Teoria de jocs Codi:  21.355    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2020-2021. Us servirà per planificar la matrícula. Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)
Al llarg del dia estem prenent decisions constantment. Les nostres decisions ens afecten, però moltes vegades no només afecten als nostres interessos sinó que tenen influència en els demés. I a l'inrevés, les decisions dels altres ens afecten i alhora condicionen les nostres accions. És aquest darrer punt el que determina l'enfocament de la teoria de jocs: tractar de prendre la millor decisió tenint en compte les accions que pensem que els altres triaran i que ens afecten.
Aquesta interacció interdependent la podem trobar en molts àmbits o escenaris: en les nostres relacions personals, en els moments d'oci quan juguem a jocs de taula, quan practiquem un esport, però també en l'àmbit de l'economia. Per exemple, quan les empreses fixen el preu del seu producte és evident que ho fan pensant en molts aspectes (el cost, el rendiment que es vol treure), però també en els preus dels seus competidors.
Aquestes situacions que hem descrit és el que entenem com a joc, o més específicament com a joc no cooperatiu, on es suposa que els agents no tenen cap acord vinculant que els faci coordinar les seves estratègies. Si la situació d'interacció permet una cooperació explícita i vinculant, la cerca de les millors estratègies individuals deixa de ser important i el repartiment del guany cooperatiu és la qüestió principal. Es tracta aleshores d'un joc cooperatiu.
El curs pretén, mitjançant nombrosos exemples, introduir la manera de pensar i argumentar de la teoria de jocs: analitzar les estratègies pròpies i la dels adversaris, entendre les seves preferències, descartar accions que segur que no són profitoses, anticipar les reaccions dels oponents, imaginar quines poden ser les estratègies més probables dels contrincants i el que ells s'imaginen sobre la estratègia que utilitzarem, i després de tot valorar quina podria ser la millor decisió.

Amunt


L'assignatura de Teoria de jocs és una assignatura optativa dins el Grau en Economia, i té una càrrega docent de 6 crèdits ECTS. Aquesta assignatura complementa continguts d’altres assignatures de la titulació situades en l’àmbit de la teoria econòmica, especialment les relacionades amb la microeconomia.

Amunt

La teoria de jocs és una eina fonamental per algunes decisions estratègiques a nivell empresarial, i per tant tot gestor o directiu hauria de tenir-ne unes nocions bàsiques. També en el sector de l'administració pública és interessant tenir en compte les idees sobre interacció estratègica, no només pel fet que l'administració sovint té un paper com a jugador en aquesta interacció, sinó que també participa en el disseny de les "regles del joc” i per tant s'hauria d'anticipar a la reacció dels agents o individus implicats. Així mateix, la teoria de jocs es pot utilitzar també com una eina d'anàlisi del que ja ha succeït, per entendre les raons i explicar la motivació de les actuacions dels individus. En aquest sentit, la teoria de jocs es pot posar al servei de departaments, públics o privats, encarregats de fer estudis econòmics. En l'àmbit acadèmic, la teoria de jocs s'ha incorporat com a matèria bàsica per entendre i analitzar altres disciplines com la teoria econòmica o la política econòmica.

Amunt

Les principals competències transversals que es treballen en aquesta assignatura són les següents:
  • Analitzar, organitzar i planificar l'activitat professional de manera òptima. 
  • Aprendre de manera autònoma a investigar i innovar.
Les competències específiques que té assignades aquesta assignatura són:
  • Aplicar les principals tècniques instrumentals pròpies de l'anàlisi econòmica. 
  • Analitzar la interacció dels grans problemes econòmics amb els factors no econòmics i les seves conseqüències.
  • Enjudiciar críticament el marc social, polític, institucional i legal en què es desenvolupa l'activitat econòmica.
Els resultats d’aprenentatge que es consideren en aquesta assignatura són els següents: 
  1. Reconèixer una situació estratègica com un joc no cooperatiu i modelitzar-la com a tal.
  2. Analitzar les dominacions entre estratègies i determinar els equilibris de Nash d'un joc.
  3. Interpretar i analitzar models econòmics coneguts (jocs de mercat, de localització) com a jocs no cooperatius.
  4. Copsar la complexitat d'una estratègia en un joc dinàmic i distingir els equilibris que només es justifiquen a partir d'amenaces no creïbles d'aquells que parteixen de la racionalitat dels agents en cada etapa del joc (o perfecte en subjocs).
  5. Utilitzar la lògica de la inducció cap enrere per donar una solució a un joc seqüencial.
  6. Analitzar models simples d'informació incompleta, en particular les subhastes simplificades.
  7. Reconèixer situacions de cooperació i saber valorar possibles repartiments del guany en relació al poder de les coalicions d'agents.
  8. Calcular el valor de Shapley i interpretar-lo en diferents models de cooperació.

Amunt

Mòdul didàctic 1: Jocs simultanis (I)
  1. Jocs bipersonals: la bimatriu del joc
  2. Noció d'equilibri de Nash
  3. Dominància estricta i dèbil d'estratègies
  4. Extensió mixta d'un joc bimatricial
  5. Jocs amb n agents
  6. Jocs de suma nul·la o constant
  7. Aplicacions
Mòdul didàctic 2: Jocs simultanis (II)
  1. Quan hi ha molts agents
  2. Jocs amb moltes o un continu d'estratègies
  3. Alguns models econòmics
Mòdul didàctic 3: Jocs seqüencials
  1. Representació d'un joc en forma extensiva
  2. Representació estratègica
  3. Inducció cap enrere i equilibri perfecte en subjocs
  4. Jocs de mercat seqüencials
  5. Algunes aplicacions
  6. Introducció als jocs repetits
Mòdul didàctic 4: Jocs amb informació incompleta
  1. Representació d'un joc d'informació incompleta
  2. L'equilibri bayesià de Nash
  3. Aplicacions
Mòdul didàctic 5: Jocs cooperatius
  1. La funció característica
  2. El core d'un joc cooperatiu
  3. El valor de Shapley

Amunt

Teoria de jocs PDF

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.

 

Amunt