| Desigualtat i justícia social | Codi: 21.356 : 6 |
Les competències transversals que es treballen en aquesta assignatura són les següents:
Competències transversals:
| CT1. Aprendre de manera autònoma a investigar i innovar. |
| CT2. Adoptar actituds i comportaments d'acord amb una pràctica professional ètica i responsable. |
En quant a les competències específiques l'assignatura treballa les següents:
| CE1. Analitzar quin ha estat l'origen i l'evolució dels grans problemes econòmics |
| CE2. Analitzar el funcionament dels mercats en diferents escenaris d'interrelació i en diferents horitzons temporals |
| CE3. Analitzar i revisar els conceptes relatius als objectius i els instruments de política econòmica |
| CE4. Avaluar l'estructura i el funcionament del sector públic i proposar accions que millorin aquests aspectes |
| CE5. Analitzar la interacció dels grans problemes econòmics amb els factors no econòmics i les seves conseqüències |
Aquestes competències es desenvolupen a través dels següents resultats d'aprenentatge (objectius):
| RA1 Comprendre la dimensió ètica que caracteritza a qualsevol ciència social |
| RA2 Conèixer i entendre les diferents aproximacions teòriques que sobre la justícia social s'han plantejat des de diferents escoles i corrents de pensament |
| RA3. Investigar de manera autònoma les tipologies i les dimensions de la desigualtat, obtenint informació a partir de la qual poder tenir criteri sobre aquest tema |
| RA4. Examinar per què l'evolució de la desigualtat és un fenomen clau per comprendre les nostres societats contemporànies |
| RA5. Distingir les tres dimensions en les quals opera la desigualtat: la social, la política i l'econòmica i examinar els efectes de la desigualtat en les esferes social, econòmica i política |
| RA6. Analitzar l'evidència empírica sobre els determinants i l'evolució de la distribució d'ingressos en diferents països |
| RA7. Examinar els efectes de la desigualtat en les esferes social, economica i política |
| RA8. Proposar mesures que esmorteeixin els efectes de la desigualtat en les esferes social, economica i política |
| RA9. Analitzar les diverses concepcions de la igualtat d'oportunitats i la justícia social |
| RA10. Examinar els límits als quals avui s'enfronta la noció de la justícia social com «créixer primer i distribuir després», amb especial atenció a la globalització |
| RA11. Proposar mesures que afavoreixin la igualtat d'oportunitats i la justícia social |
| RA12. Identificar els diferents models d'estat de benestar i avaluar els seus resultats, distingint entre els efectes d'aquestes en el creixement, la desigualtat i la pobresa |
| RA13. Entendre les raons i el paper i l'impacte dels moviments socials en la lluita per la justícia social |
| RA14. Proposar mesures que afavoreixin l'obtenció de resultats positius a partir de les accions de les administracions i/o dels moviments socials |
1. Una conceptualització de la dimensió ètica de las ciències socials
En aquest primer mòdul s'avaluen, a partir de les tres lectures proposades, les particularitats de les Ciències Socials; posant un especial èmfasi en les derivades ètiques vinculades a una branca de coneixement que fa de les societats el seu objecte d'estudi i que ha de facilitar el plantejament de propostes específiques i diferenciades d'organització política, social i econòmica.
2. La justícia com objecte del pensament filosòfic, sociològic i econòmic.
Al llarg d'aquest mòdul, s'analitzarà el concepte de justícia social a partir de les diferents aproximacions - i crítiques- plantejades per les principals corrents de pensament filosòfic, sociològic i econòmic,
La igualtat liberal i l'economia del benestar: Rawls, el contracte social, Dworkin, Sen
1. Llibertarisme libertari: Nozick
2. La crítica marxista
3. La crítica comunitària
4. Feminisme
3. Tipologia i dimensions de la desigualtat.
Al primer apartat d'aquest mòdul o capítol analitzarem què ha ocorregut amb la distribució dels ingressos en les tres últimes dècades als països de l'OCDE, fent especial atenció al cas d'Espanya. En el segon estudiarem dos tipus diferents de desigualtat: la desigualtat primària -o en els ingressos del mercat- i la desigualtat secundària -o en la renda disponible de les llars. Finalment, examinarem tres dimensions en les quals opera la desigualtat: la dimensió econòmica, la social i la política.
1. L'evolució recent de la distribució de la renda als països de l'OCDE
2. Desigualtat primària i secundària i nocions sobre justícia social
3. Dimensions de la desigualtat
3.1. La dimensió política de la desigualtat
3.2. La dimensió social de la desigualtat
3.3. La dimensió econòmica de la desigualtat
4. Revisió dels determinants i els efectes de la desigualtat.
Al primer apartat d'aquest mòdul analitzem els determinants de la desigualtat, distingint entre les causes dels canvis en la dispersió de les rendes (flux) abans i després d'impostos i transferències, i els canvis en la distribució de la riquesa. En el segon, estudiem els efectes de la desigualtat sobre tres fenòmens: la mobilitat social, la pobresa i la igualtat d'influència política.
1. Revisió dels determinants de la desigualtat
1.1. Determinants de la desigualtat d'ingrés
1.1.1. Determinants dels canvis en la dispersió de les rendes primàries
1.1.2. Determinants dels canvis en la dispersió de les rendes secundàries
1.2. Determinants de la desigualtat de riquesa
2. Revisió dels efectes de la desigualtat
2.1. L'impacte de la desigualtat sobre la mobilitat social
2.2. Els efectes econòmics de la desigualtat
2.3. Els efectes de la desigualtat sobre la igualtat política
5. La igualtat d'oportunitats i la justícia social en un món globalitzat.
El primer apartat d'aquest mòdul dissecciona analíticament les diverses concepcions de la justícia social com a igualtat d'oportunitats. El segon apartat estudia la que, de ben segur, constitueix la concepció més popular de la igualtat d'oportunitats per als economistes que s'han preocupat per les qüestions distributives: la idea de «créixer primer i (re)distribuir després». Aquí s'analitza la globalització com un dels límits d'aquesta noció de la igualtat d'oportunitats. L'últim apartat estudia algunes propostes per repensar la igualtat d'oportunitats en un món globalitzat.
1. Igualtat d'oportunitats: diverses nocions
1.1. La igualtat d'oportunitats formal: la noció típicament liberal
1.2. La igualtat d'oportunitats substantiva o material: la noció típicament socialdemòcrata
1.3. La igualtat com a igualtat d'oportunitats: la noció socialista
1.4. Igualar o crear oportunitats? Una visió pragmàtica de la igualtat d'oportunitats
2. La justícia social com «créixer primer i (re)distribuir després»
3. La justícia social en un món globalitzat
3.1. Impulsar l'eficiència: la predistribució liberal
3.2. Impulsar la igualtat: la predistribució socialdemòcrata
6. El paper de l'Estat i de la societat civil.
El mòdul s'inicia recuperant el debat teòric entorn al nivell de responsabilitat que l'Estat ha d'assumir en la solució dels problemes -de diversa índole- que afecten als ciutadans de les societats capitalistes modernes. Al segon apartat es planteja un recorregut històric pels orígens i posterior desenvolupament de l'estat de benestar. Al tercer apartat s'avaluen els possibles efectes de la despesa social, comparant els nivells de pobresa i desigualtat i la seva evolució per als diferents models d'estat de benestar. Per acabar, ens proposarem contrastar la recentment reconeguda afirmació que l'Estat del Benestar està en crisi, avaluant els arguments que la sustenten i analitzant els reptes i amenaces als quals s'enfronta la protecció social en l'actual context de globalització.
1. Fonaments teòrics de l'estat de benestarç
2. Orígens i evolució de l'estat de benestar
3. Estat de benestar. Objectius, polítiques i models
3.1. Els efectes de la despesa social
3.2. L'estat de benestar a Espanya i Catalunya
4. Crisi, sostenibilitat i perspectives futures
5. Els moviments socials i la lluita per la justícia social
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX). |