• Descripció

S'analitzen de manera exhaustiva els components i conceptes d'epidemiologia nutricional: des del disseny i la interpretació d'estudis fins a l'aplicació d'eines i mètodes utilitzats per avaluar la ingesta i l'estat nutricional d'individus i poblacions. Es pretén que l'estudiant adquireixi la capacitat per dissenyar, avaluar i aplicar anàlisi estadística i epidemiològic als estudis nutricionals i desenvolupar polítiques nutricionals destinades a mantenir, protegir i promoure la salut.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura és obligatòria i forma part del mòdul de Nutrició Comunitària. Les diferents eines i competències que s'adquireixen seran de gran utilitat en el desenvolupament del treball final de màster.

• Camps professionals en què es projecta

• Administracions públiques locals, autonòmiques i estatals dedicades a la prevenció i promoció de la salut.

• Empreses i centres de restauració col · lectiva (geriàtrics, menjadors escolars, hospitals, hostaleria, etc.)

• Fundacions, organitzacions no governamentals, associacions, etc., Relacionats amb la prevenció i promoció de la salut o la informació nutricional.

• Objectius i competències

Competències

• Ser capaç d'assessorar, dissenyar i avaluar activitats de promoció de la salut i prevenció de trastorns i malalties relacionades amb la nutrició i els estils de vida, portant a terme una educació alimentària i nutricional de la població.

• Capacitat d'ús i aplicació de les TIC en l'àmbit professional de la salut

• Capacitat per a l'organització, planificació i presentació de projectes en l'àmbit de l'alimentació i la salut.

• Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis i equips multidisciplinaris.

• Capacitat per transmetre coneixement expert sobre nutrició, alimentació i salut a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i sense ambigüitats.

Resultats d'aprenentatge: 

Repte 1: Com mesurem i interpretem la relació entre els estils de vida i la salut?

- Interpretar dades sobre ingesta d'aliments i nutrients i sobre activitat física.

- Identificar els tipus d'estudis epidemiològics aplicables en la epidemiologia nutricional.

- Raonar la validesa dels resultats d'estudis epidemiològics relacionats amb la nutrició.

- Saber interpretar els valors de requeriments nutricionals en la planificació o l'avaluació de la ingesta

- Identificar els mètodes d'avaluació de la ingesta més apropiats per avaluar programes i activitats de promoció de la salut

- Identificar els mètodes d'avaluació de l'activitat física més apropiats per avaluar programes i activitats de promoció de la salut

Repte 2: Quines són les claus de les intervencions en nutrició comunitària?

- Reconèixer l'enfocament multidisciplinari i multinivell que se solen aplicar en les intervencions de nutrició comunitària.

- Explicar els passos a prendre quan es planifiquen intervencions en nutrició comunitària.

- Comprendre els diferents elements que s'inclouen en la fase d'anàlisi de la problemàtica.

- Diferenciar entre els objectius educatius (d'aprenentatge) i els objectius d'una intervenció.

- Identificar els diferents components en l'avaluació integral d'una intervenció.

- Analitzar dades (qualitatiu / quantitatiu) i aplicar l'anàlisi DAFO per determinar les prioritats i àmbits d'actuació en la intervenció.

- Comprendre els principis de màrqueting social i aplicar el concepte de segmentació per definir els diferents públics dianes en una intervenció.

- Elaborar els objectius de la intervenció, així com els indicadors per valorar el grau de compliment dins el marc d'una avaluació integral.

- Aplicar l'esquema de la política alimentària-nutricional (PA) per produir exemples de polítiques alimentàries-nutricionals existents i / o hipotètiques que siguin rellevants per a la intervenció.

- Explicar altres elements i estratègies que poden formar part d'intervencions en nutrició comunitària.

- Explicar les diferències entre les ingestes recomanades i els objectius nutricionals.

- Reconèixer les característiques i funcions de les guies alimentàries basades en els aliments (Gabas).

- Comprendre els diferents enfocaments i metodologies emprats en l'elaboració de les Gabas.

- Avaluar com s'apliquen el model Precedeix-procedeix i el model transteòric en intervencions per promocionar una alimentació saludable i la pràctica d'activitat física.

Repte 3: Epidemiòleg nutricional per un mes

 - Plantejar l'estudi epidemiològic de manera adequada als objectius de la investigació.

- Enfocar la recerca des de diferents àmbits disciplinaris relacionats amb els objectius.

- Recollir i organitzar les dades en un suport informàtic vàlid per a qualsevol programari estadístic.

- Conèixer els diferents aplicatius estadístics i el seu entorn d'ús.

- Migrar dades d'unes aplicacions a altres.

- Descriure numèricament les dades obtingudes en l'estudi epidemiològic.

- Descriure gràficament les dades obtingudes en l'estudi epidemiològic.

- Valorar la validesa de les dades.

- Explorar les relacions entre variables de forma numèrica.

- Explorar les relacions entre variables de forma gràfica.

- Realització d'anàlisi exploratòria de dades.

- Exploració de models d'inferència estadística univariants.

- Exploració de models d'inferència estadística multivariants.

- Avaluació de contrastos d'hipòtesis

- Aproximació de patrons de comportament de les dades.

Repte 4: Per a què serveix la investigació qualitativa en salut pública?

 - Definir el propòsit de la investigació qualitativa en ciències socials i mèdiques

- Descriure la contribució de la recerca qualitativa en salut pública

- Distingir les diferents tècniques per dur a terme una investigació qualitativa

- Descriure les fases d'un estudi qualitatiu

- Descriure els conceptes claus i les fases de l'anàlisi de dades qualitatives

- Distingir l'anàlisi temàtic de la generació de temes en una investigació qualitativa

- Descriure les fases de l'anàlisi temàtic de Boyatzis

- Descriure les diferents tècniques per buscar patrons en l'anàlisi temàtic

- Gestionar una base de dades qualitatives en el programari d'anàlisi NVivo

- Realitzar una anàlisi temàtica amb dades de grups de discussió

- Visualitzar els patrons en un mapa conceptual

- Exportar els resultats fora de l'NVivo

• Continguts

1. Bioestadística

1.1. Eines per a l'anàlisi de la salut i els seus determinants
1.2. Estadística bàsica. Conceptes generals.
1.3. Estadística descriptiva.
1.4. Estadística inferencial per a una mostra.
1.5. Estadística inferencial per a dues mostres o més.
1.6. Exploració de les relacions entre variables

2. Epidemiologia nutricional

2.1. Epidemiologia nutricional. Tipus d'estudis

2.2. Avaluació de l'estat nutricional

2.3. Avaluació del consum d'aliments a nivell nacional ia nivell familiar

2.4. Avaluació del consum d'aliments a nivell individual: diari o registre dietètic, recordatori de 24 hores, Qüestionari de freqüència de consum d'aliments, Història dietètica

2.5. Requeriments nutricionals. Definició i aplicacions

2.6. Taules de composició d'aliments

2.7. Mètodes d'avaluació de l'activitat física

3. Nutrició comunitària

3.1. Polítiques de nutrició

3.2. Objectius nutricionals i guies dietètiques

3.3. Planificació i programació en nutrició comunitària

3.4. Educació nutricional

3.5. fortificació alimentària

3.6. Enquestes nutricionals a Espanya

4. Nutrició i prevenció

4. 1. Nutrició i càncer

4.2. Nutrició i diabetis

4.3. Nutrició i malalties cardiovasculars

4.4. Nutrició i sistema immunitari

4.5. Nutrició i malalties degeneratives del sistema nerviós

4.6. Dieta Mediterrània

5. Metodologia qualitativa

5.1 Recerca qualitativa

5.2 Paper de la recerca qualitativa en la sanitat pública

5.3 Fases de la investigació qualitativa

5.4 Anàlisi de les dades qualitatives

5.5 Anàlisi temàtica de Boyatzis

5.6 Anàlisi temàtica amb l'ús del NVivo

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els recursos d'aprenentatge, materials i eines associats a cadascuna de les activitats es presenten agregats de forma audiovisual. Cadascuna d'aquestes agregacions o blocs indica el temps mínim recomanat que has de dedicar per resoldre l'activitat. Els recursos són de tipologia diversa, tant de creació pròpia de la UOC com a disponibles a la xarxa. Els fomat també són diversos: web, vídeo, àudio, pdf, o eines TIC. Han estat seleccionats perquè faciliten la resolució de les activitats d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències vinculades.

Cada recurs, dins d'aquesta agregació, es visualitza en una mida diferent segons la seva rellevància en relació a les activitats i conté orientacions didàctiques i d'ús. També s'indica el temps mínim de dedicació que requereixen.

Consulta dels materials de què disposa l'assignatura

Materials de l'assignatura en format NIU:

- Repte 1: Com mesurem i interpretem la relació entre els estils de vida i la salut?

-  Repte 2: Quines són les claus de les intervencions en nutrició comunitària?

-  Repte 3: Epidemiòleg nutricional per un mes

-  Repte 4: Per a què serveix la investigació qualitativa en salut pública?

Altres recursos d'aprenentatge complementaris:

• Román, B., Ngo, J. Nutrició i Salut pública. Material web EdUOC

• Conferencia a càrreg de Lluís Serra - La nutrición como determinante de la salud pública en el siglo XXI  http://www.youtube.com/watch?v=5juvoocyWV0

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació