| Ciutat, inseguretat i conflicte | Codi: M0.961 : 4 |
Les societats democràtiques han de tenir com a objectiu primordial la garantia i protecció dels drets de la seva ciutadania. En aquest context, la relació dialèctica que s'estableix entre la inseguretat i la llibertat determina en gran mesura el nivell de conflicte social d'un territori, ja que el conflicte determina els estàndards de pobresa, desigualtat i/o injustícia, i les respostes que els ciutadans que les suporten, donen a les mateixes.
Si aquesta relació afecta per igual a la ciutadania del conjunt d'un territori, en el medi urbà adquireix característiques específiques que s'han d'analitzar d'una manera diferenciada.
El fenomen de la urbanització de les societats postindustrials modernes en un context globalitzat, va més enllà d'una morfologia específica, o un tipus d'hàbitat característic, que es refereix a un sistema que determina el model productiu i que defineix les pròpies relacions socials dels seus habitants, més enllà dels límits del que la modernitat va entendre com a ciutat.
En aquest mig urbanitzat, el nivell del conflicte social és, de llarg, la unitat de mesura de la convivència ciutadana. El conflicte social representa, per tant, la agulla de la balança d'aquella dicotomia que s'estableix entre la inseguretat i la llibertat.
En aquest context, el procés de creació de regles i instruments que permetin als ciutadans el seu desenvolupament personal, social i polític, en un marc pacífic i democràtic, requereix un consens ampli i la disponibilitat d'actors conscients i compromesos amb la necessitat d'elaborar polítiques públiques socialment sostenibles.
L'objectiu de generar propostes que promoguin l'empoderament de la ciutadania, resulta crític per a la consolidació d'aquestes polítiques. Per a això, el coneixement i l'anàlisi de la realitat social resulten imprescindibles. Per a això, hem de ser capaços d'analitzar les variables que, en un context de crisi global, ens han de permetre prendre decisions sobre quin model d'urbanisme i que model de ciutat proposem.
S'inverteixen quantitats ingents de diners públics en elements de prevenció de la inseguretat aplicada al planejament urbà. En la majoria de les ocasions sense un estudi previ d'impacte que permeti analitzar els riscos, mitjançant la selecció d'indicadors, que suposa un model o un altre de disseny urbanístic, més enllà de l'ús interessat de la mal anomenada estadística policial.
Aquesta realitat és la que tractarem d'explicar en aquest curs.
L'assignatura Ciutat, inseguretat i conflicte (4 crèdits ECTS), forma part de la matèria Polítiques públiques i dret a la ciutat (16 ECTS), que podrà cursar individualment com una especialització de l'oferta pròpia de postgrau, o de caràcter optatiu en el marc del màster universitari de Ciutat i urbanisme.
Polítiques públiques i dret a la ciutat es compon de quatre assignatures que es despleguen de forma paral·lela i tenen un període de docència de 16 setmanes:
Polítiques urbanes i innovació social (4 crèdits ECTS)
Drets culturals i mundialització (4 crèdits ECTS)
Habitatge i inclusió social (4 crèdits ECTS)
Ciutat, inseguretat i conflicte (4 crèdits ECTS)
Llocs de treball en equips multidisciplinaris en els següents sectors:
- Administració pública en l'àmbit de la ciutat i l’urbanisme, tant del quadre tècnic com polític
- Consultories privades, entitats o tercer sector que gestionen, atenen o dissenyen solucions a problemes inherents a les ciutats
- Recerca o docència que tenen com a focus les realitats urbanes
Competències específiques
- Analitzar, avaluar i interrelacionar els diferents elements i variables que componen les realitats urbanes, amb criteris èticopolítics que orientin propostes de intervenció, el disseny de polítiques i la presa de decisió.
- Exposar i argumentar en un entorn pluridisciplinar i de participació idees pròpies relacionades amb la gesti ó de la ciutat, els processos urbans i l'urbanisme, de manera lògica i estructurada i des d'una perspectiva integral i transdisciplinar.
- Incorporar en positiu propostes d'altres agents i col·lectius que actuen en la gestió i construcció de la ciutat per tal de promoure una millor participació i avançar en el procés de presa de decisions.
- Elaborar i gestionar amb èxit propostes o informes adreçats a la resolució de problemes, projectes, programes d'actuació, estratègies o polítiques urbanes, que responguin de manera integral a les necessitats emergents derivades dels canvis econòmics, socials i culturals del context urbà actual.
Resultats d'aprenentatge de l'assignatura:
- Analitzar i avaluar el fenomen del conflicte social i la inseguretat ciutadana en l'espai públic i, en particular, les seves dimensions objectiva i subjectiva
- Analitzar les condicions econòmiques, socials i culturals que regeixen el desenvolupament contemporani del conflicte social, avaluant la dicotomia entre aquest i la inseguretat.
- Distingir entre els diferents indicadors utilitzats per a la mesurament de la inseguretat ciutadana i del conflicte social aquells que són d'utilitat per retratar la inseguretat i el conflicte d'una realitat concreta i aplicar-los en la realització del seu diagnòstic.
- Avaluar els fonaments teòrics de la prevenció del delicte i aplicar-los en la elaboració de propostes i estrategies davant situacions d'inseguretat i conflicte social de les ciutats contemporànies.
Mòdul 1: L'espai i la inseguretat: la ciutat vigilada
1. Mites sobre la inseguretat
2. La ciutat moderna: evolució de l'urbanisme i de la inseguretat
3. La inseguretat com a instrument de control social
4. Inseguretat i conflicte social
Mòdul 2: Ciutat i conflicte social
1. La ciutat i la utopia
2. La ciutat rebel i el nou urbanisme de la Revolució Francesa
3. La ciutat en la crisi global: alguns conflictes
Mòdul 3: Polítiques públiques de seguretat
1. La transversalitat de la seguretat: discurs i pràctica, el delicte i la llei
2. Indicadors de la seguretat
3. L'avaluació de les polítiques de seguretat
Mòdul 4: Cap a un nou model de prevenció
1. La prevenció policial
2. Prevenció i alternatives socials
3. De la governança a la participació comunitària
| SPSSSC | Programari en línia |
| H2PAC. ¿Cómo pueden ser más inclusivas las ciudades? | |
| Ciudad, inseguridad y conflicto | Audiovisual |
|
Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC. |