Justícia i drets individuals Codi:  03.562    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)
L'assignatura Justícia i Drets Individuals realitza una presentació general de la discussió contemporània sobre les anomenades "Teories de la Justícia", un àmbit de la teoria i filosofia política que tracta de la reflexió sobre els principis fonamentals que, en l'àmbit polític, jurídic i econòmic, ha de satisfer tota societat per tal de poder ésser considerada com a una "societat justa", així com de les relacions que aquests principis de justícia guarden amb el reconeixement i protecció d'una sèrie de drets humans universals per a tots els individus. S'exposen i s'examinen de manera crítica les principals teories actuals, com ara el liberalisme igualitari, el libertarianisme o el comunitarisme, entre d'altres.
 
Sovint s'afirma que l'ésser humà és un animal social, que precisa de la convivència i la cooperació pròpies de la vida en societat per tal de poder assolir un seguit de finalitats bàsiques que serien impossibles o molt difícils d'aconseguir actuant de manera aïllada (model Robinson Crusoe). Aspectes tan bàsics com l'obtenció de recursos per a la supervivència o l'assoliment de cert nivell de seguretat i protecció davant de certs perills de l'entorn es veuen enormement afavorits per la vida en societat, mentre que d'altres, com ara la transmissió del coneixement o el desenvolupament científic i tecnològic, són gairebé inconcebibles al marge d'una complexa cooperació social.
 
Però malauradament, l'obtenció dels beneficis de la cooperació social no és possible sense assumir també una sèrie de càrregues i costos. I així, en la mesura en que la vida social comporta beneficis i càrregues, sorgeix immediatament la qüestió de quina és la manera adequada, o almenys acceptable, de distribuir-los, per tal que aquesta distribució pugui ésser qualificada com a "justa". I els principis o criteris bàsics que determinen aquesta justícia afecten de manera fonamental els aspectes centrals de la mateixa societat, com ara el seu disseny polític i institucional, el seu model econòmic i, per descomptat, la seva legislació.
 
Tot i que aquests aspectes relacionats amb la justícia ja havien estat tradicionalment tractats per molts filòsofs, almenys des de l'època de Plató i Aristòtil, ha estat en les darreres dècades, sobretot des de la publicació de l'obra A Theory of Justice, de John Rawls (1971), quan aquest àmbit acadèmic conegut com el de les teories de la justícia ha obtingut una major atenció i un desenvolupament més notable. Els diferents autors que hi intervenen en aquest debat, malgrat les seves diferències individuals, poden agrupar-se en diferents línies o corrents que han rebut noms com ara "liberalisme", "republicanisme", o "utilitarisme", entre d'altres, i que es poden descriure i reconèixer al voltant de certs elements bàsics.
 
L'objectiu d'aquest curs és oferir una introducció a aquest debat i presentar a grans trets l'estat actual de la discussió sobre les teories de la justícia, oferint així també als estudiants els fonaments per a que ells/elles puguin analitzar i valorar críticament els diferents aspectes i dimensions socials (polítics, institucionals, jurídics, econòmics) des de la perspectiva de la justícia.

Amunt

Aquesta assignatura està concebuda com a complementària en la formació d'un jurista, ja que no tracta directament sobre els continguts de l'ordenament jurídic, sinó que ofereix alguns instruments per a l'anàlisi crítico-reflexiva de l'ordenament jurídic i per a la visió del sistema jurídico-polític des d'una perspectiva més àmplia i interdisciplinar. Per exemple, aquestes eines serveixen per a comparar normes jurídiques de diferents ordenaments segons criteris de justícia o pensar com haurien de ser reformades les normes existents per a ser més justes. 

Amunt

En tractar-se d'una assignatura introductòria a l'àmbit de les teories de la justícia, no calen coneixements específics previs. Amb tot, donat que es tracta d'una matèria que per la seva naturalesa és de reflexió i anàlisi crítica de les principals institucions socials (incloent el dret), és recomanable comptar amb una formació jurídica sòlida, per la qual cosa es recomana cursar-la al tram final del Grau. És també aconsellable haver cursat l'assignatura Filosofia del Dret, que per la seva temàtica i metodologia resulta propera.

Amunt

És aconsellable haver superat Filosofia del dret.

Amunt

Competències transversals

- Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.

Competències específiques

- Recerca, obtenció i ús de les fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals).

- Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinària i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.

- Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics.

- Anàlisi crítica de l'ordenament jurídic.

- Anàlisi de la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials.

Objectius

- Conèixer els elements fonamentals definitoris de cadascuna de les principals teories de la justícia rellevants en el debat contemporani
- Analitzar críticament els aspectes institucionals, polítics, jurídics i econòmics des de la perspectiva de les diferents teories de la justícia
- Prendre consciència de la rellevància i dels vincles entre els drets fonamentals i les teories de la justícia
- Ser capaç de detectar els fonaments teòrics de les diferents mesures legislatives, estructures institucionals i decisions polítiques des de les perspectiva de les teories de la justícia i avaluar-les críticament

METODOLOGIA D'AVALUACIÓ

La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura pot consistir, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so).

Amunt

Com a continguts bàsics de l'assignatura es farà servir el llibre del professor Michael Sandel, Justicia: ¿Hacemos lo que debemos?, que és una de les obres introductòries més completes, accessibles i actualitzades que existeixen sobre les teories de la justícia, i que té la virtud de fer servir molts exemples de discussions actuals per a il·lustrar i ajudar a comprendre millor les diferents concepcions teòriques i les seves diferències.

Aquest material es complementa amb un seguit de recursos que estaran disponibles a l'aula, ja sigui directament o en forma dl'enllaços, com ara documents, pàgines web o material audiovisual .

A banda, cada semestre hi haurà materials específics relacionats amb el tema central de discussió del semestre (vegeu apartat "Metodologia").

Amunt

El material de l'assignatura està composat pel llibre del professor Michael J. Sandel i per altres materials que el/la consultor/a pengi a l'aula en relació amb el tema de discussió del semestre (vegeu apartat "Metodologia"). A banda, a l'aula estaran disponibles, ja sia directament o en forma d'enllaç, altres recursos complementaris, com ara documentació, pàgines web o material audiovisual. Així mateix, a la biblioteca està disponible la bibliografia recomanada pels estudiants que estiguin interessats en aprofundir sobre diferents aspectes del temari.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.

 

Amunt