Política social Codi:  22.029    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Feedback  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

L'assignatura Política Social proposa una mirada al paper que juga aquesta matèria, la política social, en l'estructuració de les societats contemporànies. per fer-ho, hem elaborat una assignatura de caràcter multidisciplinar, que ens permeti comprendre totes les dimensions d'un fenòmen complex i d'enorme transcendència, que a la segona meitat del segle XX va acabar desenvocant en la consolidació del que coneixem com els Estats del Benestar. Lògicament, l'assignatura aprofundeix en en sentit que tenen les polítiques socials com a mecanisme de redistribució econòmica propi de les administracions estatals modernes. En aquest camí, però, veurem que les polítiques socials van més enllà de ser un mecanisme redistribuidor, i també, que allò que les inspira no és (o no és només) la voluntat política, més o menys intensa, de generar un mínim comú denominador, compartit per tota la ciutadania, d'igualtat i de benestar. 

Amunt

Es tracta d'una assignatura que forma part del grup de les obligatòries del Grau de Ciències Socials. A banda d'això, també s'ofereix com a assignatura optativa al Grau d'Humanitats, i juntament amb l'assignatura Estructura Social i Desigualtats, conforme un minor sobre desigualtats que podeu estar cursant des d'altres graus de la UOC. 

Amunt

L'assignautra fluctua entre les reflexions teòriques de major abast, sobretot presents en la primera part de l'assigantura, i el qüestionament ideològic i aplicabilitat pràctica de l'utillatge que es desplega en implementar les diferents polítiques socials. En aquest sentit, els coneixements i competències de l'assignatura tenen una projecció professional directa en tots els àmbits en què es despleguen, analitzen o avaluen polítiques públiques des de les administracions locals, autonòmiques o estatals. 

Amunt

Si sou estudiants del grau de Ciències Socials, és ben possible que haver cursat les assignatures comunes, que en bona mesura són presentacions de les diferents disciplines de les ciències socials, ajudi a que extraieu el màxim rendiment de l'assignatura.  En qualsevol cas, ha estat pensada per ser profitosa per alumnes que no tinguin coneixements previs en l'àmbit de les ciències socials. 

Amunt

Al llarg de l'assignatura es proposa treballar una sèrie de materials (lectures, videos, etc.) i desplegar una sèrie d'activitats que tenen com a objectius d'aprenentatge, els següents: 

  • Comprendre la política social , entesa en el sentit més general , a partir del abordatge de la seva història i de la comparació internacional dels diferents règims de benestar.
  • Comparar el sentit de les diferències en l'abordatge de les polítiques socials des del marc conceptual dels grans relats ideològics i acadèmics, i les seves conseqüències.
  • Comprendre les particularitats de l'estat de benestar i de la política social a Espanya i Catalunya.
  • Contextualitzar el sentit de les polítiques socials en el marc de la seva emergència històrica i com a resposta a fenòmens i necessitats socials determinades.
  • Saber avaluar i analitzar l'impacte de les polítiques socials des d'una aproximació multidimensional.
  • Comprendre la tensió entre la provisió pública i privada de béns i serveis en tota la seva complexitat.

 Alhora, i guiats pels objectius d'aprenentatge anterior, l'assignatura permet treballar i desenvolupar les següents competències

  • Desenvolupar aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Ser capaç de considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes en què treballin, avaluar-los i fonamentar les conclusions i les decisions en base a aquesta avaluació.
  • Poder identificar en els estudis o tasques pròpies de les ciències socials els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals.
  • Poder intervenir amb rigor tècnic en la valoració i disseny de polítiques públiques tenint en compte la naturalesa multifactorial de les necessitats i problemes socials.

Amunt

Els continguts de l'assigatura es despleguen en tres unitats, on s'hi proposa un itinerari d'aprenentatge des dels aspectes teòrics vinculats a la política social fins a els aspectes més concrets i les conseqüències socials d'apostar per una o altra configuració de les polítques socials. És un itinerari amb 3 etapes o Unitats temàtiques:

UNITAT 1

Dedicarem les primeres setmanes del curs a realitzar una aproximació de caràcter més acadèmic a la gènesi i al desenvolupament de les polítiques socials i de l'estat del benestar. A través d'un seguit de lectures i de material audiovisual aprofundirem en una anàlisi històrica de l'emergència dels estats del benestar; presentarem una mirada comparativa entre diferents models i definicions ideològiques de les polítiques socials; atendrem al vincle entre política social i estructura social (i desigualtats); i ens endinsarem en la situació que viuen les polítiques socials des del tombant del segle XXI, en un context d'interdependència econòmica globalitzada i, també, de crisi econòmica.

A més, us proposem endinsar-nos en una reflexió de caràcter més teòric per entendre quin és el paper de les polítiques socials com a element clau en l'estructuració de la societat, tant pel que fa a la producció de béns i serveis com, sobretot, quant a la funció distribuïdora d'aquests béns.

Les qüestions que hi tractarem són les següents:

  • Règims de benestar.
  • Història dels estats del benestar.
  • Origen i evolució de la política social.
  • Política social i desigualtats.
  • Política social i globalització.

UNITAT 2. 

Feta la revisió dels principals aspectes teòrics claus relacionats amb la política social, ja podem endinsar-nos en la segona part de l'assignatura, que té un caràcter més pràctic. L'objectiu d'aquesta segona part és situar-nos en l'àmbit de la provisió de polítiques en el present, comprendre els principals reptes de la política social en el context actual, i abordar alguns dels principals dilemes que han d'afrontar els responsables polítics i tècnics a l'hora de dissenyar i implementar polítiques socials que donin resposta a determinades necessitats socials.

Davant de determinades necessitats socials, no acostumen a existir solucions úniques, ideals i incontrovertibles. 

D'una banda, cal tenir present que les polítiques socials defensen o reprodueixen determinats models de societat, de tal forma que la perspectiva ideològica acaba determinant quin tipus de polítiques socials acabem contemplant com a idoni per donar resposta a les necessitats socials. Polítiques socials que poden ser valorades positivament des d'una perspectiva igualitarista, per exemple, poden generar efectes valorats negativament des d'un posicionament liberal, i a la inversa.

D'altra banda, les solucions que ens imaginem com a idònies, sigui quina sigui la perspectiva ideològica, no sempre es poden dur a la pràctica tal com voldríem a causa de les limitacions pressupostàries o d'altra índole d'ordre pràctic i operatiu. La disponibilitat de recursos acostuma a condicionar, també, quin tipus de política social adoptem. Els responsables polítics i tècnics, doncs, en dissenyar una determinada política han de tenir en compte quin objectiu es proposen, d'acord amb la seva perspectiva ideològica, però també quines oportunitats disposa per dur-la a terme.

Finalment, cal tenir present que les polítiques generen efectes no desitjats, externalitats positives o negatives. Els responsables polítics i tècnics, doncs, també valoren aquests efectes a l'hora de dissenyar una determinada política social. Existeix la possibilitat que determinades polítiques desitjables des d'una determinada perspectiva ideològica i viables des del punt de vista pràctic i operatiu no s'acabin implementant per determinades externalitats negatives no desitjades.

UNITAT 3.

Al llarg de la Unitat 2 hem constatat que el disseny de polítiques socials és una tasca complexa, amb múltiples condicionants. La Unitat 3 es proposa aprofundir una mica més en alguns dels dilemes que han de fer front els responsables polítics i tècnics a l'hora de determinar quin tipus de política social ha de donar resposta a determinades necessitats socials. Agrupem i diferenciem aquests dilemes en 2 categories, amb 3 dilemes cada un. D'una banda hi ha les dilemes "durs", que són aquells més directament vinculats als posicionaments ideològics dels actors polítics que prenen les decisions. De l'altra, hi ha els dilemes "tous", on els posicionaments ideològics són mes indirectes, o més equívocs, respecte d'aquesta presa de decisions. 

Els dilemes "durs" tene a veure amb:

  • La cobertura: la provisió de la política social ha de ser universal o selectiva?
  • El cost d'accés: la provisió de la política social ha de ser gratuïta o amb copagament?
  • El règim de provisió: la provisió de la política social ha de ser pública o privada?

En canvi, els dilemes tous que hem identificat i desenvolupem són els vinculats a:

  • L'atenció de la demanda: la provisió de la política social ha de ser generalista o especialitzada?
  • La competència: la provisió de la política social ha de gestionar-se de manera centralitzada o descentralitzada?
  • La fórmula de presa de decisions: la provisió de la política social ha de comptar amb un procés de presa de decisions participatiu o basat en la concentració?

Amunt

Material Suport
La quadratura del cercle Audiovisual
Capítol 6. La política social i els horitzons d’emancipació Audiovisual
Capítol 9. La política social i la paradoxa de la igualtat Audiovisual
Capítol 7. La política social i la paradoxa de la fraternitat Audiovisual
Capítol 10. La política social i la paradoxa de la igualtat d’oportunitats Audiovisual
Capítol 11. Horitzons de futur de la política social Audiovisual
Capítol 8. La política social i la paradoxa de la llibertat Audiovisual
Audiovisual Política social Audiovisual

Amunt

  • Adelantado, José; Noguera, José Antonio; Ramba, Xavier. "I. El marco de análisis: Las relaciones complejas entre estructura social y políticas sociales". En: Adelantado, José (coord.). Cambios en el estado del bienestar : políticas sociales y desigualdades en España . p. 23-62. Barcelona : Icaria : Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, DL, 2000
  • Esping-Andersen. Gosta. "Capítulo 5. Un nuevo examen comparativo de los distintos regímenes del bienestar". En: Esping-Andersen, Gosta. Fundamentos sociales de las economías postindustriales. p. 101-127. Barcelona : Ariel, 2000. 
  • Meny, Ives; Thoenig, Jean-Claude. "Capítulo 1. El Welfare State: un campo privilegiado para el análisis de las políticas públicas". En: Meny, Ives; Thoenig, Jean-Claude. Las Políticas Públicas. p. 19-42. Barcelona : Ariel, 1992. 
  • Offe, Claus. "Capítulo 2. La política social y la teoría del Estado". En: Offe, Claus. Contradicciones en el Estado del Bienestar. p. 72-104. Madrid : Alianza Editorial, cop. 1990. 
  • Palier, Bruno. "Presentación. Un Estado del bienestar para las envejecidas sociedades posindustriales". En: Esping Andersen, Gosta ; Palier, Bruno. Los tres grandes retos del Estado del bienestar. p. 7-18. Barcelona : Ariel, 2010. I
  • del Pino Matute, Eloísa ; Ramos, Juan Antonio. "Las reformas de las políticas de bienestar en España: una visión de conjunto". En: Moreno Fernández, Luís (coord.). Reformas de las políticas de bienestar en España. p. 337-362. Madrid : Siglo XXI, 2009. 
  • Bel, Germà; Estruch, Alejandro."La gestión de los servicios públicos locales:¿por qué se privatizan los servicios públicos y qué efectos tiene la privatización?". Anuario de Derecho Municipal, num. 5, 2011. Anuario de Derecho Municipal, num. 5, 2011. p 193-205. 
  • María Patrocinio de las Heras Pinilla. "La universalización de los Servicios Sociales: el cuarto pilar del Estado de Bienestar". En: José Félix Tezanos Tortajada (coord.). Tendencias en exclusión social y políticas de solidaridad. p. 73-100. Madrid : Sistema, DL 2005. 

Amunt

L'assignatura consta de dues parts bascula d'una primera meitat de caràcter més teòric, centrada en la revisió de lectures fonamentals amb l'objectiu de delimitar el camp de joc de la política social, i una segona meitat de caràcter més pràctic, centrada en l'anàlisi de diferents dimensions que han de ser tingudes en compte en la provisió de polítiques socials. Això es desplega a través de 3 unitats i 3 Proves d'Avaluació Continuada. Totes elles integren components teòrics i i d'aplicabilitat pràctica a través de la reflexió sobre casos i problemàtiques concretes partint del marc conceptual que es proposa a cada unitat. Amb tot, cada Unitat i PAC té un caràcter més concret respecte de l'anterior. 

Així doncs, les diferents unitats estan força interrelacionades entre sí, i els continguts exposats en les diferents unitats es complementen. Això significa que els coneixements treballats i adquirits en les unitats precedents ens serviran per comprendre les unitats posteriors.

El treball de l'assignatura serà fonamentalment individual, a partir de la revisió de les lectures i de les tasques plantejades a les PAC, però també comptarà amb una activitat grupal (un dels exercicis que es demanen a la PAC2).  Tant per al treball individual com grupal és important aprofitar els espais de comunicació de l'aula:

- L'espai Debat  i l'espai En Síntesi serà utilitzat per compartir informació i reflexions amb la resta dels companys de l'aula sobre les lectures proposades.

- Al Fòrum, tots els estudiants de l'aula podran intercanviar idees i conversar. Si bé les activitats d'avaluació contínua (PACs) tenen parts de treball individual i són una aportació pròpia, es podrà utilitzar el Fòrum per a consultar qüestions o sol·licitar ajuda a la resta del grup classe. Aquest pot ser un bon recurs per a adquirir idees i enriquir la resolució de les activitats proposades.

També es poden realitzar consultes personals a la bústia del consultor. Durant la realització, naturalment, els etsudiants podran exposar qualsevol complicació o dubte que aparegui al consultor a través de la bústia personal. No obstant això, en cap cas, aquesta bústia s'utilitzarà per a lliurar les pràctiques realitzades pels alumnes. Totes les activitats s'han de lliurar en l'espai de lliurament d'activitats. Tots els lliuraments dels exercicis d'avaluació continua que no es facin en aquest espai no es tindran en compte en el moment de la valoració.

En relació amb l'avaluació contínua, heu de seguir les indicacions que el consultor de l'assignatura us donarà en l'espai anomenat Tauler de l'assignatura. En el tauler s'aniran indicant les activitats que es realitzaran durant el curs, que seran un total de 3, així com les indicacions per anar-les fent. En aquest sentit, des de l'inici del curs, heu d'estar atents a tot el que es publiqui en el Tauler de l'assignatura, ja que és la principal eina que té el consultor per a comunicar-se amb vosaltres. En cap cas espereu missatges dirigits a la vostra bústia personal en referència al curs.

Les activitats es presentaran en la data indicada en el calendari. L'estudiant que hagi realitzat l'activitat en la data fixada rebrà per part del consultor una valoració, i si és necessari, un comentari individualitzat dels aspectes que fa falta aprofundir en major mesura. En el Tauler de l'assignatura es penjaran també una o dues activitats individuals resoltes pels mateixos alumnes i que reflecteixin de forma destacada el sentit i la intenció de l'activitat. En aquest mateix espai, també el consultor realitzarà, si és necessari, un comentari conjunt a totes les activitats (amb els aspectes clau, problemes més comuns, etc.).

Durant el curs, es comentaran els principals aspectes relacionats amb el funcionament de l'assignatura i, òbviament, es donarà l'oportunitat a tothom que exposi dubtes, comentaris, idees, etc. 

Finalment, i a principi de curs, també es penjarà al tauler de l'assignatura un material bàsic per facilitar la citació correcta de les referències bibliogràfiques que s'utilitzin en la realització de les PACs. MOLT IMPORTANT: Convé citar correctament les fonts utilitzades per superar les PACs.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt

L'avaluació continuada consisteix en la realització de les tres activitats obligatòries que es proposen, una per a cada unitat didàctica. Per superar l'avaluació continuada, cal fer totes tres PACs, i tenir un resultat mitjà d'aprovat. La suspensió d'alguna d'aquestes PACs obligatòries pot suposar la no superació de l'avaluació continuada i, per tant, la no superació de l'assignatura.

Els materials de l'assignatura són les lectures proposades, els 11 capítols audiovisuals, i els 7 programes de ràdio (ficcions radiofòniques) de La Quadratura del Cercle, que torbareu en l'apartat de materials. En el marc de cada unitat i cada PAC, caldrà llegir les lectures corresponents, i també veure i/o escoltar escoltar el materials audiovisuals o radiofònics que s'assenyali. Les diferents activitats pretenen que l'estudiant aprofundeixi i es familiaritzi amb els diversos coneixements conceptuals i teòrics exposats en aquests materials, al mateix temps que els posi en pràctica en l'anàlisi i en el disseny de les polítiques socials.

Els criteris generals que el consultor utilitzarà per valorar les PACs seran:

  • L'adequació de la resposta als continguts adquirits, tenint com a marc l'assignatura.

  • L'ampliació de continguts realitzada per l'estudiant.

  • La capacitat de reflexió pròpia mostrada en la resposta, nivell d'argumentació i profunditat analítica.

  • La claredat en l'exposició dels arguments i estructuració de les idees.

  • La recerca feta a internet.

  • La presentació formal i el correcte estil de redacció.

  • L'ús de fonts d'informació secundàries (bibliografia, dades estadístiques, etc.)-

 

Algunes consideracions importants sobre les proves d'avaluació contínua són:

- L'avaluació contínua requereix un compromís per part de l'estudiant des de l'inici de l'assignatura. En el moment que l'estudiant deixa de lliurar les PACs s'entén que ha abandonat l'avaluació contínua i conseqüentment també l'assignatura.

- Les tres PAC són obligatòries per seguir l'avaluació contínua. La no presentació dels exercicis obligatoris suposarà l'abandonament per part de l'alumne de l'avaluació contínua i conseqüentment l'assignatura.

- És necessari fer les tres PAC per superar l'avaluació contínua. La valoració d'una de les tres PAC obligatòries amb una qualificació de C-, pot suposar la no superació de l'avaluació contínua i conseqüentment de l'assignatura.

- Les PAC s'han de presentar dins de la data fixada.

L'alumne pot utilitzar tots els recursos que vulgui per realitzar les activitats, però sempre ha de donar una aportació pròpia i original. En aquest sentit, un treball plagiat, entès com la còpia d'un altre treball o la còpia d'altres fonts, serà qualificat amb una D. Per tant, i MOLT IMPORTANT: Si es detecta fragments transcrits d'altres fonts sense citar, que es fan passar com si fossin pròpies de l'autor de la PAC, aquesta rebrà una qualificació de D i significarà la impossibilitat de continuar amb l'avaluació continuada.

Tal i com s'ha comentat prèviament, les referències d'altres autors en el text han d'estar correctament citades. 

Amunt

Tots els alumnes rebran una rúbrica i un comentari personalitzat del professor col·laborador de l'aula de cada una de les seves PAC. La voluntat d'aquest retorn personalitzat és avaluatiu (justificar la nota obtinguda a la PAC) i també formatiu, de forma que el feedback serveixi l'estudiant per millor en el procés d'aprenentatge i l'adquisició de les competències que es despleguen a l'assignaura. 

Amunt