Taller d'escultura i pràctiques espacials Codi:  20.210    :  12
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)
El Taller d'escultura i pràctiques espacials és una introducció a la investigació artística pràctica on la matèria i la seva composició, així com la interacció entre materials en l'espai són els elements expressius fonamentals d'experimentació.

Aquesta assignatura ajudarà a l'estudiant a prendre contacte amb la creació a l'espai, la matèria, i la composició, així com a sensibilitzar-se cap a les possibilitats expressives dels materials i familiaritzar-se amb les principals estratègies escultòriques del s. XX.

L'enfocament de l'assignatura no es basa en l'adquisició de tècniques escultòriques clàssiques sinó més aviat en la realització d'exercicis pràctics basats en els debats històrics al voltant de l'escultura des de principis de s. XX. D'aquesta manera l'estudiant podrà experimentar amb el medi escultòric i espacial des de l'anàlisi i comprensió de la pròpia història del mitjà.

El punt de partida és la progressiva introducció de l'objecte en l'escultura a principis del s. XX i el procés crític de desmaterialització, que culmina amb la seva dissolució, igual que passa amb la resta de les disciplines com la pintura, el vídeo, la dansa o l'arquitectura. Aquesta dissolució es va consolidar sobretot en els anys 60, encara que els debats que la van acompanyar en la majoria dels casos mai han abandonat la reflexió sobre el medi escultòric com a tal. A partir d'aquesta arrencada, l'assignatura explora diversos debats teòrics i pràctiques artístiques que fan de la objectualitat i de l'espai -i també els seus cuestionamients- el centre de la seva reflexió.

L'assignatura es divideix en quatre blocs fonamentals: el primer se centra, com ja s'ha dit, en la introducció de l'objecte en el context escultòric i la seva evolució fins als anys 60. El segon considera l'escultura des de la relació amb el cos, ja sigui convidant a l'espectador a tenir una posició activa amb la intervenció escultòrica, incorporant el cos com un element escultòric, o incloent en la creació el temps i l'acció pròpies del cos i de l'experiència. El tercer bloc se centra en la relació de l'escultura amb el paisatge i l'ecologia, el punt de partida històric de la qual se situa en els anys seixanta amb el moviment del Land Art i es desenvolupa fins al moment actual amb pràctiques que connecten perspectives científiques i també socials sobre el territori. El quart i últim abasta la crítica institucional i la intervenció en l'espai públic que també durant aquells mateixos anys va començar a investigar-se des de la instal·lació escultòrica per dissoldre's en una infinitat de formes d'intervenció en les dècades posteriors.

Amunt

Aquesta és l'única assignatura del grau que s'enfoca en l'escultura i l'espai, tot i que més endavant hi ha assignatures optatives en què es poden reprendre alguns elements d'aquesta. Per això l'objectiu és que aquesta presa de contacte i introducció a la matèria i la seva composició espacial doni accés a l'estudiant a un camp expressiu en el qual posteriorment pugui aprofundir i combinar amb altres mitjans, ja que en l'actualitat aquest diàleg és la forma més habitual d'investigació artística.

Amunt

Aquesta assignatura ofereix formació orientada al desenvolupament artístic professional, especialment en el camp de l'escultura, la intervenció en l'espai, la crítica institucional, etc.

Amunt

Encara que no cal tenir coneixements artístics previs, és recomanable haver cursat almenys el Taller de dibuix i expressió gràfica, ja que aquest ofereix un primer acostament a la forma, el volum i l'espai, així com a eines gràfiques analítiques i expressives que poden ser útils per al treball que es desenvoluparà en aquesta assignatura.

Amunt

Objectius:

- Experimentar al voltant de les tres dimensions i la intervenció espacial.
- Comprendre el diàleg entre materials com un llenguatge propi del mitjà.
- Familiaritzar-se i experimentar amb alguns recursos expressius propis de les tres dimensions.
- Introduir a l'estudiant a la investigació artística tridimensional i la comprensió de l'espai.
- Comprendre el potencial de les qualitats formals i conceptuals de l'objecte, el cos, el material orgànic, el paisatge i la crítica institucional per a la intervenció artística en l'espai.
- Analitzar l'evolució de la història de l'escultura i la seva desmaterialització, i incorporar els seus debats en la investigació artística.
- Comprendre la història de l'escultura en el context dels moviments artístics del segle XX.

Competències:

CG2 - Actuar de manera ètica i honesta en el treball acadèmic i professional d'acord amb els propis valors, respectant la pluralitat i diversitat d'enfocaments teòrics, metodològics i morals, així com la integritat del treball dels altres.
CE1 - Conèixer i desenvolupar un marc de referències històric-teoricocrítiques i articular-lo de manera fonamentada amb els contextos artístics i amb la pròpia pràctica.
CE6 - Experimentar, assumir riscos, explorar camins divergents i desenvolupar la creativitat.
CE9 - Reconèixer i reflexionar sobre com les dimensions culturals, intel·lectuals i emocionals es materialitzen en el treball pràctic.
CE12 - Explorar formes d'ús no convencional i transgredir l'ús dels llenguatges, tècniques i eines, així com treballar els diversos mitjans des d'una perspectiva crítica de la tecnologia integrant les perspectives del programari lliure i el codi obert.
CE14 - Dominar una diversitat de mitjans, llenguatges, tècniques i eines per a la formalització tridimensional.
CE16 - Dominar una diversitat de mitjans, llenguatges, tècniques i eines per a formalitzacions relacionals, performàtiques i interactives.

Amunt

Els continguts s'organitzen al voltant de quatre temàtiques que funcionen com a eixos des dels quals comprendre l'evolució de la història de l'escultura i el desenvolupament de les seves tècniques d'expressió. La introducció de l'objecte, l'activació del cos, el treball amb la natura i els materials orgànics, i la crítica institucional. D'aquesta manera s'inicia el recorregut des de principis de s. XX per arribar fins a alguns exemples contemporanis. Els blocs de vegades se solapen en el temps ja que no s'articulen cronològicament sinó en funció dels debats artístics i teòrics.

D'aquesta forma els blocs permeten l'alumne introduir-se en moviments artístics com el Dadaisme, el Surrealisme, el Pop, el Minimalisme, l'Art Conceptual, el Body Art, el Land Art, Art Povera, la Antiforma o la crítica instucional. Tots ells són revisats a través dels treballs dels artistes que els van desenvolupar.
Tot això anirà necessàriament travessat pel desenvolupament de debats més generals com la figura de l'artista, l'autonomia de l'art, la relació art i política o el lloc de les institucions en el camp artístic, que acostaran l'estudiant als temes transversals que han acompanyat la evolució de les pràctiques artístiques concretes.
Aquests materials seran la referència inicial per a realitzar posteriorment els exercicis pràctics que permetin a l'estudiant seguir reflexionant des de la pràctica.

BLOC 1: L'objecte en l'escultura, història i debats fonamentals
En aquest primer bloc es mostra com l'objecte va anar introduint-se gradualment en el camp artístic fins a l'art pop o l'art conceptual, i es proposa un exercici pràctic vinculat a la manipulació i descontextualització de l'objecte. Algunes qüestions que aborda aquest bloc són:
- Com funciona l'objecte com a recurs expressiu per a l'obra?
- Com influeixen els materials en aquesta construcció de l'objecte?
- Quines implicacions té incloure elements no creats per l'artista en l'obra?
- Com funciona l'objecte com a recurs expressiu?
- Per què la importància de l'objecte va anar creixent en la història de l'escultura del s. XX?
- Com pot ser resignificat l'objecte des de l'art i com pot l'art ser resignificat des de l'objecte?

BLOC 2: Pràctiques encarnades i espai
Aquest bloc s'articula al voltant de l'encreuament entre l'escultura i el cos, la qual cosa implica el cos de l'espectador, però també el de l'artista. Mentre que en el primer cas és necessària una activació del temps de l'experiència i de l'espai, en el segon suposa la consideració escultòrica del cos, així com la seva relació amb l'espai. Aquests són alguns dels interrogants que es tractaran:
- Com es relaciona el cos amb l'espai?
- Com dialoga el cos amb diversos materials, com els afecta i es relaciona amb ells?
- Com es relaciona el temps de l'acció i del moviment amb els espais que el contenen i amb l'objecte artístic?
- Com el caràcter efímer de les obres pot també ser un recurs conceptual i expressiu per construir una obra?

BLOC 3: Land Art, ecologia, paisatge i l'orgànic
En aquest mòdul es contemplaran alguns debats al voltant de l'ecologia, la ciència i l'escultura per investigar amb materials orgànics i amb el paisatge com a recurs expressiu i conceptual. Es convidarà també a realitzar un exercici pràctic d'aproximació material i social a un entorn natural. Algunes de les preguntes que inspiren aquest bloc són:
- Com pensar el paisatge com a context d'intervenció?
- Com es relaciona el cos amb l'experiència amb el paisatge?
- Quines implicacions té treballar amb material orgànic i amb allò perible?
- Com es realitza un diàleg entre el fora i el dins?

BLOC 4: Intervencions en l'espai (públic) des de la crítica institucional
En aquest mòdul es tracta la dimensió institucional de les intervencions en l'espai, entenent que aquest està sempre travessat de discursos, relacions de poder, regulacions, etc. La investigació artística plantejada s'enfocarà, doncs, cap a la realització d'un projecte perquè contingui una visió crítica de l'espai que l'acull o a la institució pública. Alguns interrogants a considerar són:
- Com treballar políticament en l'espai institucional?
- Com intervenir l'espai posant en evidència les seves problemàtiques?
- Com intervenir críticament els llegats històrics i discursius de les institucions des del mitjà artístic i escultòric?
- Com produir esfera pública?

Amunt

Sobre els processos de creació III Audiovisual
Sobre els processos de creació II Audiovisual
Sobre els processos de creació I Audiovisual

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D / 0) si es detecta falta d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o al final (PEF), o la que es defineixi en el pla docent), ja sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, ja sigui perquè ha copiat de forma textual internet, o ha copiat d'apunts, de materials, manuals o articles (sense la citació corresponent) o d'un altre estudiant, o per qualsevol una altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D / 0) en l'avaluació contínua (AC) pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per superar l'assignatura segons indiqui aquest pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador de fer constar tots els elements i la informació relatius al cas.

A més, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC), nota que es combina amb una nota de pràctiques (Pr) per a obtenir la nota final de l'assignatura. No es preveu fer cap examen final o prova de validació presencial. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC + Pr.

 
 

Amunt