• Descripció

La metodologia qualitativa és un mètode de recerca que tracta d'explorar, descobrir i explicar la realitat des del punt de vista dels seus protagonistes. Es caracteritza per aprofundir en el fenomen investigat per tal de buscar les raons i explicacions, el per què i el com del comportament humà, tot abordant l'objecte d'estudi des d'un punt de vista holístic i posant èmfasi en les subjectivitats dels individus, la simbologia vinculada a la cultura (per tal d'entendre les accions) i les implicacions de l'entorn o contextos on es produeixen les situacions o casos que ens poden interessar com a objecte d'estudi.

És una de les eines més utilitzades i recomanada per a l'àmbit de l'Administració Pública, en tant que permet aprofundir en les causes de la conducta dels subjectes i col·lectius i conèixer la realitat vinculada amb la política pública i organitzativa des d'un perspectiva diferent, més profunda que la utilitzada per la recerca quantitativa. 

En l'assignatura de Anàlisi de Dades en l'Administració Pública II del Grau de Gestió i Administració Pública s'introdueix a l'alumne en l'evolució i els trets bàsics d'aquesta metodologia realitzat una breu comparativa amb la metodologia quantitativa, per així, justificar i proposar les principals tècniques qualitatives que resulten més adequades per a ser aplicades en l'àmbit de la gestió i l'Administració. Així mateix, es presenten els tipus de mostratge més emprats en la metodologia qualitativa i els diferents tipus de registre i anàlisi de la informació. Seguidament, es concreten i s'exposen amb detall les principals tècniques emprades, començant per l'observació participant i la no participant com a metodologies qualitatives en concret, abordant també el perfil, les característiques i els diferents rols de l'informant juntament amb l'entrevista com a tècnica nuclear de l'observació participant, els seus tipus i les pautes d'actuació de l'entrevista. Posteriorment es presenten els aspectes fonamentals que tenen a veure amb l'estudi qualitatiu de la interacció i dels grups, on es treballaran els elements que caracteritzen a les tècniques on només tenim un subjecte (entrevista individual) i les tècniques on tenim de forma simultània a dos o més subjectes per a entrevistar (entrevista grupal i focus group). Vinculades amb la interacció, es mostra l'ús, originalitat i rellevància de l'aplicació de tècniques que permeten l'estudi i mesurament de les relacions entre els individus, com són les tècniques sociomètriques i l'anàlisi de xarxes socials.

Després de presentar les principals tècniques que ens permeten recollir la informació de la realitat, es fa un repàs en profunditat de diverses tècniques destinades a analitzar les dades que provenen de la metodologia qualitativa com, l'anàlisi de contingut, l'anàlisi de discurs i diverses eines informàtiques que ens permeten organitzar i sistematitzar la informació i les dades per tal de ser més eficients en la seva anàlisi i interpretació. Aquestes eines informàtiques permeten mesurar textos, però també imatge, audio i vídeo.

Finalment, es dediquen els últims mòduls a entrar en profunditat en tot allò que té a veure amb el tractament de les dades que ens proporciona una entrevista, es a dir, en la seva transcripció, així com en la fiabilitat i qualitat del procés d'obtenció i tractament de la informació. Acabant amb les orientacions principals per realitzar una bona interpretació de la informació i el procediment a seguir per la presentació de resultats i redacció de l'informe final.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Anàlisi de Dades en l'Administració Pública II és una assignatura obligatòria de segon curs. Es recomana haver cursat i superat prèviament l'assignatura de Anàlisi de Dades en l'Administració Pública I.

• Objectius i competències

L'objectiu principal d'aquesta assignatura és dotar l'estudiantat dels recursos necessaris per a comprendre les exigències metodològiques bàsiques per a dissenyar i dur a terme una investigació qualitativa útil per respondre les preguntes que es plantegen en el funcionament de l'Administració Pública i en els programes o polítiques públiques que emprenen.

Com a objectius específics, es pretén:

1. Analitzar les similituds i les diferències entre la metodologia quantitativa i qualitativa i veure les potencialitats de totes dues i la seva utilitat.
2. Exposar les diferents tècniques qualitatives per a la recerca dins de les administracions o en el disseny i conducció de programes i polítiques públiques.
3. Introduir i endinsar l'estudiant en l'ús d'aquesta metodologia i dotar-lo dels coneixements bàsics per a aplicar-la.

A més a més de les competències generals i de caràcter transversal, després d'haver cursat aquesta assignatura, l'estudiant hauria de poder assolir els següents objectius d'aprenentatge:

1. Conèixer les similituds entre les diferents tècniques d'investigació social.
2. Saber en quin cas és més adequada una tècnica o una altra i la seva complementarietat.
3. Conèixer els enfocaments i els mètodes d'anàlisi qualitativa.
4. Saber quines són les fonts principals d'informació -bases de dades, indicadors, etc.- i com utilitzar-les.
5. Saber com es busca, enregistra i analitza la informació.
6. Conèixer les diferents tècniques d'anàlisi qualitativa i com poden ser utilitzades en els estudis de les organitzacions públiques i de llur activitat.
7. Conèixer el programari informàtic aplicat a les dades qualitatives.

• Continguts

Els continguts de l'assignatura d'Anàlisi de Dades en l'Administració II constitueixen un total de dotze mòduls didàctics, en els quals s'aprofundeix en el plantejament de la recerca amb metodologia qualitativa, el seu ús en l'àmbit de l'Administració i les organitzacions i les tècniques de recollida de la informació i tècniques d'anàlisi de dades.

Els mòduls didàctics que es distribueixen amb aquesta assignatura són molt més extensos del que normalment es distribueixen en altres assignatures del Grau. La raó és que en conjunt formen un manual de metodologia qualitativa complet i de molt bona qualitat que pot servir a l'estudiant en el moment de realitzar recerques en el seu àmbit laboral o, per exemple, per realitzar el seu Treball Final de Grau, si vol realitzar un treball de recerca qualitativa. En la docència de l'assignatura no s'utilitzarà tot el contingut de l'assignatura, sinó que, en els mateixos exercicis, s'indicarà quines són les parts d'aquests documents que són centrals i imprescindibles. Naturalment, es recomana que l'estudiant que disposi de temps revisi el conjunt del material que se li posa a disposició ja que li servirà per entendre millor els contingut de l'assignatura.

El conjunt dels mòduls aporten una visió gairebé complerta dels procediments a aplicar des d'un plantejament qualitatiu per conèixer i estudiar la realitat en profunditat. Això vol dir que al llarg del desenvolupament de l'assignatura no s'incidirà de la mateixa manera en totes les tècniques i continguts, ja que suposa un volum important d'informació per processar.

Els dotze mòduls s'organitzen en quatre Blocs temàtics, aquests són els següents:

BLOC 1: Introducció a la metodologia qualitativa (mòduls didàctics 1-4)

BLOC 2: Les tècniques més utilitzades (mòduls didàctics 5-9)

BLOC 3: Les eines d'anàlisi (mòdul didàctic 10)

BLOC 4: El tractament de dades i l'informe final (mòduls didàctics 11-12)

De cadascun dels Blocs es realitzarà una Activitat o PAC, mitjançant les quals es treballaran només parts concretes i específiques de cada Bloc. La resta del material del Bloc no treballat a la PAC servirà a l'alumnat per complementar i aprofundir en els coneixements, per contextualitzar les tècniques i per conèixer altres procediments d'estudi i d'anàlisi complementaris i vinculats a la metodologia qualitativa.

En alguns casos, per treballar una PAC corresponents a un Bloc temàtic, es podran recuperar continguts d'altres Blocs que no hagin estat treballats amb anterioritat.

Per tant, a cada PAC, es comunicarà per part de la consultora el/s mòduls i/o pàgines que seran fonamentals per a la realització de les activitats que constitueixen l'Avaluació Continua.

Cal considerar què, tot i no ser obligatòria la lectura de tots els mòduls didàctics per a superar l'assignatura, aquesta és molt recomanable, ja que d'aquesta manera l'alumnat podrà tenir una visió complerta i precisa de l'aplicació i ús de la metodologia qualitativa en l'àmbit de l'Administració Pública. En aquest sentit és important assenyalar el contingut del mòdul 12. Aquest està format per dos annexos; el primer es desenvolupa com realitzar l'informe qualitatiu final i; el segon annex està relacionat amb l'ús de programes informàtics per a l'anàlisi de dades qualitatives (CAQDAS). Aquests dos mòduls son de gran importància per a la tasca futura de realització del Treball de Final de Grau.

A continuació es presenten els continguts específics de cada moòdul didàctic:

Mòdul didàctic 1
Introducció a l'anàlisi qualitativa de dades per a l'Administració pública.
(Albert Padró-Solanet i Grau)
1. Mètodes qualitatius per a l'anàlisi de dades de la gestió i l'Administració pública
2. Per què cal emprar mètodes qualitatius?
3. Quins mètodes qualitatius es poden emprar en la gestió i l'Administració pública?
4. Estructura dels continguts de l'assignatura

Mòdul didàctic 2
Generalitats sobre els mètodes i les tècniques qualitatius.
(Carles-Enric Riba Campos)
1. Trets bàsics, variants i camps d'aplicació
2. Trets distintius de les tècniques qualitatives
3. Àmbits d'aplicació de les tècniques qualitatives

Mòdul didàctic 3
Les tècniques qualitatives en la selecció i tractament de la informació.
(Carles-Enric Riba Campos)
1. El mostratge de subjectes en la investigació qualitativa
2. Panorama de les tècniques de registre i transcripció
3. Tècniques de codificació en investigació qualitativa

Mòdul didàctic 4
L'observació participant i no participant en perspectiva qualitativa.
(Carles-Enric Riba Campos)
1. L'observació participant en perspectiva qualitativa
2. L'observació no participant en perspectiva qualitativa
3. Exemples de protocols d'observació interpretativa
4. Els informants

Mòdul didàctic 5
L'entrevista com a tècnica nuclear de l'observació participant.
(Carles-Enric Riba Campos)
1. Perfil metodològic i tipus d'entrevista
2. Preparació, realització i valor metodològic de les entrevistes

Mòdul didàctic 6
L'estudi qualitatiu de la interacció social i els grups.
(Carles-Enric Riba Campos)
1. Introducció a l'estudi qualitatiu dels grups
2. El registre de la paraula interactiva i grupal

Mòdul didàctic 7
L'anàlisi de contingut en perspectiva qualitativa.
(Carles-Enric Riba Campos)
1. Bases metodològiques
2. Exemples desenvolupats d'anàlisi de contingut
3. La qualitat de les dades en l'anàlisi de contingut
4. Síntesi de l'anàlisi de contingut

Mòdul didàctic 8
L'anàlisi del discurs.
(Carles-Enric Riba Campos)
1. Què és el discurs
2. Què és l'anàlisi del discurs
3. Protocols, graelles i eines de l'anàlisi del discurs
4. Tres exemples abreujats d'anàlisi del discurs

Mòdul didàctic 9
L'anàlisi de la imatge.
(Carles-Enric Riba Campos)
1. El canal visual i el signe no lingüístic
2. La comunicació no verbal i les seves produccions principals
3. L'estudi dels productes icònics de la cultura

Mòdul didàctic 10
L'estudi de transcripcions i documents.
(Carles-Enric Riba Campos)
1. Transcripcions i documents
2. Documents microtextuals
3. Documents macrotextuals
4. L'anàlisi de contingut

Mòdul didàctic 11
La qualitat de les dades en la investigació qualitativa.
(Carles-Enric Riba Campos)
1. La fiabilitat en la investigació qualitativa
2. La validesa en la investigació qualitativa
3. La generalització en la investigació qualitativa

Mòdul didàctic 12
Annexos

(Carles-Enric Riba Campos)
1. Annex 1: L'informe qualitatiu
2. Annex 2: Tractament informàtic de dades qualitatives

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

• Consulta del model d'avaluació