|
||||||
Consulta de les dades generals Descripció Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||
L'assignatura Política Comparada II se centra en l'estudi de les variacions institucionals dins dels dos tipus de regim polític més típicament estudiats a la ciència política: les democràcies i les dictadures. Si l'assignatura de Política Comparada I se centra en l'aprenentatge de les teories i enfocaments relatives a la distinció entre democràcia i dictadura, l'assignatura de Política Comparada II se centra en l'estudi de la varietat institucional que amaga la simple distinció de tipus dicotòmic que enfronta democràcia davant de dictadura. En aquest sentit, les preguntes que guien aquesta assignatura són: Quins tipus de democràcia i dictadura existeixen?, En què es diferencien des del punt de vista institucional?, Quines són les conseqüències polítiques i econòmiques d'aquestes varietats institucionals? L'assignatura està composada d'una introducció i quatre mòduls. El primer mòdul se centra en la distinció clàssica relativa a la forma de govern dins les democràcies entre democràcies parlamentaries i democràcies presidencialistes. El segon mòdul se centra en l'estudi dels diferents sistemes electorals, els seus origen i les seves conseqüències. El tercer mòdul se centra en l'estudi dels sistemes de partits, els seus orígens i les seves conseqüències. Finalment, l'últim mòdul examina els dictadures i les seves variants institucionals. Una característica d'aquesta assignatura és que es planteja tenint en compte un dels principals problemes que afecta l'estudi de les institucions polítiques: l'endogeneïtat. Aquest problema es refereix a que les mateixes condicions socials i econòmiques sota les quals sorgeixen les institucions afecten el seu desenvolupament i configuració que al seu torn altera les estructures socials i econòmiques. Amb l'objectiu de sortejar al màxim aquest problema, l'assignatura aborda tant l'estudi dels orígens com de les conseqüències de les institucions. |
||||||
Objectius generals de l'assignatura |
||||||
Continguts bàsics Mòdul 1: FORMES DE GOVERN DEMOCRÀTIC I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES - Les variacions institucionals dins del règims democràtics - Les conseqüències polítiques: estabilitat del règim - Les conseqüències polítiques: representació política - Les conseqüències econòmiques i de governabilitat dels règims democràtics Mòdul 2: SISTEMES ELECTORALS COMPARATS - Els orígens dels sistemes electorals. - Les conseqüències polítiques i econòmiques dels sistemes electorals. Mòdul 3: SISTEMES DE PARTITS - Els orígens dels sistemes de partits: perspectives - Canvis i transformació dels sistemes de partits Mòdul 4: DICTADURES I VARIETAT INSTITUCIONAL - La institucionalització del règims no democràtics - Les conseqüències polítiques: canvis de líder i democratització - El rendiment econòmic de les dictadures Lectures obligatòries Mòdul 1: Lectures: Lijphart, Arend. 1999. Patterns of Democracy: Government Forms and Performance in Thirty-Six Countries. New Haven: Yale University Press. Chapter 7. Samuels, David J. and Matthew Soberg Shugart. 2003. "Presidentialism, Elections and Representation." Journal of Theoretical Politics, 15 (1): 33-60. Samuels, David J. and Timothy Hellwig. 2008. "Electoral Accountability and the Variety of Democratic Regimes." British Journal of Political Science, 38 (1): 65-90. Gerring, John, Strom C. Thacker, and Carola Moreno. 2009. "Are Parliamentary Systems Better?" Comparative Political Studies, 42 (3): 327-359. Mòdul 2: Lectures: Golder, Matt. 2005. "Democratic Electoral Systems around the World, 1946-2000." Electoral Studies, 24 (1): 103-121. Benoit, Kenneth. 2007. "Electoral Laws as Political Consequences: Explaining the Origins and Change of Electoral Institutions." Annual Review of Political Science, 10 (1): 363-390. Cusack, Thomas R., Torben Iversen, and David Soskice. 2007. "Economic Interests and the Origins of Electoral Systems." American Political Science Review, 101(3): 373-391. Lijphart, Arend. 1990. "The Political Consequences of Electoral Laws." American Political Science Review, 84 (2): 481-496. Persson, Torsten, Guido Tabellini, and Francesco Trebbi. 2003. "Electoral Rules and Corruption." Journal of the European Economic Association, 1 (4): 958-989. Mòdul 3: Lectures: Lijphart, Arend. 1999. Patterns of Democracy: Government Forms and Performance in Thirty-Six Countries. New Haven: Yale University Press. Chapter 5. Wolinetz, Steven. 2006. "Party Systems and Party System Types." In Richard Katz and William J. Crotty (eds.), Handbook of Party Politics. London: Sage Publications. Chapter 6. Boix, Carles. 2007. "Emergence of Parties and Party systems." In Carles Boix and Susan Stokes (eds.), Oxford Handbook of Comparative Politics. New York: Oxford University Press. Pp. 499-521. Mair, Peter. 2006. "Party System Change." In Richard Katz and William J. Crotty (eds.), Handbook of Party Politics. London: Sage Publications. Chapter 7. Mòdul 4: Lectures: Geddes, Barbara. 1999. "What Do We Know about Democratization after Twenty Years?" Annual Review of Political Science, 2: 115-144. Gandhi, Jennifer and Adam Przeworski. 2006. "Cooperation, Cooptation, and Rebellion under Dictatorships." Economics & Politics, 18 (1): 1-26. Haber, Stephen. 2006. "Authoritarian Government." In Barry R. Weingast and Donald Wittman, The Oxford Handbook of Political Economy. New York: Oxford University Press. Pp. 693-707 (Chapter 38). Wright, Joseph. 2008. "Do Authoritarian Institutions Constrain? How Legislatures Affect Economic Growth and Investment." American Journal of Political Science, 52 (2): 322-343. |
||||||
|
||||||
Entre els matarials i eines de suport a aquesta assignatura destaquen les seguents bases de dades accesibles online: *Polity IV (http://www.systemicpeace.org/polity/polity4.htm) *Freedom House (http://www.freedomhouse.org) A més, el consultor podrà proporcionar bases de dades "tailor-made" per fer les activitats d'AC. |
||||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
||||||
|