|
||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||||
L'assignatura Comunicació Digital i Societat pretén oferir un marc de reflexió crítica sobre el paper dels mitjans de comunicació en la societat actual. Aquesta societat, on les eines digitals són ja part indissociable del fet de comunicar, no pot ser pensada com una massa uniforme d'espectadores i espectadors del món. Ni l'estructura productiva dels mitjans, ni la forma en què la ciutadania participa de l'esfera pública poden ser entesos en relació als models tradicionals de cerca, creació, difusió i consum de la informació. Aquest marc de reflexió ens ha de servir per reconèixer que la base de tota activitat relacionada amb el fet de comunicar i d'informar en un entorn digital no pot allunyar-se de la idea de servei públic de qualitat que ha servit de guia ètica per a l'exercici de la professió periodística des dels seus inicis. L'objectiu principal de "Comunicació Digital i Societat" és demostrar que les noves eines, els nous projectes comunicatius i els nous imperatius econòmics del sector poden obrir noves qüestions al voltant de l'exercici del periodisme en un entorn digital, però en cap cas posar en dubte o negar el dret a la informació i a la comunicació com a dret humà bàsic i irrenunciable. El treball en aquesta assignatura s'orientarà, per tant, cap a l'obtenció d'un coneixement sòlid sobre el paper de les i dels periodistes en la preservació d'aquest dret fonamental en les societats democràtiques actuals. |
||||||||||||
"Mitjans Digitals i Societat" és una assignatura obligatòria de quatre crèdits orientada a presentar un marc de reflexió crítica sobre el paper del periodisme en la societat actual. L'assignatura pretén aportar les bases sobre les quals entendre l'exercici del periodisme davant dels reptes tecnològics i econòmics de transformació del sector. Els seus continguts s'han concebut com una forma d'apropar-nos a diferents models de desenvolupament dels projectes de comunicació, de manera que l'estudiant incorpori els fonaments del periodisme de qualitat com a bagatge bàsic, independentment de quin sigui el format, les eines tecnològiques o el tipus de mitjà en el que es desenvolupi l'activitat professional. En relació al conjunt de la titulació, l'assignatura pretén oferir una base de pensament crític amb el qual acompanyar tot aprenentatge instrumental que es pugui derivar d'assignatures necessàriament aplicades. |
||||||||||||
Periodisme |
||||||||||||
Encara que no constitueixi un prerequisit obligat, es recomana encaridament haver cursat assignatures de grau que abordin aspectes teòrics, històrics o contextuals: estructura de les indústries culturals, estructura dels mitjans de comunicació, teoria econòmica, teories de la comunicació, sociologia de la comunicació, història de la comunicació, geopolítica dels grups de poder, filosofia del dret, o similars. |
||||||||||||
L'assignatura Comunicació Digital i Societat s'orienta a la consecució dels següents resultats d'aprenentatge:
Per aconseguir-ho, es treballaran les següents competències:
|
||||||||||||
1. Parlem dels reptes del Dret a la Informació i a la Comunicació en les societats actuals Descripció del contingut: Material audiovisual que consta de tres entrevistes a dues expertes i un expert: Mercè Díez (professora UAB), Carme Mayugo (experta en educomunicació i comunicació comunitària) i Joan Busquet (periodista) Resum del contingut: La funció del periodisme com a servei públic ha estat reivindicada tant per part dels professionals com des de la ciutadania. El dret a la informació i a la comunicació estableix els principis ètics de l'exercici del periodisme en els mitjans públics, privats i de la societat civil o comunitaris. Vivim un moment en què la funció de servei públic dels mitjans ha entrat en crisi de la mà de la crisi del sector, originant un debat sobre la supeditació de la qualitat periodística als mandats econòmics. Paral·lelament, vivim també un moment en què la tecnologia apropa les ciutadanes i els ciutadans a la producció de continguts periodístics i a la seva difusió. En aquests vídeos ens preguntem quins són els límits i els reptes d'aquesta situació. Tenim garanties que la funció dels mitjans com a servei públic es porta a terme avui dia? Es compleixen les condicions que permeten l'exercici del dret a la informació i a la comunicació, des de la professió i des de la ciutadania? 2. Codis Deontològics Descripció del contingut: Documents escrits Resum del contingut: El periodisme es desenvolupa en entorns canviants, però els principis ètics del seu desenvolupament professional segueixen les bases de la declaració, per part de la ONU el 1946, del Dret a la Informació com a dret humà fonamental. No va ser fins 1983 que la UNESCO va aprovar el codi ètic del periodisme, amb caràcter no normatiu. A aquest text el van seguir els codis deontològics de la professió periodística elaborats tant per organismes internacionals com per organitzacions professionals en diferents àmbits geogràfics. El recurs d'aprenentatge que aquí es presenta està orientat a facilitar el coneixement directe de dos textos internacionals de referència: El Codi Internacional d'Ètica Periodística de la UNESCO (1983) i el Codi Europeu de Deontologia del Periodisme (1993)
3. Article acadèmic Descripció contingut: document escrit. Suárez Villegas, JC (2015) "Aspectos éticos y deontológicos de la actividad periodística online. Su percepción por los profesionales". Revista Latina de Comunicación Social, 70, pp.91-109 Resum contingut: Aquest article ofereix un marc de reflexió sobre quins són els reptes de l'aplicació dels codis deontològics en els entorns digitals
4. Manual d'ús d'un gestor bibliogràfic. Mendeley Descripció contingut: Material escrit d'autoaprenentatge Resum contingut: Material d'autoaprenentatge del gestor de referències bibliogràfiques Mendeley elaborat per la Biblioteca de la UOC. S'explica com accedir a Mendeley y donar-s'hi d'alta per poder disposar d'un compte personal, així com també les funcionalitats bàsiques per poder-lo utilitzar.
5. De Visita Descripció contingut: Material audiovisual. 2 vídeos: "La premsa al servei de la societat. El cas de la Fundació Periodisme Plural" i "La premsa al servei de la societat. El cas de la cooperativa del diari Crític" Resum contingut: Cada cop són més els projectes periodístics que aprofiten les plataformes virtuals per a apropar la premsa a la ciutadania. Els dos vídeos que s'ofereixen aquí parlen no només del tipus de productes periodístics que es poden desenvolupar seguint el principi de servei públic, sinó també de nous models de gestió econòmica, coherents amb línies editorials de cada mitjà i amb les bases ètiques del periodisme. Per una banda, es presentarà el funcionament d'una fundació que opera des del tercer sector (Fundació Periodisme Plural). D'una altra banda, es presentarà el funcionament d'una cooperativa (diari Crític) 6. Informe Leveson (fragment) Descripció contingut: Document escrit. An Inquiry into the culture, practices and ethics of the press. Volum I. Part D, capítol 2 (Self-regulation of the press Pàgines 219- 246). Resum contingut: La comissió Leveson, impulsada pel govern britànic, té com a objectiu examinar la cultura, la pràctica i l'ètica de la premsa del país i la seva relació amb el poder polític. Dirigida per un jutge independent, el primer informe va incloure les conclusions que s'havien extret després de parlar amb nombrosos periodistes i experts en comunicació. Aquest fragment explica les possibles opcions per a l'autoregulació de la premsa. |
||||||||||||
|
||||||||||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
||||||||||||
|