| Història del pensament econòmic | Codi: 21.317 : 6 |
L'assignatura té com a finalitat ajudar a l'estudiant a entendre les teories econòmiques que ell emprarà com a instruments en el futur en el seu context històric. En aquest sentit, la història del pensament econòmic ha de permetre relativitzar els coneixements a fi de fer-los més instrumentals per aplicar-los a situacions diferents.
El coneixement de la història del pensament econòmic és essencial per veure com les diferents teories econòmiques que han anat apareixent al llarg de la història van sorgir i es van transformar per a explicar millor la realitat econòmica en que vivien els homes i per dissenyar els millors instruments de política econòmica que permetessin transformar aquesta realitat.
Aquesta assignatura té en compte l'assoliment per part de l'estudiant d'un conjunt de competències i objectius bàsics relacionats amb la titulació en la que s'insereix.
Al respecte de les competències transversals que l'estudiant adquirirà un cop superada la mateixa es materialitzarien en:
- Capacitat per l'anàlisi crítica i sintètica
- Capacitat per comunicar correctament, per escrit o oralment, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.
Pel que fa a les competències específiques aquestes es corresponen a:
| Fer servir els principals conceptes, models, tècniques de representació i anàlisi de la realitat econòmica |
| Analitzar quin ha estat l'origen i l'evolució dels grans problemes econòmics |
| Analitzar el funcionament dels mercats en diferents escenaris d'interrelació i en diferents horitzons temporals |
| Analitzar i revisar els conceptes relatius als objectius i els instruments de política econòmica |
| Avaluar críticament les conseqüències de diferents alternatives d'acció i dissenyar mesures en relació amb la selecció de les més adequades en funció dels objectius |
Finalment, aquestes competències específiques es tradueixen en un conjunt de resultats d'aprenentatge:
| RA1. Saber comunicar, de manera escrita o oral, una posició argumentada i sintètica a propòsit d'una proposta econòmica teòrica i/o aplicada |
| RA2. Entendre per què les teories que conformen els fonaments de la ciència econòmica van nèixer en relació a una realitat econòmica concreta |
| RA3. Argumentar l'aplicabilitat de les teories que conformen els fonaments de la ciència econòmica a la realitat econòmica actual |
| RA4. Comparar dues teories econòmiques alternatives i triar de manera argumentada quina seria més aplicable a determinaT context econòmic |
| RA5. Saber diferenciar aquelles teories aplicables a grans entorns institucionals de les explicacions de fenòmens circumstancials |
| RA6. Reconèixer les relacions de causalitat entre el pensament econòmic actual amb les corrents de pensament anteriors |
| RA7. Veure aquells aspectes de la biografia o la personalitat dels autors, que permeten interpretar les aportacions teòriques que van fer |
El primer bloc (la formació) es dedica a les passes pre-científiques que es donaren per arribar a la constitució de la ciència de l'economia política. En primer lloc, aquestes foren l'escolàstica, fins al 1500 i el mercantilisme entre aquesta data i la revolució anglesa (mòdul 1). Coexistint amb les darreres versions del mercantilisme, apareixeren els primers intents seriosos de relacionar diferents fenomens econòmics, intents que han rebut el nom de quasi-sistemes econòmics o economistes pre-clàssics (mòdul 2).
Bloc 2: La plenitud
El segon bloc (la plenitud) desenvolupa la primera situació clàssica, així com les seves crítiques. L'escola clàssica anglesa i continental, formada bàsicament pels deixebles de Smith es analitzada en el mòdul 3. Els crítics d'aquestes teories, socialistes pre-marxistes, marxistes i historicistes formen el contingut del mòdul 4.
Bloc 3: La maduresa
El tercer bloc (la maduresa) analitza el pensament econòmic entre 1870 i 1945, precedent immediat de la teoria econòmica actual, tant de la microeconomia com de la macroeconomia. Pel que fa a la microeconomia el seu origen es troba en els desenvolupaments marginalistes i neoclàssics que sorgiren al voltant de 1870 (mòdul 5). La macroeconomia, equilibri, creixement i cicles, es va desenvolupar en el període d'entreguerres, amb les crisis econòmiques i els desgavells propis de l'època. Keynes i Schumpeter en serien les figures senyeres i són analitzades al mòdul 6.
Bloc 4: El present com a història
A tall de conclusió el darrer bloc analitza la teoria econòmica actual, o sigui, el present com a història. Els dos mòduls que conformen aquest bloc s'estructuren entorn de la divisió teoria econòmica ortodoxa, aquella que segueix la visió dominant dels economistes (mòdul 7), i la teoria econòmica heterodoxa, la dels crítics d'aquesta visió dominant (mòdul 8).
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX. |