| Reptes sociopolítics | Codi: M4.456 Crèdits: 5 |
Aquesta és una assignatura obligatòria per a tots els estudiants del màster. Està en continuïtat amb el Problema del social i els seminaris de reptes sociopolítics (Distribució i justícia, Emancipació i subjecte polític) i dóna claus importants per interpretar, des d'un punt de vista social i polític, qüestions que es tracten en els eixos de temes ambientals i tecnocientífics.
Com la resta del màster, la seva projecció és transdisciplinar i permet desenvolupaments posteriors tant teòrics com pràctics.
El màster està pensat per poder ser cursat en diferents ritmes i direccions, però pot ser útil haver cursat abans El problema del social, on es posen les bases clàssiques, modernes i contemporànies dels debats més actuals que es tracten aquí.
- Que els i les estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinars) relacionats amb la àrea d'estudi.
- Desenvolupar habilitats per presentar i explicar resultats d'investigació produint textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes y formalment coherents, argumentant idees complexes de manera persuasiva, utilitzant amb seguretat i precisió la terminologia relativa a la filosofia, usant correctament la bibliografia pertinent i integrant les cites en la pròpia argumentació.
- Analitzar críticament textos filosòfics extraient i discutint els seus arguments fonamentals i aportacions originals i aplicant-les a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals de l'actualitat.
Bloc 1: Figures contemporànies de la desigualtat
La desigualtat no indica únicament un més i un menys en una mateixa escala de possessions. És un concepte clau de les configuracions socials modernes i contemporànies perquè permet analitzar qualitativament aquestes relacions. Actualment, la desigualtat pren diverses configuracions, que es treballaran a través de diferents textos. Concretament,
- Precarietat (evolució de les condicions materials de vida en els seus aspectes laborals, econòmics, de classe, etc. "Precariat", renda bàsica, etc)
- Residualitat (la dimensió extrema i creixent de la precarietat és la producció d'excedent humà massiu. Estatut de la humanitat residual, anàlisi dels fenòmens pels quals es produeix i els seus efectes: expulsions, migracions, misèria irreversible...)
- Subalternitat (dimensió cultural de les formes contemporànies de la desigualtat: guerres culturals al món postcolonial, noves hegemonies i les seves resistències)
Bloc 2: Configuracions del poder i autoritarismes contemporanis
L'oposició democràcia / totalitarisme va servir per explicar la reconfiguració de l'ordre polític mundial després de la segona guerra mundial. Actualment, però, el termes es confonen i veiem néixer democràcies autoritàries i nous fenòmens de reforçament del poder que no passen necessàriament per un canvi institucional o de règim. Per això cal estudiar amb molts matisos i des d'angles molt diversos les configuracions actuals del poder i els nous autoritarismes que neixen tant a l'esfera pública com a la íntima i privada. Alguns temes que es tindran en compte en aquest segon bloc,
- Crítica de la representació (populismes, desafecció, moviments destituents, secessió dels rics...)
- Crisi de la democràcia (límits de les institucions democràtiques existents, efectes de la corrupció, demandes de participació...)
- Feixismes contemporanis (podem parlar en aquests termes? Anàlisi dels fenòmens d'extrema dreta a diferents països del món i les seves relacions)
Bloc 3: Pensar-nos en guerra
La fi de la Segona Guerra Mundial va ser el final d'una manera de dir la guerra i l'inici d'una altra: guerra freda, guerra contra el terrorisme, guerra social, guerres culturals, guerra de l'aigua¿ Quantes guerres estan tenint lloc a les quals no posem data ni lloc concret? Com pensar-les? I com pensar-nos en el context d'aquest món en guerra?
| Material | Suport |
| Grigri Pixel. Pràctiques i ètiques del comú | Web |
Treballarem a partir de bibliografia filosòfica actualitzada i de referents tant filosòfics com literaris, audiovisuals i culturals del nostre temps. Podeu consultar l'apartat de recursos de l'aula, les bibliografies complementàries i els "NIUS" de les activitats. Com que el plantejament del màster és col·laboratiu, serà molt útil rebre també totes les aportacions i suggerències que els estudiants i participants a l'aula vulguin compartir.
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Nota final d'assignatura: AC
L'avaluació continuada d'aquesta assignatura consta de tres activitats, que permeten treballar cada un dels tres reptes: desigualtat, democràcia i guerra. Per desenvolupar diferents habilitats i maneres de pensar, són tres activitats diferents:
- redactar i discutir un document propositiu sobre la desigualtat
- preparar una conferència sobre els perills de la democràcia i els autoritarismes
- escriure una crònica de guerra, real o imaginada, a partir de documentació actual
És el resultat de la combinació de les tres activitats
Tot el treball a l'aula compta amb l'acompanyament i acció docent dels consultors corresponents i amb la interacció amb la resta de companys i companyes.