|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Bibliografia i fonts d'informació Metodologia Informació sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació Avaluació continuada Avaluació final Feedback | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Qualsevol organització, del tipus que sigui, està constituïda per persones que li donen la seva dimensió real quan posen al servei dels seus objectius les capacitats que posseeixen. Aquestes capacitats es coneixen de forma genèrica com habilitats, o també competències, i es manifesten en la forma de dur a terme les activitats i tasques que conformen els diferents llocs de treball.
Les habilitats de les persones i l'aprofitament i desenvolupament que se'n fa a les organitzacions és el que marca la diferència entre les unes i les altres. I encara que són importants en qualsevol posició laboral, ho són especialment quan s'ocupen llocs de responsabilitat sobre el treball d'altres persones.
Per tant, el desenvolupament d'habilitats és avui dia essencial per a desenvolupar-se amb èxit tant en la vida professional com personal. Entre aquestes habilitats són d'especial importància les relacionades amb les característiques individuals, les relacions interpersonals i les grupals. Totes elles engloben una gran quantitat d'aspectes que la major part del temps actuen de manera conjunta, i que requereixen d'un aprenentatge i una pràctica continuats. Aquest és el marc en el que se situa l'assignatura Habilitats Directives.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'assignatura "Habilitats directives" s'imparteix en els Graus d'ADE, MIM, Turisme, Relacions Laborals i Ocupació, i Gestió de l'Administració Pública. Dins del Grau en Màrqueting i Investigació de Mercats, forma part de les mencions Comunicacions de màrqueting; Màrqueting global; i Màrqueting digital i comerç electrònic. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Competències i Objectius Competències transversals CT3. Organitzar i planificar l' activitat professional de manera òptima. Criteris d'acompliment:
CT5. Treballar en equip i virtual en entorns multidisciplinars. Criteris d'acompliment:
CT6. Negociar en l'entorn professional. Criteris d'acompliment:
Competències específiques CE4. Capacitat per a planificar, gestionar i avaluar projectes empresarials. CE12. Capacitat per a l'orientació a resultats, a través de la satisfacció de les necessitats dels clients interns i externs. Ciriteris d'acompliment:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Unitat 1. Autoconeixement. Aquest mòdul aborda una de les habilitats personals que influeixen molt significativament en la vida de les persones i en l'àmbit laboral en el qual actuen: l'autoconeixement. Això és, qui no sap de les seves capacitats o fortaleses i de les seves debilitats difícilment podrà treure partit d'unes i treballar per a disminuir les altres. En la mesura en què es desenvolupa l'autoconeixement també es potencien les capacitats per al coneixement de les altres persones i, per tant, per a treballar amb elles de forma efectiva. La segona habilitat, relacionada directament amb l'autoconeixement, és la capacitat per a controlar i gestionar de forma productiva l'estrès personal. Els seus efectes poden variar molt segons les persones i les situacions, i no sempre té una connotació negativa. Unitat 2. Motivar, apoderar i involucrar els altres. Es treballen habilitats essencials en el desenvolupament de funcions directives. Es pretén que es reconegui la necessitat d'entendre els mecanismes que produeixen en les persones el desig d'orientar els seus esforços en pro dels objectius de l'organització per a la qual treballen. Només coneixent-ho, es pot actuar de manera sistemàtica sobre les condicions laborals, de tal manera que actuïn com estimulants de l'esforç. Unitat 3. Formació d'equips efectius i treball en equip. Aquest mòdul està integrat per un conjunt d'habilitats directives, de les quals la participació en grups de treball és fonamental. Avui dia, les habilitats de treball en grup o en equip, són les més demandades per les organitzacions de tot tipus, tant per als directius com per a la resta d'empleats. Es treballarà al voltant de la formació d'equips efectius que derivin en equips d'alt rendiment i al voltant de l'eficàcia del treball en equip. Per a assolir-lo, cal desenvolupar altres habilitats, entre elles, la delegació. Unitat 4. Negociar en un entorn professional. Gestió de conflictes i gestió de reunions. La gestió de conflictes és necessària en qualsevol situació en què les persones han de treballar de manera interdependent; aquestes poden tenir enfocaments diferents i/o enfrontats del treball. Es requereix, per tant, saber com actuar quan es produeixen conflictes, de manera que aquests no es converteixin en un obstacle per a l'assoliment dels objectius comuns. A l'assignatura hem passat des de les habilitats individuals (personals) fins a aquelles que es basen en la interacció amb altres persones, bé sigui entre dues (interpersonals) o més persones. Totes les habilitats desenvolupades troben el seu màxim desenvolupament i aplicació en les habilitats de comunicació, sobre les quals ens centrarem en la direcció de reunions L'assignatura conclou amb una prova final d'aplicació dels conceptes treballats i de les vostres habilitats directives. En concret, us permetrà identificar, analitzar i valorar els principals aspectes del desenvolupament personal i professional experimentats al llarg del semestre. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Per a l'estudi d'aquesta assignatura els estudiants disposeu del e-book Desarrollo de habilidades directivas de D. Whetten i K. Cameron (9a edició). En l'assignatura no es treballarà tot el contingut del manual. S'ha fet una selecció d'alguns dels temes que es consideren més rellevants tant per a la gestió que cada persona necessita fer del seu món individual interior, com per a una relació adecuada amb les altres, i per a un treball grupal efectiu. Les proves d'avaluació (PAC) s'estructuraran al voltant dels temes que constitueixen les unitats de treball de l'assignatura. La correspondència entre les unitats i els capítols del llibre de Whetten i Cameron se detalla a continuación:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Bibliografia bàsica
D. Whetten; K. Cameron (2011). Desarrollo de habilidades directivas (9a. edició). Mèxic: Editorial Pearson / Prentice Hall.
Desenvolupa les principals habilitats directives necessàries avui dia per a treballar amb equips de persones diverses i assolir alts nivells d'acompliment.
Bibliografia complementària
Unitats 1 i 2
D. Goleman (1999). La práctica de la inteligencia emocional. Barcelona: Kairós.
Obra clàssica de Goleman que en complementa una altra d'anterior sobre intel·ligència emocional. S'hi analitzen els diferents components de la intel·ligència emocional aplicada essencialment a situacions pròpies de les organitzacions empresarials. Els components de la intel·ligència emocional són la base de les competències vinculades al desenvolupament d'habilitats directives.
S. Robbins (2001). Organizational behaviour (9a. edició). EUA: Prentice Hall International.
Les nombroses edicions que ha tingut aquesta obra de Robbins en confirmen el valor com a manual bàsic per a entendre el comportament de les persones en l'entorn laboral. Molts dels aspectes d'aquest comportament (motivació, conflicte, comunicació, etc.) són també part integrant de les habilitats socials i directives.
Unitat 3
R. P. Blake; J. S. Mouton; R. L. Allen (1993). El trabajo en equipo. Qué es y cómo se hace. Bilbao: Deusto.
Llibre que recull les aportacions dels coneguts autors de la graella o grid gerencial que tanta influència ha tingut en les organitzacions per a l'estudi i l'aplicació del lideratge, del comportament organitzacional i per al desenvolupament d'aquestes. Sempre útil per a conèixer el seu punt de vista sobre el grup i integrar les diferents dimensions: individu, grup i organització.
F. Gil; C. Ma. Alcover (coord.) (1999). Introducción a la psicología de los grupos. Madrid: Pirámide.
Llibre que recull l'experiència investigadora d'aquests dos autors sobre grups en diferents àmbits, inclòs l'organitzatiu. Repassa la literatura existent sobre els grups. S'identifiquen i analitzen les diferents relacions intergrupals, els tipus de grups, els seus processos de formació, canvi i desaparició; les seves ubicació i estructura i els fenòmens de lideratge i influència social que tenen.
J. F. Morales (coord.) (1999). Psicología social (2a. edició). Madrid: McGraw-Hill Interamericana.
Obra sobre psicologia social que aporta gran informació i els avenços realitzats en investigación en els últims anys, inclosos els duts a terme en el nostre país. Encara que no recull expressament els temes de treball en equip, sí que aplega molts dels aspectes mentals de la vida social, des dels processos bàsics cognitius i emocionals, fins als estereotips, processos d'atribució i emocions. També aborda el tema de les relacions interpersonals, les actituds i el seu canvi i els processos col·lectius, qüestions de gran importància en el desenvolupament de les habilitats directives.
G. M. Spreitzer (1992). When organizations dare: the dynamics of individual empowerment in the workplace. Unpublished doctoral dissertation. University of Michigan.
Unitat 4
D. Seeking; J. Farrer (2000). Cómo organizar eficazmente conferencias y reuniones. Madrid:
FC Editorial.
Obra senzilla, amena i pràctica, amb gran quantitat d'exemples que poden servir de referència en aquesta matèria. Útil als que s'enfronten tant a l'organització d'una activitat senzilla com a una de complexa: des d'una reunió fins a una conferència, però també esdeveniments socials. Especialment recomanat per a persones amb càrrecs directius i personal administratiu.
B. Demory (1992). Cómo dirigir y animar reuniones de trabajo. Bilbao: Ediciones Deusto.
B. Demory (1998). Dirija sus reuniones. Ediciones Granica.
Dos llibres del mateix autor, expert en comunicació i en creativitat. En el primer fa referència a les qualitats d'un director, la preparació de les reunions, com iniciar-les i com solucionar els bloquejos que impedeixen la consecució d'objectius, i com tancar o acabar una reunió. En el segon planteja com dirigir reunions contestant seixanta preguntes sobre el tema.
R. F. Miller (2000). Organice sus reuniones de manera óptima en una semana. Ediciones Gestión
2000.
Aquest llibre proposa una sèrie d'idees i principis organitzatius destinats a potenciar els aspectes
positius de les reunions i minimitzar el risc de fracàs. Les reunions de treball són una arma de doble tall: per una part permeten la coordinació, possibiliten el contrast d'idees, afavoreixen les visions de conjunt; per l'altra, mal aprofitades, poden ser una pèrdua de temps i un veritable llast per a la productivitat.
J. García Jiménez (2000). La comunicación interna. Madrid: Ediciones Díaz de Santos.
Aquesta obra, el principal tema de la qual és la comunicació interna de les organitzacions, té un capítol, el 13, dedicat a la celebració de reunions que pot ser molt útil per a completar els coneixements que es donen en el mòdul de la comunicació.
J. E. Tropman (1996). Effective meetings: Improving group decision making. Londres: Thousand
Oaks.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Els 6 crèdits d'aquesta assignatura es tradueixen en una càrrega de treball de 150 hores comptant la teoria (estudi i preguntes al consultor) i la pràctica (participació als espais del campus, resolució d'exercicis i casos, etc.). Depenent de l'experiència prèvia de cada estudiant, la seva facilitat pels continguts d'aquesta assignatura, o la pròpia dinàmica del curs, aquest nombre d'hores es pot veure incrementat o reduït en cada cas. Cal tenir en compte que:
Planificació La planificació establerta proposa una temporalització per a l'estudi de l'assignatura, tenint en compte el temps que és aconsellable dedicar de forma general a cada una de les unitats. El que es proposa està pensat perquè pugueu seguir adequadament l'avaluació continuada que s'ha establert per a l'assignatura. Cada una de les activitats inclourà un o més exercicis pràctics per al desenvolupament de les competències. A continuació teniu un esquema del pla de treball en relació a les competències a desenvolupar.
Cada activitat/PAC incorpora la informació per a poder desenvolupar-la satisfactòriament i obtenir feedback formatiu:
Espais de comunicació L'aula de l'assignatura se situa al centre l'activitat d'ensenyament i aprenentatge i facilita l'organització de la informació i dels recursos necessaris per a portar-la a terme. A continuació farem un breu comentari sobre els diferents espais que s'utilitzaran, de forma habitual, a l'assignatura i quina és la seva dinàmica. La metodologia de treball a seguir per desenvolupar aquesta assignatura està en funció del context que facilita la Universitat Oberta de Catalunya en el marc del Campus Virtual. Els espais que disposeu a l'aula són els següents:
Fòrum. Aquest és un espai obert a les iniciatives de tots els estudiants i/o consultors de l'assignatura, per tal de fer-hi:
Altres espais habilitats, l'ús del qual està sotmès als requeriments de les PAC: Langblog. Aquest nou recurs permet gravar i pujar arxius d'àudio i vídeo, els quals poden ser escoltats, vistos o comentats fàcilment pels/per les companys/es de l'assignatura. També és possible preparar vídeos que combinin la vostra imatge i veu amb un document en pantalla (com una presentació en PowerPoint, per exemple). (Veure tutorial per a la captura de pantalla i càmera web).*Nota: enllaços operatius únicament des del Campus. Google apps. Espai per a la realització de reunions virtuals en grup. Grups de treball. Espais per a configurar equips de treball. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ponderació de les qualificacions
Opció per superar l'assignatura: AC
Nota final d'assignatura: AC |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'assignatura es supera a través de l'Avaluació continuada, no hi ha examen ni prova de síntesi presencial. Per tant, el seguiment de l'avaluació continuada és imprescindible per a la superació de l'assignatura. Al llarg del semestre es proposaran 5 activitats o proves d'avaluació continuada (PAC). PAC 1: Unitat 1 Per superar l'assignatura, cal presentar les 5 PAC i superar-ne com a mínim 4. En el cas que totes les PAC estiguin superades, la nota final de l'assignatura s'obtindrà a partir del promig de les 4 millors qualificacions. La prova final (PAC5) permet millorar la qualificació de l'AC, en casos en què hi ha dubte en la qualificació final. El ventall de qualificacions que l'estudiant pot obtenir és el següent: A, B, C+, C- i D. És possible que els resultats de la primera activitat siguin fluixos i que ràpidament s'obtingui una millora en el rendiment. És per això que un no s'ha de desanimar de forma prematura i abandonar pels resultats inicials. Per a determinar la nota final es tindrà en compte la mitjana de les notes parcials obtingudes així com la progressió dels resutats. Altres consideracions:
Accés a l'enunciat i lliurament de les PAC S'accedeix als enunciats de les activitats d'avaluació continuada i a les solucions corresponents a través de l'espai central de l'aula de la unitat corresponent. ELS ENUNCIATS DE LES PAC ES LLIURARAN PUNTUALMENT en les dates previstes. CAL CONSULTAR-LOS tan bon punt siguin accessibles, ja que algunes activitats poden requerir assolir fites intermitges, com és el cas de les activitats grupals que es proposaran al llarg del semestre. L'estudiant farà arribar al consultor la seva activitat d'avaluació continuada per mitjà del Registre d'Avaluació Continuada durant algun dels dies compresos entre la data d'inici i la data final assenyalades a l'aula. Un cop tancat el termini de lliurament de les activitats, l'endemà, el consultor farà pública la resolució de l'activitat, circumstància que impedeix prendre en consideració les activitats que es lliurin posteriorment. Cal que tingueu, doncs, els terminis de lliurament de les activitats, i que coneixereu des de la primera setmana del semestre a través d'aquest Pla docent. Com que els terminis són màxims, us recomanem no exhaurir-los, es recomana no esgotar el termini de lliurament. Cal seguir les indicacions i consells addicionals sobre el format i l'estructura en què s'han de respondre les activitats plantejades en els enunciats de la PAC, complir els requisits formals que s'especifiquen a continuació:
Còpia i plagi
Està totalment prohibit plagiar i/o copiar en les activitats d'avaluació continuada. Tal i com s'indica en la normativa acadèmica de la Universitat: "El procés d'avaluació (...) es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats" (pàg. 37). S'entén com a plagi l'ús de fonts en paper (llibres i articles, incloent els mòduls didàctics de la UOC) o de documentació present a la xarxa, sense fer una citació de la procedència i fent-los passar per propis. Es defineix com a còpia el lliurament d'activitats d'avaluació continuada utilitzant parcialment o totalment textos idèntics extrets de treballs d'altres estudiants o autors i/o d'altres semestres. Els responsables seran tots els estudiants implicats -sense que sigui rellevant el vincle existent entre els mateixos.
Per evitar incórrer en plagi, podem tenir en compte els suggeriments següents:
Tots els exercicis lliurats pels estudiants per a la seva avaluació seran processats per un programari de detecció de plagi i còpia. Els casos de plagi i còpia poden haver estat identificats mitjançant aquest programari, així com també a través de la pròpia correcció i avaluació de l'exercici per part del consultor. En cas de detectar plagi en els treballs lliurats per avaluar, les actuacions per a tots els implicats seran les següents:
En cas de detectar còpia o reiteració de plagi, juntament amb les accions comentades, des de l'assessoria jurídica s'iniciarà un procediment disciplinari d'acord amb la normativa acadèmica de la UOC. El professor responsable de l'assignatura informarà d'aquestes actuacions als estudiants implicats mitjançant un missatge adreçat a les seves bústies personals. També posarà en coneixement d'aquests fets a la Direcció del Programa. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquesta assignatura es pot superar només a través de l'avaluació continuada, no hi ha proves ni exàmens finals presencials. Per superar l'assignatura, cal presentar les 5 PEC, i superar-ne un mínim de 4. Si s'han superat les 5 activitats, el promig es realitza amb les 4 millors notes. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
En les dates previstes en la planificació docent de l'assignatura, tindreu disponibles els enunciats de les proves d'avaluació continuada. Una vegada finalitzat el termini de lliurament, podreu accedir a les solucions corresponents. La solució a les activitats en forma de respostes tipus ha de constituir una eina important a l'hora de preparar l'assignatura. Cal remarcar que el sentit de les respostes tipus és el de permetre-us que les contrasteu amb les vostres pròpies respostes i que detecteu els encerts i els errors, realitzant així una tasca d'autoavaluació. D'altra banda, el consultor farà el seguiment de la vostra progressió en l'assignatura i us farà arribar els seus comentaris i reflexions entorn a la vostra participació, al vostre treball i/o a les activitats que heu presentat. Mitjançant el registre d'avaluació continuada, accedireu a la nota de cada prova d'avaluació. Les qualificacions estaran introduïdes en el termini d'una setmana des del tancament del termini de lliurament de l'activitat corresponent. El professor consultor informarà al tauler de la seva publicació i si s'escau indicarà els errors més freqüents que s'hagin detectat en la tasca de correcció de les activitats lliurades. D'altra banda i en el mateix registre d'avaluació continuada (globus al costat de la nota) també proporcionarà feedback personalitzat a tots aquells estudiants que consideri oportú per al seu procés d'aprenentatge i seguiment de l'assignatura. En tot cas, qualsevol estudiant pot demanar aclariments o dubtes sobre la seva prova en particular al consultor durant els dies posteriors a la publicació de la PAC. Passat el termini d'una setmana ja no es podran demanar revisions de la nota de la PAC corresponent.
|