|
|||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||||||||||
ATENCIÓ: Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2020-2021. Us servirà per planificar la matrícula. Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.) | |||||||||||||
En l’entorn present la ciència econòmica ha de ser especialment activa per fer front al desafiament que suposa una nova fase de desenvolupament caracteritzada pels avenços tecnològics, la importància del coneixement en la competitivitat i la productivitat, la integració econòmica i financera global, els efectes econòmics del canvi climàtic i els nous processos polítics i socials que estan transformant radicalment les condicions de producció, distribució i consum. Amb aquesta finalitat són necessàries aproximacions més innovadores i transversals per millorar la comprensió dels fets econòmics i facilitar l'assumpció dels reptes que se'n deriven. Aquesta assignatura es centra precisament en analitzar i revisar com s’ha entès per part del pensament econòmic el concepte de desenvolupament, quines han estat les principals teories i propostes al respecte així com els seus condicionants, determinants i restriccions. | |||||||||||||
Aquesta és una assignatura que forma part del bloc d’assignatures optatives del Grau d’Economia i que, per tant, es recomanable cursar desprès d’haver realitzat les assignatures bàsiques i gran part de les obligatòries de les titulació. Dintre de la optativitat l’assignatura en concret es vincula al perfil de sostenibilitat i desigualtat d’aquesta titulació, que comprèn altres matèries com ara Economía ecològica, Alternatives econòmiques, Geografia econòmica, Temes actuals de política econòmica, Desigualtat y justícia social, Fiscalitat internacional i Fiscalitat avançada. Encara que amb totes elles guarda estretes relacions, és potser amb l’assignatura de Desigualtat y justícia social amb la que més coincideix en quant a plantejaments i objectius. | |||||||||||||
L’assignatura és útil per qualsevol dels camps professionals en que es projecta el grau d’Economia, però especialment per aquells volen desenvolupar les seves taques als serveis d’estudis i de planificació, als professionals d’òrgans de l’Administració pública de desenvolupament empresarial, als agents en organismes internacionals o en el sector exterior així com també en aquells interessats en l’àmbit de la docència i la recerca. | |||||||||||||
Les competències que es treballen en aquesta assignatura són les següents:
Aquestes competències es treballen mitjançant els següents resultats d'aprenentatge:
|
|||||||||||||
1. Concepte, mesura i agenda de desenvolupament. En aquest primer mòdul o capítol de l’assignatura es presentarà el concepte de desenvolupament i quina ha estat la interpretació del pensament econòmic al respecte, mentre que també s’observarà com s’ha mesurat i quines són les possibilitats de mesura més enllà de les més tradicionals (PIB). De la mateixa manera s’analitzaran quins han estat els principals actors que han donat empenta a aquest paradigma a nivell mundial, des de les institucions internacionals a les ONGs i el seu paper la cooperació pel desenvolupament. En aquest mateix sentit es presentaran les principals estratègies de desenvolupament de les darreres dècades amb especial rellevància dels ODS i l’agenda pel desenvolupament pels propers anys. 1.1. El concepte del desenvolupament 1.2. Mesura: variables, indicadors i comparabilitat internacional 1.3. Context històric i dinàmiques de desenvolupament / subdesenvolupament 1.4. Marc institucional i principals agents 1.5. Estratègia internacional per al desenvolupament: dels ODM als ODS 2. Teories i paradigmes del desenvolupament. En aquest segon mòdul o capítol es fa un repàs teòric de les principals aproximacions al desenvolupament, tant des del punt de vista més ortodox com també dels pensaments heterodoxes, es a dir des del pensament més lligat a les visions liberals i neoclàssiques a les estructuralistes, neo-marxistes i les més recents, especialment en relació a les propostes de decreixement. Es tracta doncs d’un apartat que permet disposar d’una visió àmplia del concepte i que busca que l’estudiant pugui construir la seva pròpia impressió i proposta al respecte d’aquest important aspecte. 2.1. Les teories ortodoxes 2.1.1. La teoria de la Modernització i els Pioners del Desenvolupament 2.1.2. El paradigma neoclàssic 2.1.3. Teories del creixement 2.2. Els enfocaments vinculats a les Nacions Unides: de les necessitats bàsiques al desenvolupament humà sostenible 2.3. Les teories heterodoxes 2.3.1. Estructuralisme llatinoamericà 2.3.2. Enfocament neo-marxista i teoria de la dependència 2.3.3. Post-desenvolupament i nous enfocaments 2.3.3.1. La teoria del decreixement 2.3.3.2. La teoria del “Buen Vivir” o “Sumak Kawsay” 3. Condicionants, determinants i restriccions. Aquest tercer mòdul o capítol té una visió molt més pràctica, analitzant els elements que han propulsat o frenat (o que ho poden fer ara o en un futur) les estratègies de desenvolupament, ja siguin els elements institucionals, demogràfics, nutricionals o sanitaris. També es prestarà especial atenció a altres elements com la interdependència econòmica en un món cada vegada més globalitzat (amb tots els elements positius i negatius que se’n deriven) així com a la estreta relació del desenvolupament amb les condicions i restriccions mediambientals (cada vegada més rellevants i manifestant-se sobretot amb el canvi climàtic). 3.1. El paper de les institucions 3.2. Els aspectes demogràfics 3.3. Alimentació, nutrició i salut 3.4. Interdependència econòmica. Producció, comerç i finances globals 3.5. Condicionants mediambientals, territori y recursos naturals |
|||||||||||||
L’assignatura es treballarà a partir d’un conjunt de recursos externs que estaran disponibles a l’aula i entre els quals el professorat triarà els més convenients cada semestre. | |||||||||||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
|||||||||||||
|