar eines de gestió dels recursos financers en les Administracions públiques.
  • Analitzar els fonaments teòrics i pràctics de l'entorn econòmic, així com el marc teòric i legal que regula l'activitat econòmica i financera del sector públic.
  • Identificar els aspectes teòrics i pràctics relatius a la planificació i gestió dels recursos públics [i poder establir estratègies de millora organitzativa i assegurament de la qualitat dels serveis públics].
  • Entendre, interpretar i gestionar els recursos econòmics i financers de les administracions públiques.
 

Amunt

Mòdul 1
 
Els pressupostos públics
1. La despesa pública i els pressupostos públics
2. La Llei de pressupostos generals de l'Estat
3. Els principis pressupostaris
4. Els pressupostos de les comunitats autónomes
5. Els pressupostos de les entitats locals
 
 
Mòdul 2
 
El cicle pressupostari
1. Les fases del cicle pressupostari
2. L'elaboració dels PGE
3. L'aprovació dels PGE
4. L'execució dels PGE
5. Liquidació i comptes anuals
6. El Tresor Públic
7. El cicle pressupostari de les comunitats autónomes
8. El cicle pressupostari en les entitats locals
 
 
Mòdul 3
 
Les modificacions pressupostàries
1. Les modificacions pressupostàries dels PGE
2. Els procediments de modificacions pressupostàries dels PGE
3. Les modificaciones pressupostàries de les comunitats autònomes
4. Les modificacions pressupostàries de les entitats locals
 
 
Mòdul 4
 
El control pressupostari
1. El control pressupostari de l'Estat
2. El control intern
3. El control extern
4. El control pressupostari de les comunitats autònomes
5. El control pressupostari de les entitats locals
 

Amunt

Material Suport

Amunt

El material docent de l'assignatura constitueix la referència bàsica en el seguiment de la matèria, i té com a objectiu actuar de base en el procés d'aprenentatge que es porta a terme a través de la dinàmica de l'aula, la realització de les proves d'avaluació contínua (PAC), el treball amb les guies d'estudi (GES), la realització dels exercicis proposats als mòduls, la consulta dels recursos complementaris que es poden trobar a l'aula i, per descomptat, mitjançant el treball individual de cada estudiant en l'aprofundiment en els continguts.

Així doncs, els principals recursos d'aquesta assignatura són:

1. Materials docents:

- El pla docent, on es presenta l'assignatura i el seu funcionament.

- Les guies d'estudi (GES), que acompanyen cada unitat d'aprenentatge explicant l'itinerari d'estudi més òptim a seguir i oferint una presentació general de la mateixa.

- Els Mòduls 1 a 4 del material didàctic de l'assignatura en format web, pdf i paper.

 2. Recursos de l'aula:

- Enllaços a bases de dades jurídiques.

- Enllaços a la principal normativa que es treballarà.

 

Amunt

Andreu Mestre, A. (2011). Modificaciones presupuestarias. València: Tirant Lo Blanch.

Aparisi Aparisi, M. C. (2016). «La aprobación del presupuesto de 2017 por las Entidades locales». Revista Derecho Local (núm. 47).

Caballero Pastor, P. (2002). Manual de presupuestos y contabilidad local. Granada: Comares.

Calvo Vergez, J. (2006). El control del presupuesto en la nueva Ley General Tributaria. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales.

Casado Robledo, S. (2004). «La contabilidad del sector público estatal. Nuevo concepto, nuevas perspectivas. El Título V de la Ley General Presupuestaria». Revista Española de Control Externo (núm. 18). Madrid.

Checa González, C. (1990). Los Presupuestos Generales de las Entidades Locales. Valladolid: Lex Nova.

Del Río González, C. (2009). El Presupuesto. Madrid: Editorial ECASA.

Jiménez Díaz, A. (2001). La Ley General de Estabilidad Presupuestaria y el procedimiento de aprobación de los presupuestos. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales.

Martínez Álvarez, J. A. (coord.) (2012). «Tendencias actuales en materia de presupuestación». Presupuesto y Gasto Público (núm. 69). Madrid: Institut d'Estudis Fiscals.

Martínez Álvarez, J. A. (coord.) (2013). Estabilidad presupuestaria y sostenibilidad fiscal. Estudios de Hacienda Pública. Madrid: Institut d'Estudis Fiscals.

Martínez Giner, L. A. i altres (2013). Manual de Derecho Presupuestario y de los Gastos Públicos. València: Tirant Lo Blanch.

Martínez Lago, M. A. (2002). Temas de derecho presupuestario: hacienda pública, estabilidad y presupuestos. Madrid: Colex.

Medina Guerrero, M. (2016). «La constitucionalización del principio de estabilidad presupuestaria». Revista de Estudios Regionales (núm. 105).

Medrano Perales, M. (2015). Manual didáctico de los Presupuestos Generales del Estado. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales.

Montesinos Julve, V. y Orón Moratal, G. (2015). Presupuestos y contabilidad de las Entidades Locales (15a. ed.). Madrid: Tecnos

Navarro Faure, A. (2003). «Los principios presupuestarios a la luz de la estabilidad presupuestaria». Revista Española de Derecho Financiero (núm. 119). Madrid.

Navas González, R. (2009). Manual del control externo. Civitas Ediciones, Pamplona.

Pascual García, J. (2014). Régimen jurídico del gasto público: presupuestación, ejecución y control. Madrid: Butlletí Oficial de l'Estat.

Pérez Royo, F. (2007). Curso de Derecho Financiero y Tributario. Parte General. Curso de Derecho Financiero y Tributario. Parte General.

Sánchez Galiana, J. A. (2015). «Los principios constitucionales del gasto público y la estabilidad presupuestaria». Crónica Presupuestaria (núm. 3).

Sánchez Revenga, J. (2009). Manual de Presupuestos y Gestión Financiera del Sector Público. Madrid: Institut d'Estudis Fiscals.

 

Amunt

Aquesta assignatura s'estructura en 4 unitats d'aprenentatge integrades pels materials docents, els recursos de l'aula, les guies d'estudi (GES) i les proves d'avaluació contínua (PAC).

La metodologia de treball general que es proposa en aquesta assignatura es basa fonamentalment en l'estudi individualitzat del material docent que es proporciona, i és que la seva superació pressuposa necessàriament la lectura i l'estudi dels diferents mòduls. Per això, és recomanable que, a l'hora de treballar la matèria, se segueixi l'ordre proposat dels temes i que s'examinin amb especial atenció els exemples que s'ofereixen (ja que ajuden a clarificar en gran mesura els diferents conceptes tributaris).

No obstant, abans d'entrar en l'estudi individualitzat dels diferents mòduls, és convenient començar per l'atenta lectura de la corresponent guia d'estudi que acompanya la unitat d'aprenentatge pertinent. En aquesta guia hi consten algunes orientacions bàsiques que faciliten l'estudi, es clarifiquen alguns aspectes i es posa l'accent en els conceptes més importants que s'han de comprendre i retenir en qualsevol cas. 

En la mateixa línea, és especialment recomanable que, al final de cada un dels mòduls, es realitzin els corresponents exercicis d'autoavaluació com a forma d'aprenentatge gradual dels continguts, sent aconsellable contrastar les respostes amb les solucions que també es faciliten en el mateix mòdul.

D'altra banda, és molt útil la consulta de la normativa que es va assenyalant al llarg del temari, part de la qual es troba disponible a l'aula dins de l'apartat "Materials i fonts". Realment, sense aquest estudi combinat no serà possible una perfecta assimilació dels continguts de l'assignatura.

Així mateix, també és aconsellable el seguiment actiu dels diferents espais comuns de l'aula, especialment el tauler i el fòrum, i tot això sense oblidar que el professor-col·laborador es troba disponible per aclarir qualsevol dubte que pugui plantejar l'estudi dels mòduls o la resolució de les activitats d'avaluació.

Òbviament, totes aquestes orientacions estan pensades per tal de superar l'assignatura amb els millors coneixements possibles i per obtenir els millors resultats en les diferents PAC, les quals constitueixen un mecanisme per a facilitar l'avanç en els estudis i per a comprendre de forma progressiva l'assignatura (ja que ajuden a establir i mantenir un ritme de treball i consoliden els coneixements que proporcionen els mòduls que la composen). Així, a través de les PAC, es podran aplicar els conceptes teòrics adquirits a supòsits de fet extrets de la realitat, posant en pràctica la necessària capacitat argumentativa i interpretativa i observant la necessària formalitat en l'àmbit fiscal.

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.


Ponderació de les qualificacions

Opció seguint i superant l'AC: AC

Nota final d'assignatura: AC

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65 %

AC = 35 %

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

Mitjançant l'avaluació contínua, l'estudiant podrà demostrar tant el grau d'adquisició dels diferents continguts teòrics i pràctics dels diferents mòduls com la capacitat d'interrelació d'aquests coneixements entre sí, al mateix temps que podrà prendre consciència del seu propi ritme d'aprenentatge i detectar possibles mancances en la comprensió global de l'assignatura.


Les proves d'avaluació contínua

L'avaluació contínua d'aquesta assignatura es composa de 4 activitats avaluables i  obligatòries de tipus pràctic enfocades al desenvolupament del perfil competencial d'aquest programa: les proves d'avaluació contínua (PAC). De manera que, si un estudiant deixa una o més activitats sense lliurar, no podrà aprovar l'avaluació contínua.

Les instruccions per a la seva realització i els criteris de correcció s'explicitaran en els enunciats de la pròpia PAC, si bé, majoritàriament, la seva estructura es compondrà de dues parts: una primera consistent en una sèrie de preguntes de selecció (tipus test, vertader o fals, etc.) i una segona relativa a supòsits pràctics. Així mateix, convé destacar que no només es valorarà l'extensió de les diferents respostes, sinó que també es tindrà en compte la seva redacció, la seva correcció, la seva qualitat jurídica i, en particular, la seva justificació (convenientment raonada i documentada).

Aquestes activitats s'han de lliurar estrictament en els terminis que consten en el calendari de l'aula, els quals també s'indicaran en els enunciats de cada PAC i es recordaran a través de missatges al tauler de l'aula per part del professor-col·laborador.

El mateix dia en què es publiquin les notes de cada PAC, es podran comparar les respostes individuals amb les corresponents solucions tipus que també es publicaran a l'aula, la qual cosa permetrà observar les mancances o errors comesos, així com obtenir exemples clars de les respostes esperades.

La qualificació de les diferents PAC serà qualitativa i podrà consistir en una A (que correspon a un excel·lent), una B (que correspon a un notable) o una C+ (que correspon a un aprovat); o bé una C- o una D (que corresponen a un suspens alt o baix, respectivament). Ara bé, l'obtenció d'una D en una de les PAC suposa suspendre l'avaluació contínua.

D'altra banda, l'estudiant es compromet a realitzar les activitats proposades de manera individual i original, seguint les indicacions del Pla Docent i dels enunciats de les PAC. En cas que no sigui així o en els supòsits de mal ús de l'avaluació contínua, a la PAC corresponent la qualificació procedent serà una D per a tots els estudiants implicats.

La UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i de còpia entre estudiants. Per ajudar-vos a citar correctament i evitar aquests problemes, podeu consultar la "Guia resolució PAC" disponible a l'apartat de "Materials i fonts" de l'aula.

 

Nota final d'avaluació contínua

La nota final de l'avaluació contínua serà la mitjana de les qualificacions obtingudes en les diferents PAC, tenint en compte la valoració global del treball realitzat durant el semestre per l'estudiant. A aquests efectes, es ponderaran els diferents progressos de l'estudiant en l'aprenentatge i l'assoliment dels coneixements i les competències que s'estableixen per aquesta assignatura.

Aquesta qualificació final també serà qualitativa, si bé es traduirà en una xifra numèrica, d'acord amb els següents criteris: una A pot correspondre a un 9 o 10 (i equival a una qualificació d'excel·lent), la B a un 7 o 8 (i s'equipara a un notable) i la C+ a un 5 o 6 (i es tradueix en un aprovat).

Quan l'estudiant no superi l'avaluació contínua, la nota final serà de C-, D o N, la qual s'atorgarà conforme als següents criteris:

 - La qualificació final de C- s'adjudicarà als estudiants que hagin seguit l'avaluació continua i no hagin superat, com a mínim, el 50% de les PAC.

- La qualificació final de D s'adjudicarà als casos de còpia, plagi o mal ús del sistema d'avaluació contínua.

- La qualificació final de N s'adjudicarà als estudiants que no hagin realitzat totes les PAC.

 

Amunt

Avaluació contínua

Els estudiants que superin l'avaluació contínua, aquest semestre no han de realitzar cap prova final. La nota de l'AC serà la nota final d'assignatura.

Examen final presencial

Els estudiants que no superin o no hagin seguit l'avaluació contínua (qualificacions C-, D o N), o vulguin obtenir una millor qualificació, han de presentar-se a un examen final presencial.

Per a aquells estudiants que no hagin seguit o superat l'avaluació contínua, la qualificació final de l'assignatura serà l'obtinguda en l'examen final presencial.

Per a aquells altres que busquin una millora en la seva qualificació de l'avaluació contínua, la qualificació final de l'assignatura serà la que sorgeixi de l'encreuament de la nota final d'avaluació contínua amb la qualificació obtinguda en l'examen final presencial. En aquest cas, i d'acord amb la normativa acadèmica, la nota final podrà ser igual, inferior o superior a la prèviament obtinguda en l'avaluació contínua.

L'examen final constarà en desenvolupar  quatre preguntes en el temps de dues hores. Abans de finalitzar el semestre, es facilitarà més informació als estudiants sobre el mateix.

 

 

 

Amunt

El professor-col·laborador facilitarà un retorn als estudiants sobre les activitats realitzades a l'AC.

Amunt