Economia de la innovació Codi:  21.341    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

Un dels trets més característics de la situació econòmica actual és la debilitat i la incertesa de l'activitat econòmica. Una explicació a aquest fet és la inadaptació del nostre teixit productiu a les noves fonts del creixement econòmic mundial, fonamentades, sobretot, per la globalització dels fluxos de coneixement, per la importància decisiva de la innovació. Per globalització econòmica entenem la darrera fase del procés d'expansió capitalista que es caracteritza per les capacitats de producció, distribució, intercanvi i consum a escala mundial i en temps real. En altres paraules, la globalització econòmica és l'última fase del procés de construcció del mercat ideal, aquell que no té barreres ni d'espai ni de temps. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) son la infraestructura bàsica, la base material, d'aquest procés. La interacció entre la globalització i la revolució digital ha alterat les fonts del creixement econòmic mundial, situant als fluxos de coneixement, en detriment de les fonts barates d'energia, al centre de l'escenari de l'activitat econòmica. Assistim, doncs, a un procés disruptiu de transició econòmica, des de l'economia industrial cap a l'economia global del coneixement. I la innovació, entesa com l'aplicació intencionada de coneixement a l'activitat econòmica per a generar nous productes o serveis, per a millorar els processos productius, l'organització del treball o els canals de comercialització, no és rés més que la tècnica, la manera com els fluxos de coneixement s'insereixen a l'activitat econòmica.

La inadaptació de moltes economies a l'economia global del coneixement i la innovació redunda en la interacció de problemes en un. El primer problema és un problema d'infraestructures, el problema dels mercats financers. En origen els mercats i el sector financer són vitals pel cicle econòmic perquè són els encarregats de canalitzar l'estalvi cap a la inversió i el consum. En altres paraules, són el mecanisme, la infraestructura, la corretja de transmissió a través de la qual s'articula el creixement econòmic. Impulsats per la consolidació del procés de globalització, durant les dues últimes dècades els mercats financers han adquirit unes fonts de creixement que no li són pròpies i que, progressivament, els han allunyat de les fonts de creixement de l'economia real (de producció) i, fins i tot, de la seva activitat fundacional d'intermediari en el procés d'estalvi-inversió/consum. Potser el corol·lari més important d'aquest fet és que en la determinació a curt termini de les dues variables financeres clau de tota economia, el tipus d'interès i el tipus de canvi, l'economia real, el model de creixement, els fonaments econòmics, importen molt poc. En conseqüència, ens trobem en un atzucac. Els mercats financers i les seves expectatives defineixen la salut a curt termini d'una economia. I, les expectatives que tenen els operadors del mercats financers sobre la salut d'una economia defineixen la seva evolució en el curt termini. Són les expectatives d'autocompliment (self-fulfilling). D'aquí procedeix la importància de la credibilitat d'una economia davant dels mercats financers i dels seus operadors. Front aquesta necessitat de credibilitat, la problemàtica dels mercats i les institucions financeres, i els seus mecanismes de solució, prioritzats per moltes polítiques públiques, redunden en un molt greu problema de finançament de l'activitat emprenedora i empresarial, en especial el finançament de la innovació.     

El segon problema és d'estructura, el problema de l'economia real. Cal prendre consciència que a Catalunya i a Espanya (també a moltes altres zones del món) una gran part del teixit productiu (persones i organitzacions) no disposa de les condicions necessàries d'ocupabilitat i de competència per als nous mercats basats en el coneixement. L'avantatge competitiva, les noves fonts de productivitat i competitivitat a l'economia global del coneixement venen definides per un conjunt, un sistema, de factors relacionats entre ells. Principalment, es tracta de: a) la interacció en xarxa; b) la inversió en intangibles; c) l'ús intensiu de les TIC; d) la importància decisiva dels fluxos d'informació, comunicació i coneixement; e) la formació i el capital humà; f) les noves formes d'organització del treball, de gestió dels recursos humans i els nous mecanismes de relació laboral; g) la capacitat emprenedora i de canvi empresarial; i h) un nou paper de la política pública i de les institucions, amb un caràcter proactiu, i amb l'objectiu bàsic de capitalitzar l'activitat econòmica perquè creixi sosteniblement en el llarg termini. Sens dubte, aquest conjunt de forces competitives, que podem resumir a través de la creixenet importància dels fluxos de coneixement, que a la pràctica es manifesten a través de les dinàniques d'innovació, marquen el camí per a la competència amb èxit als mercats globals del coneixement.

El tercer problema, potser el menys mencionat, és un problema de superestructura. És el problema de les institucions i el seu desencaix amb l'àmbit d'actuació econòmica. Ja hem assenyalat que la globalització suposa esfera econòmica mundial en temps real i també que els mercats, com tota institució, per a ser eficients necessiten un marc regulador adequat. Qui i com es regulen els mercats globals? La resposta és senzilla: no hi ha un marc regulador global. El marc regulador, institucional i polític dels països és totalment insuficient per a ordenar els mercats globals. Una conclusió evident: necessitem urgentment entitats que regulin, que no sempre vol dir que intervinguin, l'actuació dels mercats financers i les empreses multinacionals i que, a més, ho facin en temps reals. Aquest marc d'ordenació global, que hauria de vetllar per la igualtat d'oportunitats i per les condicions de competència, sense dubte, juga a favor de les capacitats d'innovació de les empreses, així com de les capacitats del capital humà i del coneixement.

Precisament, l'assignatura Economia de la Innovació pretén estudiar els nous patrons de comportament de l'economia mundial, així com les seves causes i principals manifestacions, que situen al coneixement com a tecnologia i a la innovació com a tècnica a l'epicentre de la generació de valor i dels resultats econòmics agregats a la majoria d'economies més desenvolupades. Per tant, estudiarem com els fluxos de coneixement transformen l'activitat econòmica i com la innovació és una estratègia de competitivitat imprescindible a l'economia d'avui.

 

 

Amunt

L'assignatura que presentem a continuació té importants vinculacions i dona continuïtat a altres assignatures del Grau d'Economia. D'entrada, hem de mencionar les connexions amb les assignatures d'estructura econòmica i d'economia internacional, en especial amb Economia internacional: comerç, Estructura econòmica espanyola i Estructura econòmica mundial. Així mateix, alguns dels continguts que treballarem en aquesta assignatura estan relacionats amb l'àmbit de l'anàlisi i la conjuntura econòmica, així com amb l'estudi dels Nous Factors de Competitivitat Empresarial.

Amunt

La comprensió de la problemàtica de l'economia del coneixement i la innovació, i en especial de les noves fonts de creixement de l'economia mundial i dels nous processos de generació de valor i de treball a les empreses, té una incidència molt important per a la presa de decisions dels agents econòmics. Per tant, els camps professionals d'implicació d'aquesta assignatura abasten a totes aquelles competències vinculades amb l'anàlisi econòmica, de l'entorn empresarial i amb el suport a la presa de decisions dels directius i professionals de les empreses.

Amunt

Per a l'assoliment de les competències pedagògiques programades no són necessaris coneixements previs. Tot i amb això, és important que l'estudiant es vagi familiaritzant amb els conceptes més bàsics de l'anàlisi econòmica, en especial de l'economia aplicada, l'estructura dels mercats i l'organització del treball.

Amunt

Per tal de cursar i superar aquesta assignatura no s'exigeixen coneixements específics previs en el camp de l'anàlisi econòmica. No obstant, si al llarg del curs es detecten mancances concretes, es definirà la manera de poder corregir-les per tal d'avançar adequadament en el procés d'aprenentatge dels objectius i competències definides per l'assignatura. En aquest sentit, sí que cal esmentar que l'assignatura està vinculada amb competències assolides als continguts vinculats amb la teoria econòmica del programa.

Amunt

Les competències transversals del Grau d'Economia que es treballen en aquesta assignatura són: 

CT2-Utilitzar i aplicar les tecnologies de la informació i la comunicació en els àmbits acadèmic i professional. 

CT3-Buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació. 

CT4-Analitzar de manera crítica i sintètica. 

CT9-Aprendre de manera autònoma a investigar i innovar. 

Les competències específiques del Grau d'Economia que es treballen en aquesta assignatura són: 

CE2-Interpretar i utilitzar la informació econòmica quantitativa i qualitativa de caràcter rellevant per a la presa de decisions. 

CE4-Manejar els principals conceptes, models, tècniques de representació i anàlisi de la realitat econòmica. 

CE5-Analitzar quin ha estat l'origen i l'evolució dels grans problemes econòmics. 

CE14-Elaborar informes econòmics que contribueixin al procés de presa de decisions tant en l'àmbit públic com en el privat.

Les competències enunciades es concreten en els objectius generals següents:

  1. Analitzar l'economia del coneixement i la innovació i els seus determinants, i entendre la seva rellevància com un resultat econòmic i social fonamental.
  2. Estudiar les manifestacions econòmiques del coneixement, tant al nivell de factors com al nivell de productes, i avaluar-ne la seva importància per a la presa de decisions.
  3. Aprofundir en els diferents rols de la política pública com a impulsora de l'economia del coneixement i les dinàmiques d'innovació.

Amunt

Els mòduls didàctics de l'assignatura s'organitzen en els mòduls següents:

 

Mòdul 1. L'economia i la societat del coneixement.

Mòdul 2. Els tres pilars de l'economia del coneixement.

Mòdul 3. El coneixement com a recurs i com a mercaderia.

Mòdul 4. L'economia del coneixement.

Mòdul 5. L'economia del coneixement a Catalunya.

Mòdul 6. El treball a l'economia del coneixement.

Mòdul 7. Coneixement, creixement i política econòmica.

 

Amunt

Amunt

El recursos didàctics que teniu a la vostra disposició són força complets, detallats i compleixen amb els requeriments pedagògics d'aquesta assignatura. En aquest sentit, i per avançar en el vostre aprenentatge, és important que accediu, visioneu i feu una lectura crítica de tot el conjunt de recursos d'aprenentatge que us hem preparat i que anomenem NIU. Com a innovació, durant aquest semestre us hem preparat tot un conjunt de recursos didàctics que van més enllà dels mòduls didàctics, i comprenen vídeos i lectures complementàries, que us han d'ajudar en el vostre procés d'aprenentatge i a consolidar les competències necessàries per a la superació del curs.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt