Seminari de contextos i sistemes de l'art Codi:  20.204    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

El Seminari Contextos i Sistemes de l'Art té com a principal objectiu fer que l'estudiant entengui que la pràctica artística, més enllà de ser una activitat de creació personal, succeeix en relació amb diversos i variats contextos de producció, distribució i recepció específics. Contextos que impliquen una sèrie d'agents, institucions i recursos que, finalment, incideixen en les maneres en què l'art es pot explicar avui com a pràctica cultural.

Per tant, aquesta assignatura pretén ajudar l'estudiant a comprendre des d'aquesta perspectiva la diversitat de pràctiques artístiques existents en l'actualitat. Així mateix, presenta algunes possibilitats de desenvolupament professional, que es treballaran de manera més orientada posteriorment en el Grau, estudiant el conjunt de factors, situacions i agents implicats que delimiten, i amplien, el camp de l'art actual.

La sociologia de l'art és un dels tipus d'aproximació que ha resultat més fructífera a l'hora de comprendre els processos abans descrits i, en general, la complexitat del fet artístic en el moment actual. La sociologia de l'art és un camp en construcció que ens convida a prestar atenció a diversos factors sobre el canvi sociològic continu en el qual estem immersos. Per això aquesta disciplina serà un dels principals elements del temari i les activitats del curs, encara que no l'únic.

Durant una bona part del passat segle XX va dominar una aproximació a l'art eminentment formalista, i es va entendre aquest com un mer fenomen estètic -tendència que es coneixeria com el «art per l'art» -. En canvi, amb prou feines es podrien entendre els senders que ha emprès l'art actual sense tenir en compte la mirada que la sociologia, l'antropologia o l'impacte de les noves tecnologies han projectat sobre aquestes pràctiques a l'inici de l'actual segle.

Segons aquestes altres aproximacions i influències, l'art deixaria de ser només un fet estètic per ser també un fet social. L'art ja no s'explicarà només per una sèrie d'eleccions d'ordre formal, material o subjectiu, sinó que cal entendre-també des dels contextos on circula: les xarxes i els agents que mobilitza, els processos amb el qual busca intervenir en les estructures , així com les convencions que pretén interpel·lar i transformar.

Així, amb aquesta assignatura s'ofereix una una aproximació a les principals aportacions que aquestes perspectives han realitzat al llarg de les últimes dècades. Així mateix, amb l'assignatura es busca reconstruir una visió expandida i actualitzada del mapa d'agents que configuren el sector de l'art. En tots els casos es procurarà captar el potencial crític i artístic que té la sociologia en relació amb el moment actual.

Amunt

Aquesta assignatura se situa en un segon moment formatiu de l'estudiant orientat a contextualitzar la pràctica artística (seva o aliena) en un context específic: social, cultural, institucional, etc. Els seus continguts fan referència explícita a aquesta contextualització, com queda palès en el títol mateix, pel que pot donar un suport conceptual a la resta d'aprenentatges que l'estudiant realitzi en aquesta fase.

Amunt

L'assignatura està orientada a que un estudiant d'arts (futur artista o treballador cultural en l'àmbit de les arts) sigui capaç de desenvolupar una actitud reflexiva i crítica sobre el seu desenvolupament i pràctica professional, comprenent el sistema en què es mou i, al mateix temps, sent capaç de qüestionar-lo.

Amunt

Si bé pot ser útil haver cursat altres assignatures del Grau en Arts com el Seminari d'Història de l'Art, l'assignatura es pot seguir sense dificultat si no s'ha fet, ja que té un caràcter introductori a la matèria tractada.

Amunt

Objectius:

  1. Conèixer els conceptes i disciplines fonamentals per a l'anàlisi dels contextos i sistemes de l'art.
  2. Conèixer el funcionament dels diversos sistemes de l'art que coexisteixen en l'actualitat.
  3. Comprendre reflexivament la pròpia posició en els circuits i sistemes de relacions de la producció, distribució i consum artístics contemporanis.
  4. Desenvolupar una perspectiva crítica i transformadora dels sistemes de l'art actuals a través de la pròpia intervenció en els mateixos.

Competències:

Competències bàsiques i generals:
CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CG1 - Elaborar discursos a partir de l'anàlisi d'un objecte d'estudi, tenint en compte el context (altres persones, idees o converses), de manera reflexiva i autocrítica, i que contribueixin amb aportacions creatives, alternatives i originals.
CG3 - Conèixer el context professional (sistemes i agents de l'art) en la seva dinàmica local i global i interactuar efectivament amb ell.
Competències transversals:
CT1 - Capacitat per a l'ús i aplicació de les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
Competències específiques:
CE1 - Conèixer i desenvolupar un marc de referències històric-teorico-crítiques i articular-lo de manera fonamentada amb els contextos artístics i amb la pròpia pràctica.
CE5 - Desenvolupar habilitats d'investigació: formulació de preguntes pertinents, realització de recerques, anàlisis i avaluacions.

Amunt

L'assignatura s'estructura al voltant de quatre activitats avaluables. Amb aquestes es proposen aproximacions a nivell macro i micro als sistemes d'agents que conformen el món de l'art. La seqüència d'activitats introduirà gradualment a l'estudiant en les metodologies de la sociologia de l'art, així com algunes de les principals controvèrsies al voltant de les quals s'ha articulat històricament aquest àmbit disciplinari.

1. Mapejar el sistema de l'art

Quins són els agents que conformen el sector de l'art en l'actualitat? Amb la primera activitat es convida els estudiants a elaborar mapes d'agents artístics, amb els quals ubicar els agenciaments que fan possible que les obres d'art existeixin i circulen com a tals. El mapa prendrà com a base aspectes infraestructurals que condicionen la producció i la distribució de l'art en alguns contextos determinats, com museus, centres d'art, galeries, espais autogestionats o fins i tot els contextos aliens al sector artístic. Es consideraran també els fenòmens que contribueixen a articular la lògica i les convencions del sector artístic, com les exposicions, les col·leccions, els premis, les fires i les biennals d'art. En relació amb aquestes infraestructures i fenòmens, es convidarà als estudiants a situar i pensar el paper que compleixen agents com els artistes, els comissaris, els galeristes, els crítics d'art, col·leccionistes, els educadors, els públics, etc. Per a tal fi, ens ajudarem també d'algunes de les crítiques que s'han plantejat en els últims anys cap a la mercantilització i "bienalització" des del mateix sector de l'art, com els anomenats gir col·laboratiu o el gir educatiu en la pràctica artística.

2. Analitzar una obra d'art des d'una perspectiva sociològica

Quin coneixement específic sobre l'art genera una perspectiva sociològica? Amb la segona activitat es convida els estudiants a realitzar una aproximació a una obra d'art des d'una perspectiva sociològica. El punt de partida serà l'emblemàtic Guernica de Picasso, al voltant del qual es proposarà als estudiants a realitzar itineraris per la documentació que s'ha produït a l'entorn de l'agitada biografia que ha tingut aquesta obra al llarg de la història. Per a tal fi, l'activitat de prendre com a camp d'operacions la pàgina web Repensar Guernica, amb la qual el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía ha fet públic recentment un vast arxiu de documents relatius a l'obra i que permet seguir les circumstàncies que van acompanyar el procés creatiu de Pablo Picasso, l'exposició inicial de l'obra en el Pavelló de la República espanyola de París, el 1939, així com les seves posteriors desplaçaments geogràfics, les controvèrsies entorn de la propietat de l'obra, les rèpliques, així com els debats que ha suscitat entre els més diversos agents tant dins com fora el sector de l'art.

3. Familiaritzar-se amb els principals debats de la sociologia de l'art

Quines són les problemàtiques que ha tractat històricament la sociologia de l'art? La tercera activitat es basa en seleccionar alguna de les controvèrsies que han estat clau per al desenvolupament de la sociologia de l'art, per tal d'escriure un assaig breu al seu entorn. L'escriptura de l'assaig comportarà aprofundir en el coneixement de teories i es demanarà als estudiants que contrastin l'aportació que hagin fet sociòlegs de diferents èpoques, entorns geogràfics i escoles de pensament al voltant d'un mateix aspecte. Es convidarà a reflexionar, així, al voltant d'alguns dels aspectes idiosincràtics, metodologies i límits en què es fonamenta aquest àmbit disciplinar. Algunes de les controvèrsies que es suggeriran com a punt de partida per a l'elaboració dels assajos són els següents: el mite de l'artista i la creativitat; el gust com a eina de diferenciació social; la interpretació estratificada de la cultura (alta cultura, cultura popular, cultura de masses, cultura emergent); l'autonomia de l'art; l'art i la propaganda; la recepció de l'art; la censura; la destrucció de l'art; la crítica institucional...

4. Investigar les xarxes d'agents de l'art

Quin coneixement podem obtenir de la interacció directa amb agents del sector artístic? Amb la quarta i útima activitat es proposarà als estudiants realitzar una pràctica de treball de camp, amb l'anàlisi de l'activitat d'algun agent del sector artístic vinculat a algun context que resulti geogràficament proper a l'estudiant. En aquest sentit, amb aquesta activitat s'introduiran aspectes metodològics de treball de camp relacionats amb la producció de coneixement sociològic i, en concret, la investigació qualitativa, com són l'observació participant, l'entrevista o el relat etnogràfic. Amb l'activitat s'ajudarà a l'estudiant a detectar els agents del sector artístic, a entrar en contacte i en negociar amb ells, així com realitzar i interpretar entrevistes. El resultat de la pràctica de treball de camp serà un informe amb el qual es recol·lectin dades actualitzades i controvèrsies recents pel que fa al treball d'agents del sector artístic que poden estar vinculats amb el treball en museus, galeries d'art, tallers d'artista i centres de producció, escoles d'art i espais de formació, al col·leccionisme, col·lectius independents, etcètera.

Amunt

Glossari de termes de sociologia de l'art Web
Casos de sociologia de l'art Web
Sociologia de l'art PDF
El sector de les arts plàstiques i visuals XML
El sector de les arts plàstiques i visuals DAISY
El sector de les arts plàstiques i visuals EPUB 2.0
El sector de les arts plàstiques i visuals MOBIPOCKET
El sector de les arts plàstiques i visuals KARAOKE
El sector de les arts plàstiques i visuals XML
El sector de les arts plàstiques i visuals HTML5
El sector de les arts plàstiques i visuals PDF
El sector de les arts plàstiques i visuals OAI-MPH

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. 

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. 

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). 

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.

 

Amunt