Psicologia de la salut i la qualitat de vida Codi:  10.546    :  3
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

L'objectiu de l'assignatura és que l'estudiant conegui els principals processos i variables psicològiques que influencien en l'estat de salut, així com la manera en què aquests contribueixen a la qualitat de vida i a la resposta enfront la malaltia de les persones.

Durant l'assignatura tractarem diferents trastorns i malalties, però a diferència d'altres assignatures on es parla de trastorns mentals, en aquesta assignatura parlarem de malalties i trastorns físics molt allunyats entre si, però que es veuen influenciats, directa o indirectament, per processos psicològics. Exemples d'aquests trastorns serien el càncer, la fibromiàlgia, la SIDA o les drogoaddiccions. El nostre nucli d'acció serà la conducta i la seva relació amb la salut, per això ens interessarem tant per l'ús del preservatiu com per l'ús del cinturó de seguretat en el cotxe, per exemple.

De la mateixa manera, l'assignatura no s'emmarca únicament en les conductes i/o variables que afecten només la persona malalta, sinó en aquelles variables que condueixen la persona a emmalaltir o a mantenir-se sana. A més a més, aquestes variables ens afecten no només de forma personal, sinó que la cultura en la qual ens englobem també modula tant el nostre estil de vida com la nostra salut.

Per tant, aquesta assignatura té relació amb subdisciplines de la psicologia tan diverses com la psicooncologia, la psicologia de l'activitat física, la psicogerontologia, etc..

Amunt

En el pla d'estudis del Grau en Psicologia, aquesta assignatura té 3 crèdits ECTS de caràcter obligatori, és semestral i està programada pel setè semestre.

Amunt

Aquesta assignatura està vinculada amb tots els camps professionals relacionats amb la Psicologia Clínica i de la Salut, de l'Educació, de la Intervenció Social i del Treball i les Organitzacions.

Els àmbits d'intervenció i els camps professionals on es projecta aquesta assignatura són molt extensos i diversificats. A continuació en podem citar alguns a tall d'exemple:

- Prevenció de trastorns i alteracions que afecten la salut (SIDA, càncer, trastorns cardiovasculars, etc.) com a conseqüència de conductes no saludables.

- Tractament dels processos psicològics (emoció, motivació, atenció, aprenentatge, pensament, etc.) que afecten els malalts.

- Formació i orientació de professionals que es troben inclosos dins el sistema sanitari.

- Orientació psicològica a familiars de malalts.

De la mateixa manera, els aspectes tractats en l'assignatura són importants en l'aplicació dels serveis socials que fan les diferents administracions públiques.

Amunt

Aquesta assignatura es complementa amb altres assignatures del pla d'estudis del Grau. Per una banda, els coneixements vinculats a les assignatures on es treballen els processos psicològics bàsics (motivació i emoció, psicologia del pensament, etc.) permetran aprofundir en els aspectes cognitius, emocionals i motivacionals de la salut. Per altra banda, "Psicologia comunitària i problemes socials" també està vinculada amb aquesta, ja que ens permet conèixer la perspectiva de la psicologia de la salut comunitària. Així mateix, les assignatures "Mètodes d'investigació quantitativa", o "Tècniques d'anàlisis de dades qualitatives" permeten comprendre millor el mòdul metodològic. Finalment, l'assignatura "Ètica en psicologia" aporta aquells coneixements que permeten el psicòleg de la salut intervenir d'acord amb l'ètica i la deontologia professional.

Amunt

La seqüència recomanada dintre del pla d'estudis aconsella cursar aquesta assignatura després d'haver superat les assignatures situades entre el primer i sisè semestre. Tanmateix, no hi ha cap assignatura requisit per tal de poder matricular aquesta assignatura.

Amunt

Les competències que s'hauran d'assolir són les següents:

  • Que els/les estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una manera professional, i disposin de les competències que se solen demostrar mitjançant l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
  • Que els/les estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per a emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
  • Actuar d'una manera ètica i d'acord amb el codi deontològic de la professió en les activitats relacionades amb la seva actuació professional.
  • Considerar perspectives diferents sobre els temes o problemes en què es treballi, avaluar-los críticament, fonamentar les conclusions i prendre decisions.
  • Interpretar el contingut i l'abast de la informació que s'ha rebut o demanat, oralment o per escrit, i el tractament que hi cal donar segons la naturalesa del fet que es tracti.
  • Fer judicis i valoracions crítiques argumentades.
  • Treballar en equip i de manera compromesa amb el grup de treball en xarxa.
  • Analitzar les demandes i les necessitats de persones, grups o organitzacions en diferents contextos.
  • Utilitzar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia com a marc de referència per a analitzar, comprendre i explicar el comportament de persones, grups, comunitats i organitzacions.

Amunt

Mòdul Didàctic 1: Fonaments de la psicologia de la salut.
1.      Postulats i implicacions del model biomèdic.
2.      Crisi del model biomèdic.
3.      Formulació del model biopsicosocial o una concepció integral de la salut.
 
Mòdul Didàctic 2: Definició i delimitació conceptual de la psicologia de la salut.
1.      Definició de psicologia de la salut.
2.      Raons i objectius de la psicologia de la salut.
3.      Relació de la psicologia de la salut amb altres disciplines comunes.
 
Mòdul Didàctic 3: Models explicatius de la psicologia de la salut.
1.      Models i teories de l'expectativa de valor.
2.      Models i teories de l'autorregulació del comportament.
3.      Balanç final sobre els determinants del comportament de salut.
 
Mòdul Didàctic 4: Peculiaritats metodològiques de la psicologia de la salut.
1.      Dissenys d'investigació més utilitzats en psicologia de la salut.
2.      Conceptes claus i indicadors de salut en la investigació epidemiològica.
3.      Classificació dels estudis epidemiològics.
4.      Avaluació de programes de salut.
 
Mòdul Didàctic 5: El camp d'acció de la psicologia de la salut.
1.      Promoció de la salut i prevenció de la malaltia.
2.      Diagnòstic, tractament i rehabilitació de la malaltia.
3.      Millora del sistema de salut.
4.      Model dels estats de canvi (Prochaska i Diclemente).

Amunt

Amunt

A banda dels materials de l'assignatura, es poden consultar les següents lectures:

Lectures obligatòries:

  • Prochaska, J., i DiClemente, J. Modelo transteórico de cambio para conductas adictivas. (Inclòs en el material de l'assignatura, al final dels mòduls).
  • "Conductes, hàbits i salut". Psicologia de la salut i la qualitat de vida. Universitat Oberta de Catalunya (Inclòs en l'apartat de Recursos de l'aula).

Lectures complementàries:

  • Lameiras, M., Rodríguez, Y., i Dafonte, S. (2002). Evolución de la percepción de riesgo de la transmisión heterosexual del VIH en universitarios/as españoles/as. Psicothema, 14(2), 255-261.
  • Sánchez, E. (2002). El proceso de cambio en dependientes de alcohol, heroína y cocaína. Centro de salud, 10(2), 108-111.
  • Schnell, D. J., Galvotti, C i O'Reillym K.R.(1997). Evalaución de los cambios en la conducta sexual, utilizando modelos estadísticos y cognitivos. Statistics in Medicine, 12, 219-227.
  • Planes, M. (2004). Prevención de la transmisión sexual del VIH en adolescentes. Cuadernos de medicina psicosomática y psiquiatría, 71-72, 76. 
  • Capdevila, L., Niñerola, J., Cruz, J., Losilla, J.M., Parrado, E., Pintanel, M., Valero, M., i Vives, J. (2007). Exercise motivation in university community members: a behavioral intervention. Psicothema, 19(2), 250-255.
  • Noar, S. M., Morokoff, P. J., i Redding, C. A.(2001). An examination of transtheoretical predictors of condom use in late-adolescent heterosexual men. Journal of Applied Biobehavioral Research, 6(1), 1-26.

Bona part d'aquest material el podeu trobar en l'apartat de Recursos de l'aula. Els/les estudiants que es presentin a l'examen es poden trobar preguntes relacionades amb qualsevol de les lectures obligatòries.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.

 

Amunt