Pràcticum Professionalitzador Codi:  M4.620    Crèdits:  9
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura de Pràcticum Professionalitzador, és una matèria obligatòria del programa de Màster en Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge. El Pràcticum Professoinalitzador és essencialment un espai de formació que vol ser un referent per a la pràctica professional.

Al Pràcticum Professionalitzador es treballen els aprenentatges assolits en la major part de matèries que s'han de cursar al llarg del Màster, esdevenint així una oportunitat d'aplicació de tots els aspectes que s'han anat construint al llarg de la formació.

La seva finalitat principal és, doncs, fer viure els alumnes en un context professional, en qual han d'actuar davant les situacions i les problemàtiques habituals de la professió, fent front  a les dificultats i plantejant solucions a les problemàtiques pròpies de l'àmbit i de les situacions concretes. Tot plegat, representa l'oportunitat d'experimentar, en primera persona, què significa la pràctica professional.

L'espai del Pràcticum Professionalitzador és l'espai d'aprenentatge en què, de forma natural, la teoria i pràctica van de la mà. La teoria esdevé una peça clau per tal de poder fer dissenys d'intervenció basats en el coneixement de diferents disciplines que donin sentit i orientació a l'activitat professional. A la vegada, es fa del tot necessari que aquest professional sigui capaç de comprendre i reflexionar sobre el context en el que actua i prengui les decisions més apropiades en cada cas. Quan es dóna aquesta unió entre el saber i el saber fer, en un context o en una situació concreta, ens trobem davant un professional competent.

Des d'aquesta perspectiva, els dissenys que tenen un caràcter dinàmic, canviant i progressiu, es constitueixen en forma de sistema obert, contextualitzat, fet «a mida» per a col·lectius clarament definits; és a dir, en aquest context professional, hem de parlar de projectes no generalitzables a qualsevol situació, no estandaritzables, tot i que hi hagi uns principis comuns que cal tenir sempre presents.

Amunt

El Pràcticum és una assignatura que es cursa habitualment en la fase final de la trajectòria de formació de l'estudiant, de manera que sigui possible aplicar els coneixements teòrico-pràctics adquirits al llarg dels estudis.

L'objectiu és que l'estudiant pugui aplicar els coneixements i les competències treballades en les diferents assignatures que comprenen el màster.

El Pràcticum té un creditatge de 9 crèdits ECTS que equivalen a 225 hores de dedicació dels estudiants. Dins d'aquestes, s'estableixen dos tipus d'activitats bàsiques:

  • Es preveuen 100 hores obligatòries d'activitat presencial en un centre o institució relacionada amb l'àmbit d'especialització del màster.
  • Es preveuen 125 hores de treball virtual a l'aula, que es concreta en diverses activitats d'avaluació continuada en les quals s'analitza i es reflexiona sobre l'activitat al centre, tot relacionant-la amb les competències desenvolupades al màster.

Amunt

El Pràcticum és un espai de desenvolupament i d'avaluació de competències. El desenvolupament d'aquestes competències s'aconseguirà a través de la realització d'un conjunt d'activitats d'aprenentatge (les quals més endavant es presenten de forma detallada), amb els seus objectius d'aprenentatge relacionats.

Competències bàsiques

  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes, en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i sense ambigüitats.

Competències generals

  • Capacitat per analitzar i sintetitzar textos acadèmics (llibres, capítols de llibre i articles acadèmics) que permetin avaluar el coneixement en l'àmbit de les dificultats d'aprenentatge i els trastorns del llenguatge.
  • Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes de caràcter educatiu des d'una òptica multidisciplinar.
  • Capacitat per prendre decisions ajustades al marc normatiu i als coneixements acadèmics i professionals respecte a la intervenció educativa d'infants amb dificultats d'aprenentatge i els trastorns del llenguatge.

Competències transversals

  • Capacitat d'expressar per escrit el coneixement i el pensament en textos llargs i complexes, amb un estil propi, amb seguretat i fluïdesa, i amb un grau alt d'autonomia.

Competències específiques.

  • Capacitat per identificar els factors que incideixen en l'aparició dels trastorns del llenguatge, així com les alteracions que es deriven.
  • Capacitat per identificar els factors que determinen les dificultats d'aprenentatge, així com les alteracions que es deriven.
  • Capacitat per identificar i valorar les dificultats d'aprenentatge derivades de trastorns del desenvolupament.
  • Capacitat per identificar les alteracions de la comunicació i el llenguatge derivades de trastorns del desenvolupament.
  • Capacitat per identificar i valorar les diferències individuals dels nens que presenten dificultats d'aprenentatge primàries.
  • Capacitat per identificar i valorar les diferències individuals dels nens que presenten trastorns del llenguatge primaris.
  • Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció ajustades a les necessitats educatives dels nens amb dificultats d'aprenentatge primàries.
  • Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció ajustades a les necessitats educatives dels nens amb trastorns del llenguatge primaris.
  • Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció educativa en dificultats d'aprenentatge derivades de trastorns del desenvolupament.
  • Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció educativa en trastorns de la comunicació i del llenguatge derivades de trastorns del desenvolupament.

 

Objectius d'aprenentatge relacionats amb les competències(l'assoliment d'alguns d'aquests objectius dependrà de les característiques del context a on l'estudiant desenvolupi el pràcticum):

  • Aplicar els coneixements adquirits a nous entorns o poc coneguts relacionats amb la seva àrea d'estudi
  • Detectar problemàtiques o necessitats educatives en un entorn nou relacionat amb la seva àrea d'estudi
  • Adoptar un comportament ètic en el decurs de la pràctica professional, desenvolupada en el context del pràcticum, tant pel que fa referència a la pròpia pràctica com a l'elaboració dels plantejaments teòrics i judicis que la sustenten tot respectant i aplicant els principis i normes deontològiques pròpies de la professió.
  • Crear textos acadèmics relacionats amb el procés d'intervenció o amb qualsevol temàtica que permeti avalar el coneixement en l'àmbit de les dificultats d'aprenentatge i dels trastorns del llenguatge.
  • Identificar i conèixer els aspectes del marc normatiu rellevants pel context d'intervenció relatius a la intervenció educativa amb els nens amb dificultats d'aprenentatge i trastorns del llenguatge
  • Aplicar el marc normatiu a la pressa de decisions respecte a la intervenció educativa
  • Dissenyar la proposta d'intervenció ajustada al marc normatiu, valorant, si és el cas, les possibles limitacions que comporta
  • Redactar un informe o un pla d'intervenció de manera fonamentada, amb un registre comunicatiu adequat i amb un alt grau d'autonomia
  • Seleccionar els coneixements rellevants per a la resolució de problemes de caràcter educatiu
  • Raonar críticament el plantejament dels dissenys i de les intervencions que observen i de les que fan un seguiment, així com del disseny, desenvolupament i implementació de les seves pròpies intervencions
  • Dissenyar, ajustar o adaptar -o valorar- un instrument per identificar les diferències individuals d'aprenentatge primàries
  • Valorar les diferències individuals dels alumnes amb trastorns de llenguatge primaris
  • Dissenyar propostes d'intervenció educativa en trastorns de la comunicació i del llenguatge derivades dels trastorns del desenvolupament
  • Desenvolupar propostes d'intervenció educativa en trastorns de la comunicació i del llenguatge derivades dels trastorns del desenvolupament
  • Avaluar propostes d'intervenció educativa en trastorns de la comunicació i del llenguatge derivades dels trastorns del desenvolupament
  • Elaborar les conclusions relacionades amb el procés d'intervenció desenvolupat procés d'intervenció desenvolupat
  • Comunicar les conclusions relacionades amb el procés d'intervenció desenvolupat procés d'intervenció desenvolupat
  • Dissenyar propostes d'intervenció educativa ajustades a les necessitats de nens amb dificultats d'aprenentatge primàries; a les necessitats educatives dels nens amb trastorns de llenguatge primaris; a les necessitats educatives dels nens amb dificultats d'aprenentatge derivades de trastorns del desenvolupament.
  • Desenvolupar propostes d'intervenció educativa ajustades a les necessitats de nens amb dificultats d'aprenentatge primàries; a les necessitats educatives dels nens amb trastorns de llenguatge primaris; a les necessitats educatives dels nens amb dificultats d'aprenentatge derivades de trastorns del desenvolupament.
  • Avaluar propostes d'intervenció educativa ajustades a les necessitats de nens amb dificultats d'aprenentatge primàries¸ a les necessitats educatives dels nens amb trastorns de llenguatge primaris; a les necessitats educatives dels nens amb dificultats d'aprenentatge derivades de trastorns del desenvolupament.

Amunt

Dins del Pràcticum es treballen els continguts següents:

  • Contextualització del saber en realitats específiques.
  • Ús dels coneixements específics per a la interpretació de les  dificultats de l'aprenentatge i els trastorns del llenguatge.
  • Característiques de la pràctica en l'atenció de nens amb dificultats de l'aprenentatge i els trastorns del llenguatge.
  • Destreses vinculades a la investigació-acció (coneixement de la realitat, elaboració d'hipòtesis de treball, elaboració d'estratègies d'actuació, etc.).
  • Actituds i valors necessaris en la intervenció de nens amb dificultats de l'aprenentatge i els trastorns del llenguatge.
  • Reflexió sobre la pràctica educativa.
  • La formació permanent dins del marc de les necessitats específiques de suport educatiu.

Tots aquests continguts s'han treballat prèviament en les diferents assignatures que formen el pla d'estudis del Màster. Al Pràcticum, el que es treballa és la seva integració i transferència a l'activitat pràctica, de tal forma que l'estudiant els apliqui a la realitat específica del context i a partir d'una reflexió sobre la pròpia acció educativa.  

Amunt

Material Suport
Trastorns d'aprenentatge de l'escriptura i de les matemàtiques PDF
Com resoldre problemàtiques ètiques? PDF
Entrevistes: Reflexionem sobre diferents perfils professionals Audiovisual
Ús no sexista de la llengua Web
La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l'educació Web
Què és el Disseny Universal de l'Aprenentatge? Audiovisual
Aplicació del Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA) a les aules d'educació primària i secundària Audiovisual
La pràctica docent coeducativa: trajectòria, reptes i recursos PDF
L'educació dins d'un marc d'escola inclusiva PDF
Guia del Pràcticum Professionalitzador Web
La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l'educació PDF

Amunt

   


Títol   pàgina


xarxa telemàtica educativa   de Catalunya


URL


http://www.xtec.cat/web/recursos/dnee


Autor


Departament d'Ensenyament de Catalunya


Data de   consulta


03/03/14


Descripció


Xarxa creada pel Dpt. d'Ensenyament amb la finalitat   de compartir coneixements, oferir recursos i informar sobre i l'ensenyament a   Catalunya. 

Amunt

Ainscow, M. (2001). Desarrollo de escuelas inclusivas. Ideas, propuestas y experiencias para mejorar las instituciones escolares. Madrid: Narcea

Buj, A. (1996). "El plan de estudios de la Diplomatura de Educación Social". En Lopez Herrerías, J.A. (Coord.) (1996). El educador social: líneas de formación y de actuación. Madrid. Guillermo Mirecki, editor.

Cohen, L. & Manion, L (1990). Métodos de investigación educativa. Madrid: La Muralla.

Delamont, S. (1985) La interacción didáctica. Madrid: Cincel.

Elliott, J. (1989). La Investigación-acción en educación. Madrid: Morata.

García, J. (1995). Manual de dificultades de aprendizaje. Lenguaje, lecto-escritura ymatemáti¬cas. Madrid: Narcea.

García-Tornel, S.; Miret, P.; Cabré, A.; Flaquer, L.; Berg-Kelly, K.; Roca, G.; Elzo, J. i Lailla, J.M. (2011). El adolescente y su entorno en el S. XXI. Instantánea de una década. Esplugues de Llobregat: Hospital Sant Joan de Déu.

Gimeno Sacristán, J. (1987): Las posibilidades de la investigación educativa en el desarrollo del currí¬culum y de los profesores. Revista de Educación, 284, 245-270.

Imbernon, F. (1994). La formación y el desarrollo profesional del profesorado. Hacia una nueva cultura profesional. Barcelona: Graó.

Jiménez, J.E., i Hernández-Valle, I. (1999). A Spanish perspective onlearning disabilities. Journal of Learning Disabilities, 32, 267-275.

Jonckheere, C.  (1980), Images de l'éducateur. Ginebra: Éditions IES.

Kirk, S., i Chalfant, J. (1984).Academic and Developmental Learning Disabilities. Denver: Love.

Leirman, W. (1996). Cuatro culturas en educación. Madrid: Cauce Editorial LOE (2006). Ley Orgánica 2/2006 de 3 de mayo, de Educación (BOE de 4 de maig de2006).

LOGSE (1990). Ley Orgánica 1/1990 de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo. (BOE de 4 d'octubre de 1990).

LOE (2006). Ley Orgánica 2/2006 de 3 de mayo, de Educación.

National Joint Committee on Learning Disabilities (1994). Collective perspectives on issues affecting learning disabilities. Austin, TX: PRO-ED.

Padget, S.Y. (1998). Lessons from Research on Dyslexia: Implications for a Classification System for Learning Disabilities. Learning Disability Quarterly, 21, 167-178.

Resolució ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l'atenció educativa a l'alumnat amb trastorns de l'aprenentatge.

Riberas, G., Vilar, J., Pujol, P. (2003). Disseny de les intervencions socioeducatives. Barcelona: Pleniluni.

Sáez, A. (1997). La construcción de la Pedagogia social: Algunas vías de aproximación. A A. Petrusa (ed.) (1997). Pedagogia social. Barcelona: Ariel.

Sáez, A. (1999). De la representació a la realitat. Propostes d'anàlisi del discurs mediàtic. Barcelona: Dèria editors/Blanquerna Comunicació (URL).

Sáez, J. (1999). «Modelos comunitarios. El enfoque comunitario». A: E. J. Ortega, J. (1999). Pedagogía social especializada. Barcelona: Ariel.

Schön, D. (1988). El Profesional Reflexivo. Cómo piensan los profesionales cuando actúan. Barcelona, Paidos.

Stake, R.E. (1998). Investigación con estudios de casos. Madrid: Morata.

Stenhouse, L. (1987). La investigación como base de la enseñanza. Madrid: Morata.

Suárez, A. (1995). Dificultades en el aprendizaje. Un modelo de diagnóstico e intervención. Madrid: Santillana.

Villar, L. (1999). Enseñanza reflexiva. En L. Villar. (coord.). Un ciclo de enseñanza reflexiva. Estrategia para el diseño curricular. Bilbao: Ediciones Mensajero.

Wrong, B.L.Y. (1996). The ABCs of Learning Disabilities. San Diego: Academic Press.

Amunt

El Pràcticum consta de dos blocs de treball, malgrat tot el que fa l'estudiant té un únic sentit i està totalment integrat en el seu procés d'aprenentatge, que és únic. Vegem-los:

BLOC 1: L'activitat al centre de pràctiques

Aquesta és l'activitat presencial que l'estudiant fa al centre de pràctiques i que desenvolupa de comú acord amb el tutor de centre. Aquestes activitats l'ocupen un total de 100 hores de dedicació presencial.

L'avaluació de les tasques que desenvolupi  a través de les competències que demostri, la farà el tutor de centre.

No obstant això, el professor col·laborador de la UOC mantindrà una relació fluïda amb el tutor de centre per tal de fer un correcte seguiment de la progressió de l'estudiant.

BLOC 2: l'activitat a l'aula virtual

Aquesta activitat l'estudiant la desenvoluparà en l'entorn de l'aula virtual de la UOC i que l'ocuparà 125 hores de treball. Es concreta en la realització de tres activitats d'avaluació continuada (PACs) que l'estudiant haurà de realitzar obligatòriament al llarg del semestre.

La primera activitat (PAC1) consisteix en la presentació de les pràctiques, la descripció de les principals característiques del centre i la identificació i disseny de la proposta d'intervenció que portarà a terme. Aquesta activitat té un valor del 20% sobre la nota final del Pràcticum.

La segona activitat (PAC2) és l'elaboració d'un diari de pràctiques (un portafoli docent de l'estudiant a l'aula virtual), en forma de registre sistematitzat i ordenat de les accions que l'estudiant porta a terme al centre de pràctiques i, sobretot, de les reflexions sobre la pràctica que l'estudiant realitza i l'aprenentatge que li suposa. Aquesta activitat té un valor del 40% sobre la nota final del Pràcticum.

La tercera activitat (PAC3) és la construcció d'una Memòria Final del Pràcticum en la qual es recull la intervenció educativa portada a terme -des de la proposta i disseny inicial, passant pel seu desenvolupament i implementació, fins als resultats finals i l'avaluació-. També, es farà un vídeo de presentació de la Memòria. Aquesta PAC té un valor del 40% sobre la nota final del Pràcticum (un 30% correspondrà al treball de la Memòria i un 10% a la seva presentació en vídeo).

La concreció de cadascuna de les PACs la farà el professorat col.laborador durant el desenvolupament del pràcticum

 

 

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt

En el context del Pràcticum, l'avaluació continuada (avaluació formativa), que és una proposta d'aprenentatge i avaluació progressiva, esdevé l'únic sistema d'avaluació. L'estudiant haurà de realitzar amb aprofitament l'activitat presencial al centre i haurà de superar les tres activitats d'avaluació continuada. És una condició indispensable que l'estudiant hagi fet un treball regular i progressiu. Per a superar l'avaluació continuada (AC) és, necessari obtenir una qualificació no inferior a una C- en la PAC1, i superior a la C- en les PACs 2 i 3. Un suspens en una de les activitats 2 i 3 d'avaluació continuada significa un suspens en la qualificació final i, per tant, que l'estudiant no superi l'assignatura.

Les qualificacions obtingudes en les activitats d'avaluació continuada (PACs) no es poden recuperar.

L'avaluació continuada (AC) també tindrà en compte la valoració que emeti el tutor del centre de pràctiques , de manera que serà un requisit mínim aprovar-la. Si la valoració és molt positiva, servirà per arrodonir a l'alça l'AC; si la valoració és negativa no es podrà superar l'assignatura.

Per tant, la qualificació final de l'assignatura del Pràcticum s'obté a partir de:

  • La valoració del professor col·laborador.
  • La valoració del tutor de centre.

En la valoració final es tindran en compte, tant aquells elements relacionats amb respondre correctament a les demandes de cada activitat, com la consecució gradual i global de les competències i habilitats expressades en els objectius de cada activitat. Per tant, la nota final serà el resultat d'una valoració global del bon seguiment i la participació dels alumnes en les diverses dinàmiques formals i informals que s'hagin generat a l'aula.

El consultor de l'assignatura, en el moment de presentar cada activitat i el seu calendari de realització al Tauler de l'aula, recordarà els criteris concrets d'avaluació que se seguiran per valorar cada exercici, així com el valor de cada activitat en la ponderació del total de la nota de l'assignatura. A més, farà servir una rúbrica per a cada PAC, com a eina avaluativa.

Lliurament d'activitats errònies. Els estudiants són responsables de penjar les activitats correctes a l'espai d'Avaluació de l'aula de l'assignatura. Per tant, és imprescindible que l'estudiant s'asseguri que el document enviat a la bústia de lliurament d'activitats és el correcte. No s'admetrà un nou lliurament de documents per una errada en l'enviament..

Ajornaments en el lliurament d'activitats. Només s'acceptaran ajornaments o retards en el lliurament d'activitats per motius d'hospitalització greus i embarassos que s'hauran de justificar documentalment. L'equip docent decidirà si s'acceptà l'ajornament i, en funció del període de l'hospitalització  i el termini de lliurament de l'activitat, decidirà quina serà la nova data de lliurament de l'activitat. En cas d'embaràs, us preguem que informeu amb la màxima antelació possible de la data prevista del part per tal de preveure l'activitat que es veurà afectada.

És important també recordar que, les activitats lliurades, han de ser versions originals elaborades per l'estudiant. No respectar aquesta premissa comportarà obtenir una D a qualificació de la PAC i a l'Avaluació Continuada (AC) de l'assignatura, d'acord amb l'establert a l'article 101.3 de la Normativa Acadèmica de la UOC. Tanmateix, recordar que aquesta conducta pot constituir una vulneració de la Normativa de Drets i Deures de la UOC i que, per tant, és susceptible que pugui ser objecte d'un procediment disciplinari.

Les Proves d'Avaluació Continuada i tots aquells treballs optatius o no avaluables que es lliurin hauran de presentar-se sense incorreccions ortogràfiques. En uns estudis de Màster no és admissible la presentació de textos amb aquestes errades. Si un treball no presenta l'adequada correcció lingüística, en funció de la quantitat i la gravetat de les errades, el professorat podrà proposar a l'estudiant que el torni a lliurar o fins i tot baixar la nota del treball

 

Criteris intrínsecs (a priori) d'avaluació

No s'admetràn els treballs  en el cas que aquestS:

Incorrin en plagi (es considera a partir d'un 30% del text)

No respectin les dates de lliurament marcades al calendari

Presentin faltes d'ortografia

L'extensió dels documents, no respectin els requeriments formals marcats a la PAC

Els estudiants no podran utilitzar el treball que portaran a terme dins del projecte d'intervenció al Pràcticum com a treball per elaborar el TFM. D'aquesta manera, la Memòria del pràcticum i el lliurament final del Treball Final de Màster no podran ser el mateix treball. En cas que els treballs siguin els mateixos amb còpies literals de fragments de text o es faci servir el mateix cas d'intervenció, es considerarà manca d'originalitat i ambdós assignatures es puntuaran amb una D.

Revisió de la nota de les PAC 

Els estudiants podran demanar una revisió de cada PAC durant els 7 dies posteriors a la publicació de les notes. Per poder demanar una revisió caldrà que enviïn un correu al professor col¿laborador amb una explicació raonada sobre perquè demana la revisió on argumenti quins aspectes de l'avaluació considera que no se li han avaluat correctament.

 

Amunt

La qualificació final de l'assignatura del Pràcticum s'obté a partir de:

-La valoració del professor col·laborador de les activitats desenvolupades a l'aula.

-La valoració del tutor de centre.

En la valoració final es tindran en compte, tant aquells elements relacionats amb respondre correctament a les demandes de cada activitat, com la consecució gradual i global de les competències i habilitats expressades en els objectius de cada activitat. Per tant, la nota final serà el resultat d'una valoració global del bon seguiment i la participació dels alumnes en les diverses dinàmiques formals i informals que s'hagin generat a l'aula.

 

Procediment de revisió de les notes finals de l'assignatura

A partir de la data de publicació de la nota final de l'assignatura, els estudiants tindran dos dies per demanar una revisió. Aquesta revisió només inclourà la revisió de la nota final, no de les PAC de l'assignatura. Per demanar la revisió cal enviar un correu al col·laborador docent de l'assignatura, amb còpia al Professor responsable de l'assignatura (PRA), exposant una explicació raonada sobre per què demana la revisió, on argumenti quins aspectes de l'avaluació considera que no se li han avaluat correctament. Si l'estudiant no inclou una explicació raonada no es portarà a terme la revisió. L'estudiant rebrà resposta en un màxim de 7 dies.

 

Amunt

El consultor de l'assignatura ofereix una retroalimentació continuada a cadascuna de les activitats que es realitzaran al llar del pràcticum a l'aula virtual.

Aquesta retroalimentació o feedback sempre és quantitatiu (les qualificacions de cada activitat) i, sempre que sigui necessari, serà qualitatiu. Aquest retorn qualitatiu es produirà a nivell grupal, fent les observacions i valoracions per a tot el grup de l'aula virtual, i individualment, quan la situació i el progrés de l'estudiant així ho requereixi, i amb una rúbrica complimentada pel consultor a cada PAC.

Amunt