Filosofia clàssica Codi:  21.803    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
L'assignatura "Filosofia Clàssica" es centra, principalment, en el pensament filosòfic i científic grec, en tant que llavor de tota la tradició filosòfica i científica occidental. Es posarà especial atenció en les particularitats de l'anomenada racionalitat grega i en les diferències respecte al pensament pre-racional, anomenat pensament mític. Resseguirem aquesta tensió al llarg de tot el període, i provarem de veure fins a quin punt també està present en el pensament contemporani. 

Ens acostarem al pensament presocràtic i sofista amb la mateixa intenció: d'una banda, copsar la seva singularitat; i, de l'altra, localitzar l'origen de moltes de les característiques i conflictes interiors al pensament occidental. Amb Plató i Aristòtil (s. V-IV a. C.), la filosofia arriba a un dels seus punts àlgids i s’assenyalen i s’analitzen en profunditat la majoria dels que seran els temes i problemes fonamentals. La història de la filosofia, com segurament heu sentit dir, podria ser considerada com notes a peu de pàgina dels diàlegs de Plató.

Del període hel·lenístic, ric en ciència (lògica, matemàtiques, astronomia) i filosofia (epicureisme, estoïcisme, escepticisme), ens centrarem en les reflexions que acompanyen a un procés d’individualització similar al que s'ha donat en el món modern i que s'accentua actualment.

De l'Occident llatí medieval destacarem els canvis que va provocar la irrupció del cristianisme en el món grecoromà i algunes de les seves conseqüències filosòfiques.  

Pel que fa a Revolució científica i tècnica del Renaixement, que ens deixa a les portes de la modernitat, remarcarem allò que hi ha de "trencador" (és a dir, "revolucionari") respecte del coneixement filosòfic, social i polític del món medieval.

Encara que ens centrem en la filosofia i en la ciència d' aquest període, no hem d'oblidar que les accions i les idees humanes neixen i es desenvolupen en determinats contextos històrics i socials. No es tracta tant d'assenyalar quins són -si és que hi són- els processos de causació, sinó de mostrar les afinitats entre les idees, per exemple, i la vida social o política.

Amunt

OBJECTIUS
  • Mostrar quina ha estat l'especificitat de la filosofia grega, que ha marcat profundament la forma en què pensem el món i en com ens pensem a nosaltres mateixos
  • Conèixer i reflexionar sobre l'origen del pensament filosòfic i racional
  • Reflexionar sobre la dialèctica natura-cultura en el coneixement i la vida humana
  • Identificar les tensions entre raó i vida
  • Mostrar les relacions entre el naixement de la nova ciència i la filosofia política moderna

COMPETÈNCIES 
Competències bàsiques i generals
  • Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat
  • Fer judicis crítics i analítics que tinguin en compte el context i contribueixin amb aportacions creatives.
Competències específiques
  • Conèixer la pròpia tradició cultural
  • Argumentar críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l'experiència i dels valors en la comprensió del món i de nosaltres mateixos

Amunt

  • Introducció al pensament presocràtic
  • La filosofia grega de l'època clàssica. Sofistes, Sòcrates, Plató i Aristòtil
  • Crisi grega, transició romana, inici medieval
  • La filosofia a l'Occident llatí medieval (800-1277)
  • Les conseqüències de la condemna de 127
  • El nou pensament científic
  • El naixement de la filosofia política moderna

Amunt

Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic Web
Sòcrates Audiovisual
La filosofia d'Aristòtil i la seva pervivència avui Audiovisual

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt