| Penologia | Codi: 20.521 : 6 |
Posteriorment, estudiarem els agents que intervenen en el disseny i la configuració del sistema punitiu.
En segon lloc, es pretén analitzar quin ha estat el funcionament concret del sistema punitiu espanyol. Per fer-ho estudiarem el desenvolupament de la màxima expressió punitiva (la presó) i els càstigs que pretenen evitar un ús excessiu de la mateixa (penes alternatives a la presó).
Finalment s'analitzaran un serei de models punitius, entesos com justificacions del càstig que incorporen una determinada comprensió de la delinqüència i del les estratègies que s'han de posar en funcionament per combatre-la. ella.
També és recomanable haver cursat abans Teories criminològiques I i II i Política Criminal.
Es recomana haver estudiat i superat prèviament Fonaments de Criminologia, Dret penal part general i Execució penal i Dret penitenciari
1. Situar el sistema penal en el context més ampli de les facultats sancionadores que tene a disposició els poders polítics a l' hora de regular las conductes dels ciutadans.
2. Conéixer els diferents agents que interactuen a l'hora de dissenyar i configurar el sistema punitiu, decidint cómo castigar i quines conductes concretes han de ser objete d'un procés penal sancionador. 3. Conéixer el “processament” de la delinqüència que fa el sistema penal, analizant el recorregut que ha de seguir una conducta per rebre una sanció penal.
4. Conéixer l'evolució concreta del sistema punitiu espanyol, respecte a la seva màxima expressió punitiva (la presó) i el sistema de penes alternatives a la presó.
5. Analitzar els diferents models punitius que pugnen per explicar i justificar la sanció penal i els diversos problemes teòrics i pràctics que comporta cada model.
6. Comprendre que els diferents models punitius comporten diferents visions sobre la delinqüència i a la pràctica impliquen el desenvolupament d'estratègies diverses de prevenció del delicte (models punitius en acció).
7. Analitzar l'evidència empírica disponible relativa als efectes del càstig en la prevenció de la delinquència.
Competències:
- Aprendre a dissenyar, aplicar i avaluar polítiques de seguretat i prevenció de la delinqüència.
- Ser capaç de dissenyar, aplicar i avaluar mesures d'intervenció en la persona de l'infractor.
- Informar i assessorar sobre els diferents sisteeas de prevenció i reacció al delicte.
- Ser capàç d'informar y assessorar en matèria de mesures penales alternatives d'execució de penes.
- Aprendre a dissenyar i aplicar respostes específiques en funció del tipus de delinqüència.
I. El sistema punitiu: trets generals
1. La multiplicitat d'instàncies sancionadores: el Dret Penal com a part de l' "entramat sancionador" present en el nostre ordenament jurídic.
1.1. Identificació
1.2. Duplicitat
1.3. Arsenal repressiu i estratègies político-sancionadores
2. Heterogeneitat.
2.1. Diferents sistemes: adults vs. joves
2.2. Diferents sancions: penes vs. mesures de seguretat i "altres conseqüències del delite"
2.3. Diferentes subjectes: persones físiques vs. persones jurídiques
3. Estructura general del sistema de penes espanyol.
4. Agents
4.1. Legislador
4.1.1. Un legislador totpoderós?
4.1.2. Qui és el legislador?
4.2. Poder judicial
4.2.1. Imposició de la pena
4.2.2. Execució de la pena
4.3. Administració encarregada de l'execució de la pena
4.4. Fiscalia
4.5. Policia
4.6. Víctimes
4.7. Govern
II. Funcionament i evolució del sistema punitiu espanyol.
1. La presó
1.1. Protagonisme i creixement
1.2. Ús excessiu de la presó a Espanya?
1.3. Quina delinqüència a la presó?
1.4. Quins delinqüents a la presó?
2. Les penes alternatives a la presó
2.1 Orígen i evolució
2.2 Fonament i objetius d'un sistema de penes alternatives a la presó
2.3 El sistema espanyol de penes alternatives a la presó: esquema general i evolució.
2.4 Problemàtica de les penes alternatives a la presó a Espanya
III. La lògica del sistema punitiu: models punitius
1. Model retribucionista: pena justa i proporcionada
2. Models preventius: el càstig com a mitjà de prevenció de delictes
3. Model reparador
4. Té una lógica el sistema punitiu espanyol?
5. Criteris de valoració dels models punitius
IV. Modelos punitius en acció
1. El "processament" de la delinqüència en el sistema penal
2. Models punitius en acció
2.1. Models punitius i estratègies de prevenció del delite
2.2. Models punitius i respecte del Dret
2.3. Models punitius i investigacions sobre el càstig
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|