Comunicació política i institucional Codi:  16.531    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)


Ja no es tracta de parlar de repercussions comunicacionals de la política. O de les relacions entre ambdós conceptes. Es tracta de presentar simplement la política com un procés comunicacional

Robert Meadow

 

Charles Darwin ja ho deia a la seva cèlebre obra L'origen de les espècies: cal adaptar-se al medi si s'hi vol sobreviure. I això fan els nostres polítics. Per això la política és un àmbit on la comunicació té un protagonisme creixent. En una societat hipermediàtica que creix en clau audiovisual, la política no pot ser un element alienígena a aquesta realitat i per tant s'hi adapta. La nova visibilitat que ha descrit John B. Thompson ens condiciona a tots. També a uns polítics que esdevenen més visibles i per tant més obligats a buscar indefectiblement la millor manera de projectar-se per mirar d'interactuar de forma eficaç amb la resta de la ciutadania. Les tècniques de les relacions públiques, de la publicitat, i en definitiva de la comunicació, esdevenen cada dia més una necessitat de primer ordre i per tant també un terreny fèrtil per als seus professionals.

Tot i que és en els períodes de campanya electoral oficial quan els partits polítics despleguen de forma ben explícita els seus recursos i tot el ventall de tècniques de comunicació que tenen al seu abast, avui dia en temps de campanya permanent, els quatre anys de legislatura formen part del procés de comunicació continuada que necessiten els polítics si volen existir. Cal que els electors identifiquin clarament una opció política o una determinada institució amb una opció concreta, la pròpia. És la simplificació del discurs. És la personalització de la política. I d'aquí la importància creixent dels equips de comunicació, de la publicitat i de les relacions públiques. Perquè quan la política concep els seus candidats com a productes, cal que hi hagi algú que sàpiga vendre'ls. Però l'análisi de la incidéncia de la comunicació en l'ámbit de la política no s'esgota en l'activitat dels partits polítics. Un cop que el candidat ha arribat al poder, aquest s'exten a un gran nombre d'instiucions públiques, símbol de la sobirania popular als estats democràtics. Les especificacions pópies de les estrategies de comunicació de les administracions públiques justifiquen, doncs, que també tractem les seves característiques en el marc d'aquesta assignatura.

Amunt

L'assignatura Comunicació política i institucional s'integra en el Pla d'Estudis del Grau en Comunicació com una assignatura optativa amb una càrrega docent equivalent a 6 crèdits. 

En el marc de l'actual Pla d'Estudis, és l'única assignatura que tracta i analitza amb profunditat l'especialitat pròpia de la comunicació en l'àmbit de la política i les institucions públiques. I, per tant, aporta les claus per a aplicar els coneixements i tècniques publicitàries i de relacions públiques adquirides al llarg del grau en l'exercici de la comunicació política i d'institucions públiques.

Amunt

Gabinets de premsa de formacions polítiques i d'institucions públiques, però també en consultores de comunicació, agències de publicitat, de relacions públiques, departaments de premsa d'associacions o d'oenegès, entre d'altres. Organismes acadèmics, governamentals i associatius demanden també perfils professionals que acreditin un domini del tempo i del llenguatge dels mitjans de comunicació.

Amunt

Els objectius generals de l'assignatura Comunicació política i d'institucions públiques es poden concretar en els següents:

1.      Conèixer els fonaments de la comunicació política i institucional i les seves funcions tècniques.

2.      Conèixer les tendències del màrqueting polític i la seva relació amb els mitjans de comunicació i la publicitat.

3.      Analitzar les estratègies de comunicació dels partits polítics i les institucions públiques.

4.      Conèixer quina ha estat l'evolució de la comunicació política i institucional.

5.      Dominar les eines que configuren el discurs comunicatiu polític.

Aquests objectius generals es concreten en els objectius específics que podreu consultar en la part introductòria de cadascún dels mòduls que composen els materials didàctics de l'assignatura.

  

Competències generals del grau:

- Capacitat de treballar en equip.

- Capacitat d'anàlisi crítica i interpretació de l'entorn.

- Capacitat de creativitat i innovació. 

- Capacitat de lideratge.

- Capacitat d'aprendre i actualitzar-se permanentment.

- Capacitat de pensar estratègicament.

- Capacitat de comunicació interpersonal.

 

Competències transversals del grau:

- Capacitat d'ús i apliació de les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.

- Capacitat de comunicació en llengua estrangera (anglés) 

- Capacitat emprenedora.

 

Competències específiques de l'assignatura:

- Búsqueda, gestió i ús de la informació.  

- Coneixement del mercat i l'entorn professional.

- Coneixement del món empresarial i institucional (processos i funcions de les organitzacions).

- Capacitat d'anàlisi crítica del context social i de les indústries culturals i comunicatives.

- Capacitat de comnicar de forma oral, escrita i audiovisual.

- Ús i aplicació de técniques i llenguatges propis de diferents mitjans de comunicació.

- Capacitat per traduir el missatge a comunicar en un missatge persuasiu.

- Capacitat d'adaptar als llenguatges específics dels mitjans/suports i dels públics objectiu.

- Capacitat d'idear, planificar, executar i avaluar projectes comunicatius a partir d'una tasca prévia de búsqueda d'informació. 

- Capacitat d'aplicar les normatives legals que afecten al sector de la comunicació.

- Capacitat d'exercir la professió d'acord amb els principis étics i els codi deontològic.

 

Resultats d'aprenentatge d'aquesta assignatura:

  • Descriure i analitzar els fonaments i l'evolució de la comunicació política i institucional i les seves funcions tècniques.
  • Analitzar el valor estratègic de les relacions públiques com a element essencial per a establir relacions amb els diversos públics d'una organització. 

Amunt

Mòdul didàctic 1: La comunicació política

 1.      Del màrqueting a la comunicació política

1.1.   Definició i procés del màrqueting polític


1.1.1.     El màrqueting polític contemporani: un mètode integral de comunicació

1.2.   Els actors de la comunicació política

1.2.1.     Els polítics

1.2.2.     Els líders d'opinió

1.2.3.     Els estrategs de la comunicació: els spin doctors

1.2.4.     Els mèdia: periodistes i empreses periodístiques

1.2.5.     La opinió pública 

1.3.   Etapes del procés de màrqueting polític 

1.4.   La construcció de l'agenda: de l'agenda setting a l'agenda building

1.4.1.     Una construcció d'agendes en constant evolució

1.4.2.     Els filtres de la realitat

 

2.      Els intruments de la comunicació política

2.1.   El mix de comunicació

2.2.   La personalització de la política: la imatge del candidat

2.3.   Màrqueting i lideratge

2.3.1.     Orígens de la legitimitat del lideratge

2.3.2.     Les potencialitats per comunicar

2.4.   Les enquestes: Vox populi? Vox dei?

2.4.1.      Enquestes i campanya electoral

2.5.   La permanent campaign

2.6.   L'americantització de la política?

 

3.       El paper dels mèdia en la comunicació política

3.1.   Evolució de la comunicació política: de la plaça pública a la ciberdemocràcia.

3.1.1.     Nous mitjans, nous entorns, nous reptes

3.2.   La construcció mediàtica de l'agenda política

3.2.1.     Els mèdia i la responsabilitat del periodista

3.3.   Punts clau dels inicis de la relació mèdia-màrqueting polític

3.4.   Actius i passius dels mitjans per a la comunicació política

3.5.   La importància de la televisió

3.5.1.     Els informatius de televisió: l'enfortainment

3.5.2.     Altres programes de televisió

3.6.   La ràdio

3.7.   La premsa

3.8.   Les noves tecnologies: l'on-line

 

Mòdul didàctic 2: La comunicació de les campanyes electorals

1.             Les estratègies persuasives de la democràcia

1.1.       De la propaganda a la comunicació política

1.1.1.           La naturalesa del discurs propagandístic

1.1.2.            Democràcia, publicitat I propaganda

1.2.       La comunicació del missatge electoral, la construcció d'un discurs

1.2.1.           Discurs i persuasió

1.2.2.           Tècniques de la propaganda

1.3.       La organització d'una campanya electoral

1.3.1.           L'equip de campanya

1.3.2.           El candidat

   1.3.2.1.         Telegènia i debats electorals

1.3.3.           El pla de treball i les tipologies de campanya

 

2.           La publicitat política

2.1.       Instruments de la publicitat política

2.1.1.           Pràctiques informatives i persuasives

2.1.2.           Suports i formats gràfics i audiovisuals

2.1.3.            Els gèneres i els registres de la publicitat política

2.2.       L'ús del mitjans en campanya

2.2.1.           Gràfica

2.2.2.           Ràdio

2.2.3.           Televisió

2.2.4.           Internet

3.           El llenguatge de la publicitat política


3.1.       El llenguatge escrit


3.2.       El llenguatge de la imatge


3.3.       Estratègies de posada en escena

 

Mòdul didàctic 3: La comunicació de les institucions públiques 

3.1. Què és la comunicació de les institucions públiques?

3.2. Característiques fonamentals de la comunicació de les institucions públiques

3.3. L'estratègia de comunicació en les institucions públiques

3.4. La publicitat de les institucions públiques

3.5. El repte de la comunicació d'institucions públiques al segle XXI

Amunt

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt