Teories de la comunicació Codi:  16.521    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

 

 "És essencial conèixer no tan sols com la teoria influeix sobre la pràctica i la pràctica sobre la teoria, sinó també com les teories de les persones es contradiuen en la pràctica i com les seves pràctiques es contradiuen amb les seves teories."

Stephen Kemmis

  

Aquesta assignatura  de sis crèdits ECTS obligatoris pretén ser una introducció a la investigació científica al voltant del fenomen de la comunicació. D'una banda, es presenten les diferents perspectives teòriques que s'han desenvolupat en aquest àmbit de coneixement. D'una altra banda, es proposa una aproximació pràctica al món de la producció de textos científics i de la gestió bilbliogràfica.

Al final del semestre els i les estudiants de l'assignatura hauran de saber identificar els diversos corrents teòrics que s'han ocupat d'explicar la comunicació com a fenomen inherent a la configuració dels models de societat. Concretament, els continguts s'organitzen al voltant de les bases conceptuals del procés de comunicació, incidint especialment en la comunicació mediada (mitjans de comunicació analògics o digitals). D'una altra banda, les i els estudiants hauran adquirit coneixements bàsics sobre la cerca, emmagatzematge i gestió de fonts bibliogràfiques i s'hauran familiaritzat amb els textos acadèmics.

Aquesta assignatura també forma part del pla d'Estudis del Grau en Ciències Socials. 

Amunt

Dins el pla d'estudis, aquesta assignatura manté una estreta relació amb altres assignatures de formació bàsica com la de Sociologia de la comunicació o Psicologia de la comunicació.

En el context del Grau de Ciències Socials aquesta assignatura preten dotar als estudiants dels coneixements necessaris per transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat. 

Amunt

Els conceptes que s'aprenen i es treballen en aquesta assignatura constitueixen una base important per entendre i, sobretot, reflexionar sobre moltes de les qüestions que afecten els processos comunicatius i, per tant, esdevenen centrals per a qualsevol professional implicat en l'àmbit de la comunicació.

Amunt

Pel seu caràcter introductori en el camp d'estudi de la comunicació, no requereix coneixements previs específics més enllà d'un cert bagatge en la metodologia pròpia d'estudi i de treball del nivell d'ensenyament superior.

Amunt

Pel seu caràcter introductori i l'enfocament metòdic dels continguts, s'aconsella la matrícula d'aquesta assignatura abans -o al mateix temps- de cursar l'assignatura de Sociologia de la comunicació, amb la qual es comparteixen alguns conceptes, idees, metodologies.

Amunt

OBJECTIUS GENERALS

Proporcionar una aproximació científica a l'objecte i camp d'estudi de les teories de la comunicació i als seus fonaments metodològics.

Oferir una visió crítica de les principals perspectives de les teories de la comunicació i de la seva aplicació en l'actualitat.

Iniciar als estudiants en la terminologia i en els coneixements bàsics de les teories de la comunicació.

Entrenar l'alumnat en la metodologia i el rigor del treball acadèmic.

 

 

 

COMPETÈNCIES I RESULTATS D'APRENENTATGE PER ACTIVITATS


PAC1: 

Competència a desenvolupar: Capacitat d'anàlisi crítica del context social i de les estructures de les industries culturals i comunicatives

 

Resultats d'aprenentatge:

1. Identificar els elements distintius de la comunicació avui dia

2. Exercitar la capacitat de síntesi sobre els fenòmens comunicatius actuals

3. Prendre una postura en relació al paper de la comunicació a la societat contemporània i argumentar-la

4. Identificar perspectives teòriques, autors i paraules clau

 

PAC2: 

Competències a desenvolupar:

1. Cerca, ús i gestió de la informació

2. Capacitat de treball en equip

3. Capacitat d'anàlisi crítica del context social i d'interpretació de l'entorn

 

Resultats d'aprenentatge:

1: Aplicar estratègies per a la cerca de la informació necessària
2: Definir i aplicar criteris per a seleccionar la informació rellevant.
3: Organitzar la informació seleccionada.
4: Col·laborar i utilitzar adequadament l'espai de Debat de l'aula com a recurs per a l'aprenentatge i construcció col·lectiva del coneixement.
5: Analitzar des d'una visió crítica les principals teories de la comunicació i prendre consciència de l'evolució de la recerca en comunicació i la seva aplicació a la vida real.
6: Aplicar la terminologia i els coneixements bàsics de les teories de la comunicació.
7: Entrenar la metodologia del treball acadèmic.

 

 

PAC3: 

Competències a desenvolupar:

  1. Cerca, ús i gestió de la informació
  2. Capacitat d'anàlisi crítica i interpretació de l'entorn.
  3. Capacitat d'aprendre i actualitzar-se permanentment
  4. Coneixement del món empresarial i institucional (processos i funcions de les organitzacions)
  5. Capacitat d'anàlisi crítica del context social i de les estructures de les indústries culturals i comunicatives

Resultats d'aprenentatge:

1.Trobar lectures d'interès més enllà dels materials i fonts d'informació suggerits a l'enunciat de la PAC

2. Correcta citació dins d'unl text

3. Correcta construcció d'un llistat bibliogràfic

4. Identificació dels temes que configuren l'agenda política actual a casa nostra, segons el discurs dels mitjans

5. Identificació dels aspectes concrets  que ens apropen (o ens allunyen) del concepte de post-veritat que s'ha estès arran de la política mediàtica de l'Administració Trump.

6. Adequació dels conceptes teòrics (mòdul 2) utilitzats

7. Actualització a través de les lectures realitzades

8. Coneixement dels processos dels mitjans de comunicació en relació a les declaracions dels polítics (funcionament del periodisme de declaracions).

9. Coneixement del paper dels gabinets de premsa de les institucions gubernamentals

10. Domini de les eines de l'argumentació (en la defensa o refutació dels conceptes teòrics del mòdul 2 en relació a l'anàlisi dels casos exposats a l'assaig)

 

 PAC4:

Competències a desenvolupar:

C1: Capacitat d'anàlisi crítica i d'interpretació de l'entorno
C2: Capacitat d'anàlisi crítica del context social i de les estructures de les industries culturals y comunicatives
C3: Capacitat d'idear, planificar i executar projectes comunicatius a partir d'una tasca prèvia de cerca d'informació

 

Resultats d'aprenentatge:

1: Situar de forma contextualitzada el paper de la comunicació a la societat, així com de las perspectives teòriques crítiques que l'estudien.
2: Identificar els elements distintius de la comunicació avui dia en relació a l'ús de dispositius mòbils
3: Exercitar la capacitat de síntesi sobre els fenòmens comunicatius globals
4: Identificar els límits i potencialitats de l'aplicació de conceptes teòrics a una realitat concreta
5: Trobar bibliografia que reforci la postura defensada en un text orientat a la seva comunicació pública
6: Redactar una comunicación seguint els requeriments del rigor acadèmic i de la divulgació a un públic ampli

Amunt

INTRODUCCIÓ: Una entrevista. Tres Experts.

Material audiovisual plantejat des d'una perspectiva transdisciplinar, que consta d'una entrevista a tres "experts" que no són teòrics de la comunicació però que apliquen les teories de la comunicació en les seves respectives dedicacions professionals (acadèmiques o no).

 

MÒDUL 1. L'ESTUDI DE LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ I LA INFORMACIÓ

  1. L'objecte d'estudi de les teories de la comunicació i la informació
  2. Inicis i història de la investigació en comunicació
  3. El camp d'estudi de les teories de la comunicació i la informació
  4. Els fonaments metodològics de les teories de la comunicació i la informació

           

MÒDUL 2. LA PERSPECTIVA INTERPRETATIVA DE LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ 

  1. L 'escola de Palo Alto
  2. L'interaccionisme simbòlic
  3. Erving Goffman: aportacions a les teories de la comunicació i la informació
  4. El construccionisme
  5. L'etnometodologia

 

MÒDUL 3. LA PERSPECTIVA FUNCIONALISTA DE LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ 

  1. Orígens del funcionalisme
  2. Els principis del funcionalisme
  3. Les funcions de la comunicació de masses
  4. Usos i efectes socials de la comunicació
  5. Els avantatges i les limitacions del funcionalisme

           

MÒDUL 4. LA PERSPECTIVA CRÍTICA DE LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ 

  1. L'Escola de Frankfurt
  2. L'Economia Política
  3. Els Estudis Culturals

           

MÒDUL 5. LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ 

  1. L'Escola de Toronto
  2. Els canvis a la societat de la informació
  3. La comunicació a la societat de la informació

           

MÒDUL 6. LES TEORIES CRÍTIQUES DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ 

  1. Els escenaris de les TIC
  2. El poder a la societat de la informació
  3. El paper de les teories de la comunicació

Amunt

Material Suport
Video entrevistes Audiovisual

Amunt

Llistat dels materials didàctics utilitzats

Teories de la Comunicació. Material docent de la UOC (versió web, amb enllaços i recursos audivisuals actius) i corresponent versió impresa en format paper, que rep l'estudiant a casa seva. 

 

Característiques específiques del material didàctic

Al llarg de cada mòdul els autors del material didàctic suggereixen bibliografia complementària. Aquesta bibliografia pot ser una bona guia per aquells alumnes interessats a aprofundir en els continguts tractats en cadascun dels apartats, però no és de lectura obligatòria, si no és que, per a l'avaluació continuada, el/la professor/a consultor/a així ho especifiqui.

Al material, s'ofereixen en cada mòdul propostes de reflexió que, de manera progressiva, fan possible que l'estudiant s'interrogui sobre qüestions de fons dels continguts. Així, també, els exemples -alguns de caràcter audiovisual, d'acord amb l'idiosincràsia dels estudis- i els exercicis que hi ha al material han d'ajudar l'estudiant no només a assolir el contingut de la matèria sinó també a examinar-ne els diferents aspectes que s'hi desenvolupen.

Amunt

Bàsica:

Estrada Alsina, A. i Rodrigo Alsina, M. (2009) Teories de la comunicació. Barcelona: Editorial UOC.

Rodrigo Alsina, M. (2001). Teorías de la comunicación: ámbitos, métodos y perspectivas. Bellaterra, Castelló de la Plana, Barcelona i València: Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Jaume I, Universitat Pompeu Fabra i Universitat de València.


Complementària:

Abril, G. (1997). Teoría General de la Información. Datos, relatos y ritos. Madrid: Cátedra.

Benito, A. (dir.). (1991). Diccionario de Ciencias y Técnicas de la Comunicación. Madrid: Paulinas.

Berrio, J. (dir.). (1997). Un segle de recerca sobre comunicació a Catalunya. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Boni, F.(2008). Teorías de los medios de comunicación. Barcelona et al.: UAB, UJI, UPF, UV.

Busquet, J. (coord.) La recerca en comunicació. Què hem de saber? Quins passos hem de seguir? Barcelona: Editorial UOC.

Castells, M. (2009) Comunicación y poder. Madrid: Alianza editorial.

Castells, M. (2011) Redes de indiganción y esperanza. Madrid: Alianza Editorial.

De Moragas, M. (2011) Interpretar la comunicación. Estudios sobre medios en América y Europa. Barcelona: Gedisa.

Farré, J. (2005). Invitació a la teoria de la comunicació. Valls: Cossetània Edicions.

Ferguson, R. (2007) Los medios bajo sospecha. Ideología y poder en los medios de comunicación. Barcelona: Gedisa.

Fernández Collado, C. i Galguera García, L. (2008) La comunicación humana en el mundo contemporáneo. Mèxic: McGrawHill.

Igartua, J.J. i Humanes, M.L. (2004). Teoria e investigación en comunicación social. Madrid: Sintesis.

Mattelart, A.; Mattelart, M. (1997). Historia de las teorías de la comunicación. Barcelona: Paidós.

Martínez Nicolàs, M. (coord.) (2008) Para investigar la comunicación. Propuestas teórico-metológicas. Madrid: Tecnos.

McCombs, M. (2006) Estableciendo la agenda. El impacto de los medios en la opinión pública y el conocimiento. Barcelona: Paidós.

McQuail, D. (2000). Introducción a la teoría de la comunicación de masas. Barcelona: Paidós.

Ollivier, B. (2010). Les ciències de la comunicació. Teories i aportacions. Barcelona et al.: UAB, UJI, UPF, UV.

Porta, D. della i Keating, M. (2013) Enfoques y metodologías de las ciencias sociales. Una perspectiva pluralista. Madrid: Akal.

Rodrigo Alsina, M. (1995). Los modelos de la comunicación. Madrid: Tecnos.

Rodrigo Alsina, M. (2012). La comunicación intercultural. Barcelona: Anthopos.

Salvat Martinrey, G. i Serrano Marín, V. (2011) La revolución digital y la sociedad de la información. Zamora: Comunicación Social ediciones y publicaciones.

Sánchez Ruiz, E.E. (2011) Qué pasa con el estudio de los medios. Sevilla, Salamanca, Zamora: Comunicación Social Ediciones y Publicaciones.

Saperas, E. (2012) Comunicación mediática y sociedad. Manual de teorías de la comunicación. Madrid: Ediciones OMM Campus.

Scolari, C. (2008) Elementos para una Teoría de la Comunicación Digital Interactiva. Barcelona: Gedisa.

Tubella, I. i Alberich, I. (2012) Comprender los media en la sociedad de la información. Barcelona: Editorial UOC.

Valbuena, F. (1997). Teoría General de la Información. Madrid: Noesis.

Viladot Presas, M. (2012) Comunicación y grupos sociales. Barcelona: Editorial UOC.

Amunt

Proposta metodològica

La proposta metodològica i docent de l'assignatura planteja un treball a dos nivells: un primer nivell d'adquisició de destreses investigadores que passa per la cerca d'informació, gestió de continguts i la familiarització amb els textos acadèmics. En un segon nivell, es proposa l'adquisició de coneixements específics a partir dels textos del material didàctic proporcionat en format web (o el seu equivalent imprès en paper, segons elecció de l'alumne/a), que l'estudiant haurà de llegir o visionar i comprendre. Al llarg de tot el període docent l'alumne podrà aclarir qualsevol dubte o fer qualsevol comentari al seu professor consultor.

A fi i efecte d'assolir els objectius proposats, aquesta assignatura requereix, a més de l'estudi personal, la participació activa i dinàmica del conjunt del grup. Així, la utilització del Fòrum serà important per a l'assoliment dels objectius de l'assignatura. En aquest espai es podran treballar tant les propostes de reflexió contingudes al material didàctic i a les guies d'estudi com aquells aspectes o elements relacionats que puguin ser d'interès per a una millor comprensió de les implicacions dels continguts en l'anàlisi de situacions, casos o esdeveniments concrets.

Creiem que és millor optar per la modalitat de l'avaluació continuada, perquè pot facilitar molt l'aprenentatge i l'assimilació dels continguts de l'assignatura i ajudar a dominar les eines de treball que s'hi presenten. Al mateix temps, entenem que és bàsic el procés de construcció conjunta del coneixement, tant en l'espai del fòrum com en el desenvolupament de les activitats que es proposen. L'avaluació continuada, doncs, no és només una eina d'avaluació, sinó que ha de ser, sobretot, una eina d'aprenentatge amb la qual l'alumne pugui enriquir els seus coneixements i alhora desenvolupar les seves destreses en el treball intel·lectual i en les pràctiques pròpies de la seva projecció professional.

Proves d'Avaluació Continuada (PACs)

Si bé es poden proposar tasques de treball en grup, tots els lliurables de les proves d'avaluació continuada (PAC) es realitzaran individualment*. Aquestes proves s'hauran de lliurar la data indicada (vegeu l'apartat de Dates Clau) a l'apartat corresponent de Lliurament i registre d'AC. Les proves s'enviaran en format Word (o compatible).

*AVIS: Tot i considerar-se perfectament normal i útil l'estudi en grup i el treball cooperatiu com a estratègia efectiva d'estudi, això no implica que es permeti la presentació de treballs no originals (és a dir, còpies/plagis de treballs amb autoria diferent a la de l'estudiant que presenta l'exercici) donat que el sistema d'avaluació és totalment "ad personam" i, per tant, té caràcter individual. En conseqüència, l'entrega d'una activitat copiada totalment o parcialment d'un altre treball comportarà la consideració de l'activitat com a suspesa (D) per a tots els estudiants implicats sense que sigui en absolut rellevant el vincle existent entre els mateixos. Detectada la duplicitat/plagi d'una activitat, total o parcialment, automàticament l'estudiant haurà de presentar-se a l'examen per tal de superar l'assignatura. En aquest sentit, detectada una incidència d'aquest tipus, el consultor ho posarà en coneixement de l'estudiant/s mitjançant un missatge a la seva bústia personal. Així mateix, el consultor informarà de l'incident al tutor de l'estudiant i al personal acadèmic vinculat amb l'assignatura (Professor Responsable d'Assignatura i Director del Programa).

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.


Ponderació de les qualificacions

Opció seguint i superant l'AC: AC

Nota final d'assignatura: AC

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65 %

AC = 35 %

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

L'avaluació continuada (AC) es durà a terme mitjançant l'elaboració OBLIGATÒRIA de quatre proves d'avaluació continuada (PACs) proposades pel professor/a.

Cadascuna de les proves obtindrà la qualificació corresponent (A, B, C+, C- o D).  La PAC 1 representa el 15% de la nota final d'AC; la PAC 2, el 25% de la nota final, la PAC 3 un altre 25% i la PAC 4 el 35% restant. Val a dir que, si s'obté una C-/D en una de les PACs, no es pot -ni s'ha de- lliurar novament la PAC suspesa, sinó que cal aplicar-se més a la propera per tal obtenir-ne un resultat més òptim, que repercutirà en la nota final d'AC de l'assignatura. És a dir, no es pot recuperar una PAC, i la nota que s'obté sempre fa mitjana amb la resta. Per tant, si se suspèn una PAC tampoc no es perd l'opció de seguir l'AC.

En cas de no haver pogut presentar alguna de las PACS hi haurà opció de fer una PAC recuperació al final del semestre. 

Així, la qualificació final d'AC té una conversió numèrica d'acord amb la taula següent:

 


Mitjana
AC


Conversió
numèrica


A


10


9


B


8


7


C+


6


5


C-


4


3


D


2


0

 

La nota final d'AC es podrà arrodonir a l'alça si l'estudiant té una participació activa i de qualitat a les activitats no puntuables proposades a l'aula. L'estudiant que supera l'AC (obtenint una qualificació d'A,B o C+) s'haurà de presentar a una prova final de síntesi. El resultat d'aquesta prova es qualificarà numèricament (del 0 al 10) i, sempre que se superi el 3'5, representarà el 30% de la qualificació final de l'assignatura. Al seu torn, la nota final d'AC suposarà el 70% restant.

Les PACs consistiran en la realització d'uns treballs escrits o en suport audiovisual d'extensió limitada en què es valorarà que l'estudiant proporcioni argumentacions, exemples, comparacions, etc. previstos però enriquits amb aspectes del seu propi raonament, creativitat i esperit crític. Així, es mesuraran els aprenentatges que impliquen sintetitzar, argumentar, opinar, il·lustrar, interrelacionar, reflexionar o avaluar temàtiques i idees.

Atesa la importància de la correcció lingüística en l'àmbit de la comunicació, l'ORTOGRAFIA serà un element important a considerar. Així, un excés de faltes d'ortografia (més de 15) pot suposar el suspens d'una PAC, i la sola presència d'alguna falta pot comportar que un treball no es pugui qualificar amb la màxima nota (excel·lent). Si l'estudiant detecta mancances personals en aquest sentit pot consultar les guies següents:

http://www.uoc.edu/serveilinguistic/pdf/1_guia_catala_creditsFUOC_200911.pdf

http://www.uoc.edu/serveilinguistic/pdf/2_guia_espanyol_creditsFUOC_200911.pdf

a més d'utilitzar els correctors lingüístics habituals en els processadors de textos usats.

D'altra banda, el RIGOR CIENTÍFIC DE LA REDACCIÓ (coherència, cohesió, citació correcta de les fonts utilitzades...) serà un altre element important a considerar. 

En aquesta assignatura les PACs es poden lliurar, indistintament, en català o en castellà.

La professora o professor penjarà les qualificacions i un comentari general sobre la marxa de les activitats en un termini de 20 dies després de la data màxima de lliurament de cadascuna d'aquestes.

El seguiment de l'assignatura en la modalitat d'avaluació continuada es completarà amb la participació de les i els estudiants en aquelles activitats no puntuables proposades pel professorat. Aquesta participació (que es concretarà en espais com ara els debats al fòrum de l'aula) no obtindrà puntuació, però sí serà avaluada a fi de possibilitar un arrodoniment a l'alça de la nota final d'AC. En aquest sentit, no només es valorarà el nombre d'intervencions a l'aula sinó -sobretot- la qualitat de les mateixes (rigorositat dels plantejaments, ajustament a la temàtica discutida, recursos d'argumentació utilitzats, etc.) 

Amunt

L'avaluació final de l'assignatura se sotmet a una prova final.

Les proves finals d'aquesta assignatura són: la prova de síntesi i l'examen final.

Prova de síntesi

La prova de síntesi és una prova escrita orientada a comprovar l'assoliment de les competències de l'assignatura per part dels estudiants que n'hagin superat positivament l'avaluació continuada. Aquesta prova està dissenyada per a ser resolta en un termini d'una hora i pot contenir qüestions relacionades amb els continguts dels materials de l'assignatura treballats al llarg del curs.

Per preparar la prova de síntesi l'estudiant ha de revisar:

- les pròpies PACs

- el feedback, solucions i comentaris proporcionats pel professor sobre les PACs

- els continguts del material didàctic treballat a les PACS (vídeo Una entrevista. Tres experts i mòduls 2, 3, 4, 5 i 6)

Examen final

L'examen final és una prova escrita, orientada a comprovar l'assoliment de les competències de l'assignatura per part dels estudiants que no hagin seguit, hagin abandonat o no hagin superat l'avaluació continuada. Aquesta prova està dissenyada per a ser resolta en un termini de dues hores i conté qüestions relacionades amb els continguts de les materials de l'assignatura.

Per preparar l'examen final, l'estudiant ha d'estudiar i revisar el conjunt del material didàctic de l'assignatura: el vídeo Una entrevista. Tres experts i els mòduls 1, 2, 3, 4, 5 i 6.  També li podrà ser d'utilitat la informació i documentació publicada a l'aula pel professor al llarg del curs: missatges, resolució de PACs, etc.

 

ATENCIÓ:

Opció a Matrícula d'Honor

La Matrícula d'Honor (MH) es podrà atorgar a aquelles i aquells estudiants que hagin obtingut una qualificació final igual o superior a 9.0. Cal destacar que el nombre de MH assignades no podrà excedir el 5% dels estudiants matriculats a l'assignatura en cada curs acadèmic.

El professor/a, amb el vist-i-plau de la professora responsable de l'assignatura a la UOC, decidirà l'assignació de MH prenent en consideració diferents criteris d'excel·lència, com els mencionats anteriorment en relació a la participació a l'aula, la correcció ortogràfica, així com el rigor científic de la redacció. A aquests criteris se'n podran sumar d'altres, com ara la puntualitat en els lliuraments.

Amunt

El professor/a de l'assignatura, a través dels missatges al Tauler, anirà informant del desenvolupament del curs, afegint recordatoris de les dates clau, orientant sobre l'elaboració de les PAC i avisant de la disponibilitat de les qualificacions un cop completat el procés d'avaluació. A més, afegirà un comentari personalitzat, dins del RAC, sobre la correcció de cada PAC.

Al llarg de tot el període docent l'alumne podrà aclarir qualsevol dubte o fer qualsevol comentari al seu professor/a, a través d'un missatge a la seva bústia personal. No obstant això, si es tracta d'un dubte sobre els continguts de l'assignatura o sobre les proves d'avaluació continuada plantejades, el professor consultor també pot animar l'alumne a plantejar la qüestió a l'espai del Fòrum de l'assignatura, per tal de fomentar la participació, la interacció i, al cap i a la fi, la construcció conjunta del coneixement. En tot cas, el professor consultor farà arribar puntualment la seva resposta, ja sigui a la bústia personal de l'estudiant o bé a l'espai Fòrum.

Amunt