| Metodologia arqueològica | Codi: 21.037 : 6 |
Presentació
L'objectiu principal d'aquesta assignatura és proporcionar una visió àmplia de l'arqueologia i la seva vocació com a ciència per si mateixa, operant tant al camp com al laboratori. Analitzarem els aspectes teòrics, metodològics i pràctics de l'arqueologia, proporcionant una introducció a les metodologies desenvolupades per descobrir i excavar jaciments arqueològics, amb l'objectiu de desvelar la història llarga de l'evolució humana.
Descobrireu com treballen els arqueòlegs en diferents contextos, com per exemple, en coves, en paisatges urbans o fins i tot en ambients aquàtics. Aprendreu una àmplia gamma de mètodes i tècniques utilitzades pels arqueòlegs i pels científics treballant en disciplines associades d'alguna manera a l'arqueologia. Aquest últim inclou persones que treballen per a desenvolupar sistemes ultramoderns de registre de dades i de conservació del nostre patrimoni arqueològic.
"En el sentit més ampli, de la mateixa manera que l'arqueologia és un aspecte de l'antropologia, també ho és que una part de la història - on volem dir tota la història de la humanitat des dels seus inicis fa més de 3 milions d'anys. De fet més del 99 per cent d'aquest enorme lapse de temps de l'arqueologia - l'estudi de la cultura material passat - és l'única font important d'informació, si un es posa al costat l'antropologia física, que se centra en la nostra biològica en lloc de progrés cultural".
(Traduït al català de Bahn, 1993)
L'arqueologia és un camp apassionant d'estudi, que ha recorregut un llarg camí des dels seus començaments, pels investigadors aventurers i naturalistes de principis del segle XIX, fins a trobar-se avui en dia entre les més respectades de les ciències. A través de la seva història, l'arqueologia s'ha diversificat per incloure no només la topografia, la prospecció, l'excavació i la recol·lecció de dades, sinó també, per abraçar una àmplia gamma de disciplines científiques interpretatives modernes, com són la geocronologia, la genètica, les reconstruccions visuals 3D, etc.
A més a més d'endinsar-nos en l'àmbit dels aspectes teòrics i dels mètodes arqueològics, un objectiu major d'aquesta assignatura és l'estudi de jaciments prehistòrics (paleolítics). Non obstant això, parlarem una també sobre el que anomeno: "la Nova Arqueologia". Es tracta d'alguns nous enfocaments per preveure com serà l'arqueologia del futur: és a dir, com serà la disciplina per als nostres descendents: quins serien els objectes preservats de la nostra societat i com es presentaran?
Els temes principals d'aquesta assignatura estan relacionats amb els tipus de descobertes, els mètodes d'excavació i els modes d'interpretació de les restes arqueològiques atribuïdes a les diferents fases de l'evolució humana.
- Arqueòleg (focalitzant en qualsevol període d'interès): excavacions programades, excavacions de rescat, etc.
- Investigador en ciències socials i de la terra (geocronologia, sedimentologia, paleontologia, prehistòria, etc.).
- Antropòleg.
Coneixements previs
Els requisits per a aquest curs inclouen un coneixement bàsic de les principals fases de l'evolució humana que serà adquirit progressivament en els altres cursos que s'ofereixen al Grau d'Antropologia i Evolució Humana. Nocions bàsiques d'arqueologia, geografia i paleontologia humana són útils.
Objectius iresultats d'aprenentatge
Els objectius d'aquesta assignatura són:
- Examinar els aspectes històrics de l'evolució de l'arqueologia com a ciència: des dels seus inicis, fins a les seves aplicacions modernes.
- Conèixer i comprendre quins objectius té l'arqueologia per esbrinar i entendre l'evolució humana.
- Familiaritzar-vos amb les metodologies clàssiques i modernes aplicades en l'excavació de jaciments en contextos geològics i cronològics diversos.
- Comprendre els processos de formació naturals dels jaciments arqueològics.
- Familiaritzar-se amb els diferents tipus de restes arqueològiques del Paleolític i els mètodes aplicats per estudiar-los.
- Conèixer les principals eines interpretatives per comprendre el context general, dels diferents tipus de jaciments arqueològics.
- Aprendre les tècniques bàsiques utilitzades avui en dia en els diferents camps de l'arqueologia: la topografia, l'excavació, el treball de camp, el mostreig, l'arqueologia preventiva, arqueologia experimental, etc.
Us adquirireu competències en els mètodes teòrics de l'arqueologia i les seves aplicacions. Això us permetrà d'enfocar els vostres interessos en un futur cap a un camp d'estudi específic, és a dir, cap a una disciplina arqueològica de la vostra elecció.
Continguts
Aquesta assignatura proporcionarà una base teòrica per a la comprensió de l'arqueologia, com a ciència multidisciplinària. També proporcionarà una sòlida base metodològica, per a la comprensió de les tècniques utilitzades en l'arqueologia i les diferents àrees centrades en el coneixement de l'activitat humana del passat.
Els estudiants cursant els cursos (AC) + (PS) hauran de completar tres PACS. Els estudiants que seguin l'avaluació continuada tindran dret a un examen final (EX), que consistirà en preguntes relacionades amb les activitats que han fet al llarg del curs.
| Arqueología. Teorías, Métodos y Práctica | Llibre-manual |
Materialsi eines de suport (llista completa dels recursos)
Llibres o capítols de llibre (lecturesobligatòries)
Barsky, D., (2016). Metodologia Arqueològica. Què és l'arqueologia? Des del camp fins al laboratori: el recull i la interpretació de les dades arqueològiques prehistòriques. Mòdul 1. Material Docent de la UOC.
Bahn, P. 2011. Arqueología. Teorías, Métodos y Práctica. Ediciones Akal, S.A., Madrid. ISBN: 978-84-460-3133-8.
Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes (Capítol 1. pàgines 17-60).
Altres articles (opcionals)
- Barsky, D., 2013. The Caune de l'Arago stone industries in their stratigraphical
Context. Comptes Rendus Palevol 12, 305-325.
- Barsky, D., Chapon-Sao, C. Bahain, J.J., Beyene, Y., Cauche, D., Celiberti, V., Desclaux, E., Lumley, H. de, Lumley, M.A., Marchal, F. Moullé, P.E. & Pleurdeau, D. 2011. The Early Oldowan Stone-Tool Assemblage from Fejej FJ-1a (Ethiopia). Journal of African Archeology 9 (2), 207-224.
- M. Mosquera, Ollé, A., Saladié, P., Cáceres, I., Huguet, R., Rosas, A., Villalaín, J., Carrancho, A., Bourlès, D., Braucher, R., Pineda, A., Vallverdú, J., 2016, The Early Acheulian technology of Barranc de la Boella (Catalonia, Spain). Quaternary International 393 (30), 95-111.
- Morales, J.I., Vergés, J.M., Fontanels, M., Ollé, A., Allué, E., Angelucci, D.E., 2013. Procesos técnicos y culturales durante el Holoceno inicialen el noroeste de la Península Ibérica. Los niveles B y Bb de La Cativera (El Catllar, Tarragona). Trabajos de Prehistoria 70 (1), 54-75. (ISSN: 0082-5638, doi: 10.3989/tp.2013.12102).
- Ollé, A., Mosquera, M., Rodríguez, X.P., de Lombera-Hermida, A., Garcia-Antón, M.D., Garcia-Medrano, P., Peña, L., Menéndez, L., Navazo, M., Terradillos, M., Bargalló, A., Márquez, B., Sala, R., Carbonell, E., 2013. The Early and Middle Pleistocene Technological Record from Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain). Quaternary International 295, 138-167.
- Ollé, A., Vergès, J.M., Rodríguez-Álvarez, X.P., Cáceres, I., Angelucci, D.E., Vallverdú, J., Demuro, M., Arnold, L.J., Falguères, C., Bennàsar, M., López-García, J.M., Blain, H.A., Bañuls-Cardona, S., Burjachs, F., Expósito, I., López-Polín, L., López-Ortega, E., 2016. The Middle Pleistocene site of La Cansaladeta (Tarragona, Spain): stratigraphic and archaeological succession. Quaternary International 393 (30), 137-157.
- Rodríguez, J., Burjachs, F., Cuenca-Bescós, G., García, N., Van der Made, J., Pérez González, A. Blain, H.A., Expósito, I., López-García, J.M. ., García Antón, M., Allué, E., Cáceres, I., Huguet, R., Mosquera, M., Ollé, A., Rosell, J., Parés, J.M., Rodríguez, X.P., Díez, C., Rofes, J., Sala, R., Saladié, P., Vallverdù, J., Bennasar, M.L., Blasco, R., Bermúdez de Castro, J.M., Carbonell, E., 2011. One million years of cultural evolution in a stable environment at Atapuerca (Burgos, Spain). Quaternary Science Reviews 30, 1396-1412. doi:10.1016/j.quascirev.2010.02.021
- Smith, B.D. & Zeder, M.A., 2013. The onset of the Anthropocene. Anthropocene 4, 8-13.
- Vaquero, M., Allué, E., Alonso, S., Catalán, S.G., García Díez, M., Soto, M., 2012. Humans i medi natural en l'entorn de les muntanyes de Prades fa més de 10.000 anys: el jaciment del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet). A: Buqueras, X., Llagostera, J., Sancho, M., Saura, P. (Coords.): "Actes de les terceres jornades sobre el bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. Paratge Natural d'Interes Nacional de Poblet. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentacio i Medi Natural. Generalitat de Catalunya. L'Espluga de Francoli. PP. 252-263. D.L. B. 23881-2012
Vídeos
Vergès, J.M., ¿Qué ha aportado Atapuerca al conocimiento del primer poblamiento europeo? Arqueosnacks, IPHES i URV. 4:55.
Vergès, J.M., ¿Y como saben que se los comieron? el estudio del canibalismo prehistórico Arqueosnacks, IPHES i URV. 4:55.
Fotos
(IPHES + personals)
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX). |