Dret i Religions Codi:  03.564    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

L'estudi científic de la regulació del fet religiós ha estat una constant en els diferents plans d'estudis, els quals han atorgat autonomia didàctica a aquesta branca del Dret. En uns països s'anomena Law and Religion, en altres Dret Eclesiàstic de l'Estat i, actualment, Dret i Religions.

L'assignatura incidirà en l'estudi de les projeccions jurídiques del fet social religiós, entre les quals destaquen:

  • la regulació del matrimoni confessional i canònic;
  • les objeccions de consciència;
  • la personalitat jurídica de les confessions i el seu finançament;
  • les formes de configuració política davant el fet religiós;
  • els principis que emmarquen les relacions Estat-Religions, com ara la llibertat i igualtat religiosa i la laïcitat i la cooperació.

També es dedicarà un primer mòdul a l'evolució històrica de les doctrines sobre el poder polític i el poder religiós, i uns epígrafs als sistemes legals propis d'altres societats, els quals aborden l'status del fet religiós des d'altres paràmetres i tradicions jurídiques.

Es tindà en compte la més recent jurisprudència, tant la domèstica com la internacional, en especial la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que ha resolt assumptes relacionats amb la nostra assignatura en més de 50 sentències vinculants per als Estats respectius.

 

Amunt

L'assignatura Dret i Religions té, per la seva pròpia configuració, una base de Dret Públic, per la qual cosa és idoni que el seu estudi s'abordi al final del grau. Guarda doncs connexió amb el Dret Constitucional i el Dret Administratiu, juntament amb la Història i la Filosofia del Dret, sense excloure altres branques jurídiques amb les quals també es relaciona.

Amunt

Aquesta assignatura complementa la formació del jurista en molts dels camps del dret. Tant en l'àmbit laboral com en el civil, el constitucional o administratiu ens trobem davant de casos on els coneixements del dret eclesiàstic ens ajuden a trobar les solucions aplicables a un cas. Per exemple, davant un cas d'acomiadament o de prohibició d'entrada a una escola pública quan aquestes dues accions han estat motivades per la manifestació de la llibertat religiosa d'una persona, són casos en els quals haurem de recórrer als coneixements jurídics que aquesta assignatura proporciona.

De la mateixa manera, el dret canònic matrimonial permetrà disposar dels coneixements necessaris per afrontar els casos en què el dret civil no sigui suficient per trobar una resposta al conflicte jurídic en qüestió, precisament perquè el dret ha atorgat eficàcia civil a matrimonis celebrats segons el dret canònic.

Amunt

Es molt recomanable haver superat:

  • Sistema constitucional espanyol
  • Dret constitucional

És aconsellable haver superat:

  • Dret Civil IV

Amunt

Competències

A través de l'estudi d'aquesta assignatura, l'estudiant podrà treballar les següents competències:

Competències específiques

  1. Comprensió de les diferents formes de creació del dret, la seva evolució històrica i la seva realitat actual.
  2. Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinària i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi. 
  3. Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics. 
  4.  Anàlisi crítica de l'ordenament jurídic.
  5. Anàlisi de la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials.

Competències transversals

  1. Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.

 

Objectius d'aprenentatge

Els objectius que l'estudiant assolirà mitjançant el treball d'aquesta assignatura són els següents:

  1. Comprendre des d'una perspectiva teòrica les institucions del Dret que orienten axiològicament les solucions jurídiques aplicables.
  2. Contextualitzar a nivell hermenèutic les diferents institucions generals de l'ordenament jurídica.
  3. Conèixer la diversitat religiosa i les raons comunitàries i individuals subjacents a l'exercici de la llibertat de religió.
  4. Vincular les demandes de la multiculturalitat als drets constitucionalment reconeguts.
  5. Evidenciar les connexions existents entre el poder polític, la tradició constitucional, la tolerància religiosa i el seu estadi posterior: la llibertat i igualtat religiosa.
  6. Comprendre la trajectòria històrica de l'Estat modern i la seva progressiva desconfessionalizació en relació amb el factor institucional religiós.

 

Amunt

Mòdul didàctic 1

Part general. Laïcitat, acords amb les confessions i pluralisme religiós

  1. Constitucionalisme i religió
  2. Llibertat religiosa i no-discriminació
  3. Laïcitat i cooperació amb les confessions
  4. Sistema de fonts i acords de cooperació Estat-confessions
  5. Projeccions jurídiques del pluralisme religiós

 

Mòdul didàctic 2

Part especial (I). El règim jurídic del pluralisme religiós

  1. Llibertat religiosa i de creences
  2. Personalitat jurídica de les esglésies i confessions
  3. Objeccions de consciència
  4. Assistència religiosa a les forces armades i als centres públics
  5. Ensenyament religiós en el sistema educatiu
  6. Finançament de l'Església catòlica i de les minories religioses
  7. Administracions competents per a la gestió del pluralisme religiós
  8. L'eficàcia civil del matrimoni religiós en l'ordenament jurídic

 

Mòdul didàctic 3

Part especial (II). Dret matrimonial canònic

  1. El matrimoni canònic
  2. El ius connubi i la capacitat matrimonial en el matrimoni canònic
  3. El consentiment matrimonial en el matrimoni canònic
  4. La celebració i efectes del matrimoni canònic
  5. Els efectes del matrimoni
  6. La crisi conjugal en el matrimoni canònic

Amunt

Amunt

El material bàsic per a la preparació de l'assignatura està composat pels tres mòduls didàctics que edita a aquest efecte la Universitat Oberta de Catalunya. A més, és imprescindible treballar amb la normativa que se cita a cada mòdul i GES.

També, a l'inici de l'estudi de cada mòdul es facilitarà una guia d'estudi (GES) que us servirà com a presentació dels continguts i conceptes més importants de la part de l'assignatura objecte d'estudi.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.

 

Amunt