Trastorns neurològics I Codi:  M0.257    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

El terme dany cerebral adquirit (DCA) fa referència a la condició en la qual un cervell amb un desenvolupament normal fins al moment sofreix una lesió sobtada que genera una alteració en la seva estructura i en el seu funcionament. L'etiologia del DCA és molt heterogènia. La causa més prevalent en els joves són els traumatismes cranioencefàlics, mentre que en el cas dels més grans són les malalties vasculars cerebrals. Però aquestes causes disten molt de ser les úniques que ocasionen dany cerebral, per la qual cosa en aquesta assignatura abordarem les patologies neurològiques que tenen una alta incidència i prevalença i aquelles les conseqüències de les quals són més greus i discapacitants per a la persona que les sofreix. A més dels traumatismes cranioencefàlics i les malalties vasculars estudiarem les síndromes meníngies, la hipertensió i hipotensió intracranial, les malalties infeccioses del sistema nerviós central (SNC) i els tumors cerebrals.

Independentment de l'etiologia del dany, les seves seqüeles acostumen a abastar tant l'esfera física com la cognitiva, la social i l'emocional del pacient, encara que la manifestació clínica és molt heterogènia en funció d'una infinitat de factors. En casos lleus, les alteracions poden limitar-se a l'afectació mínima d'una única funció, però en danys moderats i severs es veuen afectats pràcticament tots els àmbits de la vida del pacient, cosa que limita el seu funcionament diari, la seva autonomia i independència, les seves relacions familiars i socials, el seu desenvolupament laboral, etc. La gravetat d'aquestes seqüeles i la seva recuperació depèn de diferents factors, com ara el tipus i la gravetat de la lesió, la seva localització i extensió, l'estat premòrbid del pacient, l'edat d'aparició de la lesió, l'eficàcia de la intervenció, etc.

Les conseqüències inicials després d'un DCA poden situar-se en un continuen els pols del qual hi ha el coma profund en un extrem i la recuperació fins al nivell premòrbid a l'altre. Entre tots dos pols hi ha una gran varietat de graus d'afectació, entre els quals es troben, de més gravetat a menys, l'estat vegetatiu, l'estat de mínima consciència i tota una àmplia gamma d'alteracions físiques, cognitives, conductuals i emocionals que determinen el grau de dependència, activitat (abans anomenat discapacitat) i participació (abans, minusvalidesa) de la persona que ha sofert el dany.

 

Amunt

La assignatura Trastorns neurològics I és una assignatura de 5 ECTS i de caràcter obligatori dins del programa.

Amunt

Els continguts d'aquesta assignatura són especialment rellevants per a aquells estudiants que es vulguin especialitzar en Neuropsicologia Clínica, degut a la importància que té conèixer en profunditat les entitats neurològiques que poden cursar amb alteracions cognitives, emocionals i conductuals per tal de poder elaborar i implementar un adequat pla d'intervenció neuropsicològica.

Amunt

Per una millor comprensió i aprofitament de l'assignatura és important tenir assolides les competències i coneixements bàsics sobre els processos i les seves patologies, a més de com aquestes s'avaluen i es rehabiliten. Així doncs, és recomanable haver cursat prèviament (o el mateix semestre) les següents assignatures:

  • Neurociència cognitiva avançada
  • Psicopatologia per a neuropsicòlegs
  • Neuropsicologia de la percepció i les pràxies
  • Neuropsicologia de l'atenció, la memòria i les funcions executives
  • Neuropsicologia del llenguatge
  • Envelliment i demències

Finalment, i transcendint l'àmbit de l'assignatura, es recomana als estudiants coneixements d'anglès per poder estar al dia dels avenços més rellevants en aquest camp.

Amunt

A través del servei de tutoria dels alumnes disposaran de l'assessorament necessari per configurar l'elecció de les assignatures de la seva matrícula de la manera més òptima possible. D'aquesta manera es fomentarà un aprenentatge progressiu i coherent al llarg del Màster de Neuropsicologia.

Amunt

Resultats d'aprenentatge

  • Conèixer les principals causes responsables del desenvolupament de lesions cerebrals sobrevingudes.
  • Conèixer les principals entitats clíniques relacionades amb el dany cerebral adquirit.
  • Avaluar les conseqüències derivades del dany cerebral, realitzar pronòstic basat en l'evidència i planificar les estratègies d'estimulació, rehabilitació i compensació oportunes.
  • Avaluar en profunditat l'afectació del llenguatge, la identificació de les possibles alteracions del llenguatge derivades del dany cerebral i la implementació de programes de rehabilitació específics.
  • Redactar informes neuropsicològics específics per a aquest tipus d'entitats. 

 Competències bàsiques i generals

  • CB1- Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • CB2- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi;
  • CB3- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • CB5- Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigit o autònom.
  • CG1- Capacitat per analitzar i sintetitzar la informació generada en els diferents camps d'actuació i formular judicis a través del conjunt de dades processades amb responsabilitat social i ètica.
  • CG2- Capacitat per a la resolució de problemes: identificar, analitzar i definir els elements significatius que formen un problema per poder resoldre-ho amb criteri i de manera efectiva a través de les destreses adquirides de l'ampli camp de la neuropsicologia.
  • CG6- Capacitat d'aprendre i actualitzar-se permanentment en els camps relacionats amb la neuropsicologia i les neurociències: utilitzar l'aprenentatge de manera estratègica i flexible, a partir del reconeixement del propi aprenentatge i en funció de les pròpies necessitats personals i professionals, presents i futures.
  • CG7- Capacitat per al pensament crític i autocrític: és el comportament mental que qüestiona les coses i s'interessa pels fonaments en els quals s'assenten les idees, accions i judicis, tan propis com a aliens.

Competències transversals

  • CT1. Capacitat per gestionar informació interpretant textos, documentació, informes i articles escrits en la llengua pròpia i en llengua estrangera
  • CT4. Capacitat per a l'aprenentatge autònom. 

Competències específiques 

  • CE1- Capacitat per integrar els coneixements més rellevants en el camp de la neuropsicologia per a la pràctica professional.
  • CE2- Capacitat per identificar i justificar les diferents perfils possibles d'afectació neuropsicològica, així com de normalitat.
  • CE3- Capacitat per determinar un pla d'exploració neuropsicològica específic per aconseguir fer un correcte diagnòstic basat en l'evidència.
  • CE6- Competència avançada en el coneixement de les espacialitats de la neuropsicologia i el domini d'habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.

Amunt

Mòdul 0. Trastorns neurològics I. Introducció.

  • Material UOC. Trastorns neurològics I. Mòdul 0: Introducció

Mòdul 1. Neuropsicologia del dany cerebral adquirit. Traumatismes cranioencefàlics, accidents cerebrovasculars, tumors, síndromes meníngeos i malalties infeccioses del sistema nerviós central

  • Mòdul UOC. Neuropsicologia del dany cerebral adquirit. Traumatismes cranioencefàlics, accidents cerebrovasculars, tumors, síndromes meníngeos i malalties infeccioses del sistema nerviós central.
  • Ríos-Lago, M., Benito-León, J., Paúl-Lapedriza, N. i Tirapu-Ustárroz, J. (2008). Neuropsicología del daño cerebral adquirido. A: J. Tirapu-Ustárroz, M. Ríos-Lago i F. Maestú-Unturbe. Manual de neuropsicología (pp. 305-355). Barcelona: Viguera.
  • Bilbao, A. i Díaz, J.L. (2008). Guía para el manejo cognitivo y conductual de personas con daño cerebral. Manual para profesionales que trabajan en la rehabilitación de personas con daño cerebral. CEADAC - Centro Estatal de Atención al Daño Cerebral. Madrid: IMSERSO.
  • CEADAC. He sufrido un daño cerebral, y ahora ¿qué? Una guía de pautas de manejo físico, cognitivo-conductual.
  • Vídeo Begoña González Rodríguez (Unidad de Daño Cerebral. Hospital Beata María Ana). Alteracions emocionals i conductuals en el dany cerebral.

Mòdul 2. Neuropsicologia dels traumatismes cranioencefàlics (PAC 1).

  • Mòdul UOC. Neuropsicologia dels traumatismes cranioencefàlics.
  • Adams, M. y Victor, A. (2013). Traumatismo craneoencefálico. En: Ropper, AH. y Samuels, M. Principios de neurología. 9ª edición. México: McGraw-Hill Interamericana. pp. 846-873.

Mòdul 3. Neuropsicologia dels accidents cerebrovasculars (PAC 2).

  • Mòdul UOC. Neuropsicologia dels accidents cerebrovasculars.
  • Adams, M. y Victor, A. (2013). Enfermedades cerebrovasculares. En: Ropper, AH. y Samuels, M. Principios de neurología. 9ª edición. México: McGraw-Hill Interamericana. pp. 746-845.

Mòdul 4. Neuropsicologia dels tumors cerebrals (PAC 3).

  • Mòdul UOC. Neuropsicologia dels tumors cerebrals.
  • Sierra, M. et al. (2013). Neuroonclogía. A: F. Barinagarrementería. Neurología elemental (pp. 297-330). Barcelona: Elsevier.
  • Barahona, T., Grau, C., Cañete, A., Sapiña, A., Castel, V. i Bernabeu, J. (2012) Rehabilitación neuropsicológica en niños con tumores del sistema nervioso central y leucemias irradiadas. Psicooncología, 9(1), 81-94.
  • Sanz Cortés, A. i Olivares Crespo, M.E: (2013). Rehabilitación neuropsicológica en pacientes con tumores cerebrales. Psicooncología, 10(2-3), 317-337.

Mòdul 5. Síndromes meníngeos i malalties infeccioses del sistema nervió central (PAC 3).

  • Blázquez-Menes, A. y Zarranz, J. (2013). Síndorme meníngeo. Hipertensión e hipotensión intracraneal. En Zarranz, J. Neurología. 5ª edición. Barcelona: Elsevier. pp. 195-208.
  • Ropper, A.H. i Samuels, M.A. (2011). Trastornos del líquido cefalorraquídeo. En: Ropper, AH. y Samuels, M. Principios de neurología. 9ª edición. México: McGraw-Hill Interamericana. pp. 591-611.
  • Martínez-Yelamos, S. y Zarranz, J. (2013). Enfermedades infecciosas.  En Zarranz, J. Neurología. 5ª edición. Barcelona: Elsevier. pp. 229-274.
  • Rodríguez, I. et al. (2013). Infecciones del sistema nervioso. En: F. Barinagarrementería. Neurología elemental. Barcelona: Elsevier. pp. 273-296.

Contingut de les PACs

Els coneixements adquirits alsl mòduls 0 i 1 seràn transversals al llarg de totes les PACs.

  • A la PAC 1 es treballarà el contingut el mòdul 2.
  • A la PAC 2 es treballarà el contingut del mòdul 3.
  • A la PAC 3 es treballaràn els continguts dels mòduls 4 i 5.

Amunt

Trastorns del llenguatge en l'adult PDF
Avaluació de la patologia del llenguatge PDF
Tècniques avançades de neuroimatge Audiovisual
Vídeo 1. Alteracions emocionals i conductuals en el dany cerebral Audiovisual
Recomanacions per a la redacció d’un informe neuropsicològic PDF

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt