El món clàssic Codi:  21.801    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Mitjançant temes transversals, l'assignatura fa un estat de la qüestió i una revisió dels factors claus que van ser fonamentals per explicar el món clàssic, grec i romà,  a la conca mediterrània i a l'Occident europeu. Aquests temes transversals se centren molt especialment en el paper de la dona al món clàssic antic (Dona, teatre i educació per a la ciutadania: Antígona); el poder i la política (Imatge i poder: August i l'Ara Pacis Augustae); o el concepte d'alteritat al món antic (L'alteritat: civilitzats vs. bàrbars). L'originalitat del plantejament radica també en el fet que cada tema gira al voltant d'un objecte, una obra de teatre, un concepte o una obra d'art. Això permetrà, a més, replantejar anualment els temes entorn els que gira l'assignatura i incloure les darreres interpretacions sobre el món clàssic antic.

Amunt

El món clàssic és una assignatura bàsica del grau d'Humanitats, vinculada amb altres del mateix nivell inicial, cronologia i temàtica coherents, com El món antic, Filosofia clàssica, La representació teatral i Llengua llatina.

Amunt

L'assignatura permet un coneixement de la història de la civilització clàssica (grega i romana) des del punt de les humanitats. L'objectiu és adquirir unes competències i uns coneixements sobre el món clàssic, grec i romà, per a per a treballar en camps determinats de la docència (pública i privada) i la iniciació a la recerca en àmbits d'actualitat amb una mirada interdisciplinària, com també per a treballar en sectors professionals a l'entorn de la producció de continguts o el treball amb continguts, en camps com el documentalisme (biblioteques i museus), l'activitat editorial, la gestió i difusió del patrimopni artístic i monumental, els mitjans de comunicació, el guiatge i el turisme, i altres professions i llocs de responsabilitat de les organitzacions públiques i privades en els quals s'han de prendre decisions i tenir una comprensió crítica de la societat contemporània. El passat clàssic està molt present encara avui en dia en la societat contemporània i aquesta assignatura aporta unes eines per conéixer millor ambdues vessants. 

Amunt

En principi, no és necessari cap tipus de coneixements previs. Només és desitjable un coneixement mínim, encara que sigui superficial, de les  llengües grega i llatina, així com l'interès per la temàtica, uns hàbits de lectura i una capacitat per enfrontar-se a fonts escrites amb una visió crítica i un desig de conèixer. 

Amb tot, es recomana fer algun/es lectura/es preparatòria/es que s'indiquen en l'apartat següent.

Amunt

Lectures preparatòries

Recomanem la lectura d'un o dels dos llibres breus següents, que serviran per tenir una introducció més o menys "teòrica" sobre què significa (i què entenem per) el món clàssic en l'actualitat:

  • Beard, M.; Henderson, J.. El mundo clásico: una breve introducción. Madrid, Alianza Editorial, 2016.
    Amb el fil argumental (o potser el "macguffin") del temple d'Apol·lo a Bassas, a la regió grega de l'Arcàdia, els dos autors realitzen un viatge per comprendre l'essència del món clàssic i la seva pervivència en la cultura (occidental) posterior.
  • Morley, N.. El mundo clásico: ¿por qué importa? Madrid, Alianza Editorial, 2019.
    Amb un estil incisiu i que convida a la reflexió, l'autor es planteja per què avui en dia ens ha d'importar la cultura clàssica (i la seva història). En realitat, diu l'autor, el món clàssic ens explica com concebem el present i com ens serveix (o pensem que podem fer-ho) de cara al futur.

Amunt

Objectius:

  • Comprendre i assimilar els elements de la cultura clàssica en àmbits bàsics de la societat europea contemporània (educació, dret, institucions, oci ...).
  • Reconèixer i comprendre els principals elements del patrimoni mitològic dels grecs transmesos per la literatura clàssica, així com seguir la seva influència fins al món contemporani mitjançant l'anàlisi de casos concrets.
  • Identificar les principals fases de l'evolució històrica del món grec i romà.
  • Identificar i comprendre els elements fonamentals de l'evolució socioeconòmica, polític-ideològic i cultural de cada fase principal de l'evolució històrica en el món antic.
  • Ser capaços d'identificar les bases del món clàssic (grec i romà) que sustenten l'imaginari col·lectiu dels pobles d'Occident.
  • Posar en relació les produccions culturals (literàries, artístiques, ideològiques ...) del món clàssic amb el moment històric i cultural en què apareixen.
  • Adquirir l'experiència en competències derivades del coneixement de conceptes clau sobre la Història de l'Art i la creació artística del món clàssic.
  • Adquirir un coneixement bàsic dels fonaments de la cultura clàssica grecoromana.

Competències:

Competències bàsiques i generals:

  • Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
  • Fer judicis crítics i analítics que tinguin en compte el context i contribueixin amb aportacions creatives.

Competències específiques:

  • Conèixer la pròpia tradició cultural.
  • Llegir la realitat des d'una mirada pluridisciplinària.
  • Comprendre els grans processos socials, culturals i artístics en la història des d'una perspectiva actual.
  • Identificar, analitzar i comentar críticament obres, corrents i moviments literaris i artístics en el marc de les tradicions culturals i dels seus contextos socials.

Amunt

L'assignatura planteja alguns temes transversals que s'insereixen en quatre grans àmbits temàtic-cronològics que, grosso modo, recullen el període que va del segle V aC al V dC:

  1. Grècia, bressol de les cultures mediterrànies del I mil·lenni aC. Bases socials, econòmiques, culturals i històriques. 
    La Grècia clàssica (segles V-IV aC) té un període formatiu previ, l'etapa arcaica (segles VIII-VI aC) en la que es conformen les ciutats-estat, amb Atenes i Esparta al capdavant. La política, la societat i la cultura d'Atenes, en especial, es desenvolupa en aquest període i posa les primeres bases de la nostra manera actual de concebre la vida política i el pensament polític. 
  2. La cultura etrusca i les cultures orientalitzants de la Mediterrània.
    Etruscos, grecs i cartaginesos influeixen en civilitzacions com la romana a Itàlia i els pobles ibers i celtíbers de la península Ibèrica en aspectes com la cultura material, la religió i la guerra. 
  3. Roma, la monarquia i la República com a bases de l'Imperi romà.
    El règim republicà, establert segons la tradició l'any 509 aC, crea un model de governació basat en un equilibri de poders (Senat, magistratures i assamblees) que ha influit en models republicans moderns. 
  4. L'Imperi Romà, estructures polítiques, econòmiques, socials, i culturals, i la seva extensió geogràfica.
    August estableix un règim monàrquic sota aparences republicanes, el Principat, en el canvi del segle I aC al segle I de la nostra era i en un període en el que Roma domina sobre tota la Mediterrània i grans extensions de territori a Europa, el nord d'Àfrica i el Pròxim Orient, imposant una frontera física i cultural que separa els "romans" dels "bàrbars". L'extensió del model cultural romà a les províncies és un dels fets cabdals dels primers segles de la nostra era.

Amunt

Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic Web

Amunt

Per a realitzar aquesta assignatura s'han sel·leccionat recursos diversos i específics per als Reptes plantejats durant l'AC.

Repte 1: Itinerari del món clàssic: Atenes/Roma

  • Lane Fox, R.  "Prefacio: Adriano y el mundo clásico". A: Robin Lane Fox, El mundo clásico: la epopeya de Grecia y Roma. Barcelona, Crítica, 2007, p. 13-21.
  • Toner, J. "Un mundo antiguo distinto". A: Jerry Toner,  Mundo antiguo. Madrid, Turner, 2017, p. 9-31.
  • Finley, M.I. "Política". A: Finley, M.I. El nacimiento de la política. Barcelona, Crítica, 2016, p. 71-94.
  • Hernández de la Fuente, D.; López Melero, R. "Los griegos, signos de identidad: to hellenikon". A: D. Hernández de la Fuente i R. López Melero, Civilización griega. Madrid, Alianza Editorial, 2014, p. 15-39.
  • Hernández de la Fuente, D.; López Melero, R.. "El espacio público y el marco familiar: agora". A: D. Hernández de la Fuente y R. López Melero. Civilización griega. Madrid, Alianza Editorial, 2014, p. 41-79.
  • Domínguez Monedero, A.J.; Pascual González, J. "Atenas en la segunda parte de la Pentecontecia. I: la democracia ateniense en la época de Pericles". A: Esparta y Atenas en el siglo V a.C.  Madrid, Síntesis, 1999, p. 161-186.
  • López Barja de Quiroga, P. "Espacio y tiempo". A: P. López Barja de Quiroga i F.J. Lomas Salmonte. Historia de Roma. Tres Cantos (Madrid), Akal, 2007, p. 163-173.
  • Grimal, P. Roma, reina de las ciudades. A: P. Grimal. La civilización romana: vida, costumbres, leyes, artes. Barcelona: Paidós, 2007, p. 205-249.

Repte 2: Dona, teatre i educació per a la ciutadania: Antígona

  • Sòfocles, Antígona. Riba, C. (trad.). A: Tragèdies tebanes (Antígona, Èdip rei, Èdip a Colonos). Barcelona. Edicions 62 i Editorial Alpha, 2009, pp. 27-78, 255-274.
  • Guzmán Guerra, A. Antígona: las leyes escritas de los dioses. A: A. Guzmán Guerra. Introducción al teatro griego. Madrid. Alianza Editorial, 2006, p. 101-114.
  • Estudio 1: Antígona de Jean Anouilh. Adaptació, direcció i realització de Fernando Delgado. RTVE, 1978.
  • Antígona. Siglo XXI. Adaptació de l'obra de Sòfocles a càrrec d'Isidro Timón i Emilio del Valle. Direcció: Emilio del Valle. Madrid, INAEM, 2012.
  • Domínguez Monedero, A.."La Grecia arcaica". A: J. Gómez-Pantoja (ed.). Historia antigua (Grecia y Roma). Barcelona, Ariel, 2003 p. 73-138.
  • Domínguez Monedero, A.J.; Pascual González, J.. "Atenas en la segunda parte de la Pentecontecia. I: la democracia ateniense en la época de Pericles". A: A. J. Domínguez Monedero i J. Pascual González. Esparta y Atenas en el siglo V a.C. Madrid, Síntesis, 1999, p. 161-186.
  • Canfora, L.. "El ciudadano. Apéndice documental.". A: Ph. Borhgeaud (et al.). El hombre griego. Madrid, Alianza Editorial, 1993, p. 139-176.
  • Bowra. M.. Poesía y política. A: M. Bowra. La Atenas de Pericles. Madrid, Alianza Editorial, 2015, p. 175-216.
  • Picazo, M. "Leyes, familia y mujeres en la ciudad griega". A : M.Picazo, Alguien se acordará de nosotras: mujeres en la ciudad griega antigua.  Barcelona, Ediciones Bellaterra, 2008, p. 51-72.

Repte 3:  Imatge i poder: August i l'Ara Pacis Augustae

  • Museo dell'Ara Pacis. Tour Virtuali Roma, Musei in Comune.
  • Smarthistory. Art, history, conversation (Ara Pacis Augustae). Beth Harris i Steven Zucker. Khan Academy, 2012. Disponible a YouTube.
  • Blázquez, J.M.; Cabrero, J.. "Ara Pacis. Augusto, un genio de la propaganda política". A: La aventura de la historia, núm. 89, 2006, p. 96-103.
  • Veyne, P.. "Objetivos del arte, propaganda y fasto monárquico". A: P. Veyne . El imperio grecorromano. Tres Cantos (Madrid), Akal, 2009, p. 335-370.
  • Navarro, F.J.. "El siglo II a.C. en Roma, entre la continuidad y el cambio". A: J. Gómez-Pantoja (ed.). Historia antigua (Grecia y Roma). Barcelona, Ariel, 2003, p. 419-462.
  • Le Gall, J.; Le Glay, M.. "La monarquía augústea". A: El Imperio Romano. Tomo I. El Alto Imperio desde la batalla de Actium (31 a.C.) hasta el asesinato de Severo Alejandro (235 d.C.). Torrejón de Ardoz (Madrid); Akal, 1995, p. 33-77.
  • Syme, R.. "El encauzamiento de la opinión pública". A: Syme, R. La revolución romana. Barcelona, Crítica, 2010 (reed. 2020), p. 561-581.
  • Zanker, P.. "El programa de revolución cultural". A: P. Zanker. Augusto y el poder de las imágenes. Madrid, Alianza Editorial, 1992, p. 128-200.

Repte 4: L'alteritat: civilitzats vs. bàrbars

  • Beard, M.. "Roma fuera de Roma". A: M. Beard. SPQR. Una historia de la antigua Roma. Barcelona, Crítica, 2016, p. 507-560.
  • Veyne, P.. "Humanistas: los romanos y los demás". A: A. Giardina (et al.). El hombre romano. Madrid, Alianza Editorial, 1991, p. 395-422.
  • Halsall, G.. "Definiendo identidades". A: G. Halsall. Las migraciones bárbaras y el Occidente romano, 376-568. València, Publicacions de la Universitat de València, 2012, p. 51-78.
  • Heather, P.. Emigrantes y bárbaros. A: P. Heather. Emperadores y bárbaros: el primer milenio de la historia de Europa. Barcelona, Crítica, 2010, p. 19-56.
  • López Quiroga, J.. "¿Sabían los barbaros que eran bárbaros? Nuestra imagen de las gentes barbarae a través de las fuentes". A: Antigüedad y cristianismo, 25, 2008, p. 19-36.
  • Ubric Rabaneda, P.. "Hacia la superación de los prejuicios: la integración del bárbaro en la vida cotidiana del Imperio romano tardío". A: G. Bravo y R. González Salinero (eds.). Formas de integración en el mundo romano. Signifer. Monografías de Antigüedad Griega y Romana, 2009, p. 59-73.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt