Coneixement i mètode Codi:  22.018    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

Coneixement i mètode són dos conceptes fonamentals en el pensament modern i contemporani. La voluntat per aconseguir un camí segur cap el coneixement, és a dir, un mètode que garanteixi que la realitat que coneixem, tal i com la coneixem, és vertadera, ha centrat els esforços del saber i les lluites entre els seus representants els tres últims segles. I aquest és el tema d'aquesta assignatura.

El denominat mètode científic, i el coneixement així obtingut, ha aconseguit l'hegemonia. Totes les disciplines que volen ser científiques al llarg del segle XIX, s'esforçaran per ajustar-se a l'únic mètode que garanteix el coneixement vertader. No totes les disciplines, ni activitats humanes, aconseguiran ajustar-se a les exigències de la ciència. El segle XX, a més, veurà esclatar molts dels límits que la racionalitat hegemònica i la disciplina científica s'han esforçat per definir al llarg dels dos segles anteriors, la qual cosa originarà debats fonamentals per a les humanitats i les ciències humanes i socials.

 


Amunt

Aquesta és una assignatura comuna, i per tant obligatòria, clau en el conjunt del grau en Humanitats, ja que ofereix eines fonamentals per a la mirada transversal del seu pla d'estudis. També és una assignatura obligatòria en el Grau de Ciències socials. Coneixement i mètode vol oferir un mapa que permeti l'estudiant veure el lligam entre els diferents tipus de coneixement que trobem a les Humanitats en general (art, història, ciències socials, filosofia). Cal, per tant que l'estudiant busqui en tot moment els lligams entre el que veurà en aquesta assignatura i la resta de matèries que ha cursat i cursarà durant el grau, tant si és el d'Humanitats com si és el de Ciències socials. És una assignatura que s'emmarca en la reflexió sobre el coneixement filosòfic i científic, tot i que degut al seu caràcter transversal té un vincle molt fort i fonamental amb la resta d'àrees d'Humanitats, ja que relaciona i reflexiona sobre les seves diferents maneres d'entendre i generar coneixement.

Amunt

Aquesta assignatura treballa les capacitats per al pensament crític i autocrític en el sentit de saber prendre distància i analitzar diversos punts de vista sobre el món social que ens envolta. D'altra banda, també treballa les capacitats per adoptar una perspectiva transversal a les diferents formes de produir coneixement a les ciències humanes i socials. Això proporciona, per tant, eines molt útils per a totes les feines lligades a la producció i utilització de coneixement sobre el món de la cultura, la comunicació i la societat en general.

Amunt

Per matricular-se en aquesta assignatura no calen coneixements previs específics.

Amunt

El màster està pensat per poder ser cursat en diferents ritmes i direccions, però pot ser útil haver cursat abans El problema del social, on es posen les bases clàssiques, modernes i contemporànies dels debats més actuals que es tracten aquí.

Amunt

Aquesta assignatura vol oferir l'alumne un bon mapa d'orientació i comprensió de les característiques distintives dels diferents 'coneixements' (ciències naturals, ciències socials, art, filosofia, etc.) i de les controvèrsies que els caracteritzen, de les seves tensions internes i els principals girs històrics que hi ha hagut.

L'assignatura ens acosta a les tensions en el nucli central del saber i la cultura dels tres darrers segles. La perspectiva que vol oferir no és (només) lineal, sinó genealògica, és a dir, vol acostar-se als orígens i constitució dels problemes i qüestions que tracta. L'assignatura vol capacitar l'estudiant en les següents COMPETÈNCIES:

- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica (Competència bàsica d'Humanitats)

- Que els estudiants puguin identificar en els estudis o tasques pròpies de les ciències socials els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals. (Competència Específica de CCSS)

- Capacitat per al pensament crític i autocrític (Competència Específica d'Humanitats)

- Que els estudiants sàpiguen dilucidar les particularitats disciplinàries de les ciències socials i interpretar la realitat des d'una mirada interdisciplinària. (Competència transversal de CCSS)

- Capacitat per llegir la realitat des d'una mirada pluridisciplinària (Competència específica d'Humanitats).

- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi. (Competència bàsica de CCSS)

- Capacitat per qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l'experiència i dels valors que exerceixen un paper central en la comprensió del món i de nosaltres mateixos. (Competència específica d'Humanitats).

- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi. (Competència bàsica de CCSS)
 

Els objectius específics en els quals es concretaran aquestes competències són els següents:

  1. El mapa del coneixement. Problemes i història.
  • Reflexionar sobre la dificultat per identificar el que entenem per coneixement i les dificultats per produir-lo.
  • Discernir els principals problemes i criteris per a la definició i producció de coneixement en la història de la filosofia, i esbrinar si és possible conèixer.
  • Entendre i problematitzar la relació entre coneixement i veritat.
  • Contraposar el paper que juguen emocions i racionalitat en el fet de conèixer.
  • Conèixer els condicionants individuals i socials en la producció de coneixement.
  1. La construcció social del coneixement
  • Distingir els conceptes d'objectivitat, subjectivitat i intersubjectivitat.
  • Identificar les nocions d'explicació i comprensió a les ciències socials.
  • Conèixer els condicionants individuals i socials en la producció de coneixement.
  • Conèixer el gir lingüístic i l'impacte que ha tingut en el coneixement durant les darreres dècades
  1. Els límits del coneixement científic i metodologia
  • Adonar-se dels lligams entre ciència i tècnica, i del caràcter històric i problemàtic del nostre sentit comú al voltant del coneixement que ens ofereixen un i altra.
  • Identificar els elements definidors del coneixement científic segons diferents autors i moments històrics.
  • Analitzar la separació històrica entre art, ciència i tècnica.
  • Reflexionar sobre altres formes de coneixement (no científic) com per exemple el que es pot donar en l'art.
  • Fer una síntesi del coneixement après en l'assignatura.
  • Aplicar els coneixements de l'assignatura a la mirada crítica cap a una investigació sociològica.

 

Amunt

Els continguts de l'assignatura es treballaran mitjançant mòduls en paper que tenen a veure amb la teoria del coneixement.

Els Materials relacionats amb el "mapa del coneixement"


Mòdul 1. "El coneixement: els problemes i els autors".

El probelam del coneixement.

Mòdul 6. "Coneixement cultural i històric".

En aquesta activitat reflexionarem sobre les dificultats que envolten la qüestió del que entenem per coneixement; és a dir, què és el coneixement i com el 'produïm'. Per tal de poder reflexionar i pensar sobre aquesta qüestió, aquesta primera unitat ens ofereix un enfocament doble i ben diferenciat. D'una banda, el mòdul 1 ens ofereix un breu estudi sobre els criteris que ha fet servir la història de la filosofia (i més concretament la branca de l'epistemologia) per pensar i definir el concepte de coneixement. D'altra banda, el mòdul 2 ens ofereix un enfocament radicalment diferent a la mateixa problemàtica basat en els criteris biològics i fisiològics de l'ésser humà. La finalitat d'aquest doble enfocament és provar de discernir si:

a) és possible conèixer (o no); i
b) i, si ho és, com coneixem.

En segon lloc, i dins d'aquest objectiu general, lligarem aquestes reflexions al voltant de la possibilitat del coneixement i la qüestió de la veritat. L'objectiu, doncs, serà el d'entendre, articular i problematitzar la profunda relació entre coneixement, llenguatge i veritat.

Aquestes discussions al voltant de les qüestions del coneixement, el llenguatge i la veritat ens obriran les portes a dos conceptes generals claus que ens ajudaran a classificar els diferents posicionaments. Aquests dos conceptes són els de coherentisme i fonamentisme. Juntament amb aquests dos termes, la unitat també està pensada perquè tinguem un primer contacte amb altres conceptes claus com són l'escepticisme, l'idealisme, l'empirisme, el racionalisme, el naturalisme, etc. Tots aquests corrents i posicionaments són cabdals en els estudis d'humanitats.

Els materials relacionats amb la construcció del coneixement: 

Mòdul 3. "En coneixement com a fet social".

La perspectiva de la sociologia del coneixement sobre la ciència.

Mòdul 7. "El gir lingüístic".

En aquesta activitat treballarem sobre què és la ciència social i la sociologia, i això no és una feina fàcil. La majoria de persones han sentit a parlar de ciències socials i de sociologia, però són molt pocs els que sabrien definir-les. Sent honestos, a més, la realitat és que sovint es dubta de la seva "cientificitat", i generalment desperten una certa animadversió. Són molts els que també posen en dubte la seva "utilitat".

La ciència social, com heu vist els que heu fet la Unitat 2 de sociologia, és inseparable de la Il·lustració i la modernitat. Amb la Il·lustració s'impulsa una mirada que, utilitzant els mecanismes de la raó i la ciència, vol entendre la societat per així poder actuar sobre ella. Ja els clàssics de la sociologia, així com de la teoria del coneixement en general, van divergir sobre la manera com havíem de pensar i entendre el caràcter científic de la sociologia. Els debats han estat molts i aferrissats des de l'època dels philosophes, i encara encenen passions.

En aquesta activitat volem identificar alguns dels principals arguments al voltant de la cientificitat de la ciència social i de la sociologia. Per fer-ho parlarem de la seva utilitat, del tipus de coneixement que generen, del lligam entre ciència social i poder, del caràcter incòmode i crític de la ciència social i la sociologia, i de les fronteres entre art i ciència. Això implicarà aprofundir en diferents maneres d'entendre la cientificitat de les ciències socials, tant les que defensen posicions més properes a les dels philosophes com les que posen en dubte supòsits bàsics dels que aquests defensaven.


Els materials relacionats amb els límits de la ciència i metodologia :

Mòdul 5. "Ciència i filosofia: la filosofia de la ciència del segle XX".

Filosofia de la ciència. Els problemes específics de la producció del coneixement en les ciències socials.

Mòdul 4. "Ciència, art i veritat".

Aquesta activitat ens ofereix una discussió al voltant dels conceptes de ciència, veritat i tècnica que fins a cert punt ha determinat la història d'occident i, per tant, en la conceptualització del nostre món actual.

D'una banda l'objectiu serà reflexionar sobre els diferents mètodes de la ciència per tal d'entendre quines són les finalitats i les pràctiques centrals de la ciència moderna. Així doncs, l'estudiant haurà de comprendre què s'entén per metodologia científica i com aquesta va estretament lligada al concepte de veritat. Més concretament, l'objectiu serà entendre què són els mètodes inductiu, deductiu i hipotèticodeductiu i diferenciar-los a fi de ser capaços de realitzar una reflexió més a fons sobre els conceptes i problemes claus que caracteritzen la ciència moderna i que la fan ser el que és.

Així mateix, indagarem més en la filosofia de la ciència per tal de descobrir els paràmetres i principis que determinen el mètode i la pràctica científica comparant-la amb la tecnociència i les seves conseqüències socials. Un dels objectius cabdals serà comprendre els posicionaments de Popper (falsacionisme) i Kuhn (noció de paradigma), a través del quals podrem reflexionar en profunditat sobre la relació entre ciència i veritat.

D'altra banda, l'actvitat també introdueix la qüestió de l'art i, més concretament, el debat ja iniciat per Plató i Aristòtil i més tard reprès en la modernitat per Kant, Hegel i Gadamer i en la postmodernitat per Lyotard, sobre la relació entre els conceptes d'art i veritat. L'objectiu d'aquest debat serà el d'ajudar-nos a pensar sobre si:

a) l'art pot ser font de veritat, o si la veritat és un concepte exclusivament aplicable a l'àmbit científic;
b) quines poden ser les conseqüències, tant pel que fa al coneixement com pel que fa a la cultura o la política, d'un o altre posicionament.

En aquesta activitat us proposem debatre sobre molts dels aspectes que hem treballat durant l'assignatura a partir d'exemples pràctics i quotidians del nostre voltant. L'objectiu serà aprendre a posar en pràctica les competències apreses, i també començar a intuir una competència que treballareu més endavant, que és la Capacitat per reconèixer els límits i potencialitats de les fonts d'informació secundàries i de les diferents orientacions metodològiques quantitatives i qualitatives i identificar-los en els estudis de la societat i la cultura.

L'exercici consistirà en posar en pràctica les competències adquirides a l'assignatura, la qual cosa ens servirà d'exercici pel que serà una part important tant de la Prova de Síntesi (per als que hagin aprovat l'AC) com de l'Examen (per als que no). Aquesta activitat també serà fonamental per enllaçar el que es fa en aquesta assignatura i el que es treballarà més endavant als seminaris metodològics, al TFC i a d'altres assignatures del Grau. És per tant molt recomanable la participació al Debat.

El Debat consistirà en la discussió crítica de diversos casos que us proposarem.

Eventualment, segons criteri del professorat, també podran treballar-se textos curts sobre la temàtica de cada unitat.

Amunt

Material Suport

Amunt

Treballarem a partir de bibliografia filosòfica actualitzada i de referents tant filosòfics com literaris, audiovisuals i culturals del nostre temps.  Podeu consultar l'apartat de recursos de l'aula, les bibliografies complementàries i els "NIUS" de les activitats. Com que el plantejament del màster és col·laboratiu, serà molt útil rebre també totes les aportacions i suggerències que els estudiants i participants a l'aula vulguin compartir.

Amunt

Bibliografia central llistada als mòduls.

-Recomanacions per part del professor/consultors al tauler en fer cadascuna de les unitats.

Amunt

El seguiment de l'assignatura té tres línies principals:

1) el seguiment de les unitats de l'assignatura;
2) l'elaboració de les proves d'avaluació continuada; i
3) la participació en els debats.

Eines i treball a l'aula:

Les diferents eines de treball amb què comptem dins del Campus Virtual i que utilitzarem són:

A. Mòduls. Són la base fonamental per a l'assignatura. Cal llegir-los amb deteniment i de manera activa: subratllant, fent esquemes, preparant preguntes i comentaris, imaginant possibles relacions amb les proves d'avaluació continuada (PAC), contrastant-los amb experiències personals i notícies de premsa, etc.

B. Tauler del professor, des del qual:

  • es distribuiran les informacions necessàries per al desenvolupament de l'assignatura.
  • es recordaran i comunicaran les activitats que caldrà realitzar per superar l'AC (a més de tenir la informació en el calendari de l'apartat PLANIFICACIÓ de l'aula).
  • es donaran altres indicacions oportunes que estimularan i orientaran la feina que s'haurà d'anar fent al llarg del semestre.

C. Debat. S'hi tractaran les qüestions de fons de l'assignatura. Els temes que s'han escollit tenen a veure amb problemes d'interès general sobre els quals es pot reflexionar millor després d'haver entrat en contacte amb una sèrie de propostes i lectures filosòfiques. Més que seguir al peu de la lletra els blocs del manual, es tractaria d'arribar a plantejar-nos junts els problemes que poden tenir més relació amb un lector d'avui. A banda dels debats que hi ha previstos, s'obre la porta a debatre tot el que els estudiants suggereixin. L'estudiant que ho vulgui es pot convertir en animador i moderador del debat que ell mateix proposi.

D. Fòrum. Recollirà totes les qüestions, més o menys informals, que tinguem ganes de comentar junts, segueixin o no el fil de l'assignatura. S'admetran, evidentment, tota mena d'aportacions, reflexions, textos, referències a l'actualitat, etc. La iniciativa, en aquest espai, es considera totalment compartida entre els estudiants i el consultor.

E. Consultes dels estudiants al consultor. No hi ha límit. Es recomana que l'estudiant pregunti tot allò que no queda clar a mesura que es vagin estudiant i treballant els mòduls. No és bo deixar tots els dubtes per al final, ni tampoc avançar-se sobre temes encara no tractats. Cal esglaonar les consultes, intentar ser clars en les formulacions i evitar les reiteracions. Sempre que la resposta pugui ser d'interès general el consultor farà servir el tauler o el fòrum per divulgar-la.

F. Espai de Lliurament i Registre d'Avaluació Continuada. Els exercicis de l'AC cal que els introduïu a l'espai de lliurament i registre d'avaluació continuada dins dels terminis previstos en el calendari semestral.

G. Correcció dels exercicis. El consultor anirà corregint i orientant els exercicis. En el cas de les PAC, enviarà una correcció individualitzada.

Temporalització

Cada estudiant és lliure de distribuir-se el temps com més li convingui, en funció de la seva disponibilitat i/o ritme d'aprenentatge. Ara bé, és imprescindible que cada estudiant s'organitzi d'una manera idònia que li permeti llegir els materials de manera activa i preparar els exercicis amb prou antelació.

Observacions sobre l'accés, ús i participació al campus virtual

Es recorda que s'ha de fer un bon ús del Campus Virtual en tant que àmbit acadèmic amb el respecte mutu entre usuaris. Els usuaris del Campus Virtual i les seves eines han d'observar una actitud i un llenguatge respectuosos en les comunicacions amb els altres usuaris, tant en espais públics com privats, i a no transmetre o difondre opinions o continguts il·legals, difamatoris, ofensius o que atemptin contra els valors i la dignitat de les persones.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC + PS

Nota final d'assignatura: AC + PS

AC = 70%

PS = 30%

Notes mínimes:

· PS = 3,5

Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65%

AC = 35%

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

Com ja sabeu, l'avaluació continuada és l'opció recomanada per la UOC. L'avaluació continuada no és tan sols una eina d'avaluació i la millor manera d'assolir els objectius i assimilar els continguts de l'assignatura, sinó també, i com a propòsit fonamental, ha de ser una eina d'aprenentatge amb la que l'alumne enriqueix els seus coneixements alhora que es fa destre en el treball intel·lectual i en pràctiques pròpies de la seva projecció professional. És altament recomanable que seguiu l'avaluació continuada. Si, per algun motiu, no podeu fer l'AC, sempre queda l'opció de fer l'examen final.

Amb el triple objectiu de preparar a l'alumne en la seva formació professional, de facilitar l'aprenentatge i l'assimilació dels continguts de l'assignatura i de fer una avaluació més acurada, l'avaluació continuada constarà de 4 activitats amb les seves corresponents PACs.

Per tant, per a superar l'avaluació continuada s'hauran de fer les PAC seguint els criteris indicats per a la seva realització continguts en l'enunciat que el consultor docent publicarà al Tauler de l'aula seguint el calendari semestral i el pla de treball.

Cada PAC representarà un percentatge de la nota final de l'assignatura:

PAC 1 Conceptes bàsics (34%)

PAC 2 El problema de coneixement (33%)

PAC 3 La construcció (social) del coneixement (33%)

Participació en els debats (pondera la nota a l'alça)

L'estudiant que hagi lliurat més del 50% de l'AC, tindrà una nota de l'assignatura (i no podrà constar no presentat). L'estudiant que no lliuri alguna de les activitats d'AC, també serà avaluat i podrà aprovar l'assignatura amb la nota que resulti de la mitjana de notes obtingudes i el seu valor proporcional. Si, per exemple, té avaluat el 75% de l'assignatura amb un 8, la nota final d'AC serà un 6 el que equivaldria a una C+. 

 

Plagi i còpia

Un fenomen que ha proliferat i necessita un tractament més ordenat i clar és el plagi.Es dóna de dues maneres bàsiques:

(a) de fonts en paper (llibres, articles, inclou els mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-los passar per propis;
(b) de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el que el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, volem treballar per aturar aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:

(a) d'una banda informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. Aquesta és una competència inclosa en diverses matèries i que es treballarà i s'avaluarà específicament. Per evitar de caure en el plagi, llegeix atentament els exemples que trobes en aquest enllaç: http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u27/COM_EVITAR_EL_PLAGI_2.doc

(b) De l'altra, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també que el fet queda registrat, ja que la reincidència es considera un agreujant. La Normativa de drets i deures dels estudiants de la UOC ja preveu que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu.

Finalment, cal fer notar que és indispensable que els estudiants que vulguin elaborar conjuntament algun treball o pràctica obtinguin prèviament el consentiment del consultor, ja que, en cas que dos treballs d'estudiants diferents, en una mateixa assignatura i semestre, presentin coincidències suficients per a deduir que l'un és còpia de l'altre, es consideren els dos com a plagiats, independentment de quin pugui ser-ne l'original.

Amunt

Prova de Síntesi

L'Avaluació Continuada, conjuntament amb la Prova de Síntesi, permeten aprovar l'assignatura. Si heu fet els tres exercicis de l'AC, la vostra nota de l'AC farà mitjana amb la nota que traieu a la Prova de Síntesi, que consistirà en una prova que avaluarà que hagueu assimilat correctament els continguts de l'assignatura i els pugueu posar en pràctica en situacions noves. Trobareu indicacions més concretes al Tauler de l'assignatura unes setmanes abans de la Prova.

El seguiment correcte de l'Avaluació Continuada compromet l'estudiant a fer les activitats proposades de manera individual i original, i seguint les indicacions del Pla docent. En cas que no sigui així, la qualificació corresponent serà una D. En aquest cas, l'estudiant podrà continuar fent l'avaluació continuada de l'assignatura, però haurà de fer l'examen final per superar-la.

 

Examen final

En cas que no hagueu fet o superat l'AC o bé opteu directament per aquest mitjà per superar l'assignatura, tindreu dret a fer un examen final presencial. Per respondre correctament les preguntes de l'examen, serà necessari haver llegit i estudiat els mòduls corresponents al material docent de l'assignatura i haver fet un seguiment de la resta d'indicacions de contingut que el consultor docent hagi anat fent al llarg del curs a l'aula. Si l'estudiant ha llegit i estudiat els mòduls i preparat adequadament l'assignatura (lectures obligatòries, exercicis d'autoavaluació i activitats per facilitar l'assimilació i comprensió dels conceptes) les preguntes de l'examen final no el sorprendran.

Amunt

L'estudiant rebrà resposta del consultor per al seu procés d'aprenentatge de diverses maneres. Les principals seran les avaluacions dels exercicis, les correccions individualitzades dels exercicis, la moderació i intervencions i respostes al debat per part del consultor, i òbviament les respostes a les consultes que els estudiants facin a la bústia personal del consultor. El consultor utilitzarà les diferents formes de retorn segons com sigui el procés d'aprenentatge tant de l'aula en general com de cada estudiant en particular.

 

Amunt