|
||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Consulta del model d'avaluació | ||||||||||
ATENCIÓ: Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2020-2021. Us servirà per planificar la matrícula. Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.) | ||||||||||
Les polítiques urbanes tenen avui una clara dimensió cultural, explícita o implícita. Resulta impossible articular un projecte de ciutat sense tenir en compte consideracions d'ordre cultural. La mundialització té un potent motor econòmic i un parell de motors "auxiliars", ja consolidats en els aspectes socials i ambientals del desenvolupament. La societat civil percep que aquest "triangle" del desenvolupament sostenible (creixement econòmic, inclusió social i equilibri ambiental) resulta insuficient per als reptes que tenen plantejades les nostres societats. La cultura emergeix com a quart pilar del desenvolupament sostenible per la seva capacitat per plantejar qüestions tan necessàries com la creativitat, la diversitat, la memòria, la ritualitat o el coneixement crític. Així, la mundialització té també un fort component cultural: hi ha països amb una gran capacitat exportadora de béns i serveis culturals (que hem de reequilibrar), hi ha els estralls de la colonització (que hem de curar) i hi ha una bellíssima diversitat cultural al món (que hem d'utilitzar de manera positiva). En els últims trenta anys, les migracions i la mobilitat situen la diversitat cultural a cada ciutat i traslladen les tensions i els reptes de la mundialització a l'escala urbana. Si l'aleteig d'una papallona al Pacífic pot deslligar una tempesta al Carib, unes caricatures publicades a Dinamarca poden causar grans manifestacions a Jordània. Les ciutats prenen cartes en aquesta mundialització cultural, intentant activar sistemes culturals dinàmics i oberts al món, basats en els drets humans, participatius i relacionals. Les polítiques culturals de les ciutats estan deixant de ser polítiques "artístiques", basades en els mecanismes de conservació patrimonial, la gestió de drets i la programació virtuosa. Actualment, les polítiques culturals de les ciutats desborden l'àmbit patrimonial i artístic per assolir qüestions que afecten els espais públics, a la participació ciutadana, a la creació d'empreses o la immigració, entre d'altres. |
||||||||||
L'assignatura Drets culturals i innovació (4 crèdits ECTS), forma part de la matèria Polítiques públiques i dret a la ciutat (16 ECTS), que podrà cursar individualment com una especialització de l'oferta pròpia de postgrau, o de caràcter optatiu en el marc del màster universitari de Ciutat i urbanisme.
Polítiques públiques i dret a la ciutat es compon de quatre assignatures que es despleguen de forma paral·lela i tenen un període de docència de 16 setmanes:
Polítiques urbanes i innovació social (4 crèdits ECTS)
Drets culturals i mundialització (4 crèdits ECTS)
Habitatge i inclusió social (4 crèdits ECTS)
Ciutat, inseguretat i conflicte (4 crèdits ECTS)
|
||||||||||
Llocs de treball en equips multidisciplinaris en els següents sectors:
|
||||||||||
Els coneixements bàsics que es requereixen per a cursar l'assignatura són els que corresponen a la formació acadèmica i a la pràctica professional descrites en el perfil d'ingrés preferent. | ||||||||||
Competències específiques
Resultats d'aprenentatge de l'assignatura:
|
||||||||||
M1. Relats i actors sobre la cultura a la mundialització
M2. Els drets culturals
M3. Ciutat i cultura
M4. Polítiques i programes culturals
|
||||||||||
|
||||||||||
|