|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.) | |||||
Al llarg del dia estem prenent decisions constantment. Les nostres decisions ens afecten, però moltes vegades no només afecten als nostres interessos sinó que tenen influència en els demés. I a l'inrevés, les decisions dels altres ens afecten i alhora condicionen les nostres accions. És aquest darrer punt el que determina l'enfocament de la teoria de jocs: tractar de prendre la millor decisió tenint en compte les accions que pensem que els altres triaran i que ens afecten. Aquesta interacció interdependent la podem trobar en molts àmbits o escenaris: en les nostres relacions personals, en els moments d'oci quan juguem a jocs de taula, quan practiquem un esport, però també en l'àmbit de l'economia. Per exemple, quan les empreses fixen el preu del seu producte és evident que ho fan pensant en molts aspectes (el cost, el rendiment que es vol treure), però també en els preus dels seus competidors. Aquestes situacions que hem descrit és el que entenem com a joc, o més específicament com a joc no cooperatiu, on es suposa que els agents no tenen cap acord vinculant que els faci coordinar les seves estratègies. Si la situació d'interacció permet una cooperació explícita i vinculant, la cerca de les millors estratègies individuals deixa de ser important i el repartiment del guany cooperatiu és la qüestió principal. Es tracta aleshores d'un joc cooperatiu. El curs pretén, mitjançant nombrosos exemples, introduir la manera de pensar i argumentar de la teoria de jocs: analitzar les estratègies pròpies i la dels adversaris, entendre les seves preferències, descartar accions que segur que no són profitoses, anticipar les reaccions dels oponents, imaginar quines poden ser les estratègies més probables dels contrincants i el que ells s'imaginen sobre la estratègia que utilitzarem, i després de tot valorar quina podria ser la millor decisió.
|
|||||
L'assignatura de Teoria de jocs és una assignatura optativa dins el Grau en Economia, i té una càrrega docent de 6 crèdits ECTS. Aquesta assignatura complementa continguts d’altres assignatures de la titulació situades en l’àmbit de la teoria econòmica, especialment les relacionades amb la microeconomia.
|
|||||
La teoria de jocs és una eina fonamental per algunes decisions estratègiques a nivell empresarial, i per tant tot gestor o directiu hauria de tenir-ne unes nocions bàsiques. També en el sector de l'administració pública és interessant tenir en compte les idees sobre interacció estratègica, no només pel fet que l'administració sovint té un paper com a jugador en aquesta interacció, sinó que també participa en el disseny de les "regles del joc” i per tant s'hauria d'anticipar a la reacció dels agents o individus implicats. Així mateix, la teoria de jocs es pot utilitzar també com una eina d'anàlisi del que ja ha succeït, per entendre les raons i explicar la motivació de les actuacions dels individus. En aquest sentit, la teoria de jocs es pot posar al servei de departaments, públics o privats, encarregats de fer estudis econòmics. En l'àmbit acadèmic, la teoria de jocs s'ha incorporat com a matèria bàsica per entendre i analitzar altres disciplines com la teoria econòmica o la política econòmica.
|
|||||
Les principals competències transversals que es treballen en aquesta assignatura són les següents:
Les competències específiques que té assignades aquesta assignatura són:
Els resultats d’aprenentatge que es consideren en aquesta assignatura són els següents:
|
|||||
Mòdul didàctic 1: Jocs simultanis (I)
Mòdul didàctic 2: Jocs simultanis (II)
Mòdul didàctic 3: Jocs seqüencials
Mòdul didàctic 4: Jocs amb informació incompleta
Mòdul didàctic 5: Jocs cooperatius
|
|||||
|
|||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. |
|||||
|