Alimentació i societat Codi:  M3.512    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   Camps professionals en què es projecta   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2020-2021. Us servirà per planificar la matrícula. Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

Alimentació i societat, s'inclou continguts sobre el marc sociopolític, econòmic i legal de l'alimentació ja que les intervencions de promoció i prevenció han de tenir en compte el context local, regional i global en què s'emmarquen. S'analitza la funció que han desenvolupat històricament els aliments i les polítiques alimentàries en les cultures i el paper que tenen en les societats contemporànies. S'inclouen a més l'anàlisi del fenomen de les migracions, les seves identitats i diferències i la seva relació amb l'alimentació des del punt de vista del receptor i de l'immigrant, l'antropologia del consum i el desenvolupament de mètodes d'investigació qualitativa per a l'estudi de l'alimentació i la cultura en un món globalitzat.

Amunt

  • Administracions públiques locals, autonòmiques i estatals dedicades a la prevenció i promoció de la salut.
  • Empreses i centres de restauració col·lectiva (geriàtrics, menjadors escolars, hospitals, hostaleria, etc.
  • Fundacions, organitzacions no governamentals, associacions, etc., Relacionats amb la prevenció i promoció de la salut o la informació nutricional.

Amunt

  • Capacitat per transmetre coneixement expert sobre nutrició, alimentació i salut a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i sense ambigüitats.
  • Capacitat per interpretar la diversitat social i cultural i el paper que exerceix l'alimentació.

Amunt

 

Mòdul 1: L'alimentació de la història

1. Introducció: Història de l'alimentació i globalització

2. Compartir la taula

3. Aliments i identitat local

4. Tècniques i tecnologies

5. Mètodes, signes i idees

Mòdul 2: Antropologia de la globalització alimentària

1. Els aliments com a cultura: antropologia dels aliments en un món globalitzat

2. Vèncer a la natura: aproximacions bioculturales antropològiques als aliments ia la nutrició

3. Menjar: cos i salut

4. Alimentació i migració

5. Fronteres i ponts

6. Anar al mercat: antropologia del consum

7. La cuina de la mare: aprendre a cuinar?

Amunt

Alimentació i societat. Metamedia Audiovisual
Alimentació i societat. Metamedia (Anglès) Audiovisual

Amunt

Unitat 1: Història de l'alimentació

Mòdul didàctic Alimentació i societat

Unitat 2: Antropologia de la globalització alimentària

Introducció

Sanz J. (2008)Aportaciones de la sociología al estudio de la nutrición humana:una perspectiva científica emergente en España. Nutr Hosp.23(6):531-535

Medina, FX (2010) Introducció. Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag 11-21

  1. Els aliments com a cultura: antropologia dels aliments en un món globalitzat

Gracia. M. Alimentación y cultura en España http://www.scielo.br/pdf/physis/v20n2/a03v20n2.pdf

Millan A. (2000) Cultures alimentàries i globalització. Revista d'etnologia de Catalunya, Núm.: 17

Mauleón J.R. Sistema alimentari sostenible i agricultura familiar: el pasturatge al País Basc. Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag 73-110

  1. Vèncer a la natura: aproximacions bioculturals antropològiques als aliments a la nutrició

De Garine Antropología de la alimentación entre Naturaleza y Cultura Conferencia inagural.

Càceres J. Els debats sobre les aplicacions alimentàries de la biotecnologia: una perspectiva estructural. En Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag 23-46

  1. Menjar: cos i salut

Luque, E (2008). La obesidad, más allá del consumidor: raíces estructurales de los entornos alimentarios. En: Díaz C. (coor) Alimentación, consumo y salud. Barcelona Fundación La Caixa: 130-149

Gracia, M.(2006) Relaciones entre biología, cultura e historia en el tratamiento de los trastornos alimentarios. En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 73-89

Montagne K. L'alimento biològic: entre conservadurisme i conversió. En Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag 145-158

  1. Alimentació i migració

Durán P., (2009)Representaciones sobre la alteridad Inmigración, contacto intercultural y alimentación En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 367-379

Cáceres J.,i Espeitx E. (2006) Cuines en migracions. Alimentació i salut d'equatorians, marroquins i senegalesos a Catalunya Fundació J. Bofill i Obra Social Caixa Sabadell. Ed Mediterrània S.L ISBN: 84-8334-083-6 www.migracat.cat/document/a2fba2deccc490b.pdf

  1. Fronteres i ponts

Contreras J.(2007) Alimentación y religión en Humanitas: Humanidades médicas. Tema en on line n 16 Junio 2007

González Turmo, I (2009). La frontera como horizonte culinario: Andalucía y Marruecos. En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 319-333

Duhart, F., Medina, F.X. La paella en las culturas culinarias españolas y francesas (s XIX -XXI)En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 333-345

 

  1. Anar al mercat: antropologia del consum

Garine I.(2000) El Consumisme i l'antropòleg. Revista d'etnologia de Catalunya, Núm.: 17

Medina, F.X, Álvarez M. El lugar por donde pasa la vida...los mercados y las demandas urbanas contemporáneas: Barcelona y Buenos Aires. En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 163-183

Díaz, C. Conclusiones: problemáticas actuales entorno a la alimentación, el consumo y la salud. En: Díaz C. (coor)Alimentación, consumo y salud. Barcelona Fundación La Caixa: 247-267

Medina, FX. Alimentació i pors alimentàries. La crisi de les vaques boges (EEB) des d'una perspectiva local. En Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag: 47-72

Böstrom M., Klintman M. El consumidor polític d'aliments ecològics: una anàlisi crítica de la recerca i les polítiques. En Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag:111-144

 

  1. La cuina de la mare: aprendre a cuinar?

Herrera, P.(2008) Aprender a cocinar: entre el bricolage culinario, la sopa de letras y el guiso audiovisual. En: Díaz C. (coor)Alimentación, consumo y salud. Barcelona Fundación La Caixa: 191-215

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt