|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Bibliografia i fonts d'informació Metodologia Informació sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació Avaluació continuada Avaluació final Feedback | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
Vivim en un mon de ciutats. Avui, més de la meitat de la població del planeta viu i treballa a entorns urbans. L'accelerat procés d'urbanització és un dels fets més característics de les nostres societats. Es fa necessari comprendre les causes històriques, econòmiques i socials que expliquen la nostra geografia econòmica actual. Sobretot, aprendre quins són els elements dinàmics que hi ha al darrera de la creació de les ciutats i la seva expansió al territori. Però ni totes les ciutats tenen la mateixa dimensió ni totes les activitats econòmiques són equivalents des de la perspectiva geogràfica, ni tampoc les concentracions de població es corresponen necessàriament amb concentracions de riquesa. Hi ha doncs molts matisos a analitzar més enllà del fet que l'aproximació econòmica a la geografia ens posi de manifest que l'aglomeració de persones i empreses té uns avantatges econòmics evidents. D'aquesta manera, també es fa necessari comprendre bé les raons que condicionen les decisions de les empreses respecte a la localització de les seves activitats de producció i distribució, les causes que determinen que canviïn aquesta localització o els motius de les persones per a viure, treballar o estudiar en un lloc determinat i, en alguns casos, afrontar un cost més elevat per a fer-ho. La geografia és doncs molt més que un suport físic a les activitats humanes. De fet, és el resultat de les decisions que constantment adopten un ampli conjunt d'actors que viuen i desenvolupen les seves activitats en uns entorns determinats. Així doncs, analitzar la geografia econòmica exigeix comprendre també la incidència que tenen, a cada lloc, les decisions adoptades per les empreses que ofereixen productes i serveis, com també per les institucions locals i per les persones que estudien, treballen, inverteixen i consumeixen. Al llarg del curs, per tant, es donaran els fonaments teòrics bàsics que han de facilitar a l'estudiant entendre les causes principals que determinen que vivim en un mon amb grans diferències en la distribució de la població i de la riquesa en el territori. |
|||||
L'assignatura Geografia Econòmica, amb una càrrega d'activitat de 6 crèdits ECTS, forma part del bloc de matèries de formació obligatòria del Grau de Turisme. |
|||||
Amb l'aprenentatge dels continguts d'aquesta assignatura es tracta de que l'estudiant adquireixi els coneixements i les habilitats requerides per a comprendre les forces determinants de la localització de les persones i l'activitat econòmica en el territori. És una assignatura, per tant, que afavoreix el desenvolupament de les competències i els coneixements necessaris per a professionals en l'àmbit del turisme, l'anàlisi econòmica o el desenvolupament territorial. |
|||||
Un objectiu essencial del curs és aprendre els elements dinàmics que hi ha al darrera de la creació de les ciutats i la seva expansió en el territori. Avui, més de la meitat de la població del planeta viu en entorns urbans Aquest és un fet molt característic de la nostra societat ja que fa només un segle, menys del 10% de la població mundial vivia en ciutats. Per tant, és vital comprendre les causes històriques i econòmiques i socials que expliquen la nostra geografia econòmica actual.
De la mateixa manera, amb l'assignatura es pretén aportar els coneixements necessaris per a que l'estudiant entengui les raons que condicionen les decisions de les empreses a l'hora de decidir on localitzen les seves activitats de producció i distribució. Es proporcionaran també els elements indispensables per a avaluar la incidència que tenen, en la geografia econòmica, les decisions de tots els actors presents en un entorn concret, tant des de la perspectiva de les empreses que ofereixen productes i serveis com també de les institucions locals i de les persones que estudien, treballen, inverteixen i consumeixen.
Finalment, s'analitzarà també com la geografia de les activitats econòmiques i el talent influeixen en la capacitat d'una societat per a generar noves idees i transformar-les en innovacions. També es reflexionarà sobre la importància que retenen els elements territorials en l'era de la revolució digital.
Competències transversals
Competències específiques
Resultats d'aprenentatge
|
|||||
Els continguts de l'assignatura s'organitzen a partir d'un conjunt de preguntes clau que estan organitzades al voltant dels apartats següents:
I. INTRODUCCIÓ
· Per què encara és tant important la geografia econòmica?
II. ELS FONAMENTS TEÒRICS
· Per què el mon està farcit de grans ciutats i aglomeracions urbanes? · Com van néixer i evolucionat les ciutats? · Quina és la dimensió geogràfica de l'economia? · Què són les economies d'aglomeració? · Quins tipus hi ha d'economies d'aglomeració? · Què són les economies internes?
III. LES CIUTATS I ELS CLÚSTERS
· Per què hi ha ciutats i regions que són més petites? · Per què continuen creixent els costos a les gras àrees metropolitanes? · Quins són els determinants principals del creixement regional? · Pot ser l'abundància de recursos naturals una dificultat per la desenvolupament? · Són els clústers una font segura i permanent de riquesa? · És el procés d'urbanització diferent a les economies en desenvolupament? · Són les ciutats una font garantida de creixement econòmic? · Faciliten les ciutats l'activitat emprenedora de les persones? · Quines funcions i tipologies hi ha de clústers? · Es pot parlar de competitivitat de les ciutats i regions?
IV. ELS ACTORS
· Per què els canvis als patrons de consum tenen efectes en la geografia econòmica? · Influeixen les diferències culturals en les pràctiques empresarials? · Existeix l'empresa global? · Afecten els canvis en el mercat de treball a la geografia econòmica? · Afecta l'envelliment de la població a la geografia econòmica? · Es poden analitzar les activitats turístiques des de la perspectiva de l'economia regional? · Què són les xarxes i cadenes de producció?
V. LA INNOVACIÓ I LA TECNOLOGIA
· Per què la localització és important en l'era de les tecnologies digitals? · Com afecta la revolució tecnològica a la geografia econòmica? · Quins són els factors que determinen la innovació empresarial? · Com són els processos d'innovació a l'economia del coneixement? · Què són els entorns d'innovació? · Són innovadors tots els entorns? · Què són les tecnòpolis? · Quins tipus de tecnòpolis podem identificar? · Què determina la geografia de la innovació?
VI. GLOSSARI
|
|||||
|
|||||
Els materials bàsics dels que consta l'assignatura són els quatre mòduls didàctics que integren el material docent "Geografia Econòmica". Aquests mòduls es troben en format web, són obra del professor Josep Lladós dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, i són accessibles des de l'aula. Els estudiants disposen d'una versió imprimible dels mòduls, en format pdf. Cadascun d'ells s'estructura al voltant d'un conjunt de preguntes clau que volen ajudar a que l'estudiant aprengui els principals conceptes relacionats amb la geografia econòmica actual. A banda del glossari de conceptes inclosos al material, dins de l'apartat de recursos de l'aula teniu a la vostra disposició l'hiperrepertori, que és un glossari de termes relacionats amb l'assignatura i amb la resta de conceptes del món de l'economia i l'empresa. Si teniu qualsevol dubte sobre el significat de un concepte, terme o sigla d'economia de l'empresa, us recomanem consultar-ho. |
|||||
Per a cada activitat es proporcionarà una bibliografia específica de suport. El material de l'assignatura incorpora una relació bibliogràfica per aquells estudiants que vulguin aprofundir més en els temes tractats al llarg del curs. |
|||||
L'aula de l'assignatura se situa al centre l'activitat d'ensenyament i aprenentatge i facilita l'organització de la informació i dels recursos necessaris per a portar-la a terme. L'estudiant haurà de dur a terme un treball regular i progressiu, coordinat i acompanyat per l'equip docent que és responsable de la seva aula. Aquest treball representa estudiar els principals conceptes de l'assinatura i comprendre les relacions existents entre els mateixos, d'acord amb el calendari pautat a l'aula, i consultar al docent col·laborador els dubtes que vagin emergint durant le procés d'aprenentatge. És altament recomanable, acompanyar el procés d'ensenyament i aprenentatge de la participació en l'avaluació continuada. No només perquè millora sensiblement les opcions dels estudiants per a superar satisfactòriament l'assignatura. Sobretot, perquè és un instrument molt valuós per a refermar i contrastar els progressos assolits durant l'aprenentatge. En general, a les activitats proposades, es tracta de donar resposta a preguntes concretes, que estan estretament relacionades amb els principals conceptes que determinen les característiques de l'economia internacional actual. Es tracta d'un treball que l'estudiant necessàriament ha de desenvolupar individualment. El seu format i contingut pot ser divers. En alguns casos es pot preguntar sobre el caràcter cert o fals de determinades afirmacions, sempre havent d'argumentar adequadament la resposta. en altres casos, resoldre un exercici concret. O bé es tracta de comentar algun article o notícia de l'actualitat o redactar algun assaig breu sobre un tema candent de l'economia internacional. S'espera que l'estudiant sàpiga plantejar ciorrectament el tema que se li presenta i arribar a conclusions adequades, de forma raonada i utilitzant els conceptes apresos. De manera complementària, es pot realitzar algun debat durant el curs, que versaria sobre aspectes actuals de la realitat internacional. En aquest cas, s'oferirien indicacions de com han de ser les intervencions i els debats es durien a terme en l'espai Debat de l'aula virtual. En tot moment, l'estudiant disposa del suport del docent col·laborador per al bon desenvolupament de l'activitat. A l'aula pot trobar una explicació clara i detallada del contingut de cada activitat, en què consisteix, cóm es pot resoldre els calendaris de lliurament corresponents i, en el seu cas, quins són els criteris d'avaluació. També hi trobarà les indicacions sobre els principals recursos d'aprenentatge necessaris per a poder-la dur a terme amb encert. Alguna vegada, la resolució de les activitats pot requerir l'elaboració d'un vídeo, que es fa a partir d'un PPT, un Prezi o un programa similar, al qual caldria incorporar la gravació de veu. si aquest fós el cas, a l'aula s'explicarien i oferirien els recursos necessaris. De la mateixa manera, el docent col·laborador també podrà fer servir durant el curs, si així es considera necessari, utilitzar mitjans audiovisuals per a reforçar el procés d'aprnentatge dels estudiants. Finalment, recordar la importància de la planificació en el procés d'aprenentatge. La planificació establerta proposa una temporalització per a l'estudi de l'assignatura tenint en compte el temps que és aconsellable dedicar de forma general a cada un dels mòduls. Si bé és el propi estudiant qui acabarà marcant el seu ritme d'estudi, el que es proposa està pensat perquè pugui seguir adequadament l'avaluació continuada de l'assignatura. En particular, es recomana la pauta de treball següent: - Seguir el curs de manera estructurada i sistemàtica. Els diferents recursos de la matèria estan encadenats seqüencialment, perquè els coneixements específics s'incorporin de forma gradual i acumulativa. - Desenvolupar l'estudi de forma regular i constant. És aconsellable dedicar temps cada setmana i, si és possible, cada dia. L'assimilació de conceptes és laboriosa si no es completa amb la regularitat d'un estudi constant i la reflexió que cal. En conseqüència, les dates més rellevants són les relatives a l'avaluació continuada, mentre que les corresponents a l'estudi del material didàctic tenen un valor orientatiu. En síntesi, podriem definir les metodologies docents aplicades a l'assignatura com a combinació variable del següent conjunt d'activitats: - Instrucció programada mitjançant materials docents i recursos d'aprenentatge - Aprenentatge de continguts basats en lectures, anàlisi i reflexió de textos i articles tècnics o científics sobre la matèria - Cerca i gestió d'informació, amb exercicis de comprensió i integració de la mateixa - Anàlisi i comentari dels recursos d'aprenentatge utilitzats - Debats, amb reflexió, discussió i exposició fonamentada als espais virtuals de l'aula - Aprenentatge basat en la resolució de problemes |
|||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
|||||
Ponderació de les qualificacions
Opció per superar l'assignatura: AC + PS
Nota final d'assignatura: AC + PS AC = 70% PS = 30% Notes mínimes: · PS = 3,5 Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.
Opció amb EX: EX + AC
Nota final d'assignatura: EX + AC EX = 65% AC = 35% Notes mínimes: · EX = 4 Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE. |
|||||
L'avaluació a la UOC respon als criteris de flexibilitat, rigor acadèmic i qualitat. La flexibilitat respon a la voluntat d'adaptar-se als diferents ritmes d'estudi dels estudiants i és, per tant, un tret definidor del model educatiu de la UOC. Aquesta flexibilitat permet a l'estudiant adaptar el procés d'avaluació al seu ritme d'estudi, segons les seves necessitats educatives i la seva formació i experiència prèvia. L'avaluació és l'eina que es facilita a l'estudiant per al control del seu propi progrés en l'estudi, sense rebaixar la qualitat i l'exigència. El sistema d'avaluació de la UOC permet als estudiants la constant comprovació dels seus avenços en el procés d'aprenentatge i al mateix temps és un instrument bidireccional de relació entre el personal docent propi i col·laborador i l'estudiant. L'avaluació a la UOC es basa en l'avaluació contínua i l'avaluació final. L'avaluació contínua s'estructura entorn de les proves d'avaluació contínua (PAC), i l'avaluació final, entorn de les proves d'avaluació final (PAF). En el cas d'aquesta assignatura, l'avaluació es sustentarà en activitats d'avaluació continuada que finalitzaran amb una prova de síntesi o bé, alternativament, en un examen final (per aquells que no superin o no participin en l'avaluació continuada). En aquesta assignatura, el procés d'avaluació continuada estarà integrat per cinc activitats. L'estudiant ha de participar en un mínim de quatre activitats per tal d'assolir una qualificació final de l'avaluació continuada. En cas contrari, la qualificació final de l'avaluació continuada serà "no presentat". D'aquesta manera, per tal d'obtenir una nota final de l'avaluació continuada, l'estudiant ha de fer obligatòriament 4 de les 5 activitats del curs. Cadascuna de les activitats AC1 a AC5 computa per un 25% de la qualificació final del curs (en cas de lliurar 5 PAC, es tindran en compte les 4 millors notes). |
|||||
L'avaluació a la UOC respon als criteris de flexibilitat, rigor acadèmic i qualitat. La flexibilitat respon a la voluntat d'adaptar-se als diferents ritmes d'estudi dels estudiants i és, per tant, un tret definidor del model educatiu de la UOC. Aquesta flexibilitat permet a l'estudiant adaptar el procés d'avaluació al seu ritme d'estudi, segons les seves necessitats educatives i la seva formació i experiència prèvia.
L'avaluació és l'eina que es facilita a l'estudiant per al control del seu propi progrés en l'estudi, sense rebaixar la qualitat i l'exigència. El sistema d'avaluació de la UOC permet als estudiants la constant comprovació dels seus avenços en el procés d'aprenentatge i al mateix temps és un instrument bidireccional de relació entre el personal docent propi i col·laborador i l'estudiant.
L'avaluació a la UOC es basa en l'avaluació contínua i l'avaluació final. L'avaluació contínua s'estructura entorn de les proves d'avaluació contínua (PAC), i l'avaluació final, entorn de les proves d'avaluació final (PAF). En el cas d'aquesta assignatura, l'avaluació es sustentarà en activitats d'avaluació continuada que finalitzaran amb una prova de síntesi o bé, alternativament, en un examen final (per aquells que no superin o no participin en l'avaluació continuada).
El estudiants que, un cop superada favorablement l'avaluació continuada, optin per la prova de síntesi hauran de respondre preguntes relacionades amb els conceptes treballats al llarg del curs i en les diferents activitats d'avaluació continuada. En canvi, els estudiants que facin l'examen final hauran de respondre preguntes relacionades amb tot el contingut de l'assignatura, s'hagin o no treballat prèviament a les activitats d'avaluacio continuada. |
|||||
En les dates previstes en la planificació docent de l'assignatura, tindreu disponibles els enunciats de les proves d'avaluació continuada. Al llarg de la setmana següent a la finalització del termini de lliurament de les activitats, es comentaran els aspectes relacionats amb els temes tractats. Amb caràcter general, les activitats no seran objecte de comentari individual, més enllà de la seva qualificació en el registre d'avaluació continuada. Tot i amb això, es procurarà orientar a l'estudiant en aquells aspectes del seu aprenentatge on es detecti una necessitat de millora. Mitjançant el lliurament d'activitats i registre d'AC, accedireu a la nota de cada prova d'avaluació. Les qualificacions estaran introduïdes en el termini d'una setmana des del tancament del termini de lliurament de l'activitat corresponent. El professor informarà al tauler de la seva publicació i en el mateix moment indicarà els errors més freqüents que s'hagin detectat en la tasca de correcció de les activitats lliurades. |