|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
El Dret Constitucional és una assignatura obligatòria dins del mòdul fonamental del Grau de Dret, de 6 crèdits, situada en el segon semestre del pla d'estudis. Constitueix la continuació natural de l'assignatura Sistema Constitucional espanyol, amb la qual forma una unitat inescindible. Amb aquestes dues assignatures es pretén donar un coneixement global del sistema constitucional espanyol, això és, la manera en que s'organitza la convivència política a l'Estat espanyol. Es tracta, en general, d'estudiar des d'una perspectiva jurídica (i no pas sociològica o politològica) com s'estructura el poder públic i com aquest es relaciona amb els ciutadans, examinant per tant com aquestes grans qüestions estan prescrites en les normes, començant per la primera de totes elles, que és la Constitució. |
|||||
Per les seves funcions i pel seu caràcter suprem, la Constitució és el fonament de la resta de l'ordenament jurídic. D'una banda, la resta de les normes han de ser conformes a ella i no la poden contradir. D'altra banda, la Constitució estableix els principis bàsics que han d'inspirar la regulació de moltes i decisives matèries, en pràcticament totes les branques del dret. Per aquests motius, el coneixement de la Constitució i dels mecanismes de la seva aplicació resulta d'una cabdal importància per a l'adequada comprensió de l'ordenament jurídic en el seu conjunt i dels diversos sectors normatius que l'integren. |
|||||
Pels mateixos motius que s'acaben d'indicar (posició de supremacia de la Constitució i funcions que compleix respecte de l'ordenament), resulta clar que el coneixement del Dret Constitucional és imprescindible per a l'exercici de les diverses professions jurídiques (advocacia, judicatura, servei públic, docència). D'altra banda, el Dret Constitucional es projecta en alguns àmbits específics com ara el de la protecció de dades, la llibertat sindical o la defensa dels drets dels immigrants, que han donat lloc a l'aparició d'assessors molt especialitzats que treballen gairebé de manera exclusiva aquestes matèries. El caràcter suprem de la Constitució respecte de la resta de les normes i l'existència de mecanismes jurisdiccionals per a fer efectiva aquesta supremacia i que garanteixen la subjecció de tots els poders públics, inclòs el legislador, a la Constitució, fan que resulti d'un especial interès conèixer com han estat interpretades les normes constitucionals pel seu màxim intèrpret, el Tribunal Constitucional. D'aquí, l'interès pel coneixement de la jurisprudència constitucional, tant pel que fa als seus continguts substantius com també a les tècniques i mètodes d'interpretació de la Constitució. |
|||||
En primer lloc, per estudiar profitosament Dret Constitucional cal disposar dels coneixements que subministra Sistema Constitucional espanyol, perquè en aquest s'han tractat els conceptes generals relatius a la Constitució (conceptualització històrica i present, funcions, valor, protecció, entre d'altres), així com d'altres matèries i qüestions (com els principis estructurals de l' Estat o el sistema de fonts del dret) que es projecten sobre aquelles que ara són objecte d'estudi. En segon lloc i a l'igual que esmentàvem a Sistema Constitucional espanyol, determinats coneixements previs ajuden a assimilar millor l'estudi del Dret Constitucional. És convenient haver començat a aprendre a raonar en termes jurídics i haver-se familiaritzat amb determinats conceptes bàsics del Dret ja que així es podran entendre millor algunes de les qüestions tractades, amb totes les seves implicacions i problemes. L'assignatura de Teoria del Dret proporciona aquesta base inicial, però també s'adquireix amb l'estudi de la resta d'assignatures de contingut jurídic del primer semestre. |
|||||
És molt recomanable haver superat Sistema constitucional espanyol. És aconsellable haver superat Introducció al dret (03.508), Fonaments històrics del dret (03.509) i Política i societat (03.507). |
|||||
Coneixements acadèmics i disciplinaris. Com a objectiu general es pretén que l'alumne es familiaritzi, comprengui i interioritzi tota la regulació juridicopositiva del sistema constitucional que neix de la Constitució de 1978, tant en el seu aspecte orgànic, pel que fa a la regulació de la dinàmica de funcionament dels poders de l'Estat i la seva distribució territorial, com en la seva part dogmàtica, quant a l'aspecte central de qualsevol text constitucional: els drets fonamentals i llibertats públiques. En concret: 1. Conèixer la composició, l'organització, les funcions i les relacions dels òrgans estatals i les seves institucions bàsiques: Corona, Corts Generals, Govern, Poder Judicial i Tribunal Constitucional. Competències específiques : 1. Desenvolupar capacitat per a indentificar els principis i les institucions jurídiques d'aquest àmbit disciplinari. Competències transversals: 1. Desenvolupar capacitat de resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.
La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so). |
|||||
a) Índex de continguts Mòdul 1. Els òrgans constitucionals de l'Estat
Mòdul 2. Les comunitats autònomes
Mòdul 3. Drets i llibertats
b) Relació entre els mòduls docents Els mòduls didàctics guarden una estreta relació instrumental entre ells. De fet, és la mateixa relació que en la Constitució guarden la part orgànica i la part dogmàtica. En el curs de Sistema Constitucional espanyol vam veure com l'article 16 de la Declaració francesa dels Drets de l'Home i del Ciutadà, de 1789, establia que "Tota societat on no estigui assegurada la garantia dels drets ni determinada la separació de poders no té constitució". Aquest breu article reflecteix l'essència de tota constitució en establir dos requeriments nuclears per a la seva existència: la garantia dels drets -d'on es derivarà tota la part dogmàtica de la constitució- i la separació de poders -que conformarà la part orgànica de la constitució-. La segona es troba a més a més condicionada a l'èxit de la primera, és a dir, atès que la convivència humana es produeix en l'Estat, les constitucions organitzen els poders d'aquest per a limitar-los i conduir-los en la seva acció cap a l'èxit de la vigència real i efectiva dels drets i llibertats dels ciutadans. Així doncs, els mòduls que veurem en aquesta assignatura analitzen, d'una banda, tant el conjunt d'òrgans constitucionals de l'Estat i llurs dinàmiques de relació i funcionament com la distribució territorial del poder, és a dir, l'organització funcional i territorial de l'Estat espanyol. També s'inclou, d'altra banda, la causa primera que justifica tota acció del poder públic i el limita alhora: els drets i llibertats dels ciutadans. |
|||||
|
|||||
Els materials bàsics per a la preparació de l'assignatura són els mòduls didàctics que, per aquesta assignatura, edita la Universitat Oberta de Catalunya. Dins l'espai virtual de l'aula, es troben a disposició de l'estudiant les guies d'estudi (GES), la funció de les quals és orientar i facilitar el procés d'aprenentatge. Aquestes guies també donaran notícia de les novetats legislatives o jurisprudencials més importants de cada matèria i actualitzaran, si s'escau, els mòduls didàctics de l'assignatura. A través de les bases de dades de la Biblioteca i de l'apartat "Fonts d'informació", que es troba a l'espai "Recursos", podeu accedir a tota la normativa necessària per a l'estudi de l'assignatura (Constitució, Estatuts d'Autonomia, Legislació, etc.). També teniu enllaços que us permeten accedir a la jurisprudència del Tribunal Constitucional, així com altres eines que us poden ser d'utilitat: enllaços a revistes de Dret Constitucional, a pàgines web d'interès, etc. Per a la preparació de l'assignatura, a més a més dels materials docents, resulta imprescindible l'ús d'una recopilació normativa que inclogui la Constitució i les principals lleis que la desenvolupen i formen el sistema constitucional. En aquest curs, és especialment remarcable ja que s'ha de fer servir la legislació que regula les diverses institucions i poders estatals (reglaments del Congrés i del Senat, lleis reguladores del Govern i l'Administració, Llei orgànica del Poder Judicial), la que desenvolupa els drets i llibertats constitucionals i aquella que regula l'organització territorial de l'Estat (especialment, els Estatuts d'Autonomia de les Comunitats Autònomes). Hi ha diverses recopilacions entre les que destaquen: a) Lleis Polítiques de l'Estat, a càrrec d'E. Albertí i M. González, Civitas, Madrid, darrera edició. b) Lleis Polítiques, a càrrec de F. de Carreras i Juan Carlos Gavara, Aranzadi, Pamplona, darrera edició.
|
|||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
|||||
|