| Tècniques qualitatives | Codi: M4.508 Crèdits: 4 |
Aquesta assignatura fa una presentació aprofundida de les tècniques d'investigació qualitatives aplicades a l'anàlisi de les polítiques públiques i les organitzacions. En els primers mòduls es presenten les diferents tècniques per destacar la singularitat de les tècniques qualitatives en front de les quantitatives i donar orientacions i criteris d'utilització d'aquestes tècniques.
Els mòduls centrals s'endinsen en l'explicació d'algunes de les tècniques qualitatives més utilitzades, de les eines d'anàlisi i del tractament de les dades per elaborar informes qualitatius. Finalment, en l'últim mòdul, es presenten exemples d'aplicació de les tècniques qualitatives a l'avaluació de programes i polítiques públiques.
L'objectiu de l'assignatura és familiaritzar els estudiants amb les eines de recerca que hauran de resultar més útils en futures tasques professionals en contacte amb els processos d'innovació de l'administració producte de la implantació de l'Administració Electrònica.
Aquesta assignatura presenta de forma teòrica i aplicada com analitzar, i específicament avaluar, les polítiques públiques des d'una metodologia qualitativa implementades per les administracions i govern electrònic. Es tracta d'una assignatura instrumental que aporta una base metodològica qualitativa, que aportarà tècniques i "saber fer" d'utilitat per al desenvolupament global del Màster com també en la pràctica professional.
Aquesta assignatura té un caràcter fortament pràctic, tot i que compta amb una vessant teòrica ineludible. Això fa que les competències que s'aprenen puguin ser aplicades en sortides professionals com analista de polítiques de l'administració i del govern electrònic. Aquesta assignatura aporta destresa en la comprensió i l'anàlisi dels processos de canvi que s'han donat en les administracions públiques que es dirigeixen a fomentar un govern electrònic.
Després d'haver cursat aquesta assignatura, l'alumnat hauria de:
- Conèixer les similituds entre les diferents tècniques d'investigació social.
- Conèixer en quin cas es més adient una tècnica o una altra i la seva complementarietat.
- Conèixer els enfocaments i els mètodes d'anàlisi qualitativa.
- Saber quines són les principals fons d'informació -bases de dades, indicadors,...- i com utilitzar-les.
- Conèixer com es busca, enregistra i analitza la informació.
- Conèixer les diferents tècniques d'anàlisi qualitativa i els requisits per fer estudis de qualitat.
- Conèixer el programari informàtic aplicat a les dades qualitatives
I ser capaços de:
- Dissenyar estudis avaluatius fent servir els enfocaments i les tècniques qualitatives.
- Poder triar la tècnica o tècniques més adients per a cada estudi avaluatiu.
- Produir, generar i enregistrar adequadament les dades rellevants pels estudis que s'hagin de du a terme.
- Analitzar, interpretar i comparar informació obtinguda por mètodes qualitatius.
- Discriminar entre diferents enfocaments en funció de la qualitat dels seus possibles outputs.
Objectius d'Aprenentatge:
L'objectiu principal d'aquesta l'assignatura és dotar l'estudiant dels recursos necessaris per comprendre les exigències metodològiques bàsiques que es requereixen per a du a terme el disseny i la realització d'una avaluació qualitativa que mesuri els efectes per als destinataris d'un programa o política pública.
Com a objectius més específics, es pretén:
- Analitzar les similitud i les diferències entre la metodologia quantitativa i qualitativa i veure les potencialitat de totes dues i la seva utilitat.
- Exposar les diferents tècniques qualitatives per a la l'avaluació de programes i polítiques públiques.
- Introduir i endinsar a l'estudiant en l'ús d'aquesta metodologia i dotar-lo dels coneixements bàsics per a la seva aplicació.
- Exposar quins són els requisits principals per fer avaluacions qualitatives de qualitat, per tal que l'alumnat pugui valorar i dissenyar estudis avaluatius consistents.
L'assignatura s'estructura en els següents 5 blocs temàtics:
Bloc 1: Introducció a la metodologia qualitativa
- En aquest primer bloc es fa una introducció als mètodes i les tècniques qualitatives, tant per contraposició a les tècniques quantitatives com posant de relleu la seva singularitat.
- Es fa una classificació de les tècniques i es donen orientacions per a la seva aplicació.
Bloc 2: Les tècniques més utilitzades
- L'entrevista en les seves diferents aplicacions i modalitats
- El grup focal, o entrevista en grup, i les seves potencialitats
- Anàlisi de discurs dels subjectes observats - Anàlisi de contingut dels discursos i les narracions
- Anàlisi de la imatge com a una via més d'abordatge social
Bloc 3: Les eines d'anàlisi
- L'estudi del documents, de les transcripcions i del material visuals.
Bloc 4: Tractament de dades i l'informe final
- Tractament manual de les dades, programari informàtic i redacció de l'informe qualitatiu final.
Bloc 5: Aplicació de la metodologia qualitativa
- Exemples d'aplicació de les tècniques qualitatives a diferents polítiques i programes d'intervenció social.
| Material | Suport |
El material imprescindible para el seguimiento de la asignatura son los módulos didácticos que dispone.
Además de una bibliografía general, cada uno de los módulos presenta una bibliografía específica que puede ser consultada para aclarar o profundizar en la materia presentada.
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (2010). Directrius d'avaluació de la cooperació al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència, Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària, Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Alkin, M. C. i Christie, C. A. (2004). "An Evaluatin Theory Tree" en M. C. Alkin (Ed.), Evaluation roots: tracing theorists' views and influences, pp. 12-65. Thousand Oaks: Sage Publications.
Ballart, X.; Ramió, C. (2000). Ciencia de la administración. València: Tirant lo Blanch.
Brousselle, A., Champagne, F., Contandriopoulos, A.-P., i Hartz, Z. (2009). L'évaluation: concepts et méthodes. Montréal: Les Presses de l'Université de Montréal.
Clarke, A. i Dawson, R. (1999a). "Quantity and Quality: Paradigmatic Choices in Evaluation Methodology" en A. Clarke i R. Dawson (Eds.), Evaluation research: an introduction to principles, methods and practice, pp. 35-63. London, Thousand Oaks, California: Sage Publications.
Dunn, W. N. (1994). Public policy analysis: an introduction. Englewood Cliffs, N. J.: Prentice-Hall.
Dye, Thomas R. (2005). Understanding public policy / Thomas R. Dye. Upper Saddle River: Prentice Hall, cop. 2005
Grau, M.; Mateos, A. (2002). Análisis de políticas públicas en España: enfoques y casos. València: Tirant lo Blanch, 2002
Greene, J. C., Caracelli, V. J., i Graham, W. F. (1989). "Toward a Conceptual Framework for mixed-method evaluation designs" en Educational Evaluation and Policy Analysis, 11, 3, 255-274.
Guba, E. G. i Lincoln, Y. S. (1987). "The Countenances of Fourth-Generation Evaluation: Description, Judgment, and Negotiation" en D. J. Palumbo (Ed.), The Politics of Program Evaluation, pp. 202-234. Thousand Oaks: Sage.
Parsons, Wayne (1995). Public policy: an introducing to the theory and practice of policy análisis Wayne Parsons. Aldershot [etc.]: Edward Elgar, cop. 1995
Patton, M. Q. (1997b). Utilization-Focused Evaluation. Thousand Oaks: Sage Publications.
Rossi, P. H., Lipsey, M. W., i Freeman, H. E. (2004b). Evaluation. A Systematic Approach. Thousand Oaks: Sage Publications.
Ruiz Olabuenága, J. I. (2003) Metodología de la investigación cualitativa. Bilbao: Universidad de Deusto.
Stame, N. (2001). "Tre approcci principali alla valutazione: distinguere e combinare" en M.Palumbo (Ed.), Il processi di valutazione, pp. 21-46. Milano: FrancoAngeli.
Subirats, J. (2008). Análisis y gestión de políticas públicas. Barcelona: Ariel.
Taylor, S. J. i Bogdan, R. (1992) Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós Básica.
Vallés, Miguel S. (2002). Entrevistas cualitativas. Madrid: CIS. Colección "Cuadernos Metodológicos", nº. 32, reimp. 2007.
Weimer, David L. (2005). Policy analysis: concepts and practice / David L. Weimer, Aidan R.Vining. Upper Saddle River, New Jersey: Prentice Hall, cop. 2005
Para un buen proceso de aprendizaje de la asignatura es necesario el seguimiento continuado de los módulos didácticos correspondientes utilizando otros material complementario como herramienta de apoyo.
La asignatura se evalúa a través de la evaluación de un caso particular para conocer en profundidad un aspecto de esta política pública que ha escogido el estudiante: ya pueden ser los resultados generados, como el proceso de cómo se ha llevado a cabo, como si las necesidades son de acuerdo con los objetivos planteados, etc. De acuerdo a este foco, se diseñará y se implementará un tipo de evaluación mediante la aplicación de la metodología cualitativa.
La parte teórica (comprendida básicamente en los módulos y en la bibliografía complementaria), sirve como puntales que deben ser trasladados al caso elegido por el estudiante. Así pues, esta asignatura se erige como una asignatura con fuertes dosis de práctica utilizando los contenidos teóricos aprendidos anteriormente.
Que sea una asignatura aplicada condiciona la relación del estudiante con el consultor, ya que hay una comunicación más estrecha sobre todo en los primeros momentos de la selección y presentación del caso de análisis. Igualmente, al tratarse de casos individualizados, la respuesta del consultor también es bilateral y no tanto al conjunto de los estudiantes. Sin embargo, los otros canales de comunicación existentes del aula son herramientas útiles para compartir y discutir constructivamente contenidos y dudas en torno a los casos trabajados.
Las pautas generales del estudio de caso a lo largo de todo el curso se detallará ampliamente en el enunciado de la primera prueba de evaluación continua (PEC1).
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Nota final d'assignatura: AC
L'avaluació continuada es caracteritza per una valoració contínua i al llarg de tot el semestre del procés d'aprenentatge dels estudiants. Aquesta assignatura només permet l'avaluació continuada que serà a través de la superació de diferents activitats.
L'objectiu de l'avaluació continuada és doncs enfrontar-se a la complexitat de dissenyar i aplicar un disseny avaluatiu que permeti obtenir un coneixement aprofundit i rigorós d'un cas real de política pública, exemplificant així, una de les tasques de l'activitat professionalitzadora en aquest camp.
Les activitats són un total de quatre i pretenen avaluar parcialment una política pública implementada dins d'un govern o administració electrònica. Al llarg d'aquestes quatre activitats, l'alumnat haurà de dissenyar i dur a terme l'avaluació d'un aspecte molt concret d'aquesta política pública. El projecte avaluatiu comprendrà el disseny i l'aplicació d'una tècnica qualitativa exposada en els diferents materials. Seguint Alvira i Stufflebeam i Skinfield (Mòdul 1, pàg. 22), les principals fases d'un projecte avaluatiu serien:
- Familiarització amb el programa
- L'avaluació de l'avaluabilitat
- La determinació del tipus d'avaluació a dur a terme
- El disseny de l'avaluació
- La recollida i el tractament de la informació
- L'anàlisi de la informació, obtenció dels resultats i la seva interpretació
- La redacció (i presentació) de l'informe final
Aquestes fases no seran desenvolupades totes amb la mateixa amplitud i concreció, sinó que algunes seran merament introductòries per poder disposar de suficient temps per a l'objectiu d'aquesta assignatura: l'aprenentatge de tècniques qualitatives en l'avaluació. Tot seguit es detalla una mica més els continguts d'aquestes proves.
- PAC 1. La primera prova consisteix en escollir la política pública a avaluar i la construcció de les primeres fases del disseny avaluatiu
- PAC 2. La segona prova consisteix en la concreció del disseny avaluatiu, especialment preparar tota aquella informació necessària d'acord a la tècnica de recollida de la informació qualitativa que es vol implementar
- PAC 3. La tercera prova comprendrà la recollida i el tractament de la informació. Bàsicament es tracta de la fase de treball de camp de la tècnica escollida en l'activitat anterior: aplicació de la tècnica, registre i transcripció de la informació
- PAC 4. La darrera pràctica inclou el tractament de la informació. En aquesta es tractarà d'analitzar la informació transcrita i elaborar un informe final
Seguir l'avaluació continuada implica que l'estudiant es compromet a realitzar i lliurar en les dates assignades totes les proves d'avaluació continuada.
Aquesta assignatura només té el format d'avaluació continuada. L'avaluació final de l'assignatura serà a partir de la presentació i valoració de les quatre activitats presentades al llarg del semestre.
Al tractar-se d'una avaluació continuada focalitzada en l'anàlisi de polítiques concretes per part dels estudiants, la resolució de cada PAC no solament comportarà una qualificació i una presentació de la solució; sinó que també la consultora respondrà individualment sobre cada PAC.