|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Bibliografia i fonts d'informació Metodologia Informació sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació Avaluació continuada Avaluació final | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
El Dret Internacional Públic és un ordenament jurídic que regula principalment les relacions entre els Estats. Per això es tracta d'un ordenament marcat per la tensió contínua entre el principi de sobirania dels Estats i l'existència de problemes i interessos que traspassen les fronteres nacionals. Encara així, l'evolució d'aquest ordenament ha donat lloc a l'aparició d'altres subjectes de Dret Internacional, com per exemple les Organitzacions internacionals i els individus -de forma més limitada- que també són destinataris directes de les seves normes. Pel que es refereix al contingut temàtic, en aquesta assignatura s'analitzen els orígens i les característiques principals del Dret internacional públic en la seva qualitat d'ordenament jurídic de la comunitat internacional. A més, s'estudien les diferents formes en les quals els drets i obligacions internacionals poden crear-se, modificar-se o extingir-se. La relació entre el dret internacional públic i els drets nacionals també forma part del contingut temàtic cobert per l'assignatura. Ara bé, la comunitat internacional compte ara amb diversos actors, per tant, en aquesta assignatura s'estudien i identifiquen els subjectes del Dret internacional públic. Entre ells, l'Estat segueix sent el subjecte principal. Per aquesta raó, l'assignatura també analitza les diverses dimensions de subjectivitat internacional de l'Estat, inclosos els seus aspectes competencials. Una de les característiques del Dret internacional públic contemporani és la prohibició d'emprar l'ús de la força per resoldre les diferències internacionals. En aquesta assignatura s'analitza tant els mitjans pacífics de solució de controvèrsies, com els principis i institucions internacionals relacionats amb l'aplicació coercitiva de les normes internacionals. Més encara, a través de l'estudi de la responsabilitat internacional, l'assignatura també s'ocupa d'analitzar les relacions que es creen quan les normes internacionals són violades. Finalment, l'assignatura dedica un espai a analitzar dos àmbits materials d'especial rellevància com són el relatiu a la protecció del medi ambient i el que se centra en la protecció de la dignitat humana. |
|||||
L'assignatura de Dret Internacional Públic (DIP) està emmarcada entre les assignatures Fonamentals que porten a la obtenció de la llicenciatura de Dret. Juntament amb altres assignatures del Pla d'Estudis -com ara Dret Constitucional, Dret Penal I, o Dret de la Unió Europea- el seu contingut construeix l'aparell conceptual bàsic que permet la comprensió d'altres assignatures que es cursaran amb posterioritat. |
|||||
El Dret Internacional Públic (DIP) és una matèria de coneixement imprescindible per qualsevol jurista, ja que actualment són molts els àmbits on incideixen i s'han d'aplicar normes internacionals.A més, una formació específica en DIP és imprescindible per l'exercici de certes professions com ara: la carrera diplomàtica, el funcionariat internacional, advocacia en afers internacionals o l'assessoria en organitzacions no governamentals. |
|||||
|
|||||
|
|||||
Coneixement acadèmics i disciplinessis (específics de l'assignatura) S'espera que al final del curs l'estudiant hagi après una sèrie de conceptes clau que configuren la base d'aquest sistema jurídic. En concret, els objectius relatius als continguts són els següents: 1. Entendre que la societat internacional és cada vegada més interdependent -en els plànols econòmic, social, mitjà ambiental, etc.- i que la sobirania dels Estats està limitada per les normes internacionals que han acceptat voluntàriament. 2. Conèixer que els Estats han creat també un conjunt d'organitzacions internacionals que doten de certa estructura institucional centralitzada (d'ordre regional o universal) a la creació, interpretació i aplicació d'aquest Dret internacional. 3. Saber que, no obstant la existència d'Organitzacions internacionals, el Dret internacional segueix sent un ordenament jurídic fortament descentralitzat en els seus processos de creació, interpretació i aplicació de les normes internacionals. Els Estats mantenen una posició privilegiada en aquests processos jurídics ja que són, alhora, els principals creadors, intèrprets, aplicadors i destinataris del Dret internacional. 4. Entendre que, al marge de falses aparences, el Dret internacional té un nivell alt de compliment voluntari. El motiu principal és que s'adopta amb el consentiment dels Estats obligats al seu compliment. Només en els casos en què es veuen afectats interessos essencials per a la defensa de la sobirania dels Estats, el grau de compliment del Dret internacional públic pot tornar-se perceptiblement més baix. 5. Ser conscients que una part significativa de les normes internes dels Estats tenen origen en el Dret internacional i són de compliment obligatori. 6. Saber que els tractats internacionals vàlidament celebrats formen part de l'ordenament jurídic espanyol una vegada publicats en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). En aquest plànol intern d'aplicació, en cas de conflicte d'obligacions entre el Dret espanyol i els tractats internacionals, la Constitució espanyola cosina sobre el DIP, però els tractats prevalen sobre la resta de l'ordenament jurídic espanyol. 7. Veure que el Dret internacional segueix sent un instrument necessari per a l'ordenació de les relacions internacionals. La progressiva erosió de la sobirania dels Estats, que consolida l'evolució del Dret internacional, és una de les condicions per a l'objectiu de la pau mundial. Competències específiques Amb la voluntat de donar efectivitat a les tendències didàctiques que es deriven de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), dins dels objectius de l'assignatura de Dret internacional públic també resulta important aconseguir altres objectius metodològics generals de l'aprenentatge del Dret i específics de la nostra disciplina. En concret es perseguirà: 1. La comprensió de la importància d'articular aproximacions teòriques i pràctiques al Dret internacional públic. 2. El coneixement de les diferents fonts d'accés a la informació jurídica internacional. 3. L'adquisició de l'habilitat jurídica d'identificar les normes jurídiques aplicables al cas. 4. L'adquisició d'instruments d'anàlisi comparativa i crític del Dret. 5. L'adquisició d'habilitats específiques per a la solució de casos nacionals i internacionals en els quals s'ha d'aplicar el Dret internacional públic. Competències transversals A més d'aquests coneixements i competències específiques de la nostra assignatura, en totes les assignatures de la Llicenciatura de Drets es treballen un conjunt de competències transversals i generals de la UOC: 1. Capacitat per buscar, seleccionar, i estructurar informació 2. Raonament crític. 3. Capacitat d'anàlisi i de síntesi. 4. Domini de la llengua estrangera. 5. Treball amb les Tics. 6. Autoorganització del treball i de l'estudi. 7. Responsabilitat social del coneixement. METODOLOGIA D'AVALUACIÓ |
|||||
Mòdul 1. L'ordenament jurídic internacional
Mòdul 2. Fonts del dret internacional Mòdul 3. Les relacions entre el dret internacional públic i els drets nacionals
Mòdul 4. Subjectes del dret internacional públic
Mòdul 5. Competències de l'Estat
Mòdul 6. Òrgans per a les relacions internacionals
Mòdul 7. La responsabilitat internacional de l'Estat
Mòdul 8. Arranjament de controvèrsies internacionals
Mòdul 9. Aplicació coercitiva del dret internacional
Mòdul 10. El manteniment de la pau i seguretat internacionals: el sistema
Mòdul 11. La protecció internacional del medi ambient
Mòdul 12. Protecció internacional de la dignitat humana
|
|||||
|
|||||
L'estudiant disposa dels 12 mòduls a l'Aula i dels Textos normatius bàsics de l'assignatura. Les PACs vindran acompanyades d'altres documents a consultar. |
|||||
A més dels mòduls, per a l'estudi de l'assignatura, és imprescindible consultar materials normatius adequats que, per a treballar en l'àmbit internacional, equivalen al nostre "codi", i per tant són un complement imprescindible a la lectura dels mòduls. A tal efecte disposeu a la pestanya de Recursos de l'Aula, d'una secció dins l'apartat de Fonts d'informació titulat Textos normatius. Allà disposareu d'un codi on-line dels textos normatius principals a consultar al llarg del curs, sense perjudici de què, per les PACs, es decideixi i faciliti la consulta d'altres textos jurídics (normatius, informes, sentències, etc.). |
|||||
El model educatiu de la UOC és el principal tret distintiu de la universitat des dels seus inicis. Neix amb la voluntat de respondre d'una manera adequada a les necessitats educatives de les persones que es formen al llarg de la vida i d'aprofitar al màxim el potencial que ofereix la xarxa per aprendre en un entorn flexible. El model educatiu de la UOC s'adapta a les necessitats dels estudiants i els permet desenvolupar habilitats professionalment rellevants. Es tracta d'un model dinàmic que busca constantment incorporar i adaptar les noves eines i tendències en e-learning. Quins són les principals característiques del nostre model educatiu? La UOC ha desenvolupat un model propi amb les següents característiques:
L'estudi online presenta nombrosos avantatges. L'estudiant tindrà llibertat para:
No obstant això, a causa del caràcter a distància de la interacció, l'estudi requereix més disciplina, així com una planificació proactiva per part de l'estudiant per participar activament a les classes i complir amb els objectius d'aprenentatge. L'aprenentatge d'aquesta assignatura s'estructura en unitats d'aprenentatge, integrades per uns materials i proves d'avaluació continuada (PECs). Al calendari de l'assignatura s'ha establert el nombre i el contingut d'aquestes unitats i activitats d'aprenentatge. Així mateix, es considera d'interès la participació en el fòrum, com a eina per a l'intercanvi d'informació i experiències entre l'alumnat. Ús dels espais de comunicació dins de l'aula 1.- El tauló és l'espai des d'on es comuniquen els missatges relacionats amb temes i aspectes docents del mòdul: indicacions sobre els continguts i activitats, aclariments de dubtes generals i recordatori de dates. 2.- El fòrum és un espai de comunicació informal des d'on vostès poden enviar consultes generals a la resta del grup, proposar temes, suggeriments, opinar, animar a la resta de companys, demanar i contestar ajudes de tipus general, etc. 3.- El debat és l'espai formal de comunicació moderat pel consultor/a docent que s'utilitza per fer aportacions sobre un tema de discussió proposat. Els debats solen tenir una durada de dies o setmanes, depenent de l'activitat que es treballa. A més, els debats són asíncrons, és a dir, cada participant pot enviar les seves aportacions al moment que crea oportú. 4.- El treball en grup, és l'espai formal on cada grup organitzat pel professorat compta amb un espai propi per debatre i preparar les respostes del treball comú a presentar. Temporalització Cada estudiant és lliure de distribuir-se el temps com més li convingui, en funció de la seva disponibilitat i / o ritme d'aprenentatge. Ara bé, és imprescindible que cada estudiant s'organitzi d'una manera idònia que li permeti llegir els materials de manera activa i preparar els exercicis amb suficient antelació. Observacions sobre l'accés, ús i participació al Campus Virtual Es recorda que s'ha de fer un bon ús del Campus Virtual com a àmbit acadèmic, amb respecte mutu entre usuaris i usuàries. Cal observar una actitud i un llenguatge respectuosos en les comunicacions amb els altres usuaris i usuàries, tant en espais públics com a privats, i no transmetre o difondre opinions o continguts il·legals, difamatoris, ofensius o que atemptin contra els valors i la dignitat de les persones. |
|||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. |
|||||
Ponderació de les qualificacions
Opció seguint i superant l'AC: AC
Nota final d'assignatura: AC
Opció amb EX: EX + AC
Nota final d'assignatura: EX + AC EX = 65 % AC = 35 % Notes mínimes: · EX = 4 Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE. |
|||||
El model pedagògic de la UOC fonamenta l'avaluació acadèmica dels estudiants en l'avaluació contínua, que consisteix en la realització d'una sèrie d'activitats recollides en el Pla Docent de cada assignatura. Si un estudiant participa en l'avaluació contínua, al ritme establert, comprova amb l'ajuda del consultor el progrés del seu procés d'aprenentatge. Per aquest motiu, la UOC recomana especialment seguir l'avaluació contínua com a modalitat d'aprenentatge i avaluació. La metodologia d'avaluació que se seguirà en aquesta assignatura, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir, entre altres, en la realització d'exercicis i/o preguntes teòric-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so)". A continuació es detalla el sistema d'Avaluació Continuada per aquest semestre. Les PACs
6 . L'avaluació contínua se supera amb una qualificació final de C+, B o A. Per aconseguir-ho, l'estudiant haurà de fer i superar totes les PACs amb una mitjana de C+. Així, si l'alumne suspèn una de les PACs amb una nota de C-, la podrà compensar amb una B o A a qualsevol de les altres tres PACS. Dues C- no podran ser compensades com tampoc una D. L'obtenció de dues C-, d'una D o d'un No Presentat desqualifica automàticament a l'estudiant per superar l'AC. En aquest cas, l'estudiant podrà seguir l'avaluació continuada de l'assignatura exclusivament amb finalitats d'aprenentatge, ja que per superar l'assignatura haurà de fer i superar l'examen final.
Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat el causant de la còpia/plagio, l'amonestació acadèmica per mal ús del sistema de l'avaluació continuada recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats, i d'aquestes conductes es podran derivar les sancions disciplinàries corresponents per infracció de la Normativa de drets i deures. La possibilitat de qualificar una conducta com copia/plagi i l'eventual imposició d'una amonestació acadèmica i/o sanció disciplinària pot produir-se a qualsevol moment de l'Avaluació Contínua del semestre en curs respecte a totes les Proves d'Avaluació Contínua, encara que ja hagin estat avaluades i/o estigui posada la nota final de l'Avaluació Contínua.
|
|||||
La nota final de l'AC es calcularà fent una mitjana de les quatre notes obtingudes de les PACs presentades, segons les següents correspondències: A=9/10 (MH), B=7/8, C+=5/6, C-=3/4, D=0/1/2, N= No s'emet qualificació.(per exemple, A, A, B, B = A; C+, C+, B, B= B). Exclusivament els estudiants que no superin l'AC podran presentar-se a l'examen final Nota final en cas que sigui necessària la presentació de l'examen final La nota final de l'assignatura serà la que s'obtingui en l'examen final. |