Ordre o desordre en el sistema internacional contemporani Codi:  M2.905    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2020-2021. Us servirà per planificar la matrícula. Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

L'assignatura Ordre -o desordre- en el sistema internacional contemporani parteix de l'assumpció que el sistema internacional s'ha d'entendre com "un conjunt d'actors, essent els Estats la seva unitat principal-, les relacions dels quals generen una configuració de poder determinada -una estructura- , tot produint una complexa xarxa d'interaccions tant conflictives com cooperatives, d'acord a unes regles determinades. Sobre la base d'aquesta definició clàssica del concepte sistema internacional, en aquesta assignatura ens centrarem en les unitats bàsiques del sistema internacional,  els Estats, i com aquests han estat condicionats i determinats en gran mesura pels diferents ordres o sistemes internacionals que han existit des de la creació de l'Estat modern.

Més enllà dels debats sobre l'eurocentrisme de la disciplina de les Relacions Internacionals i sobre la seva naturalesa estatocèntrica, el cert és que la "societat d'estat" que es va conformar a partir del segle XVII i que està basada amb el principi d'igualtat i de sobirania, ha determinat la posterior evolució de la societat internacional. Per aquest motiu, per entendre la història de les relacions internacionals des del segle XVII fins a l'actualitat, hem d'analitzar la creació de la societat internacional westfaliana, i la posterior evolució durant els segles XIX i XX.

L'objectiu d'aquesta assignatura és estudiar el període històric que comprèn des del segle XVII (fi del feudalisme i la configuració d'un sistema d'estats europeu), fins al final de la Guerra Freda. D'aquesta manera, s'analitzarà l'ordre tant regional com mundial vuitcentista i els canvis en l'estructura de poder a finals del segle XIX. Així mateix, seran objecte d'anàlisi les conseqüències que van tenir sobre el sistema internacional l'ascens i declivi de diferents potències durant la primera part del segle XX - Alemanya, Rússia, Japó, Regne Unit o els Estats Units-. Finalment, analitzarem a fons els orígens i les conseqüències de l'adveniment del sistema bipolar en l'ordre internacional (conflictes, descolonització, hegemonia, etc.).

A la segona part de l'assignatura, partirem d'una constatació. Tot i que abunden en la literatura les anàlisis sobre les causes de la Guerra Freda, és el debat sobre les conseqüències i el significat que la fi de la Guerra Freda va suposar per al sistema internacional, la qüestió que més controvèrsia ha generat entre els teòrics de la disciplina . Amb expressions com la "fi de la història", "turning point" o "fin de siècle", s'intenta descriure la naturalesa incerta de la transformació del sistema internacional durant el nou segle XXI.

Resulta del tot paradigmàtic que, després de més de vint anys des de la fi de la guerra freda, encara no hem estat capaços de definir el període que ens ocupa més enllà de l'etiqueta "postguerra freda". No obstant això, malgrat el període incertesa en què ens trobem, identificarem alguns dels efectes que la fi del món bipolar ha ocasionat en el mateix sistema internacional. El debat sobre si el moment bipolar donarà pas a un sistema unipolar hegemònic o multipolar, el declivi d'Europa i Japó, l'imparable ascens de la Xina i l'Índia o els efectes de l'11-S sobre la seguretat internacional seran algunes de les qüestions que abordarem en aquesta darrera part del curs.

Amunt

L'assignatura no requereix cap coneixement previ per part de l'estudiant, tot i que certa familiaritat amb els conceptes bàsics de les Relacions Internacionals facilitaran el seu seguiment. Dues obres introductòries sobre aquests àmbits són:

  • Barbé, Esther. 2007. Relaciones Internacionales. Madrid: Tecnos.
  • Baylis, John, i Steve, Smith. ed. 2014. The Globalization of World Politics. An introduction to international relations. Oxford: Oxford University Press.

D'altra banda, atès que la majoria de les lectures seran en anglès, és absolutament necessari un nivell adequat de comprensió lectora d'aquest idioma per a un bon seguiment tant de les lectures obligatòries com de les complementàries. Sense aquest coneixement, no és possible fer un seguiment correcte de l'assignatura.

Amunt

Al final del curs s'espera que l'estudiant sigui capaç de:

  • Estar familiaritzat amb les eines conceptuals i metodològiques de la disciplina que són necessàries per analitzar el sistema internacional del període analitzat.
  • Entendre l'evolució de la comunitat internacional als últims segles i el concepte d'ordre internacional.
  • Estudiar el paper del món colonitzat en el sistema internacional del segle XX, i els motius de la seva posterior descolonització.
  • Analitzar la distribució de poder del sistema internacional durant Guerra Freda.
  • Abordar el debat sobre els diferents actors, estructures i dinàmiques de poder que configuren l'ordre internacional de postguerra freda.
  • Aconseguir les claus interpretatives necessàries per entendre l'evolució de les relacions internacionals en els últims vint anys.

 

Amunt


UNITATS


CONTINGUT


MATERIALS


ACTIVITATS


Unitat 1. La creació de la societat internacional i el sistema d'equilibri europeu (segle XVII)


1.1 Gènesi i evolució de la societat internacional: la resposta a la necessitat de coexistència internacional
1.2 La formació de la societat internacional a Europa i la creació del sistema westfalià.
1.3 Alguns conceptes claus de la disciplina de les Relacions Internacionals


Material obligatori (els trobareu al Wikispace de suport)
Baylis and Smith. 2014. The Globalization of World Politics. An introduction to international relations. Chapter 2. "The evolution of international society".
Material complementari
Àudio. 2. "The Formation of a Global Society", James Sheehan.


PAC 1. Recensió de lectura capítol 3 del llibre Diplomacia de Henry Kissinger.
Guia de Lectura 1


Unitat 2. La transformació de la societat internacional a principis del segle XX i l'aparició de noves potències


2.1 Els albors del segle XX. Europa com a motor del nou capitalisme mundial
2.2 La formació dels imperis colonials europeus.
2.3 Els orígens de la Primer Guerra Mundial. 2.4   El "problema alemany" i la "qüestió d'occident". 2.5 El fràgil Sistema de Versalles i la crisi del període d'entreguerres.
2.6 Els orígens de la Segona Guerra Mundial
2.7 L'emergència dels Estats Units, el Japó, i la desintegració de la Xina.
2.8 Alguns conceptes claus de la societat internacional entre 1900-1945.


Material obligatori (els trobareu al Wikispace de suport)

Howard. 1999. Historia Oxford del Sigla XX. "El amanecer del siglo XX".
Howard. 1999. Historia Oxford del Siglo XX. "Los imperios coloniales europeos".
Grenville.2005. A History of the World. From the 20th to the 21th Century. "Beyond Europe: the shifting balance of global power".

Material complementari
Àudio. "The First World War". James Sheehan.
Àudio. "Collapse of the Postwar order". James Sheehan.


PAC 2. Treball acadèmic sobre algun dels aspectes de la Unitat 2.
 
Guia de Lectura 2


Unitat 3.  La transformació de la societat internacional de 1945 a 1990: la creació d'un sistema bipolar.


3.1 Els debats historiogràfics sobre els orígens de la guerra freda.
3.2 La preparació d'un mon bipolar: la Conferència de Ialta i Potsdam.
3.3 L'inici de la confrontació bipolar: del Mediterrani al Pròxim Orient. La Doctrina Truman i l'inici de la guerra freda.
3.4 La divisió del món en dos blocs (1945-1958): el Pla Marshall i l'expansió soviètica cap a l'Est d'Europa. La divisió d'Alemanya. La guerra freda s'estén cap a Àsia.
3.4 L'evolució de la Guerra Freda. Conflicte i compromís (1953-1969). La détente (1969-1979). La Segona Guerra Freda (1979-1986).
3.5. Alguns conceptes claus de la societat internacional entre 1945-1990.


Material obligatori (els trobareu al Wikispace de suport)
Varis. 2004. International Relations since 1945. "The  historiographical Debate on the Origins of the Cold War".
Varis. 2004. International Relations since 1945. "Tensions in the Grand Alliance and the Growing Confrontation, 1945-1947".
Varis. 2004. International Relations since 1945. "Two Worlds East and West, 1945-1948".
 
Material complementari
Àudio. "Origins of the Cold War". James Sheehan.


PAC 3
Treball sobre els debats historiogràfics sobre els orígens de la guerra freda.
Es treballaran les següents fonts primàries.
Long Telegram, Analyzing Soviet Policy, February 22, 1946. George Kennan.
Report to Foreign Minister Molotov Analyzing U.S. Poliy, September 27, 1946.
President Truman, Adrees to Congress, March 12, 1947.
National Security Council Report 68 (NSC 68) April 7, 1950.
 
I aquest text com a font secundària:
Wallerstein, I. (2010), "What Cold War in Asia? An Interpretative Essay", a Zheng, Y., Liu, H. i Szonyi, M. (eds.), The Cold War in Asia. The Battle for Hearts and Minds, Leiden/Boston: Brill, pp. 15-24.
Guia de Lectura 3


Unitat 4.  La transformació de la societat internacional de 1945 a 1990: la descolonització dels imperis europeus


4.1 Els Imperis i l'inici de la Guerra Freda.
4.2. Els casos de l'Imperi britànic i francès



Material obligatori (els trobareu al Wikispace de suport)
Varis. 2004. International Relations since 1945. "Empire, Cold War, and Decolonization, 1945-1953".
Material complementari
Àudio. "The Third World". James Sheehan.


PAC 4. Anàlisi del text de Gaddis "We Know Now - Rethinking Cold War History"
Guia de lectura 4


Unitat 5. El col·lapse del sistema bipolar i l'inici de la postguerra freda


5.1 Els factors interns i externs de la desintegració de l'Imperi soviètic.
5.2 Alguns conceptes claus del col·lapse del sistema bipolar


Material obligatori (els trobareu al Wikispace de suport)
Baylis and Smith. 2013. The Globalization of World Politics. An introduction to international relations. Chapter 4. "International history, 1945-1990". (65-79)

Material complementari
Àudio. "The End of Cold War". James Sheehan.


PAC 5. Debat sobre la configuració d'un nou ordre internacional.
Anàlisi en base als següents textos.
1.F. Fukuyama: "The End of History" , per a qui encara no l'hagi llegit.
2.J. Mearsheimer: "Back to the Future: Instability in Europe after the Cold War"
3.Robert D. Kaplan: "The Coming Anarchy".
4.Samuel Huntigton. " The Clash of civilizations"
5.Noam Chomsky. "History of US Rule in Latin America"


Unitat 6. El nou sistema de postguerra freda. El mon que ens espera.


6.1 Algunes claus interpretatives del món que ens espera
6.2 El segle que ens espera: Un segle asiàtic


Material obligatori (els trobareu al Wikispace de suport)
Bailes. 2009. "El mundo en los últimos veinte años: tendencias y evolución".
Rémy Davison. 2012. "Introduction: The asia Pacific century?". A The New Global Politics of the Asia Pacific (1-21)
Àudio Fukuyama
Àudio Mearsheimer
Àudio Huntington
Àudio Chomsky
Material Complementari
Àudio. "A New World Order". James Sheehan.


PAC 6.
Analitzar el text de Bull del 1971 i comparar-lo amb el text de Hillary Clinton de 2011.
Bull, Hedley. 1971. "The New Balance of Power in Asia and the Pacific. Foreign Affairs, Vol. 49, No. 4 (Jul.), pp. 669-681: 12
Clinton, Hillary. 2011. "America's Pacific Century". Foreign Policy. November, (189):56-63.

Amunt

Wikispace d'Ordre o desordre al sistema internacional Web
Historia de las relaciones internacionales contemporáneas Llibre-manual

Amunt

Materials i eines de suport

 

L'assignatura d'Ordre i Desordre en el sistema internacional consta dels següents materials i eines de suport:

a) Unes lectures de l'assignatura. Els alumnes matriculats en aquesta assignatura tindran a la seva disposició un seguit de lectures en format PDF que conformen el gruix dels materials de l'assignatura.També podran accedir a aquests materials a l'apartat de Recursos de la web de l'aula dins del campus virtual de la UOC.

b) Els fitxers electrònics que els consultors puguin enviar als alumnes per aclarir i/o complementar aspectes concrets del manual. Aquests materials, en format .doc o .PDF, s'enviaran sempre mitjançant el Tauler del professor i/o el Blog de l'assignatura. Les proves d'avaluació continuada també es faran arribar als estudiants en qualsevol d'aquests formats i es penjaran al mateix Tauler, a més del calendari.

c) El wikispace de l'assignatura, centrat en diferents aspectes teòrics però també pràctics de l'assignatura. L'accés al wiki es podrà realitzar directament des de l'aula de l'assignatura, a l'apartat de recursos.

d) La bibliografia recomanada i els materials disponibles a la biblioteca de la UOC. Per tal de facilitar l'estudi de l'assignatura i la realització de les proves d'avaluació continuada, els alumnes podran consultar també les diferents referències que s'inclouen en l'apartat següent (Bibliografia) i tots aquells altres materials disponibles a la biblioteca virtual de la UOC.

e) Altres materials. Els consultors de l'assignatura facilitaran als alumnes articles, notícies de premsa, pàgines webi Recursos Audiovisuals relacionats amb els continguts de l'assignatura mitjançant el Tauler del professoro el blog de l'assignatura per tal de dinamitzar i enriquir el procés d'aprenentatge.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt