| Cultura material | Codi: 21.024 : 6 |
Presentació
Aquesta assignatura exposa l'aparició i el desenvolupament de la cultura material mitjançant l'exploració de les formes en què la innovació de la tecnologia afecta la trajectòria evolutiva de la humanitat. L'estudi de la cultura material de les societats del passat és un enfocament íntimament lligat a la investigació arqueològica i antropològica, i constitueix una de les branques principals d'ambdós estudis interdisciplinaris.
L'evidència més antiga del naixement de la cultura material humana apareix en el començament del Quaternari a l'Àfrica, fa gairebé 3 milions d'anys. A principis de la Prehistòria, la cultura material humana està representada fonamentalment pels artefactes de pedra. Altres materials potencialment viables, com la fusta i l'os, estan mal representats en aquesta fase, sobretot a causa del de la seva poca capacitat de conservació amb el pas del temps.
Al llarg de la Prehistòria, la morfologia i la matèria primera dels objectes deixats per les societats del passat tendeixen a diversificar-se i a créixer en complexitat. L'objectiu principal d'aquesta assignatura és doncs definir i discutir les principals fases evolutives de la cultura material humana des del seu inici fins a la revolució neolítica i més enllà. Es demanarà als estudiants reflexionar sobre les implicacions socials de cadascuna de les principals fases tractades.
En la Unitat 1, explorarem lescaracterístiques de les primeres tecnologies i els possibles orígens de la seva innovació. Una etapa crítica en el desenvolupament humà es va assolir amb la invenció de la tecnologia de la pedra. La fabricació i l'ús sistemàtic d'eines distingeix els humans de totes les altres espècies animals i ha estat una força clau en l'evolució humana. La invenció de la tecnologia ha revolucionat el procés evolutiu, atès que va alliberar als humans de les limitacions biològiques, oferint solucions alternatives a les formes d'adaptar-se a les noves situacions.
També estudiarem les formes en què la cultura material humana podria haver estat transmesa, mitjançant de l'aprenentatge i de la socialització. Es discutiran qüestions metodològiques que s'ocupen de les implicacions cognitives i socials de la cultura material prehistòrica i de les definicions de la paraula "cultura" en si mateixa.
Un cop es va reconèixer com una resposta d'adaptació viable a les pressions ambientals, la fabricació d'eines va créixer exponencialment fins a esdevenir una estratègia de supervivència humana indispensable. Des de les primeres manifestacions recognoscibles, la tecnologia es va expandir a un ritme cada vegada més gran, potser per mitjà de l'evolució cognitiva acumulativa. Ja fóra progressiva o ràpida, l'adopció de la fabricació d'eines de pedra va ser una elecció de comportament fonamentalment humana, que requereix una inversió de temps important per a l'aprenentatge i la transmissió.
Com i per què van ser seleccionades i afavorides al llarg del temps algunes tecnologies i eines amb morfologies especifíques? Els 'morfotipus' que permetrien una major eficiència en l'acompliment de tasques haurien estat fabricats en diverses ocasions, fins que, haurien entrat en les normes de la producció humana. Les noves tecnologies podrien haver estat implementades per grups específics i després transmeses socialment o bé desenvolupades pels diferents grups de forma independent.
En la Unitat 2, veurem com la cultura material humana s'ha propagat en diferents àrees del món. Ens centrarem en les formes de transmissió cultural i discutirem alguns exemples concrets del registre arqueològic. Abordarem qüestions relacionades amb la socialització de la cultura material.
Les lectures seleccionades de Jared Diamond (1997) us ajudaran per pensar en la significació de la diacronia en l'assoliment de diferents fites culturals en diferents àrees del món.
La cultura material reflecteix els coneixements adquirits i, per tant, és una important força evolutiva per la qual l'home és alhora creador i creat. Al contrari del que succeeix en altres espècies, la tecnologia humana ens ha alliberat de les limitacions biològiques, la qual cosa ens permet anar molt més enllà dels límits naturals. Avui dia, els èxits tecnològics ja no són acompanyats pels canvis físics que, en el passat, van permetre als humans adaptar-se a les seves habilitats cognitives adquirides. L'evolució tècnica cada vegada més ràpida, i que continua desenvolupant la seva complexitat, porta a la nostra espècie a una destinació desconeguda.
En la Unitat 3, considerarem quin és l'impacte de la tecno-evolució humana en el desenvolupament de societats modernes: del Paleolític mitjà fins al neolític i més enllà... cap a l'antropocè.
Algunes solucions tecnològiques humanes a situacions que enfronta la societat moderna poden ser perilloses, ja que destrueixen l'harmonia orgànica establerta i de vegades són contràries a la supervivència prolongada de la nostra espècie.
La nostracultura material es fa ressò de l'essència abstracta de la cultura no material (religions, idees, creences) i, en relació amb les societats del passat, ofereix una finestra a la reconstrucció de com i per què la humanitat s'ha convertit en el que és avui.
L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis
La cultura material compartida és una part fonamental del que ens fa humans i, com a tal, és un prerequisit per al marc interdisciplinari del Grau d'Antropologia i Evolució Humana. Aquest tema es refereix a l'evidència concreta que és a la base de la concepció mateixa de la cultura. Un retorn als orígens de la nostra espècie i un esbós de les principals fases de la nostra cultura material i la seva història evolutiva ens ajuda a entendre millor els mecanismes pels quals es va produir la nostra alienació de la natura.
Aquest fenomen, íntimament relacionat amb el creixement exponencial de la complexitat humana, es va adaptar a la cultura material. La visió que ofereix la Prehistòria avui ens dóna l'oportunitat de veure aquest procés de desenvolupament en la seva totalitat, el que contribueix a una visió global no només de com hem arribat a ser el que som, sinó que també ofereix una mirada cap al futur, cap al que podem arribar a ser.
-Unitat 1
Introducció: Primeres indústries i el naixement de la cultura material humana.
Aquesta classe donarà una visió general del context paleoambiental quaternari a l'Àfrica, en el qual van aparèixer els artefactes més antics fets pels nostres avantpassats.
Se centrarà la discussió sobre els temes següents:
- Algunes de les definicions del terme "cultura": una mirada des de la Prehistòria.
- Fa 3 milions d'anys: el tecno-complex olduvaià: primera cultura?
- Les condicions geogràfiques i paleoecològiques del Quaternari.
- Definició de la humanitat: els grans descobriments.
- Primeres fites biològiques i culturals: la seva influència sobre el procés evolutiu humà.
- L'evolució de les primeres cultures i civilitzacions humanes en el seu marc estratigràfic, bioestratigràfic i paleoambiental.
Hauríeu de familiaritzar-vos amb el context ambiental a l'est d'Àfrica en el moment de l'aparició de les primeres indústries de pedra. Es posarà èmfasi en l'enfocament interdisciplinari en l'estudi de la cultura material i del seu context arqueològic, farem referència, per exemple, a dos grans jaciments de l'olduvaià: Olduvai Gorge (Tanzània) i Fejej FJ-1a (Etiòpia).
Lectures obligatòries:
1.- Eller, J.D., 2009. Defining Culture. Capítol 2, pp. 25-34.
2.- Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes (pp: 37-44; 69-71; 160-185, 188-194).
3.- Barsky, D., 2015. Els orígens de la cultura material humana. Cultura Material. Material docent de la UOC, pp. 5-19.
Lecturesde suport:
Leakey, M., 1971; Keesing, 1993; Potts R., 1998; Barsky et al., 2011; Domínguez-Rodrigo et al., 2014.
PAC 1.Assaig (3 pàgines + bibliografia):
Basant-se en les definicions de 'la cultura' que proporciona Eller (2009), expressar el vostre punt de vista sobre l'aparició de la 'cultura' en la Prehistòria. Heu d'utilitzar exemples específics del registre arqueològic per respondre una o diverses de les següents preguntes:
o Quan i on va aparèixer la cultura?
o Com reconeguem la cultura en el registre arqueològic?
o De quina manera la cultura es va convertir en una elecció estratègica adaptativa per als hominins antics?
- Heu de citar exemples concrets i ben referenciats a partir dels jaciments arqueològics de la vostra elecció: l'assaig s'ha d'incloure una bibliografia adequada i ben presentada. Us recomano fer un bon ús dels recursos previstos per a l'assignatura. La utilització de recursos addicionals es veurà favorablement.
El vostre treball es classificarà de la manera següent:
- Comprensió i ús de les definicions de cultura proporcionades per Eller (2009) (2 punts).
- Aplicació coherent de conceptes cronològics i paleoambientals per emmarcar la seva discussió (2 punts).
- Recerca bibliogràfica per aportar exemples concrets del registre arqueològic (2 punts).
- Presentació del text i estil d'escriptura (2 punts).
- Llista de referència bibliogràfica (2 punts).
Total: 10 punts
-Unitat 2
Metodologies aplicades en l'estudi dels artefactes prehistòrics.
Veurem alguns dels mètodes utilitzats per a l'estudi dels artefactes prehistòrics. Les principals obres que marquen el progrés de l'estudi dels artefactes d'eines de pedra es discutiran des del punt de vista històric, amb especial èmfasi en el concepte de 'la cadena operativa' per a la comprensió de les cultures materials més primerenques.
Temes principals:
- Les metodologies utilitzades per estudiar la cultura material humana prehistòrica: teòrics i pràctics/científics.
- Anàlisi crítica de l'evolució d'aquestes metodologies.
PAC 2. Assaig: Com fem parlar les pedres? (2 pàgines + bilbiografia).
S'utilitzen diferents tipus d'anàlisi per estudiar conjunts d'eines de pedra trobats en jaciments arqueològics per tal de determinar el comportament i l'estil de vida dels hominins a la prehistòria (per exemple: tecnologia, tipologia, petrografia, etc.).
Elegir una d'aquestes metodologies i:
1) Proporcionar una breu descripció (històrica, funcionament, aspectes tècnics...).
2) Descriure quins tipus d'informacions es pot proporcionar el mètode i com s'utilitza per a deduir característiques de comportament humà i/o de conceptes evolutius (cronològics o cognitius).
* Heu d'utilitzar referències bibliogràfiques i aquestes s'han de presentar correctament al final del document.
El vostre treball es graduarà de la manera següent:
- Validesa i definició del mètode escollit (2 punts).
- Desenvolupament dels aspectes històrics de la metodologia escollida (2 punts).
-Desenvolupament dels aspectes interpretatius de la metodologia escollida (2 punts).
- Recerca bibliogràfica sobre el tòpic (2 punts).
- Presentació del text i estil d'escriptura (1 punt).
- Llista de referència bibliogràfica (1 punt).
Total: 10 punts
Lectures obligatòries:
1 - Vaquero, M., 2013. Tipología y tecnología lítica. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 453-477.
2- Barsky, D., 2015. Mètodes per a l'estudi de la cultura material humana prehistòrica. Cultura Material. Material docent de la UOC, pp. 5-22.
Lecturesde suport:
Adán, G.E., 2013. Producciones óseas funcionales y decorativas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 511-552.
García Heras, M., 2013. Producciones cerámicas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 553-583.
Carbonell, E., Sala, R., Barsky, D., Celiberti, V., 2009. From homogeneity to multiplicity: a new approach to the study of archaic stone tools. In: E. Hovers, D. Braun (Eds.), Interdisciplinary Approaches to the Oldowan. Springer, Netherlands, pp. 25-38.
Soressi, M. & Geneste, J.M., 2011. Special Issue : Reduction sequence, chaîne opératoire, and other methods : The epistemologies of different approaches to lithic analysis. PaleoAnthropology 2011, 334-350.
- Unitat 3
3.1) Regionalització i socialització a gran escala: la difusió de la cultura material humana prehistòrica
Examinarem la transmissió de la cultura (Paleolític inferior-mitjà i mitjà-superior) en diferents zones de la planeta a través d'exemples arqueològics específics. Es tractaran els temes de lectura específics directament relacionats amb la definició de la cultura i la seva transmissió: aprendre, saber fer, l'artesania, l'estètica, la forma més enllà de la funció... El focus principal serà la socialització de la cultura material.
3.2) Interpretar el passat per entendre el futur
El famós explorador, naturalista i humanista francès Theodore Monod (1902-2000) va observar que, mentre que, al principi, la transformació cultural i el progrés van estar limitats per la mateixa estructura física de cada ésser, la tecnologia humana trenca aquests límits sense preveure les conseqüències d'aquesta ruptura. Buscarem quines eren les principals etapes de l'evolució de la cultura material humana i la seva importància per a la comprensió de la situació actual i el futur de l'espècie humana.
Temes principals:
- Cronologia i cultura: aprendre com es van estendre les primeres poblacions d'hominins a través del món.
- Conèixer la transició Olduvaià/Acheulià com a primera revolució cultural.
- Iniciar-se en l'aprenentatge del món del neandertal.
PAC 3. Anàlisi crítica (2 pàgines amb bibliografia): A partir de la lectura seleccionada de l'obra de Jared Diamond (1997, Capítol 13, pp. 236-264), respondre a les següents preguntes:
- Segons Diamond (1997), per què es van produir diferents fases de desenvolupament tècnic en diverses parts del món d'una manera diacrònica?
- Segons la vostra opinió, els arguments de Diamond són aplicables a qualsevol dels períodes de la prehistòria que hem examinat aquest semestre? Podeu proporcionar algun exemple?
El vostre treball es graduarà de la manera següent:
- Comprensió de la lectura assignada (3 punts).
- Capacitat d'extrapolar idees o hipòtesis en diferents contextos (3 punts).
- Validesa dels exemples proporcionats (3 punts).
- Bibliografia (1 punt).
Total: 10 punts
Lectures obligatòries:
1.- J. Diamond, 1997. Guns, Germs and Steel. A short history of everybody for the last 13,000 years. W.W. Norton & Co. (Capítol 13, pp. 236-264).
(o en espanyol): J. Diamond, 2007. Armes, gérmines y acero. Breve historia de la humanidad en los últimos 13 000 años. Debolsillo (Capítol 13).
2.- Barsky, D., 2018. La innovació humana durant el Paleolític mitjà: la cultura material del Neandertal. Material Docent de la UOC.
Documental (opcional)
Armas ,Germenes y Acero. Subtitulat en castellà (2 Partes):
https://www.youtube.com/watch?v=d3mdVKfwchw (54 minuts/cadascun)
Lectures obligatòries:
1.- Barsky, D., 2015. L'aplicació de conceptes de la prehistòria per a entendre la societat humana contemporània. Material Docent de la UOC PID_00220132, pp. 5-21.
2.- Smith, B. & Zeder, M.A., 2013. The onset of the Anthropocene. Anthropocene 4, 8-13.
- L'arqueologia prehistòrica
- Tecnologia lítica i la tipologia
- Estudis cognitius
- Etnografia
- Antropologia
Coneixements previs
Els requisits per a aquest curs inclouen un coneixement bàsic de les principals fases de l'evolució humana primerenca que serà adquirit progressivament en els altres cursos que s'ofereixen al Grau d'Antropologia i Evolució Humana. Nocions bàsiques d'arqueologia, geografia i paleontologia humana són útils.
Objectius iresultats d'aprenentatge
- Interpretar el comportament i la cultura dels humans prehistòrics a través de les seves eines de pedra.
- Comprendre la cultura material com a vector de socialització en les societats primitives i modernes.
- Adquirir coneixements sobre els grans salts cognitius dels primers éssers humans a través de l'evolució de la cultura material.
- Definir la cultura material humana per contextualitzar els objectes dins de l'espai i la línia del temps.
- Emprar l'estudi de la cultura material de les societats del passat per reflexionar sobre el present i el futur de la humanitat.
Continguts
L'objectiu és familiaritzar-vos amb l'estudi de les primeres manifestacions arqueològiques de la cultura material humana, mitjançant una metodologia d'anàlisi científic. El període temporal que engloba aquest curs és ampli, ja que s'inicia amb l'aparició de les primeres eines de pedra trobades a jaciments d'Àfrica fa 3 milions d'anys fins moments més recents, com la revolució neolítica i també cap a l'antropocè.
Adquirireu els coneixements bàsics sobre l'evolució de les primeres cultures humanes i com es tradueixen en l'arqueologia i l'antropologia. Estudiarem com un enfocament holístic s'utilitza per a l'estudi dels artefactes representatius de la cultura humana. Mirarem algunes de les metodologies que permeti conèixer aspectes cronològics i de comportament humà a partir dels artefactes recuperats en contexts arqueològics. L'enfocament pluridisciplinari ensenyat en aquesta assignatura està dissenyat per entendre el significat dels artefactes prehistòrics en el seu context ambiental i social.
Així podríeu:
- Adquirir coneixements sobre l'evolució de la cultura humana a diferents zones del planeta, i
2) Reflexionar sobre la seva importància pel que fa a la comprensió de la condició humana actual.
Per comprendre aquests conceptes posarem les bases per definir la "cultura". Mirarem quines són les eines bàsiques per a estudiar i interpretar les primeres manifestacions culturals fetes de pedra i de l'os.
Unitat 1. Introducció: les primeres indústries i el naixement de la cultura material humana
Aquesta unitat servi per a donar-vos una visió general d'algunes de les definicions previstes de la cultura material i del concepte de cultura en si mateix. El focus principal se situarà en les primeres manifestacions de la cultura humana fetes de pedra i de l'os. Tot seguit, i després de veure alguns dels problemes metodològics, es proporcionaran els conceptes bàsics per l'estudi dels grups paleo-humans en el seu entorn.
L'evolució de la cultura humana s'examina des d'un punt de vista estratigràfic, bioestratigràfic i paleoambiental. Mirarem com s'apliquen metodologies interdisciplinàries per descriure les característiques principals de la cultura material prehistòrica a partir de jaciments arqueològics atribuïts a l'Olduvaià (el complex cultural més antic). Aquests jaciments són situats a l'est d'Àfrica. També veurem com l'estudi dels artefactes lítics pot revelar informació sobre la conducta dels hominins que les van elaborar.
També parlarem de l'impacte de la innovació de la tecnologia en la trajectòria de l'evolució humana, i com es diferent de la que realitzen grans simis o altres animals.
Unitat 2. Metodologies aplicades a l'estudi dels artefactes prehistòrics
En aquesta unitat mirarem les metodologies emprades per la interpretació de les manifestacions més antigues de la cultura humana: les eines de pedra. Es presentarà una visió general dels principals enfocaments i tècniques en l'estudi de la fabricació d'eines de pedra. Examinarem els progressos realitzats en la interpretació de les evidències arqueològiques. S'estudiaran les formes en què es fabricaven els objectes gràcies al concepte de chaîne opératoire (Francès), que té en compte cada etapa del procés de talla com diferents baules de la cadena de gestos que condueixen a la fabricació d'una eina (planificació d'un projecte, selecció de les matèries primeres adequades, tècniques utilitzades, ús de l'objecte, fins al seu abandonament).
Unitat 3.
1) Àmbit regional i la socialització a gran escala de la difusió de la cultura material humana i 2) Interpretar el passat per entendre el futur
1) En aquesta unitat s'analitzarà la difusió de la cultura humana a través del temps i l'espai. Discutirem les possibles formes en què la cultura prehistòrica podria haver estat socialitzada i transmesa, quines són les grans etapes d'aquesta evolució, i la seva naturalesa diacrònica en diferents parts del món. Diverses lectures i vídeos us assistiran a obtenir un coneixement general de cada fase i d'entendre el seu impacte en l'evolució de la societat i de la cultura humana.
2) Com l'estudi de les societats humanes del passat pot ajudar-nos a comprendre l'estat actual i futur de la humanitat? Es tracta de qüestions relacionades amb les arrels prehistòriques dels problemes als quals s'enfronta la societat moderna. Examinarem de quina manera el coneixement del passat pot ajudar-nos a comprendre millor la condició actual de la humanitat en el seu conjunt.
Materialsi eines de suport (llista completa dels recursos)
Llibres o capítols de llibre (lecturesobligatòries)
Barsky, D., 2015. Cultural Material. Material Docent de la UOC.
Barsky, D., 2018. Material Docent de la UOC.
Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes.
Diamond, J., 1997. Guns, Germs and Steel. The Fates of Human Societies. W.W. Norton.
(o en Espanyol) J. Diamond, 2007. Armes, gérmines y acero. Breve historia de la humanidad en los últimos 13 000 años. Debolsillo.
Eller, J.D., 2009. Defining Culture. Routledge, Nova York.
Vaquero, M., 2013. Tipología y tecnología lítica. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 453-477.
Articles (lectures obligatòries)
Smith, B.D. & Zeder, M.A., 2013. The onset of the Anthropocene. Anthropocene 4, 8-13.
Bibliografiai fonts d'informació complementària
Llibres o capítols de llibre (opcionals)
Adán, G.E., 2013. Producciones óseas funcionales y decorativas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 511-552.
Carbonell, E., Sala, R., Barsky, D., Celiberti, V., 2009. From homogeneity to multiplicity: a new approach to the study of archaic stone tools. In: E. Hovers, D. Braun (Eds.), Interdisciplinary Approaches to the Oldowan. Springer, Dordrecht, pp. 25-38.
García Heras, M., 2013. Producciones cerámicas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 553-583.
Keesing, R., 1993. Teorías de la cultura. In: Honorio M. Velasco (Comp), Lecturas de antropología social y cultural. La cultura y las culturas. Cuadernas de la UNED.
Leakey, M. 1971. Olduvai Gorge. Volume 3. Excavations in Bed I and II, 1960-1963. Cambridge University Press, Cambridge.
Potts R., 1998. Environmental hypotheses of hominin evolution. Yearbook of Physical Anthropology 41: 93-136.
Articles (opcionals)
Agustí, J., Lordkipanidze, D., 2011. How "African" was the early human dispersal out of Africa? Quaternary Science Reviews 30, 1338-1342.
Barsky, D., Chapon-Sao, C. Bahain, J.J., Beyene, Y., Cauche, D., Celiberti, V., Desclaux, E., Lumley, H. de, Lumley, M.A., Marchal, F. Moullé, P.E. & Pleurdeau, D. 2011. The Early Oldowan Stone-Tool Assemblage from Fejej FJ-1a (Ethiopia). Journal of African Archeology 9 (2), 207-224.
Beyene, Y., Katoh, S., WoldeGabriele, G., Hart, W.K., Uto, K., Sudo, M., Kondo, M., Hyodo, M., Renne, P.R., Suwa, G., Asfaw, B., 2013. The characteristics and chronology of the earliest Acheulain at Konso, Ethiopia. PNAS 110 (5), 1584-1591.
Domínguez-Rodrigo, M., Díez-Martín, F., Mabulla, A., Baquedano, E., Bunn H., & Musiba Ch., (Eds.) 2014. The Evolution of Hominin Behavior during the Oldowan-Acheulian Transition: Recent Evidence from Olduvai Gorge and Peninj (Tanzania). Quaternary International 322-323, pp. 1-6.
Ollé, A., Mosquera, M., Rodríguez, X.P., de Lombera-Hermida, A., Garcia-Antón, M.D., Garcia-Medrano, P., Peña, L., Menéndez, L., Navazo, M., Terradillos, M., Bargalló, A., Márquez, B., Sala, R., Carbonell, E., 2013. The Early and Middle Pleistocene Technological Record from Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain). Quaternary International 295, 138-167.
Semaw, S., 2000. The World's Oldest Stone Artefacts from Gona, Ethiopia: Their Implications for Understanding Stone Technology and Patterns of Human Evolution Between 2·6-1·5 Million Years Ago. Journal of Archaeological Science 27, 1197-1214.
Soressi, M. & Geneste, J.M., 2011. Special Issue : Reduction sequence, chaîne opératoire, and other methods: The epistemologies of different approaches to lithic analysis. PaleoAnthropology 2011, 334-350.
Fotos (IPHES + personals)
Metodologia
Materialsi eines de suport (llista completa dels recursos)
Llibres o capítols de llibre (lecturesobligatòries)
Barsky, D., 2015. Cultural Material. Material Docent de la UOC.
Barsky, D., 2018. Material Docent de la UOC.
Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes.
Diamond, J., 1997. Guns, Germs and Steel. The Fates of Human Societies. W.W. Norton.
(o en Espanyol) J. Diamond, 2007. Armes, gérmines y acero. Breve historia de la humanidad en los últimos 13 000 años. Debolsillo.
Eller, J.D., 2009. Defining Culture. Routledge, Nova York.
Vaquero, M., 2013. Tipología y tecnología lítica. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 453-477.
Articles (lectures obligatòries)
Smith, B.D. & Zeder, M.A., 2013. The onset of the Anthropocene. Anthropocene 4, 8-13.
Bibliografiai fonts d'informació complementària
Llibres o capítols de llibre (opcionals)
Adán, G.E., 2013. Producciones óseas funcionales y decorativas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 511-552.
Carbonell, E., Sala, R., Barsky, D., Celiberti, V., 2009. From homogeneity to multiplicity: a new approach to the study of archaic stone tools. In: E. Hovers, D. Braun (Eds.), Interdisciplinary Approaches to the Oldowan. Springer, Dordrecht, pp. 25-38.
García Heras, M., 2013. Producciones cerámicas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 553-583.
Keesing, R., 1993. Teorías de la cultura. In: Honorio M. Velasco (Comp), Lecturas de antropología social y cultural. La cultura y las culturas. Cuadernas de la UNED.
Leakey, M. 1971. Olduvai Gorge. Volume 3. Excavations in Bed I and II, 1960-1963. Cambridge University Press,
Cambridge.
Potts R., 1998. Environmental hypotheses of hominin evolution. Yearbook of Physical Anthropology 41: 93-136.
Articles (opcionals)
Agustí, J., Lordkipanidze, D., 2011. How "African" was the early human dispersal out of Africa? Quaternary Science Reviews 30, 1338-1342.
Barsky, D., Chapon-Sao, C. Bahain, J.J., Beyene, Y., Cauche, D., Celiberti, V., Desclaux, E., Lumley, H. de, Lumley, M.A., Marchal, F. Moullé, P.E. & Pleurdeau, D. 2011. The Early Oldowan Stone-Tool Assemblage from Fejej FJ-1a (Ethiopia). Journal of African Archeology 9 (2), 207-224.
Beyene, Y., Katoh, S., WoldeGabriele, G., Hart, W.K., Uto, K., Sudo, M., Kondo, M., Hyodo, M., Renne, P.R., Suwa, G., Asfaw, B., 2013. The characteristics and chronology of the earliest Acheulain at Konso, Ethiopia. PNAS 110 (5), 1584-1591.
Domínguez-Rodrigo, M., Díez-Martín, F., Mabulla, A., Baquedano, E., Bunn H., & Musiba Ch., (Eds.) 2014. The Evolution of Hominin Behavior during the Oldowan-Acheulian Transition: Recent Evidence from Olduvai Gorge and Peninj (Tanzania). Quaternary International 322-323, pp. 1-6.
Ollé, A., Mosquera, M., Rodríguez, X.P., de Lombera-Hermida, A., Garcia-Antón, M.D., Garcia-Medrano, P., Peña, L., Menéndez, L., Navazo, M., Terradillos, M., Bargalló, A., Márquez, B., Sala, R., Carbonell, E., 2013. The Early and Middle Pleistocene Technological Record from Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain). Quaternary International 295, 138-167.
Semaw, S., 2000. The World's Oldest Stone Artefacts from Gona, Ethiopia: Their Implications for Understanding Stone Technology and Patterns of Human Evolution Between 2·6-1·5 Million Years Ago. Journal of Archaeological Science 27, 1197-1214.
Soressi, M. & Geneste, J.M., 2011. Special Issue : Reduction sequence, chaîne opératoire, and other methods: The epistemologies of different approaches to lithic analysis. PaleoAnthropology 2011, 334-350.
Fotos (IPHES + personals)
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|