Dret civil II Codi:  03.512    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

Viure és obligar-se. D'entrada aquesta afirmació pot semblar excessiva. Tanmateix, l'estudi del contingut de l'assignatura Dret civil II ens convencerà que el decurs de la vida de la majoria de les persones en la societat contemporània (i precisament allò que permet que aquesta vida es prolongui en el temps) és una successió de relacions obligatòries amb altres persones físiques o jurídiques que fan possible que qualsevol individu adquireixi aliments, vestits, coneixements, lleure i, en definitiva, els elements bàsics per a la vida.

Des d'aquest punt de vista, és fàcil comprendre la importància que té tant per a la vida privada com per a una sòlida formació com a jurista la matèria objecte d'aquest semestre. Les relacions obligatòries i els contractes de què neixen configuren la realitat i, si no les comprenem, resulta impossible entendre de quina manera funciona realment el nostre sistema social.

L'assignatura Dret civil II té com a objecte l'estudi de la teoria general de les obligacions i els contractes. Es tracta d'una matèria obligatòria de 6 crèdits ECTS, corresponent al Mòdul Fonamental del Grau en Dret. L'aprenentatge d'aquesta assignatura és indispensable en el conjunt del Grau i integra, amb Dret civil I i Dret civil III, el sector o bloc que permet continuar presentant el Dret civil com a dret comú o, si ho preferiu, com a dipòsit del més essencial de la cartografia conceptual en què es basa l'activitat de qualsevol jurista, amb independència de l'especialitat per la qual hagi optat. 

En concret, al llarg d'aquest curs i del següent, estudiareu les categories i les institucions que configuren una gran part de l'esquelet dogmàtic del dret patrimonial privat i, en gran mesura, públic.

Amunt

A partir de l'enfocament conceptual que s'ha exposat, podem extreure la conclusió que el contingut de l'assignatura Dret civil II es relaciona, en primer lloc, amb el contingut de la resta d'assignatures que integren la matèria de Dret civil (part general, drets reals, família i successions). Com que l'ordenament jurídic privat és un sistema que vol assolir una plena coherència lògica entre les institucions que s'hi regulen, és fàcil que hi trobem figures en les quals es juxtaposen relacions obligatòries i drets reals (per exemple, en el préstec hipotecari), però que només adquireixen un sentit clar si s'estudien globalment, com un tot. Una cosa similar podem afirmar del dret de família i del dret de successions, en els quals, sense conèixer amb profunditat el concepte d'obligació, ens serà més dificultós comprendre les relacions patrimonials establertes entre les diferents persones que hi intervenen i l'abast de les posicions de cadascú.

D'altra banda, hem de tenir en compte que en el Pla d'estudis del Grau en Dret hi ha assignatures en les quals s'estudien una sèrie de categories generals que serveixen a l'estudiant de Dret com a introducció al contingut més especialitzat d'altres branques de l'ordenament jurídic. És el cas de l'assignatura Dret civil II que, com que estudia la teoria general de la relació obligatòria, serveix d'introducció a totes aquelles matèries del Grau que, per les seves especificitats, estudien en profunditat relacions obligatòries concretes. Una gran part del contingut del Dret mercantil es dedica a estudiar les característiques peculiars, imposades pel tipus d'activitat a què fa referència, de les relacions obligatòries entre comerciants. El Dret del treball s'ocupa de la regulació dels pressupòsits i de les conseqüències d'una relació obligatòria concreta, la relació laboral, i de la font en què es basa, el contracte de treball. També podem apreciar una relació estreta del dret d'obligacions i contractes amb el Dret processal civil, ja que cal tenir un coneixement ben travat dels conceptes de dret material que hi ha en l'assignatura objecte d'aquest curs per a poder entendre correctament conceptes com càrrega de la prova o pretensió, que poden determinar que una demanda estigui plantejada correctament o, al contrari, que no tingui masses possibilitats de prosperar.

Amunt

El contingut de l'assignatura de Dret civil II es projecta en molts camps professionals. Per a l'exercici de l'advocacia és fonamental conèixer en profunditat els continguts relatius a les obligacions, els contractes i la responsabilitat extracontractual, tant quan l'advocat ha d'assessorar els clients sobre la figura contractual més favorable per als seus interessos, o dels possibles drets que tenen davant d'altres, com quan ha de defensar les pretensions d'aquests en els tribunals. Aquests coneixements són també necessaris per als jutges que han de resoldre els possibles litigis que s'originen en els incompliments contractuals. També els professionals que es dediquin a la seguretat del tràfic jurídic, com ara els notaris o els registradors de la propietat, han de comptar amb extensos coneixements sobre aquesta matèria.

Tanmateix, aquests exemples no exhaureixen la relació de professions jurídiques en les quals els coneixements relatius a les obligacions i els contractes són objecte de dedicació professional, ja que és difícil trobar un àmbit professional en el qual al jurista no se li presenti algun supòsit basat en una relació obligatòria o no hagi d'examinar un supòsit de responsabilitat extracontractual.

Aquest raonament serveix tant per a funcionaris destinats a administracions públiques (contractació administrativa, responsabilitat pel funcionament de l'administració de què es tracti, etc.) com per a graduats en Dret que treballin per a empreses privades que es mouen en el tràfic jurídic.

Amunt

Per a l'estudi de Dret civil II és indispensable haver adquirit i tenir correctament assimilats els conceptes que s'estudien en l'assignatura Dret civil I. El coneixement de les nocions de persona, patrimoni, relació jurídica o negoci jurídic es pressuposen a l'hora d'exposar la major part de les matèries que integren l'assignatura Dret civil II. També és evident que uns sòlids coneixements d'algunes de les qüestions bàsiques del dret patrimonial romà facilitaran sensiblement la comprensió de l'assignatura.

Amunt

És molt recomanable haver superat Dret civil I.

Amunt

Objectius:

L'objectiu general d'aquesta assignatura és que l'estudiant conegui, aprengui i utilitzi els conceptes bàsics que configuren el Dret privat patrimonial i, en concret, els continguts següents:

1. Què s'entén per relació jurídica patrimonial i quins són els criteris que permeten distingir entre dret de crèdit i dret real, i també la importància (i les limitacions) d'aquesta distinció.

2. Què determina el naixement de les obligacions, és a dir, quines són les seves fonts.

3. Quins són els elements subjectius (creditor, deutor) i objectius (prestació) de l'obligació i quina problemàtica plantegen, juntament amb les classes d'obligacions a què donen lloc (pel subjecte i per l'objecte) i el règim que hi correspon.

4. Quina és la dinàmica de l'obligació una vegada nascuda, amb una referència particular a la seva modificació (subjectiva i objectiva) i sobretot a la seva extinció (el pagament i seus subrogats, altres causes), i també als mitjans de defensa del dret de crèdit.

5. Què s'entén per contracte, quins en són els seus elements (subjectes, objecte, causa i forma) i quins requisits han de complir.

6. Quin és el règim jurídic del contracte, tant en el seu decurs normal (perfeccionament, interpretació, eficàcia) com en la seva patologia (ineficàcia i invalidesa, nul·litat, anul·labilitat i rescissió).

7. Què són els anomenats quasicontractes i quin règim tenen, a més de l'enriquiment injust.

8. Com es poden classificar els contractes i quin és el concepte i el règim dels més importants o significatius dels diversos grups o categories (compravenda, donació, arrendament, etc.).

9. Què s'entén per responsabilitat extracontractual i quins són els fonaments de l'anomenat dret de danys.

Competències específiques:

1. Identificació dels principis jurídics, així com les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinari.

2. Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinar i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.

3. Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics.

4. Negociació, argumentació i mediació en l'entorn professional.

5. Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tant de forma oral com escrita.

Competències transversals:   

1. Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.

2. Liderar equips de treball de manera creativa.

Amunt

Abans d'entrar a analitzar els continguts de l'assignatura, resulta oportú recordar que a Espanya no hi ha un únic Dret civil sinó diversos: l'aragonès, el balear, el català, el gallec, el navarrès i el basc. A més, la Comunitat Valenciana també ha legislat sobre dret civil (arrendaments històrics), normativa que ha estat declarada constitucional. Altres Comunitats Autònomes han assumit la competència en dret civil, encara que en aquests casos és més dubtosa: Astúries, Extremadura i Múrcia. Amb tot, la pluralitat de diversos ordenaments jurídics incideix de manera parcial en la matèria de Dret civil II i de forma desigual segons de quina Comunitat Autònoma es tracti.

La majoria de manuals espanyols de Dret civil contenen referències a les institucions dels diferents Drets civils existents, però de forma desigual i, en general, amb molta brevetat. Així, per a conèixer i estudiar les particularitats de cada Comunitat Autònoma, és necessari consultar un manual més especialitzat.

Els continguts d'aquesta assignatura els trobareu als materials de Dret civil II de la UOC. Si us fixeu en l'índex dels materials, veureu que les lliçons s'agrupen en cinc mòduls. Al Mòdul 1 trobareu una introducció al Dret patrimonial, en què s'analitza el concepte de relació jurídica patrimonial i s'exposen els conceptes de negoci patrimonial, atribució patrimonial i enriquiment injust. A continuació, el Mòdul 2 analitza el concepte de relació obligatòria, de la qual s'exposen les seves fonts, els subjectes entre les que sorgeixen (creditor i deutor) i l'objecte que tenen. Atès que la vocació de tota relació obligatòria és el seu normal compliment, el Mòdul 3 dedica especial atenció al contingut d'aquest, als supòsits en què no ha tingut lloc el compliment exacte i als mitjans que l'ordenament jurídic atorga al creditor per protegir la seva posició enfront de l'incompliment de l'obligat. Acaba aquest mòdul amb la doctrina relativa a la modificació i extinció de l'obligació. Un cop adquirits els conceptes esmentats, el Mòdul 4 analitzarà la teoria general del contracte i, el Mòdul 5, aquells tipus de contractes més rellevants en el tràfic negocial.

Aquest és el contingut tradicional de Dret civil II que, amb petites diferències d'ordre i extensió, podreu trobar a qualsevol dels manuals a l'ús.

Amunt

Amunt

Podem ordenar el material amb el qual treballareu en quatre grups:

1) Materials proporcionats per la UOC

L'estudi dels materials editats per la UOC i el domini del seu contingut és l'objecte de l'assignatura.

2) Bibliografia complementària

Als materials d'estudi o bibliografia bàsica cal afegir una altra, de complementària, que us pot ser de gran utilitat. La relació que us donarem potser us sembli molt àmplia. No ho és i, en qualsevol cas, recordeu que es tracta només de material complementari. Potser les explicacions del consultor us estalviïn haver-hi de recórrer, però tot i i així heu de conèixer la seva existència. Perquè calibreu millor la seva funció, ordenarem aquesta bibliografia complementària distingint entre obres de consulta i obres de lectura.

No obstant això, abans d'aplicar aquesta distinció, volem cridar la vostra atenció sobre una obra pensada com a complement dels manuals i que fa gala d'una preocupació pedagògica força inusual. Aquesta obra només es pot consultar a biblioteques, ja que està esgotada. Inclou abundant material (resums de conceptes breus, fragments doctrinals i de sentències amb comentaris i qüestions) i està destinada a què els estudiants treballin l'assignatura. Tot i que fou concebuda per ser utilitzada en universitats presencials, també pot ser de gran ajuda per a vosaltres: M.Carmen GETE (coord.), Cuadernos de Teoría y Práctica de Derecho civil, Derecho civil II, La Ley, Madrid, 1991.

a) Obres de consulta

No és estrany que allò que un no acaba d'entendre bé en un text ho trobi exposat en un altre a la seva satisfacció. Us indiquem alguns dels manuals més utilitzats en les universitats espanyoles per a l'assignatura Dret civil II (òbviament, sempre és aconsellable consultar les darreres edicions d'aquests textos):

  • Manuel ALBALADEJO (2011), Derecho civil, vol. II (Derecho de obligaciones), 14a ed., Edisofer, Madrid.
  • Rodrigo BERCOVITZ (coord.) (2016 y 2017), Manual de Derecho Civil. Contratos (4a ed.) y Obligaciones (4a ed.), Bercal, Madrid.
  • Ángel CARRASCO (dir.) (2017), Lecciones de Derecho Civil. Derecho de Obligaciones y Contratos en general, 3a ed., Tecnos, Madrid.
  • Luis DÍEZ-PICAZO/Antonio GULLÓN (2016 y 2018), Sistema de Derecho civil, vol. II, tomo 1 (El contrato en general. La relación obligatoria), 11a ed.tomo 2 (El contrato en especial. Cuasicontratos. Enriquecimiento sin causa. Responsabilidad extracontractual), 12a ed., Tecnos, Madrid.
  • José Luis LACRUZ et alii (2011 y 2013), Elementos de Derecho civil, tomo II, Derecho de obligaciones: vol. 1 (Parte general. Teoría general del contrato) y vol. 2 (Contratos y cuasicontratos. Delito y cuasidelito), 5a ed., Dykinson, Madrid.
  • Carlos LASARTE (2019), Principios de Derecho civil, tomo 2 (Derecho de obligaciones), tomo 3 (Contratos), Marcial Pons, Madrid.
  • Pedro del POZO, Antoni VAQUER, Esteve BOSCH (2018), Derecho civil de Cataluña. Derecho de obligaciones y contratos,  Marcial Pons, Madrid.
  • Lluís PUIG FERRIOL et alii (2000), Manual de Derecho civil, II (Derecho de obligaciones. Responsabilidad civil. Teoría general del contrato), 3a ed., Marcial Pons, Madrid.
  • Francisco Javier SÁNCHEZ CALERO (coord.) (2018), Curso de Derecho Civil II. Derecho de Obligaciones, Contratos y Responsabilidad por Hechos Ilícitos, 9a ed., Tirant lo Blanch, València.
  • Ángel SERRANO (coord.) (2018), Estudios sobre el Libro Sexto del Código Civil de Cataluña,  Marcial Pons, Madrid.
  • Mª Rosario VALPUESTA FERNÁNDEZ et alii (2001), Derecho Civil. Derecho de obligaciones y contratos, Tirant lo Blanch, València.

Amb excepció de l'última i amb diferències d'extensió (per ex. el Sistema de DÍEZ-PICAZO i, en menor mesura, els Principios de LASARTE són més sintètics), les obres que s'acaben d'esmentar són equivalents a la que se us ha proporcionat com a material bàsic. Qui recorri a elles no canviarà de nivell. Simplement ho farà de punt de vista o de forma d'explicar-se. Hi ha altres obres, en canvi, que permeten aprofundir. Són de major calat doctrinal i les podríem descriure com a tractats, per distingir-les dels manuals. No acudireu a elles en primera instància, però sí que ho farà qui vulgui conèixer millor alguna matèria. Entre aquestes obres, cal destacar:

  • Ángel CARRASCO (2017), Derecho de contratos, 2ª ed., Cizur Menor (Navarra), Aranzadi.
  • Luis DIEZ-PICAZO (2007 y 2008), Fundamentos del Derecho civil patrimonial, vol. I (Introducción. Teoría del contrato) y II (Las relaciones obligatorias), Civitas, Madrid.
  • Luis DÍEZ-PICAZO (1999), Derecho de Daños, Civitas, Madrid.
  • Luis DÍEZ-PICAZO, Encarna ROCA, Antonio M. MORALES (2002), Los principios del derecho europeo de contratos, 1ª ed.,  Civitas, Madrid.

Hi ha un altre llibre valuós, en el qual es fa un ús excel·lent de la jurisprudència i el Dret comparat (països de Common Law). No ha tingut gran èxit en el món universitari (quelcom que diu poc a favor d'aquest), però es compta entre els destacats, tot i que en alguns aspectes ja es troba desfasat: José PUIG BRUTAU (2006, 1995, 2005), Fundamentos de Derecho civil, Tomo I, vol. 2 (Derecho general de las obligaciones), 4ª ed.; Tomo II, vol. 1 (Doctrina general del contrato), 3ª ed.,  y vol. 2 (Contratos en particular), 2ª ed., Bosch, Barcelona.

Tot i que no abasti tota la matèria i, de fet, respongui a un enfocament que aquest Pla docent no segueix, hi ha una altra obra excel·lent per aprofundir en l'estudi del contracte. No és un llibre per a estudiants, però en ell hi trobareu de primera mà molt del que els manuals han reelaborat i simplificat ad usum Delphini. És, sense cap mena de dubte, el tipus d'obra que no hauria de faltar a la biblioteca de cap jurista: Federico DE CASTRO Y BRAVO (reimpr. 2016), El negocio jurídico, Civitas, Madrid.

A la bibliografia de consulta cal incloure també una referència als comentaris exegètics al Codi civil. Són inadequats com a material acadèmic bàsic, però essencials per a aprofundir i d'ús corrent en la pràctica professional de cert nivell. Durant molt temps els comentaris sistemàtics de més ús van ser els de MANRESA i MUCIUS SCAEVOLA. Avui, el de referència, una obra de diverses desenes de volums encara en curs, és: Manuel ALBALADEJO, dir., Comentarios al Código civil y Compilaciones forales, EDERSA, Madrid. Tanmateix, la seva gran extensió fa improbable el seu ús per part dels estudiants. Per a la consulta puntual de tal o qual article, és més recomanable recórrer als dos volums de: Ministerio de Justicia, dir. C. PAZ-ARES/ R. BERCOVITZ/ L. DIEZ-PICAZO/ P. SALVADOR (1991), Comentario del Código civil, Madrid. També pot resultar molt útil el comentari al Codi Civil coordinat per R. BERCOVITZ (2013), Comentarios al Código civil, 4a ed., Elcano, Aranzadi, o per X. O'CALLAGHAN (2019), Código civil comentado y con jurisprudencia, La Ley, Madrid.

La relació de bibliografia de consulta ha d'incloure un altre gènere: les enciclopèdies jurídiques. Hi ha diverses, tant espanyoles com estrangeres, que contenen una bona síntesi doctrinal per veus (contracte, solidaritat, etc.). Normalment les fan servir més els professors que els estudiants, que ja tenen prou amb els manuals. No obstant això, n'hi ha una que, per la seva brevetat, val la pena esmentar. Probablement ja us ha estat citada en altres assignatures: AA.VV, Enciclopedia Jurídica Básica, 4 tomos, Civitas, Madrid.

Finalment, per als que volen constatar el grau de coincidència i de divergència dels diversos Estats en la solució dels problemes de dret patrimonial, hi ha una obra que abasta les principals institucions d'aquesta disciplina. L'obra es val de l'ajuda que proporcionen els mapes (ja que és un veritable atles) per posar en relleu la transcendència dels diversos sistemes jurídics: Francesco GALGANO, Atlas de derecho privado comparado (traducción de Rafael VERDERA y Juan A. FERNÁNDEZ CAMPOS), Fundación Cultural del Notariado, Madrid, 2000.

b) Lectures

A més de l'estudi o, si ho preferiu, com un element d'aquest, la formació dels estudiants exigeix ¿¿llegir un altre tipus d'obres jurídiques (... i no jurídiques: El Mercader de Venècia, amb el contracte el compliment del qual reclama el jueu Shylock, no proporciona un material excel·lent per reflexionar sobre l'autonomia de la voluntat i els seus límits? I què dir del contracte pel qual Faust compromet la seva ànima?).

Les lectures recomanables són molt heterogènies en el seu contingut, extensió i assequibilitat. En la selecció, a més, sempre juguen els gustos personals de qui recomana (... i els del destinatari: no es pot llegir tot, cal escollir). Pot tractar-se d'un article publicat en una revista jurídica, d'una monografia (o part d'ella), d'un assaig, etc. També és possible que se suggereixin obres no traduïdes d'autors estrangers.

En qualsevol cas, quedi clar que no són lectures obligades: d'elles no depèn aprendre Dret civil II (... i, menys encara, aprovar l'assignatura). Qui se senti estimulat per alguna de les obres suggerides, pot integrar-les al curs o deixar-les per després: per a aquests períodes de teòrica inactivitat entre semestre i semestre, en els quals alguns -pocs- semblen no saber què fer. Això últim serà probablement el més assenyat, ja que només en concloure el curs s'estarà en condicions de valorar textos la comesa dels quals no és merament didàctica.

Recomanar lectures és una cosa que farà el consultor, en funció dels vostres interessos i de la marxa del curs. Sense perjudici d'això, hi ha una obra que us proporcionarà un material excel·lent, breu i assequible per a molts temes de Dret civil, des de la part general al Dret de successions. El seu autor és alemany i també és alemany el Dret de referència. Però això no afecta el fruit que en pot treure un estudiant espanyol: Hans HATTENHAUER (1987), Conceptos fundamentales del Derecho civil, Ariel, Barcelona.

És probable que les vostres ocupacions no us permetin dedicar molt de temps a la lectura. En previsió que només de tant en tant pugueu esgarrapar unes hores, volem insistir en un gènere, normalment abominable en termes literaris, però interessant i accessible: la jurisprudència. En el cas del Dret civil -no en va és el Dret de la persona- proporciona un retrat perfecte de la condició humana, amb els seus vicis i virtuts: cobdícia, generositat, estupidesa, etc. Certament, per posar un exemple, a qui l'interessi el tema de la ingratitud, té a mà el Rei Lear, de Shakespeare. Però, en el fons (... amb pitjor final per Lear), és el mateix drama que van patir Joan i Josefa quan, després de donar a la seva filla Lidia una valuosa finca, van acabar demanant la revocació de la donació pels maltractaments de què aquesta i el seu gendre els van fer objecte (STS 23 octubre 1983).

Llegiu sentències. Adquiriu l'hàbit, per exemple, de fer una ullada cada setmana a l'índex d'alguna revista, com La Ley (accessible a través d'internet de forma gratuïta  http://diariolaley.laley.es/content/Inicio.aspx) i inclosa a la Biblioteca de la UOC. Així mateix, és altament recomanable explotar la base de dades Aranzadi, sens dubte un dels recursos més potents que la universitat posa a la vostra disposició. Amb tota seguretat, trobareu decisions relacionades amb temes que heu estudiat o esteu estudiant.

Tingueu en compte que la jurisprudència del TS, de l'AN i dels TSJ podeu trobar-la en la pàgina web del Poder Judicial: http://www.poderjudicial.es/cgpj/, que també és d'accés gratuït.

Hi ha, a més, bones col·leccions de jurisprudència, ordenades per temes, en què les sentències van acompanyades d'un breu comentari de gran ajuda per no quedar-se a la superfície del problema. Sobre elles, vegeu el següent apartat.

3) Materials legals, jurisprudencials i altres

Tot i fer-ne referència en darrer lloc, les lleis i les sentències són el primer material de treball d'un jurista i han de ser objecte d'estudi i consulta constants. A més de les referències bibliogràfiques que citem a continuació, no heu d'oblidar l'accés informàtic a moltes bases de dades, repertoris de jurisprudència i legislació i, fins i tot, documentació i informacions diverses contingudes en webs especialitzades. A més de la visita a la biblioteca (presencial o virtual), us serà de gran utilitat, sens dubte, el material específic de l'assignatura contingut a l'apartat Recursos de la vostra aula.

a) Les lleis bàsiques en Dret civil II són el Llibre IV del Codi civil espanyol, alguns dels articles probablement arribareu a memoritzar, i el Llibre VI del Codi civil de Catalunya. Cal tenir-los a mà. No n'hi ha prou la possibilitat de consulta electrònica. Pel que fa al Codi civil espanyol, són solvents, entre altres, les edicions de Tecnos, Civitas i Aranzadi. Pel que fa al Codi català, l'obra en format paper més recomanable, amb concordances i referències jurisprudencials abundants, és: EGEA, J./FERRER, J. (2018), Codi civil de Catalunya i legislació complementària, EUB, Barcelona.

Als Codis civils cal afegir diverses lleis especials que, al marge del protagonisme que els correspon en els seus respectius camps (defensa dels consumidors, crèdit al consum, contractes celebrats fora d'establiments mercantils, comerç minorista, danys derivats de productes defectuosos, ordenació de l'edificació, etc.), tenen gran importància en l'actual teoria general de les obligacions i contractes. Per aquestes lleis especials, sobre les quals els mòduls i el consultor us aniran cridant l'atenció, bastaran les fotocòpies o, si s'escau, la consulta electrònica a través de les bases de dades que trobareu a l'apartat Recursos de l'aula. També és interessant la Base de legislació civil de la Universitat de Girona, en la qual trobareu la legislació civil estatal, la de Catalunya i altres comunitats autònomes, més algunes fonts de Dret estranger i que es troba sempre al dia (http://civil.udg.es/normacivil).

b) La jurisprudència la podreu trobar sistematitzada en els grans repertoris (Aranzadi, La Llei). Però, al marge d'aquestes fonts d'informació exhaustiva o gairebé, hi ha obres de jurisprudència comentada, d'un gran valor didàctic. Podem destacar dues, de diferent naturalesa.

  • La primera és una col·lecció de sentències bastant clàssiques (no són les més recents), ben ordenades, extractades i comentades, que resulta molt útil per a l'estudi: Luís DIEZ-PICAZO, Estudios sobre la Jurisprudencia Civil, vol. I y II, Tecnos, Madrid, respectivamente de 1979 (reimp. de la ed. de 1973) i 1975 (2ª ed.).
  • La segona col·lecció no és un llibre sinó una revista, en la qual es recullen i comenten algunes de les més importants i, aquestes sí, recents sentències civils i mercantils del Tribunal Suprem: Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil.

A més, cal esmentar una obra que té la virtut de proporcionar al jurista una síntesi de les principals tendències jurisprudencials de cada institució: Miguel PASQUAU LIAÑO et alii, Jurisprudencia comentada. Código Civil, 3 vol., 2ª ed., Comares, Granada, 2009.

Qui vulgui aprofundir en una visió crítica i comparada dels problemes contractuals, pot trobar una bona selecció de jurisprudència clàssica de diferents països (Itàlia, França, Common law) a: Gino GORLA, El contrato. Problemas fundamentales tratados según el método comparativo y casuístico (traducción y notas de José FERRANDIS VILELLA), vol. II (casuística y problemas), Bosch, Barcelona, 1959.

Donada l'extensió del material jurisprudencial, el vostre consultor us indicarà quin sentències heu o, simplement, us pot ser útil llegir o conèixer.

4) Documentació contractual

La millor manera d'assentar allò que s'ha estudiat en matèria de contractes és probablement visualitzar-ho mitjançant els documents corresponents. Els llibres són imprescindibles, però no seria bo que un curs de Dret civil II no inclogués alguns models contractuals. Malauradament, la majoria de formularis contractuals que hi ha a Internet són de pagament.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.

 

Amunt