Llengua, Cultura i Societat (català) Codi:  21.515    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

Aquesta assignatura se centra en la dimensió social i cultural de la llengua: la interrelació entre llengua i cultura, la comunicació i la seva relació amb diversos aspectes lingüístics (dialectes, gèneres, registres), llengua en la societat (la diversitat lingüística, la política lingüística) i el paper de la llengua en la construcció d'identitats.

Al mateix temps que aprendreu aquests continguts, anireu treballant la competència d'expressió escrita (especialment en relació amb la planificació i estructuració de textos acadèmics) i els diversos processos cognitius que hi intervenen, com ara l'anàlisi i la síntesi, la formulació de preguntes o l'argumentació.

En aquesta assignatura el treball de l'escriptura acadèmica està completament integrat amb l'estudi dels continguts.

Amunt

Per a qualsevol estudiant de la branca de coneixement d'Arts i Humanitats és essencial disposar de coneixements sobre la llengua i el llenguatge, especialment pel que fa als seus aspectes socials i culturals. Aquests coneixements tenen una relació directa tant amb l'herència cultural com amb els fenòmens de la realitat social que ambdues branques de coneixement pretenen estudiar.

D'altra banda, millorar el domini de tots els processos que intervenen en l'elaboració de textos escrits és un objectiu bàsic del grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la UOC i la Universitat de Vic. Durant els estudis i en les sortides professionals, escriure textos clars, coherents, persuasius i correctes és una tasca a la qual us haureu d'enfrontar repetidament. Aquesta assignatura pretén ajudar-vos a fer-ho amb més seguretat i efectivitat i a desenvolupar la vostra pròpia veu, tot posant l'èmfasi en els processos cognitius que intervenen en l'escriptura acadèmica. Així, el treball d'expressió escrita que feu en aquesta assignatura us resultarà de gran utilitat per a la resta del vostre grau.

Amunt

Escriure amb correcció i eficàcia és imprescindible en qualsevol camp professional. L'assignatura posa un èmfasi especial en la competència de comunicació escrita, particularment en relació amb els gèneres acadèmics, de forma que aquelles habilitats que aprendreu o millorareu en aquesta assignatura les podreu aplicar a la resta del grau i més enllà, ja sigui en cursos de postgrau o en el món professional.

Amunt

Els continguts de Llengua, cultura i societat (Llengua catalana) són perfectament assumibles sense tenir uns coneixements teòrics previs.

Pel que fa al nivell de llengua, cal saber escriure català amb correcció. L'assignatura ajuda a millorar també aquest aspecte, però no és el seu objectiu principal. La correcció gramatical es valora tant a les activitats d'avaluació continuada com a les proves finals, i les mancances greus en aquest sentit poden fer que un estudiant no superi l'assignatura.

La UOC ofereix els cursos Català Obert per a aquells de vosaltres que necessiteu millorar el vostre domini de la llengua.

Amunt

Aquesta assignatura pertany al bloc de 36 crèdits ECTS de matèries de formació bàsica del grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la UOC i la Universitat de Vic. És obligatòria per a tots els estudiants d'aquest grau.

Per cursar aquesta assignatura, cal saber escriure català amb una certa correcció. L'assignatura ajuda a millorar també aquest aspecte, però no és el seu objectiu principal.

Tota la comunicació amb els consultors i els treballs escrits es faran en català.

Amunt

OBJECTIUS

  1. Conèixer la variació que el llenguatge experimenta en funció de les diferents funcions i àmbits d'ús, comunicatius, socials i professionals, amb els seus corresponents gèneres i registres.
  2. Conèixer com diverses concepcions de la llengua responen a diverses formes d'organització social i exercici del poder.
  3. Conèixer la diferent posició de les habilitats comunicatives i les llengües dins les diverses formes d'activitat econòmica.
  4. Conèixer les relacions entre extracció social i capital lingüístic.
  5. Comprendre i analitzar els processos de construcció de les identitats a través de la cultura, i les conteses simbòliques al voltant d'aquests processos.
  6. Entendre el caràcter retòric i dialògic del treball acadèmic, és a dir, les maneres com s'intercanvien idees i punts de vista mitjançant artefactes lingüístics, amb el propòsit de persuadir els interlocutors.
  7. Produir textos escrits clars, cohesionats i ben estructurats, a partir d'uns paràmetres especificats, adaptant-los a un registre predeterminat, social o professional, i a les necessitats i característiques del futur receptor.
  8. Produir textos escrits normativament correctes i formalment coherents (que segueixin les convencions estilístiques més conegudes i acceptades).
  9. Argumentar idees complexes de forma clara, coherent i persuasiva sobre textos, discursos i fenòmens lingüístics i culturals, fent ús dels diversos gèneres existents en la disciplina.
  10. Conèixer la terminologia relativa a la disciplina i usar-la de forma adequada.
  11. Anàlisi i interpretació de material (dades o textos) de naturalesa complexa i en ocasions ambigua.
  12. Sintetitzar idees i argumentacions relacionades amb els objectes d'estudi de la disciplina, i comunicar-les de forma clara i acurada.
  13. Cercar informació i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient.
  14. Aprendre i actualitzar-se permanentment a partir de la reflexió sobre el propi aprenentatge, i en funció de les pròpies necessitats personals i professionals, presents i futures.

Tot assolint aquests objectius, anireu adquirint les següents COMPETÈNCIES del grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades:

  • Gestionar, analtizar, interpretar i sintetitzar informació de fonts diferents per desenvolupar la professió.
  • Identificar les funcions socials i comunicatives de les llengües, així com els processos de comunicació intercultural, tant en entorns monolingües com plurilingües.
  • Tenir habilitats per a documentar-se, cercar, seleccionar i gestionar la informació.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudis) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants de tipus social, científica o ètica.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. 

Amunt

Llengua, cultura i societat no disposa d'uns continguts fixos establerts en mòduls. Els coneixements que s'adquireixen treballant en les diverses pràctiques d'anàlisi, síntesi i escriptura es poden estructurar en els eixos que es diran a continuació, els quals es recolzen en les lectures que es descriuen. Aquestes lectures serveixen de base per a la construcció del propi coneixement, però en diversos casos no seran suficients sinó que caldrà complementar-les amb més bibliografia o informació.

EIXOS TEMÀTICS

La diversitat lingüística

Els epígrafs 3.1, 3.2 i 3.3 de Tuson (1994) són una introducció a la diversitat de les llengües del món tant des del punt de vista quantitatiu com de famílies i tipus de llengües.

Diverses propostes d'actuació política per al tractament de la diversitat lingüística es presente als set primers capítols de Marí (2006).

Dialectes, registres i mitjans de comunicació

Al capítol "Varietats lingüístiques als mitjans de comunicació en català" de Casals i Faura (2010) s'introdueixen de manera sintètica les nocions de dialecte i registre i la naturalesa de la varietat estàndard d'una llengua. A partir d'aquests conceptes, en la resta del llibre s'explica la implementació de models lingüístics als mitjans de comunicació en català.

Els mateixos conceptes, dialecte, registre i estàndard, són l'objecte dels epígrafs 3.4 i 3.5 de Tuson (1994).

La relació entre llengua i cultura

La influència recíproca entre llengua i cultura és una qüestió controvertida que és objecte d'anàlisi al capítol 5 de Tuson (1994). S'hi destaca el paper del lèxic en aquesta relació i es discuteixen altres pressuposicions populars, especialment la hipòtesi del relativisme lingüístic o influència de la llengua en la visió del món dels parlants.

La relació entre llengua i identitat

El volum Massip (coord.) (2008) aplega un conjunt de reflexions sobre la relació entre els fenòmens identitaris i la llengua. Esperanza Morales explora la possible repercussió de la construcció de la llengua de signes catalana en la d'una nova minoria lingüística. Josep Espluga, Jean-Paul Escudero, Rafael Castelló i Joan F. Mira analitzen el paper de la llengua catalana en la construcció d'identitats a la Franja, la Catalunya Nord i el País Valencià. La mateixa problemàtica en altres territoris europeus amb llengües minoritzades és l'objecte dels estudis de Sabela Labraña, Raimondo Strassolo i Patrick Sauzet.

Política lingüística

El capítol "Llengües i identitats a Europa" d'Emili Boix-Fuster dins Massip (coord.) (2008) descriu i classifica les polítiques lingüístiques a Europa, des de l'assimilació estatal a França fins a la protecció de les minories a Gal¿les, passant per models autonòmics (Espanya), federals (Bèlgica) i de bilingüisme oficial (Irlanda).

Els set primers capítols de Marí (2006) presenten i reflexionen sobre diverses propostes d'actuació política per a la construcció d'un món interconnectat, intercultural i lingüísticament divers, amb especial atenció a l'acolliment lingüístic de la immigració.

El cas de la comunitat lingüística catalana en el marc de l'estat espanyol i la comunitat europea és l'objecte de la resta de capítols del llibre.

 

CONTINGUTS INSTRUMENTALS

Llengua i comunicació I: Tipus de textos

Ofereix els patrons i els recursos dels discursos no literaris, tot centrant-se en les diferents tipologies textuals al nostre abast.

Composició I. Fonaments de l'expressió oral i escrita

S'hi plantegen les relacions entre comprensió i expressió, i entre el llenguatge oral i l'escrit, i descriu, amb una clara orientació pràctica, el procés de composició escrita.

REFERÈNCIES

  • Bassols M. i A.M. Torrent (2008) Llengua i comunicació I: Tipus de textos. Barcelona: Editorial UOC.
  • Casals D. i N. Faura (2010) El català als mitjans de comunicació. Barcelona: Editorial UOC.
  • Marí I. (2006) Mundialització, interculturalitat i multilingüisme. Palma: Lleonard Muntaner.
  • Massip A. (coordinadora) (2008) Llengua i identitat. Barcelona: Universitat de Barcelona.
  • Morera M. (2008) Composició I. Fonaments de l'expressió oral i escrita. Barcelona:Editorial UOC.
  • Tuson J. (1994) El llenguatge. Barcelona: Empúries.

Amunt

Llengua i comunicació I PDF
Llengua i identitat Llibre-manual
Seleccionar, recollir, organitzar i elaborar la informació escrita PDF
Mundialitzacio, interculturalitat i multilingüisme Llibre-manual
Composició I PDF

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt