• Descripció

La cooperació internacional pel desenvolupament constitueix un camp d'estudi i anàlisi de gran rellevància tant per les relacions internacionals com pel conjunt de les ciències socials. Més encara en un moment com l'actual en el qual s'estan produint canvis profunds a les nostres societats i comunitats i emergeixen problemes que obliguen a abordar solucions cooperatives entre els diferents actors de la societat internacional.

La cooperació internacional pel desenvolupament va sorgir ara fa 70 anys, i ho va fer vinculada al camp de l'economia. Com a subdisciplina dins d'aquesta, "l'economia del desenvolupament" va emergir amb força després de la Segona Guerra Mundial en un món que començava a estructurar-se a partir de la política de blocs que va caracteritzar a bona part de la segona meitat del segle XX.

Des de llavors s'han produït nombrosos canvis que han afectat al sistema de la cooperació internacional, a les seves polítiques, institucions, als seus actors i a la seva organització. Aquests canvis en l'estructura i les dinàmiques en les diverses societats al món , en les relacions internacionals, en l'agenda global de desenvolupament, els processos post-colonials, en les mateixes teories del desenvolupament i en l'abast i naturalesa dels denominats problemes del desenvolupament, entre d'altres, han cridat al sistema de cooperació internacional a reaccionar, i a oferir noves respostes.

A més de la seva importància en la configuració de les relacions internacionals en les últimes dècades, avui en dia, en un context de gran complexitat, i de creixent interdependència i transnacionalizació, la cooperació internacional representa un camp d'acció de gran importància per contribuir a les diferents respostes als problemes de la societat global. Per tot això, la cooperació internacional és un àmbit d'estudi estratègic per a les relacions internacionals, així com per al diàleg entre aquestes i altres disciplines com la ciència política, la sociologia, l'economia o la història.

L'assignatura, encara que centrada en la importància de la cooperació internacional per a les relacions internacionals, assumeix un enfocament interdisciplinari, una perspectiva històrica i crítica, així com una visió actual dels principals debats i desafiaments existents en el si de la cooperació internacional pel desenvolupament.

A través del contingut teòric, dels recursos d'aprenentatge i de les activitats proposades l'assignatura proposa un repàs en profunditat als elements més determinants del sistema de cooperació internacional, ofereix claus d'interpretació per a un coneixement crític, i apunta algunes de les principals tendències de la cooperació internacional i l'agenda de desenvolupament.

L'assignatura s'estructura en quatre mòduls teòrics amb els seus corresponents llistats de bibliografia, recursos d'aprenentatge i activitats per al seguiment de l'assignatura.

El primer mòdul, titulat "Aspectes històrics, conceptuals i teòrics", aborda el recorregut dels debats sobre el desenvolupament que constitueixen el suport teòric de la pràctica de la cooperació internacional. Debats que s'inicien com a resultat de preocupacions en el marc de l'economia, però a poc a poc es van obrint a nous camps del coneixement. El mòdul planteja també un recorregut històric per les principals fites en la creació i evolució del sistema de cooperació internacional, i finalitza amb una relació entre algunes de les principals escoles de relacions internacionals i la seva visió de la cooperació internacional.

El segon mòdul, "Modalitats, instruments i principis sobre eficàcia i qualitat de l'ajuda al desenvolupament", recull, des d'un plantejament més pràctic i operatiu, un ampli repàs a algunes de les formes principals que adquireix la pràctica de la cooperació internacional. Per a això el mòdul desgrana les principals modalitats i instruments de cooperació, i es recolza en el marc que ofereix l'agenda de l'eficàcia de l'ajut, que va rebre un impuls en la primera dècada del segle XXI, davant la constatació que la cooperació internacional no estava donant els resultats esperats en el desenvolupament.

El mòdul "La cooperació al desenvolupament a Espanya i en la Unió Europea", el tercer dels quals componen l'assignatura, se centra en el paper de dos actors concrets i de gran importància per la seva rellevància i proximitat: el cas de la Unió Europea, i per la seva proximitat i les seves especificitats el cas espanyol. En tots dos casos el mòdul aporta un breu recorregut històric pels elements més rellevants de la cooperació d'aquests actors, per després desgranar en profunditat el seu marc normatiu i institucional, i el plantejament de la seva ajuda humanitària. El mòdul conclou amb un apartat més pràctic dedicat a exposar, de manera breu, la metodologia de gestió del cicle de projecte de la cooperació internacional.

Finalment, el quart mòdul de l'assignatura -"La cooperació al desenvolupament en les organitzacions internacionals"- aborda una perspectiva multilateral, multiactor i multinivell per completar l'evolució històrica de la cooperació internacional a través d'alguns reptes i elements fonamentals. En aquest sentit, s'aborda el pas d'una agenda de cooperació internacional centrada en el sistema impulsat pel Comitè d'Ajuda al Desenvolupament a una agenda més àmplia impulsada en el marc de les Nacions Unides, com és l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Si bé aquesta Agenda transcendeix al sistema i les polítiques de cooperació, el seu impacte en aquestes és determinant i proposa una renovació en profunditat de la cooperació internacional. Finalment, el mòdul aborda un breu repàs del paper d'alguns dels principals actors internacionals en el sistema de cooperació per al desenvolupament.

• Objectius i competències

• Continguts

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

El model pedagògic de la UOC fonamenta l'avaluació acadèmica dels estudiants en l'avaluació contínua, que consisteix en la realització d'una sèrie d'activitats recollides en el Pla Docent de cada assignatura.

 Si un estudiant participa en l'avaluació contínua, al ritme establert, comprova amb l'ajuda del consultor el progrés del seu procés d'aprenentatge. Per aquest motiu, la UOC recomana especialment seguir l'avaluació contínua com a modalitat d'aprenentatge i avaluació.

La metodologia d'avaluació que se seguirà en aquesta assignatura, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir, entre altres, en la realització d'exercicis i/o preguntes teòric-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so)".

 A continuació es detalla el sistema d'Avaluació Continuada per aquest semestre.

 Les PACs

1. Amb una periodicitat d'uns 20 dies, aproximadament (vegeu la programació al calendari) es proposa fer una activitat d'avaluació contínua.  Hi ha un total de 4 PACs.
2. Els enunciats, les instruccions concretes per a la realització de cadascuna de les proves i els criteris de correcció s'explicitaran en la mateixa PAC, tenint en compte que l'activitat s'ha de resoldre una vegada estudiada la matèria de referència. 
3. En tot cas, la mera presentació de les PACs no implica superar l'avaluació, sinó que fa falta que les solucions s'adeqüin als objectius plantejats pel consultor. En les respostes que es donin es valorarà especialment tant la correcció com l'argumentació que s'usa per aportar l'esmentada resposta.
4. La qualificació final d'ACvindrà determinada per la valoració global del treball de l'estudiant realitzat al llarg del curs. Es ponderarà el progrés de l'estudiant en l'aprenentatge i assoliment dels coneixements i competències que s'estableixen per aquesta assignatura. Les qualificacions finals d'AC s'establiran conforme a les següents indicacions. 
5. Les notes possibles per a cada exercici són A (qualificació molt bona/supera), B (Qualificació bona/supera), C+ (Qualificació suficient/supera), C- (Qualificació baixa/no supera), D (Qualificació molt baixa/No Supera), N (No s'emet qualificació/No Supera). 

6 . L'avaluació contínua se supera amb una qualificació final de C+, B o A.  Per aconseguir-ho, l'estudiant haurà de fer i superar totes les PACs amb una mitjana de C+. Així, si l'alumne suspèn una de les PACs amb una nota de C-, la podrà compensar amb una B o A  a  qualsevol de les altres tres PACS. Dues C- no podran ser compensades com tampoc una D. L'obtenció de dues C-, d'una D o d'un No Presentat desqualifica automàticament a l'estudiant per superar l'AC. En aquest cas, l'estudiant podrà seguir l'avaluació continuada de l'assignatura exclusivament amb finalitats d'aprenentatge, ja que per superar l'assignatura haurà de fer i superar l'examen final. 

7. La resolució de les PAC és individual,excepte el cas que el consultor indiqui el contrari. L'AC només pot funcionar correctament si els estudiants fan un bon ús i honest. Els exercicis d'AC han de ser individuals i originals. L'ús inadequat d'aquest sistema suposarà l'obtenció d'una D en la PAC corresponent. La nota final d'AC serà en aquest cas una D. La còpia pot ser subjecta a un expedient disciplinari conforme a la normativa vigent.
8. Plagio / Còpia: La UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i de còpia entre estudiants. Per ajudar-vos a citar correctament i evitar aquests problemes, podeu consultar la "Guia d'elaboració de les PAC", disponible a l'apartat de "Materials i fonts" de l'aula.

Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat el causant de la còpia/plagio, l'amonestació acadèmica per mal ús del sistema de l'avaluació continuada recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats, i d'aquestes conductes es podran derivar les sancions disciplinàries corresponents per infracció de la Normativa de drets i deures.

La possibilitat de qualificar una conducta com copia/plagi i l'eventual imposició d'una amonestació acadèmica i/o sanció disciplinària pot produir-se a qualsevol moment de l'Avaluació Contínua del semestre en curs respecte a totes les Proves d'Avaluació Contínua, encara que ja hagin estat avaluades i/o estigui posada la nota final de l'Avaluació Contínua.

9. La qualificació final de N s'adjudicarà als estudiants que no hagin completat el 50% de les PACs (és a dir que no hagin realitzat un mínim de 2 PACs sobre 4).
10. La qualificació final de C-s'adjudicarà als estudiants que han seguit l'AC (com a mínim 50% dels exercicis lliurats) però no l'han superat.
11. Les PACs han de ser lliurades dins del termini fixat per mitjà d'aquest Pla Docent.  La data de lliurament de cada PAC està degudament indicada al calendari d'activitats que apareix a l'últim apartat d'aquest pla docent).
12. El consultor/a facilitarà el mateix dia les notes de cada PAC i la solució tipus a l'exercici proposat. Cal ressaltar que la finalitat bàsica d'aquestes solucionis tipus és que l'estudiant les pugui contrastar amb les seves respostes i detecti possibles errors, amb la qual cosa farà una tasca d'autoavaluació. A la temporització que apareix més endavant es detalla quan es faran públiques les notes i el model de solució per cada PAC. Aquestes dades seran recordades al moment del lliurement de la PAC als alumnes.

• Avaluació final

La nota final de l'AC es calcularà fent una mitjana de les quatre notes obtingudes de les PACs presentades, segons les següents correspondències: A=9/10 (MH), B=7/8, C+=5/6, C-=3/4, D=0/1/2, N= No s'emet qualificació.(per exemple, A, A, B, B =  A;  C+, C+, B, B= B).

Exclusivament els estudiants que no superin l'AC podran presentar-se a l'examen final

Nota en cas de l'examen final

La nota final de l'assignatura serà la que s'obtingui en l'examen final.