|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La bioestadística tracta de l'aplicació de l'estadística a problemes de ciències de la vida (denominada habitualment biometria) o de la salut (comunament descrita en aquest cas com bioestadística). Com totes les ciències aplicades, consta d'una o més disciplines bàsiques, aquí l'estadística, l'aplicació de la qual se centra o especialitza en un determinat àmbit, aquí la biologia, la bioinformàtica o la medicina. Els fonaments de bioestadística que es presenten en aquesta assignatura discorren al llarg de les dues idees que s'acaben d'esmentar. D'una banda es busca establir els conceptes i mètodes bàsics sobre probabilitat i estadística que tot practicant d'aquesta disciplina ha de conèixer. Al mateix temps, atès que a aquesta la segueixen altres assignatures, cal que serveixi per fonamentar-les. En resum, una part de l'assignatura deu servir per presentar idees bàsiques i l'altra servir de base sobre la qual construir desenvolupaments posteriors, en aquest programa o uns altres que li puguin seguir. Per a això l'assignatura s'organitzarà en tres blocs que es descriuen amb detall més endavant: Models probabilístics, conceptes d'inferència estadística i aplicacions. Per acabar aquesta descripció general val la pena dir dues coses sobre que "no és" la bioestadística. La bioestadística no és estadística "diluïda" perquè puguin entendre-la professionals sense formació matemàtica. És estadística de qualsevol tipus o nivell que s'aplica a problemes de ciències de la vida. La bioestadística no és tampoc epidemiologia, psicometria o genètica estadística: Aquestes disciplines es recolzen, com la bioestadística, en l'estadística, alhora que s'apliquen a ciències de la vida, però la seva trajectòria ha estat ja prou deixa anar com perquè pugui considerar-les-hi independents de la qual aquí ens ocupa. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquesta assignatura es troba al principi del pla d'estudis per dos motius: D'una banda, perquè presenta els conceptes bàsics que tot usuari de la (bio)estadística deu conèixer, servint de pont entre un eventual formació prèvia i aquest màster. Per l'altre, perquè estableix les bases sobre les quals construir les altres assignatures, sent per tant aquesta l'única posició raonable: abans de les altres matèries. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La bioestadística ha tingut sempre una gran aplicació en les ciències de la vida. La hi troba en multitud d'àmbits, que van des de la recerca agrícola, contribuint a estudis de millora vegetal (transgènica o no), fins a la "Salut pública" -per exemple ajudant a dissenyar enquestes de qualitat de vida. Passant naturalment per la recerca mèdica de petita escala (anàlisi de dades en estudis senzills) o de grans dimensions (per exemple assajos clínics multicèntrics, per exemple per a la vacuna de la malària en múltiples països africans). Exemples de perfils professionals que fan un ús important dels conceptes i tècniques desenvolupats en aquesta assignatura són els següents:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquesta assignatura pot afrontar-se amb dos tipus de coneixements previs:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquesta assignatura pretén establir les bases probabilístiques i estadístiques per a l'estudi de temes més avançats alhora que presentar les eines bàsiques de tota anàlisi de dades.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Els continguts s'organitzen per temes, els quals s'agrupen en activitats no avaluables, que és el bloc d'informació tal com es veu a l'aula. Al final de cada exercici habrà un parell d'activitats per debatre Unitat I. Probabilitat i variables aleatòries 1.1. Introducció: Models probabilístics en Biologia. 1.2. Probabilitat i regles de càlcul de probabilitats. 1.3 Independència i Probabilitat condicionada. Teorema de Bayes 1.4. La modelització de la variabilitat biològica: Variables aleatòries 1.5. Característiques de les variables aleatòries: Esperanza i variància 1.6. Distribucions de probabilitat univariables.
Unitat II: Probabilitat i variables aleatòries (II) 2.1. Variables aleatòries multidimensionales. 2.2 Distribucions conjuntes, marginals i condicionals,. 2.3 Valors esperats, covariància i correlació. 2.4 Distribucions multivariantes: Multinomial i Normal bivariante.
Unitat III: Introducció a la inferència estadística: mostreig i estimació 3.1. Els problemes de la inferència estadística. 3.2. Mostreig i distribucions en el mostreig. 3.3. La versemblança i el seu paper en la inferència estadística 3.4. El problema de l'estimació. Tipus d'estimadors. 3.5. Mètodes d'obtenció d'estimadors. Estimadors màxim versemblants i estimadors bayesianos. 3.6. Propietats dels estimadors. 3.7. Aplicacions: Estimació de l'error estàndard i càlcul de la grandària mostral
Unitat IV Estimació mitjançant intervals de confiança. 4.1. Estimadors per interval: intervals de confiança 4.2. Intervals de confiança per a característiques d'una població normal (mitjana, variància), 4.3. Els mètodes bootstrap. Estimació de l'error estàndard i intervals de confiança bootstrap. 4.4. Intervals de confiança per a proporcions binomiales 4.5. Intervals de confiança per a paràmetres en mostra grans i per a casos generals (taxes, OR, ...)
Unitat V: Proves d'hipòtesis 5.1. Conceptes bàsics: proves d'hipòtesis i de significació, proves unilaterals i bilaterals, tipus d'error, valors crítics de test i p-valoris 5.2. Potència d'un test. Càlculs de potència i de grandària de la mostra. Grandària de l'efecte. 5.3. Mètodes de construcció de tests. 5.4. Proves de normalitat. El test de Shapiro-Wilks 5.5. Proves d'hipòtesis per constrastar variables quantitatives: Proves Paramètricas t-test i Anova 5.6 Proves d'hipòtesis per constrastar variables quantitatives: Proves d'hipòtesis no paramètricas de Wilcoxon i Kruskal-Wallis
Unitat VI: Aplicacions dels tests estadístics 6.1. Contrastos per a dades categòriques. Proves binomiales, ji quadrat i test de Fisher. 6.2. Proves de comparació de proporcions 6.3. Tests ji quadrat. Proves d'independència, d'homogeneïtat i de bondat d'ajust 6.4. Test exacte de Fisher. Unitat VII: Mètodes de computació intensiva i comparacions múltiples 7.1. Tests de permutacions; Què?, Quan?, Com? 7.2. El bootstrap en contrast d'hipòtesi 7.3 El problema de les comparacions múltiples 7.4. Mètodes de control d'error: FWER i FDR
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Donat que la bioestadística es una ciència amb un cos de coneixement ben consolidat i que el nivell de procedència de l'alumnat es ben diferent, s'ha considerat no incloure uns apunts que siguin un plagi dels llibres existents i s'ha plantejat millor utilitzar quatre llibres de diferent nivell i enfoc, per a que cadascú trie el mes adient a les seves necessitats. En cada unitat s'indicara el llibre i capítol que serveix de base per a la millor comprensió del contingut. A més en la introducció del tema es proporcionaran petits resums dels principals punts . A més es proporcionaran debats de caràcter voluntari que tractaran els principals punts del tema des de un punt de vista pràctic i conceptual De la discussió entre l'alumant i la presentació final dels exercicis resolts es preten fixar els continguts del tema. La descripció general dels llibres es la següent.
És un text de bioestadística en castellà de la Universitat de Màlaga que desenvolupa molt bé la matèria del curs i que disposa d'exercicis i preguntes test per a autoavaluació, té una versió en paper: Rius F, Wärnberg J (2014): Bioestadística 2ª Edició. Ed. Paranimfo. Per aquells que entreu de nou en el mone de la bioestadística, aquest llibre es de fàcil comprensió, però te algunes mancances en algún punt concret del temari que us comentarem.
Aquest llibre que teniu disponible en la biblioteca dels cursos que, des de la Universitat Johns Hopkins, organitzen en Coursera està molt ben estructurat i contempla tots els aspectes d'una forma resumida per a l'anàlisi de dades en ciència. El llibre és senzill de seguir i a més podeu accedir als vídeos desenvolupats pels autor que acompanyen les sessions que us poden ajudar a entendre alguns aspectes.
Combina un enfocament tradicional, i no elemental, de l'estadística amb un plantejament a partir de problemes generats per la bioinformàtica, especialment l'anàlisi de dades de microarrays. La característica més notable d'aquest llibre és que es recolza constantment en el llenguatge R1 amb la finalitat d'il·lustrar els conceptes mitjançant càlculs, gràfics o simulacions pel que una vegada més es pot seguir de diverses formes. Aquest llibre el podeu trobar a la biblioteca en forma electrònica i es podria considerar el llibre de text de l'assignatura. .
Aquest text es un manual d'ús transversal en diferents assignatures del Master, que va des de l'estadística bàsica fins a anàlisis mès sofisticats de bioinformàtica, utilitzant R com software de support. El llibre recull els principals conceptes i mostra exemples d'ús de la bioestadística, si be no recull tota l'informació necessaria. Material de la asignatura de grado de la UOC. Estadística [Recurs electrònic] / Josep Gibergans Bàguena, Àngel J. Gil Estallo, Carles Rovira Escofet Aquest material és el que s'utilitza en l'assignatura d'estadística en diversos graus de la UOC com Data Science o Informàtica. Aquesta ben explicat amb nombrosos exemples. Encara que el seu contingut no és exactament el de l'assignatura de el Màster pot ser d'utilitat per a refermar alguns conceptes i temes. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|